"Si us plau, Martí..." | CE l'Hospitalet 0-1 UE Cornellà

-> L'excusa de "dependre de nosaltres mateixos" ja serveix per als rivals de l'Hospi, que tenen a tir els riberencs després d'un nou desencís a l'Estadi.

-> L'Hospi perd el seu sisè partit de la temporada a l'Estadi davant el Cornellà (0-1) per culpa d'un gol d'estratègia dels verds, una acció típica d'una categoria, la Segona B, que es complica per moments.

-> L'equip només ha guanyat tres partits dels últims 18 però Martí Cifuentes, que no ha pensat en dimitir tot i la pèssima inèrcia que arrossega l'Hospitalet, segueix pensant en "positiu".

-> RODA DE PREMSA de Martí Cifuentes, tècnic de l'Hospi.

-> RODA DE PREMSA de Jordi Roger, tècnic del Cornellà.
-> GALERIA DE FOTOS de l'Hospi 0-1 Cornellà.

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Andrés, Dani Fernández (Savall, 61'), David López, Sierra, Héctor, Prior (Oliva, 76'), Tià Sastre (Miki Muñoz, 76'), Guzmán, Corominas, Puerto i Christian Alfonso.

UE CORNELLÀ: Marcos, Pere, Ñoño (Joel, 83'), Borja, Uche, David, Marc Caballé, Lucas (Sergio Gómez, 64'), Pep, Abraham (Masqué, 69') i Enric.

Gol: 0-1 David (65').

Àrbitre: Eduardo García Ballesteros (la Rioja). Ha amonestat els locals Prior, Tià Sastre, Puerto i els visitants David, Sergio Gómez. Ha expulsat el visitant Pere (89') per doble amonestació.

Incidències: partit corresponent a la jornada 31 del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 500 espectadors. Partit retransmès en directe per Esport3. Tarda agradable i assolellada a l'Hospitalet. Giaquinto i Héctor Massanet han completat la convocatòria de l'Hospi; Javi Boix i Toni ho han fet al Cornellà.

Mira, Martí. Ja fa anys que alguns les hem vistes de tots els colors, aquí a l'Hospitalet (i socis, d'aquells de socarrel, que duen dècades seguint l'equip arreu on poden). Perquè això de la franja no va començar ni l'estiu passat, ni fa 2 anys... Anem camí del seixantè aniversari i, la veritat, els indicis no ens fan ser gens positius. No, no estem acostumats al caviar ni als playoffs d'ascens (hem baixat a Tercera tres cops i hem disputat quatre promocions d'ascens... en més de 30 anys). No estem acostumats a veure grans golejades, si bé hi ha hagut anys bons. En canvi, sí que estem acostumats a la passió que durant moltes i moltes temporades ha significat ser part del Centre d'Esports l'Hospitalet. Al compromís i a la honestedat que suposa ser part, activa o no, d'aquesta entitat. A això sí que hi estem acostumats. I mai ens acostumarem a l'engany, ni a la frase fàcil de catàleg de filosofia per justificar l'injustificable. Perquè resulta tremendament descoratjador escoltar, setmana rere setmana, un reguitzell d'excuses inacabables que, curiosament, gairebé mai van acompanyades d'autocrítica. Fer un pas enrere, dimitir, no és covardia. A l'inrevés: és un acte de generositat. De sentit comú. D'honestedat. De reconèixer els múltiples errors comesos des del passat mes de juliol (o abans). De no ser capaç d'acceptar les conseqüències de la pèssima gestió d'una plantilla dissenyada conjuntament amb "gent de futbol" com Fernando Peña i Carlos Torres. De ser incapaç de treure profit de vuit fitxatges que van arribar al gener i que ara resulta que els manca temps per tornar-se a sentir futbolistes. I sí, és covard no acceptar la realitat i voler vendre el que no és; és covard sentir-se fort en la zona de comfort que provoca un contracte generós de dos anys de durada en una entitat que ha dilapidat els recursos econòmics de què disposava en qüestió de mesos. Valent seria acceptar que quan no sumes (més aviat al contrari) és millor pensar en el conjunt, no només en la plantilla sinó també en un club que t'ha donat una oportunitat única i que, desgraciadament per a tots, no està sortint gens bé. Desgraciadament per a una afició farta, que ja no marxa del camp ni cabrejada. Que ho fa desil·lusionada. I això, pels que realment ens estimem l'Hospi, sí que és un mèrit enorme. Resiliència riberenca, passi qui passi, peti qui peti.

I el partit... doncs mira... Com sempre. Poques ocasions, menys brillantor. I una acció d'estratègia que decideix 90 minuts. Benvinguts a la Segona B, a una categoria que l'Hospi s'està entestant a complicar-se setmana rere setmana. Avui contra un Cornellà de dolç, que tampoc ha precisat fer un partit enorme per guanyar l'Hospi. Això que se sol vendre com un "què injust què és el futbol" potser necessitaria d'un anàlisi més madur que, sobretot, glossés què es fa malament perquè al rival no li calgui forçar la màquina per guanyar-te. Però aquest debat el deixarem per als que en saben, de futbol. La resta seguirem mirant d'entendre la realitat d'un equip que ha saltat neguitós al terreny de joc i que ja s'ha endut dos ensurts importants només començar, en forma d'ocasions de Ñoño, amb un xut de falta que enviava a córner Andrés (5') i d'Enric, que de manera incomprensible ha rematat de cap massa alta una centrada del mateix Ñoño (6'). A l'Hospi li ha costat sortir de la letargia fins que al minut 25 Coro ha estat a punt d'avançar els riberencs en una rematada que Marcos, de manera poc ortodoxa, ha aconseguit desviar a córner. L'Hospi ha guanyat presència ofensiva, sense escarafalls, davant d'un Cornellà endreçat i ben tranquil. L'opció més clara l'ha tornada a tenir David Corominas, avui referència ofensiva, que ha escollit malament la resolució d'una passada llarga que ha decidit impactar amb el cap quan hauria pogut baixar la bola i rematar en millor situació (41').

A la represa, sense canvis ni a les banquetes ni al terreny de joc. Lleuger domini de l'Hospi amb un Cornellà que semblava que sabia que el seu moment havia d'arribar. L'Hospi ha ambicionat el gol durant un quart d'hora, per bé que la millor ocasió ha estat una rematada involuntària d'un defensa verd que Marcos ha enviat a córner (52'); el meta del Cornellà també ha aconseguit posar una bona mà per desviar un xut creuat de Guzmán, dels pocs que s'han salvat avui a l'Hospi. El partit ha acabat al minut 66, quan Ñoño ha penjat una falta en terreny de joc riberenc i David García, capità visitant, s'ha elevat per sobre de tothom per rematar amb el cap i anotar el seu quart gol aquesta temporada. Amb el marcador en contra calia esperar que l'Hospi reaccionés, però lluny d'això el passotisme d'alguns jugadors ha resultat esfereïdor. Preocupant i simptomàtic. El Cornellà, per la seva part, ha estat còmode buscant la sentència en una contra que mai no ha arribat. L'Hospi ha fet entrar Miki Muñoz i Gerard Oliva, aquest últim massa tarda, però la presència del davanter centre riberenc tampoc no ha canviat la decoració. Un parell de faltes laterals al temps d'afegit han posat una mica d'emoció al partit però, per no desentonar de la resta del partit, la tria ha estat poc lluïda. Un cop més.