El titular de la prèvia correspon al partit que enfrontarà demà a la tarda (18:00, Estadi, entrada gratuïta) el primer equip de l'Hospi i l'Andorra, però també podria valer pel partit que el Juvenil de l'Hospitalet disputarà a partir de les sis de la tarda d'avui davant del Gavà i que podreu seguir via Twitter o bé veure'n la crònica i imatges un cop hagi acabat. Dues cites importants, molt importants pel futur de dos equips cridats a fer grans coses aquesta temporada. Dues dinàmiques diferents però dues situacions similars: grans i 'petits' són ara mateix fora del seu objectiu a inici de temporada (play-off d'ascens a Lliga Adelante pel 1r equip i ascens a Divisió d'Honor pel Juvenil A), però tots dos depenen dels seus propis resultats per aconseguir les fites marcades, fites que més enllà dels petits detalls tenen a l'abast per la qualitat que se'ls presuposa i d'acord amb les plantilles de la resta de rivals. Avui aperitiu, demà una final que l'Hospi no pot deixar escapar. Tampoc el rival, l'Andorra, que arriba a l'Hospitalet en 18a posició i amb l'objectiu de no tornar a l'Aragó amb les mans buides i veure la 16a plaça més llunyana que mai. Serà un partit de futbol, però sobretot un duel de control de nervis, d'ansietat: qui aconsegueixi sobreposar-s'hi tindrà molt de guanyat.L'Andorra
L'Andorra CF recorda molt a aquell Hospi d'inicis de la temporada passada, especialment quan el tècnic rival passava per la sala de premsa i es dedicava a elogiar els riberencs... després que no guanyéssim el partit. Millor joc i intenció que resultats. A vegades per excés de conservadurisme, d'altres per decisions arbitrals més que discutibles i en bona part, també, per les males prestacions dels aragonesos a l'Endeiza, que s'havia de convertir en fortí pels miners. La situació no és encara drmàtica però sí preocupant: l'empat contra el Teruel deixa els de Gori Silva en 18a posició a 1 punt de la 16a plaça. Calendari en mà, el de demà és el partit més complicat que els resta als aragonesos, amb un Gandia-Andorra brutal a la darrera jornada. L'afició, però, és crítica amb l'enfocament que Gori Silva fa de les rendes favorables al marcador, plantejaments que han costat algun que altre punt que ara es troben a faltar.
Hi haurà el killer Morales, que després de la seva lesió ha vist disminuït el seu ritme golejador. Finalment, el punta saragossà no ha fet les maletes al mercat d'hivern i ha de ser una peça important en aquest rush final, igual que el porter andalús Dani Miguélez, que arribava el passat gener en substitució del lesionat Félix Aznar. Amb tot, els números amb Silva a la banqueta són lleugerament superiors als que va obtenir Pascual Sanz als 18 primers partits de Lliga, però la millora en resultat no és suficient com per aconseguir fugir d'un descens que seria un pal gros per una entitat que ha trigat tant a tornar al futbol de bronze. Demà, Silva podrà tornar a comptar amb Josete, sancionat diumenge passat. Al capítol de baixes i lesionats hi tenim Reche, Nacho Tomás i Nacho Gómez, que diumenge no van ser-hi davant del Teruel.Possible onze inicial de l'Andorra: Dani Miguélez, Jael, Gil, Pedro Lozano, Remacha, Reche, Adrián Barba, Fonsi, Josete, Miramón i Morales
L'Hospi
Fora de dubtes sobre la qualitat que té aquesta plantilla (almenys és una opinió a títol personal que alguns no compartiu), queda clar que això del futbol és una qüestió d'ànim. Anar de menys a més et permet un millor aprofitament de l'ànim i de la confiança; per contra, mantenir-se tot l'any a la zona alta, més encara quan tothom et considera favorit (amb raó) fa que quan les coses vinguin mal dades l'equip pugui veure's tocat. Que aquest Hospi no està brillant com s'esperava és més que evident. Però també ho és, d'evident, que aquest equip segueix depenent dels seus propis marcadors per assegurar-se el play-off d'ascens a la Lliga Adelante. La història de sempre: veure el got mig ple o mig buit. Totes les opinions i crítiques són respectables (per això paguem, no?), però sempre estarem a temps de criticar, de fer una valoració global de la temporada quan aquesta s'hagi acabat. Fer soroll, tirar merda (parlant clar), ajuda més ben poc a una plantilla que si d'alguna cosa va mancada és de confiança. El mateix pecat, el mateix problema previ a l'1-4 al Camp d'Esport. Per desgràcia, la ratxa s'està allargant en excés, però cal confiar-ho tot al nul marge d'error: guanyar o guanyar. Demà i els tres partits restants. Però sense demà no hi haurà demà passat.
