Ni en fred s'entén | CF Reus Deportiu 2-0 CE l'Hospitalet

-> Nou recital d'innocència d'un Hospi incapaç d'embrutar els guants d'Édgar Badia. Els riberencs ja fa 334 minuts que no xuten a porteria i 411 minuts que no fan cap gol.

-> El Reus, amb arribada a la primera part i eficàcia a la segona volta fa un partit prou complet que clava l'Hospi als 23 punts, encara (incomprensiblement) fora de la zona de descens.

-> Martí Cifuentes marxa contrariat pel rendiment dels seus futbolistes però creu en el grup per sortir de la zona baixa i creu que "aconseguir una victòria" serà la clau.

-> RODA DE PREMSA de Martí Cifuentes, tècnic de l'Hospi.

-> RODA DE PREMSA de Natxo González, tècnic del Reus Deportiu.
-> GALERIA DE FOTOS del Reus 2-0 l'Hospitalet

FITXA TÈCNICA

CF REUS DEPORTIU: Édgar Badia, Cassamá, Benito, Dinis, Olmo, López Garai, Folch, Vitor (Fran Carbia, 85'), Haro i Édgar Hernández.

CE L'HOSPITALET: Aulestia, Dani Fernández (Giaquinto, 88'), David López (Héctor, 78'), Sierra, Savall, Miki Muñoz, Gómez, Puerto, Corominas, Guzmán (Raúl Torres, 72') i Gerard Oliva.

Gols: 1-0 Édgar Hernández (57'); 2-0 Vitor (61').

Àrbitre: Miguel García Aceña (Comunitat Valenciana). Ha amonestat els locals Cassamá, Vitor, López Garai, Badia i Benito i els visitants Puerto i Cristian Gómez.

Incidències: partit corresponent a la jornada 22 del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat a l'Estadi Municipal de Reus davant d'uns 1.500 espectadors. Día negre, no va ser casual. Al lateral, un grup d'aficionats de l'Hospi que van viure una nova decepció del seu equip. Aleix i Andrés van completar la convocatòria de l'Hospi; al Reus van fer-ho Joshua, Oribe i Embela.

411 minuts sense marcar. 334 minuts sense xutar a la porteria rival. Quatre derrotes consecutives a domicili. Quatre desplaçaments sense marcar. Tercer equip menys golejador de la Lliga. Segon equip més golejat del Campionat. Segona pitjor diferència de gols (-15) del grup. Vuit derrotes per més d'un gol, les mateixes que entre 2009 i 2015. Pitjor puntuació en 22 jornades de la temporada 2007-2008, la del darrer descens a Tercera Divisió. Són dades, objectives que deia aquell. Cadascú farà les interpretacions que cregui convenient. O que li interessi fer. Però això no rutlla. Ja fa massa partits que l'Hospi no tira. De fet, des de la pretemporada. Absència de continuïtat en el joc, en les sensacions i en els resultats. Bé, ara no: no guanyem des del mes de novembre. L'única ratxa de regularitat que arrosseguem. L'Hospi va tornar a fer un partit manifestament millorable ahir a Reus, nova derrota i nova demostració d'incapacitat en atac. Més del mateix. Fins ara ha valgut l'excusa del calendari (que influeix fins a cert punt); a partir d'ara, contra rivals directes, partits a vida o mort. Caldrà veure el caràcter d'aquest equip (jugadors i tècnics).

Gairebé 24 hores després de la derrota encara es fa complicat digerir-la. Novament pel com, per la fragilitat que demostra l'Hospi cada cop que rep un gol. Incapaç d'aixecar-se, els riberencs van transitar pel doble dònut fins que David Haro va voler. Abans, partit equilibrat, competit, però gairebé nul·la presència de l'Hospi a l'àrea reusenca i poca punteria dels de Natxo González en les nombroses arribades de què van disposar als primers 45 minuts. No van gaudir d'excessives ocasions de gol, però aquell poderío de què parlava Seligrat en la seva etapa a Lleida es deixava notar cada cop que Dinis o Alberto Benito corrien la banda, fins a línia de fons, per generar situacions de perill constants. Perquè amb la voluntat de jugar la pilota, amb la intenció, no hi ha suficient, a Segona B. Menys encara contra el Reus. Perquè una cosa és la teoria i l'altra la pràctica, igual que hi ha estudiants de matrícula que després no saben exercir amb el mateix encert la professió per la qual s'han preparat. Ni els que l'han contractat saben ben bé perquè ho han fet, potser perquè tampoc no saben per què dirigeixen.

Total, que a la primera part l'Hospi va estar a punt de caçar-ne una mitjançant Puerto. Va ser tot el bagatge destacable en el capítol ofensiu dels riberencs, ahir de verd i amb un patrocinador a la samarreta que, diria, ja no paga. Tot en ordre, que diria aquell. Qui paga mana, diuen, però ahir tot i fer tres mesos que no cobren el Reus va manar en el partit perquè quan va prémer l'accelerador va demostrar el perquè de la posició de cada equip a la classificació. Després d'un primer quart de tempteix, el Reus va ser el primer (i únic, vaja) a avisar amb un xut d'Alberto Benito que Sierra va enviar a córner gairebé sota pals (17'). A la mitja hora de partit es reproduïa la situació a l'altra banda, però en aquesta ocasió era David López qui salvava l'Hospi traient la rematada d'Édgar Hernández sobre la mateixa línia de gol (34'). I una tercera, de Cassamá, molt actiu ahir, amb una centrada que es va passejar per tota l'àrea petita de l'Hospi sense que, afortunadament, ningú l'encertés a rematar al fons de la xarxa (40'). L'Hospi havia aguantat el tipus a la primera meitat però estava clar que el Reus encara tenia massa coses a dir.

I al segon temps els roig-i-negres van anar per feina. Diuen que qui avisa no és traïdor i per tant, l'Hospi va rebre dues advertències importants abans del primer cop. Aulestia va tornar a ser el millor de l'Hospi (i ja en van...), ja que al minut 48 va treure una gran mà per evitar el gol d'Édgar (48') i sis minuts més tard va tornar a reaccionar de forma fantàstica a un xut llunyà de Dinis que acabava a córner (54'). A la tercera, però, els locals no van perdonar: assistència sensacional de David Haro cap a Édgar Hernández, gran control del '9' reusenc i millor definició per batre Aulestia i avançar, allò que alguns qualificarien de 'justament', el seu equip (57'). L'Hospi va acusar el cop i cinc minuts més tard va rebre el segon, en un xut de falta de Vitor que va anar a parar al fons de les malles (62'). Un 2-0 que ja era una llosa massa pesada per un Hospi que només va semblar reaccionar amb l'entrada de Raúl Torres, que almenys es va atrevir a xutar per bé que el punt de mira estigués una mica desviat (73' i 79'). De fet, molt més a prop del gol va estar Fernando, que a tocar de l'afegit va estar a punt de fer el tercer gol però que va topar, novament, amb una intervenció d'Aulestia. Sort del basc.