Sense idees... ni ambició? | UE Lleida 1-0 CE L'Hospitalet

Quan després de 93 minuts de joc el balanç ofensiu d'un equip és d'una única ocasió clara de gol i d'un xut que acaba marxant per la línia de banda és que alguna cosa no acaba de rutllar. Deixant clar això, poden donar-se diverses circumstàncies, des que el rival sigui encara més inoperant que tu, tingui al·lèrgia al gol i el partit acabi amb un soporífer empat a zero a que, ni que sigui per inèrcia guanyadora, per jugar com a local i per sentir-se gairebé obligat a aprofitar la manca d'ambició de l'altre equip, el teu rival acabi creant el suficient perill com perquè alguna n'acabi entrant. I és que el Lleida estarà encantat de la vida de trobar-se equips com l'Hospi al davant si li creen tant pocs dubtes com van fer els homes de Miguel Álvarez ahir al vespre al Camp d'Esports. Si bé les baixes van forçar Álvarez a fer un onze i una convocatòria de circumstàncies (van acabar viatjant els únics 16 jugadors disponibles) el cert és que més enllà del treball i del sacrifici de l'equip, l'Hospi mai va donar la sensació de voler anar clarament a pel partit a per l'empat, ni tampoc va transmetre optimisme quan es va veure per sota al marcador. Són coses que passen quan l'empat inicial ja et va bé. Amb la derrota, els riberencs han perdut una enorme oportunitat d'agafar-se unes vacances tranquil·les i d'eliminar fantasmes; lluny d'això, l'equip crea cada cop més dubtes quan juga a domicili i, més enllà dels resultats, la imatge oferta comença a preocupar en un equip mancat d'ambició quan juga lluny de l'Estadi.

Tornava Andrés Barón a l'onze inicial després de complir el seu partit de sanció i Miguel Álvarez decidia deixar Sergio Cirio d'inici a la banqueta, potser per allò de guardar una carta ofensiva de cara a la segona meitat i poder donar a l'equip poder de reacció en cas que fos necessari. Amb aquest panorama, el tècnic de Jaén ha acabat optant pel doble pivot format per Rubén García i Pitu i un dibuix que pretenia situar Lobato a l'esquerra i Manel a la dreta, amb Cristian Gómez de connector a l'eix de l'atac amb Eloi Fontanella. L'experiment no li ha sortit massa bé a Álvarez si tenim en compte que l'Hospitalet ha trepitjat com a màxim dues vegades l'àrea del Lleida en els primeres quaranta-cinc minuts. De rècord.

Tampoc és que el Lleida hagi estat excessivament ambiciós ni fluent en atac, però com dèiem a l'inici, el plantejament dels riberencs gairebé obligava els blaus a avançar línies i a acostar-se a la porteria de Carlos Craviotto, que tornava a 'casa' anys després. Amb l'esperança d'anar madurant el partit i d'aprofitar les baixes i el cansament que l'Hospi aniria acumulant amb el pas dels minuts, en un camp pesat i corrent darrere de la pilota, els d'Emili Vicente van protagonitzar les primeres accions perilloses, per variar, després de jugades a pilota aturada. La primera, al minut 9, va deixar al descobert una de les carències de l'Hospi: les segones jugades. I és que una falta picada per Rayo des de la línia de tres quarts de l'atac lleidatà, la defensa riberenca rebutjava a la frontal de l'àrea on s'esperava Gallego, qui no dubtava en deixar anar un cacau que es perdia pocs centímetres per sobre de la porteria de Craviotto. I és que sovint, els golassos que encaixen els riberencs no són fruit de l'atzar ni de la casualitat, com ha recordat Álvarez ja en alguna ocasió.

Un minut més tard, l'ex de l'Orihuela, Álex Colorado, tornava a provar-ho des de la llarga distància amb un xut que marxava un xic més alt que el de Gallego però que tornava a evidenciar les facilitats que tenia el Lleida per disparar des de la frontal de l'àrea (10'). Mentrestant, l'Hospi anava realitzant un treball defensiu acceptable però no sabia que fer de la pilota quan la tenia als peus, amb la pilotada llarga buscant el cap d'Eloi Fontanella com a màxim recurs. Així anaven passant als minuts fins que al 26' d'aquesta primera meitat, el killer de Lleida, Rubén Rayos, va donar el primer avís seriós en culminar una bona combinació en equip al primer toc amb un xut des de la frontal de l'àrea, ras i col·locat, que va obligar Craviotto a fer la primera estirada de l'encontre i a enviar la pilota a córner.

El de Rayo, que veuria truncada la seva ratxa de tres partits seguits marcant, va ser de fet l'únic xut entre els tres pals en tota la primera meitat per part dels dos equips. I és que d'aquí fins al descans, les ocasions i les idees van brillar per la seva absència. Pel bàndol local, només Jaume Delgado ho va intentar en aprofitar l'enèssim rebuig de la rereguarda de l'Hospi a la frontal de l'àrea amb un xut que va anar a parar gairebé al Segre (37'). Encara menys destacable va resultar l'única acció amb cara (difícilment podríem posar-hi ulls) de l'Hospitalet, en una contra que Eloi Fontanella va finalitzar amb un xut fluix i desviat que va acabar marxant... fora de banda, tot sigui dit, des d'una posició forçada i quan no tenia massa alternatives més amb un equip més preocupat de defensar que no pas de tenir presència a dalt. Fins i tot els entrepans del públic s'havien avorrit en una primera meitat que si hagués de passar a la història seria, precisament, per la manca de futbol que va deixar.

El que també va deixar el primer acte del partit va ser la lesió de Manel Viale, que a la segona meitat ja no va vestir-se de curt i va deixar el seu lloc a Moussa Bandeh que, situat per davant dels centrals (Rubén García va endarrerir la seva posició fins la defensa), va ser un dels pocs que es va salvar en un gris partit de l'Hospi. El Lleida, a la seva, va seguir treballant el partit i augmentat el seu setge a la porteria riberenca. Amb el pas dels minuts, Carlos Craviotto va anar entrant en calor i va haver de treballar de valent per aguantar l'empat al marcador. Al tres minuts de la represa, per exemple, Rayo tornava a trobar totes les facilitats del món per deixar anar un xut enroscat des de la frontal que obligava el porter de l'Hospi a lluir-se de nou per evitar el primer gol dels locals (48'). Només quatre minuts més tard, era l'exvalencianista Joao Moreira qui tornava a posar a prova Craviotto; després d'una assistència de Rayo, molt bulliciós ahir tot i no tenir el premi del gol, el davanter portuguès del Lleida disparava amb l'ànima però s'acabava trobant amb una mà providencial del nostre Sant particular, que tornava a enviar la pilota a córner (52').

Amb aquestes dues ocasions, però, el Lleida començava a patir la teoria de la manta, amb un major tarannà ofensiu però deixant espais a la contra per un Hospi que, un minut més tard, gaudiria de la millor i única ocasió de tot el partit després d'una gran cavalcada d'Iván Hammouch per la banda dreta fins la línia de fons, passada de l'ahir capità de l'Hospi al punt de penal veient l'arribada de Manel que, sense pensar-s'ho, connectava un xut que marxava ajustadíssim al pal esquerre de la porteria d'Eduardo, que no va haver d'intervenir en tot el partit (53'). Aquí s'acaba el balanç ofensiu dels de Miguel Álvarez, més enllà d'alguna pilota penjada sense més conseqüències que mai van anguniejar el Lleida.

Emili Vicente va donar entrada al maurità Cheikh per tenir més presència ofensiva (58'). L'aposta li va sortir perfecta al tècnic de La Seu d'Urgell, que només quatre minuts després del canvi va veure com el '9' del Lleida marcaria l'únic gol del partit, fruit d'una acció iniciada des de la defensa per Jerson Bosch, continuada per Asier Eizaguirre i culminada per Cheikh, que aprofitaria una centrada aparentment innocent del davanter basc del Lleida per empènyer la pilota a plaer al fons de la xarxa davant de la impossibilitat dels defenses riberencs per allunyar el perill (62'). Parlàvem de la inèrcia, tant del partit com a la lliga, per entendre el premi que havia obtingut el Lleida, més ambiciós que l'Hospi i, per tant, mereixedor d'aquest 1-0. Va ser amb el gol que Miguel Álvarez va fer entrar Cirio al lloc de Manel (67') sense que, però, l'equip que avui vestia de negre dones símptomes de reacció.