Un partit accessible davant d'un rival que vindrà a jugar-se les garrofes, que ja va demostrar a l'anada que té qualitat, ofici i intensitat. Caldrà, un cop més, no veure's superat en aquest últim capítol i tornar a recórrer a una èpica, a una rauxa i a una empenta que no s'han deixat veure per l'Estadi en el que portem de temporada. Aquells moments de ràbia 'made in Hospi' que suposen una de les majors pèrdues d'identitat per un equip que ha de tornar a renéixer sí o sí. Un dels que no hi podrà ser amb tota seguretat és Marc Pedraza, per lesió. Al llistat de dubtes hi ha Manel Viale, Hammouch i Peque, que no van viatjar la setmana passada a terres valencianes per diverses molèsties. La resta de jugadors semblen estar en plenes condicions, tot i que caldrà veure si Jordi Vinyals torna a confiar en homes com Pitu i David Corominas, amb una presència escassa o nul·la en els últims dos partits.Possible onze inicial de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Rubén García, Pitu, Cirio, David Haro, Osado i David Prats.
L'àrbitre
Arriben les últimes 5 jornades i, tal com va succeir el curs passat, els àrbitres encarregats de xiular els partits vénen de delegacions 'alienes' al grup en qüestió. Demà a l'Estadi, el tinerfeny Víctor Pérez Peraza serà l'encarregat d'impartir justícia entre Hospi i Andorra; serà la primera vegada que el canari dirigeixi un partit a tots dos equips. Serà el dotzè encontre que dirigeixi aquesta temporada: de moment, el balanç és igualat entre locals i visitants (4 victòries locals, 3 empats i 4 triomfs visitants) i una mitjana d'amonestacions força baixa pel que acostuma a ser habitual pels àrbitres canaris (5,18 per encontre). Tres expulsions únicament per un àrbitre que té al seu currículum l'esperpèntic encontre de play-off entre el Sevilla Atlético i la Real Unión de l'any passat, amb invasions de camp i alguns situació realment dantesca que Acosta Lorenzo no va veure (o no va voler valorar).
Arriben les últimes 5 jornades i, tal com va succeir el curs passat, els àrbitres encarregats de xiular els partits vénen de delegacions 'alienes' al grup en qüestió. Demà a l'Estadi, el tinerfeny Víctor Pérez Peraza serà l'encarregat d'impartir justícia entre Hospi i Andorra; serà la primera vegada que el canari dirigeixi un partit a tots dos equips. Serà el dotzè encontre que dirigeixi aquesta temporada: de moment, el balanç és igualat entre locals i visitants (4 victòries locals, 3 empats i 4 triomfs visitants) i una mitjana d'amonestacions força baixa pel que acostuma a ser habitual pels àrbitres canaris (5,18 per encontre). Tres expulsions únicament per un àrbitre que té al seu currículum l'esperpèntic encontre de play-off entre el Sevilla Atlético i la Real Unión de l'any passat, amb invasions de camp i alguns situació realment dantesca que Acosta Lorenzo no va veure (o no va voler valorar).
Els precedents
Sempre que arriba un equip aragonès a l'Estadi ens agrada recórrer a la demolidora dada que ens diu que cap equip aragonès ha guanyat a la nostra ciutat d'ençà que la SD Huesca ho fes per 1-2 un ja molt llunyà desembre de 1991. Des d'aleshores han passat pel vell Municipal i per l'Estadi el Zaragoza B, el Teruel, el Huesca, el Binèfar, l'Utebo... i el rival de demà, l'Andorra. No ho ha fet mai, però, amb l'actual denominació. L'últim precedent, l'11 de febrer de 1996, ens deixava un Hospi 3-1 Endesa Andorra, una de les dues victòries que els riberencs han sumat davant l'entitat minera en els sis precedents existents. En total, doncs, dues victòries, tres empats i un triomf dels andorrans (87-88, 0-1); 6 gols riberencs i 4 dels aragonesos entre els 4 precedents a Segona B i el parell de partits jugats a Tercera Divisió a finals dels 70.
Sempre que arriba un equip aragonès a l'Estadi ens agrada recórrer a la demolidora dada que ens diu que cap equip aragonès ha guanyat a la nostra ciutat d'ençà que la SD Huesca ho fes per 1-2 un ja molt llunyà desembre de 1991. Des d'aleshores han passat pel vell Municipal i per l'Estadi el Zaragoza B, el Teruel, el Huesca, el Binèfar, l'Utebo... i el rival de demà, l'Andorra. No ho ha fet mai, però, amb l'actual denominació. L'últim precedent, l'11 de febrer de 1996, ens deixava un Hospi 3-1 Endesa Andorra, una de les dues victòries que els riberencs han sumat davant l'entitat minera en els sis precedents existents. En total, doncs, dues victòries, tres empats i un triomf dels andorrans (87-88, 0-1); 6 gols riberencs i 4 dels aragonesos entre els 4 precedents a Segona B i el parell de partits jugats a Tercera Divisió a finals dels 70.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada