Etiquetes

22/11/09

Amb un parell | CE l'Hospitalet 2-2 AEC Manlleu

Quan el bon futbol, la fluïdesa, la qualitat individual o la sort no acompanyen i, més enllà d'això, un es troba en una voràgine d'entrebancs i contratemps continus, la testosterona, les ganes, l'empenta i la casta (allò que a Chamartín anomenen, d'alguna manera, esperit 'Juanito') serveixen com a vàlvula d'escapament per intentar pal·liar les carències puntuals d'un equip. Aquest matí, l'Hospi no ha tingut el seu dia: primer perquè s'ha trobat al davant al millor equip, de llarg, amb el qual s'ha enfrontat en aquesta lliga. Un Manlleu molt seriós, ambiciós fins a cert punt -en contra del que es pogués pensar en un primer moment-, incisiu en bandes, ràpid i eficaç ha estat a punt de fer saltar la banca a l'Estadi.

Ha demostrat, d'una banda, perquè se li ha adjudicat el cartell de seriós aspirant a les quatre primeres places; també perquè, juntament amb l'Hospi, està imbatut fora del seu Municipal i, en definitiva, el seu bon plantejament ha servit perquè, tot i no poder sumar la setena victòria en set partits a casa, l'Hospi se'n pugui anar prou satisfet amb el gol aconseguit a darrer hora per Eloi Fontanella, que ha portat el deliri a l'Estadi. L'Hospi no esgarrapava punts en temps de descompte des que Dani Morales va col·locar el 2-2 al partit que l'Hospi va jugar a Mataró la setmana passada; gols d'aquells que agrada marcar i, sobretot, celebrar.

En resum, però, no ha estat un bon partit d'un Hospi que, curiosament, ha encaixat en 46 minuts de joc els mateixos gols que havia rebut en les 13 jornades anteriors. És curiós, igualment, que tres dels quatre gols encaixats hagin arribat en els dos primers minuts de joc dels períodes respectius, una dada que sens dubte convida a la reflexió, tant per part del cos tècnic com, sobretot, dels jugadors. Com dèiem, sense gairebé temps per començar a digerir el xiulet inicial de l'àrbitre, l'Hospi ha patit allò que en futbol anomenem 'el gol de l'ex'. Falta penjada a l'àrea de l'Hospi que remata amb el cap un jugador manlleuenc, rebutja Craviotto, i David Andreu, molt atent al segon pal, envia al fons de la xarxa. En dos minuts l'Hospi es trobava en un univers prou desconegut, ja que encaixava el primer gol de la temporada a casa i, ara sí, davant un rival amb cara i ulls que prometia guerra -i molta-.

Tot i el gol, l'Hospi no va acabar de reaccionar, i és que els homes dirigits per Miguel López van seguir amb la mateixa idea de partit que abans del gol: ambició, pressió ja des de la línia d'atac, i constants mossegades a una línia de creació local mermada per les baixes; fruit d'això, ni Jordi Martínez ni Eloi Fontanella, excepcionalment desassistits en el dia d'avui, han gaudit de massa oportunitats per crear perill. Al minut 14, els fantasmes de la mà negra han tornat a sobrevolar l'Estadi quan Geli carregava Cristian Alfonso amb l'espatlla amb la pilota fora de control, el desequilibrava, i el públic veia com l'àrbitre es feia l'orni. Tot i això, les decisions que ha anat prenent al llarg del partit han fet evident que, lluny de qualsevol pensament de persecució, en el dia d'avui tant barcelonesos com osonencs s'han trobat amb un àrbitre incapaç d'interpretar correctament un partit com el d'avui.