Res més lluny de realitat, tal i com va passar a Dénia, qui va rondar el gol de la sentència en diverses ocasions va ser el Lleida. Clamorosa, claríssima, increïble va ser l'ocasió que va tenir Cheikh al minut 70, després d'una centrada de Rayo; el maurità, però, amb tota la porteria per ell solet va triar el pitjor final per un desenllaç que es preveia feliç: el cos i les mans d'un Craviotto que tornava a salvar un Hospi que no aixecava el cap. Només l'ajustat marcador i les pors del Lleida de perdre dos punts van permetre l'Hospi avançar alguns metres, sense que aquesta 'millora' repercutís clarament en la sensació d'inoperància que va transmetre el quadre visitant en el dia d'ahir. De fet, era el Lleida qui seguia disposant de les millors ocasions, com ara la del minut 81 en què primer Cheikh marxa per velocitat de Rubén García, fa la passada de la mort a Xavi Jiménez i aquest torna a trobar-se, òbviament, amb Craviotto que tornava a erigir-se en el mur riberenc.

D'aquí al final, poques idees i nul·la capacitat de reacció. Álvarez havia esgotat el tercer canvi amb l'entrada de Ceballos per Cristian Gómez, un canvi poc arriscat i que restava a l'Hospi algunes de les poques gotes de creativitat que tenia avui sobre el terreny de joc. Ja al temps de descompte, la impotència dels riberencs es va veure reflectida en una falta de Hammouch sobre Xavi Jiménez que va acabar amb una picabaralla sense importància i amb una targeta per cada jugador; la que va veure el lateral dret de l'Hospi, però, li impedirà jugar contra el Badalona el proper 9 de gener. Bon final de partit del Lleida, que no va passar angúnies i va saber amagar la pilota en tot moment davant d'un Hospi resignat a la seva sort o, més ben dit, a la seva manca d'idees.

L'1-0 final deixa la sensació, repetida aquesta temporada, d'una oportunitat regalada, de massa minuts desaprofitats i de no haver fet tot el que estava a les mans de l'equip per buscar la porteria contrària. Les derrotes sempre són derrotes, zero punts, però el regust que deixen és diferent si la imatge que queda és la d'un equip que ha ambicionat per guanyar i que plantejat el partit de forma valenta. Amb aquest estil, la sensació és la de l'estudiant brillant que ha tret un 4 a l'examen per no haver estudiat quan, fent-ho, potser hauria aspirat a aprovar. Esperem que a la propera avaluació, l'Hospi prengui apunts de les seves mancances i posi remei per avançar amb pas ferm cap a la salvació. Capacitat n'hi ha, de sobres.

FITXA TÈCNICA

UE LLEIDA: Eduardo, Gabernet, Dani Martín, Pau Bosch, Jerson Bosch, Álex Colorado, Jaume Delgado, Gallego (Cheikh, 58'), Rayo (Paco Vázquez, 87'), Asier Eizaguirre (Xavi Jiménez, 74') i Joao Moreira.

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Barón, Manel Viale (Moussa, 46'), Óscar Álvarez, Rubén García, Pitu, Lobato, Manel Gómez (Cirio, 67'), Cristian Gómez (Ceballos, 77') i Eloi Fontanella.

Gols: 1-0 Cheikh (62').

Àrbitre: Asier Istúriz Latorre (Basc). Molt bé, sense problemes. Ha mostrat targeta groga als jugadors del Lleida Jerson Bosch (56') i Xavi Jiménez (91') i als riberencs Óscar Álvarez (44') i Hammouch (91').

Incidències: Partit disputat al Camp d'Esports de Lleida davant d'uns 1.200 espectadors. Nit relativament agradable si tenim en compte que a Lleida, un 22 de desembre acostuma a fer-hi més fred. Uns 9 graus de temperatura i ambient força humit, sense pluja. Iván Hammouch ha vist la cinquena groga de la temporada i es perdrà el proper partit al camp del Badalona. Peque i Sergi Pagès han completat la convocatòria del CE L'Hospitalet, que acumula la tercera sortida consecutiva perdent i la sisena sense guanyar. Per la seva banda, el Lleida ha sumat la seva sisena victòria consecutiva i iguala el rècord de la temporada 1994-1995. Un Lleida que ha arrencat el partit amb una acció de protesta per l'impagament de les darreres mensualitats: els jugadors s'han abraçat de cara a la llotja, igual que el cos tècnic i els suplents mentre els jugadors de l'Hospi s'anaven passant la pilota. En l'altre partit disputat ahir dimecres, el Dénia guanyava al camp del Mallorca B per 0-1 gràcies a un gol de l'hospitalenc Pitu Rial (56'). Avui a les 9 del vespre, el Sabadell té l'opció de passar el Nadal com a líder si derrota el Santboià al Joan Baptista Milà.