Vinyals ha vist la primer groga a causa de les protestes pel possible penal i l'Hospi, molt a poc a poc, ha anat despertant. Al minut 25, un tímid xut d'Eloi Fontanella que Tato ha blocat sense problemes ha estat el primer xut a porta dels locals que, un minut després, han vist com Remo Forzinetti ha creuat massa la pilota en una jugada que hauria pogut suposar el 0-2, un premi que tampoc hauria estat exagerat per un Manlleu que estava causant una molt bona impressió. Res més lluny de la realitat, tot i no tenir el dia, l'Hospi disposa de jugadors de molta qualitat que en qualsevol moment poden destrossar el rival. Dit i fet, passada del 'gladiador' Manel Gómez cap a Jordi Tarrés, que es col·loca la pilota com vol, la baixa al sòl i afusella un Tato Burgada totalment venut per fer pujar l'empat al marcador. L'Hospi, com sempre que havia encaixat un gol aquesta temporada, havia estat capaç de salvar el primer moment d'angoixa del matí. Però hi hauria temps per a més. Tanmateix, tot i parlar d'un partit obert amb dos equips prou ambiciosos, només el Manlleu ha gaudit d'una ocasió clara, quan al minut 31 Gio ha vist com l'àrbitre li anul·lava un gol, de forma justa, després d'una mà molt clara. Per banda de l'Hospi, poc perill i més desgràcies: primer Jordi Tarrés, amb molèsties, i després Manu Viale, amb un cop a la cara, van haver d'abandonar el terreny de joc. Estava clar que l'Hospi estava de pega i que, a aquest pes, a la infermeria haurien de començar a fer hores extra.

I si la setmana passada dèiem que la història repetida, en el dia d'avui s'ha tornat a repetir però amb un espai de temps molt més curt. I és que al primer minut del segon temps Gio, que es trobava més sol que un mussol al segon pal, va tenir tot el temps del món per rebre la pilota, adaptar-la al seus peus, fer un tallat, mirar a porteria i col·locar-la on més li agradés; per desgràcia hospitalenca, el jugador canari no va fallar i, al minut 46 de partit, establia l'1-2 al marcador. Nou estadi per l'Hospi, per primer cop a la lliga, s'encaixaven dos gols, el Manlleu tenia el partit on volia i, ara sí, estava clar que el rival apretaria les dents per defensar aquesta mínima renda.

Va provar de despertar l'Hospi mitjançant Lucas Viale. Primer, al minut 51, va etzibar una gardela amb un llançament de falta que Tato va enviar a córner; minuts després, a la sortida d'un córner, enviava un cop de cap per sobre del travesser de la porteria del Manlleu. Llevat d'això, però, l'Hospi no va gaudir de massa més ocasions de gol, tot i que va seguir sovintejant l'àrea osonenca. Al minut 74, l'Estadi va tornar a demanar penal després d'una mà clamorosa d'un defensa manlleuenc dins l'àrea; l'àrbitre, en canvi, no va xiular-lo després de considerar que Jordi Martínez havia comès una falta prèvia a la mà que, en conseqüència, invalidava la jugada. Per la seva banda, el Manlleu seguia fent el seu partit i no renunciava a res. La defensa de l'Hospi ha tingut, sens dubte, dies més inspirats que el d'avui i la tripleta del Manlleu, encapçalada pel killer Planagumà i escortada a les bandes pels veloços Gio i Àlex Granell provocava el pànic a les grades cada cop que s'apropaven a la porteria de Craviotto tot i ser incapaç de crear perill clar fins que, al minut 88, Remo va tenir la consumació de la sorpresa després de malbaratar un contraatac en superioritat del seu equip estavellant l'esfèrica al travesser de l'Hospi. La desgràcia visitant donava oxigen a un Hospi que sense abandonar la seva idea futbolística havia començat a penjar pilotes a l'olla a la recerca d'algun dubte de la defensa rival, d'algun rebuig o, simplement, d'alguna jugada que portés perill.

I després de tancar el Manlleu a la seva àrea, en una jugada certament còmica, Tato Burgada, encertat fins al moment, va sortir a caçar bolets quan no tenia cap necessitat després de l'enèssima pilota penjada a l'àrea, la pilota va anar a parar al cap d'un Eloi Fontanella que va bombejar-la amb el cap per fer-la entrar a les malles de la porteria del Manlleu. Era el minut 91 i l'Hospi, com a mal menor, havia aconseguit salvar un punt valuosíssim, més si tenim en compte la resta de resultats. Tot això, amb un públic entregat amb el seu equip, al qual va animar fins al darrer segon. I en resposta a aquesta entrega, l'Hospi va seguir buscant el més difícil, completar la remuntada, tot i que les constants enganxades i interrupcions no van permetre que els homes de Jordi Vinyals -que havia estat expulsat en la jugada prèvia al 2-2- tinguessin opció de marxar amb els tres punts. Per cert, l'Hospi no guanyava punts al descompte, jugant com a local, des del darrer partit de la temporada 2005-06, quan Àxel Vizuete (també al minut 91), va completar la remuntada davant de la UE Sant Andreu (2-1).

En definitiva, vistos els més de 95 minuts de joc, i tot i no poder guanyar el setè partit consecutiu a casa, l'Hospi pot marxar satisfet després de salvar un punt in-extremis davant d'un gran rival que avui ha fet un gran pas per aspirar a tot el que se li suposa al Manlleu. A més, després dels marcadors d'aquest matí, l'Hospi ha atrapat un Reus que, després de caure a Cornellà (2-1), empata a 30 punts amb els riberencs. Tot i l'empat a punts, els del Baix Camp seguiran com a líders ja que, amb la mateixa diferència de gols que l'Hospi, ha anotat 4 gols més (els mateixos que ha rebut de més) que l'Hospitalet. El que si és segur que allò que diuen els entrenadors que és molt complicat sumar sis punts consecutius a casa haurà d'esperar al 2010, i és que l'Hospi tornarà a obrir el seu Estadi diumenge vinent per rebre la visita d'un Prat que segueix quart després del seu empat a casa davant del Santboià (1-1).

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Víctor Rodríguez (Cristian Gómez, 61'), Ceballos, Manu Viale (Lucas Viale, 46'), Dani Morales, Manel, Jordi Tarrés (Lobato, 43'), Quique Cárcel, Eloi Fontanella, Jordi Martínez, Cristian Alfonso

AEC MANLLEU: Tato, Archi, Geli, David Andreu, Rubén Ortiz, Venzal (Romero, 66'), Gio (Ricard Ferrer, 89'), Maik, Dani Planagumà, Remo, Àlex Granell (David Pérez, 76').

Gols: 0-1 David Andreu (2'), 1-1 Jordi Tarrés (28'), 1-2 Gio (46'), 2-2 Eloi Fontanella (91')

Àrbitre: Carlos Rodríguez Enrique. Malament, per variar. En un molt bon partit de futbol, va evitar amb la seva excessiva rigorositat que el partit tingués un ritme més alt si no l'hagués tallat amb la seva poca permissivitat. Va carregar tots dos equips amb targetes grogues per, posteriorment, apujar el llistó i no sancionar jugades molt més mereixedores d'una amonestació. A més, va passar per alt un penal força clar sobre Cristian Alfonso comès per Geli. Va amonestar, per part de l'Hospi, Víctor Rodríguez (6'), Dani Morales (9') i Manel (93') i per part del Manlleu, Geli (7'), Gio (31'), Archi (34'), Àlex Granell (42'), Rubén Ortiz (93') i Maik (94') També va amonestar els dos entrenadors; Miguel López va veure la groga al minut 45', mentre que Jordi Vinyals, míster de l'Hospi, va ser expulsat per doble amonestació (15', 89').

Incidències: Partit disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 250 espectadors en un matí força calorós, sobretot si tenim en compte que ens trobem a la segona quinzena del mes de novembre. El marcador electrònic, com ja és habitual, no funcionava amb normalitat. Carlos Craviotto ha rebut, del grup d'animació Franjas Korps, un premi com a millor jugador del CE L'Hospitalet la passada temporada.

14a jornada | Resultats
Llagostera 1-0 Europa
Cassà 2-0 Benavent
Blanes 1-1 Pobla de Mafumet
Cornellà 2-1 Reus Deportiu
Prat 1-1 Santboià
Premià 1-2 Olesa de Montserrat
Rapitenca 2-3 Balaguer
Castelldefels 0-0 Amposta
L'Hospitalet 2-2 Manlleu
Vilanova 2-0 Palamós

2 comentaris:

  1. Molt patiment en el partit d'ahir, els gols als minuts 2 i 46 van fer molt mal; encara que més mal va fer l'arbitre, no se si primat per la FCF perqué està molesta per la resolució del cas Peralta o no se. El que no pot ser possible es que un penal claríssim a Christian Alfonso no pitat, les mans claríssimes i pitar falta del Jordi Martínez, i a les acaballes del partit un altre penal no xiulat.
    Encara així ja es veu que l'Hospi té equip i sap remontar en aquestes ocasions, tot i així comptar amb les baixes de Velamazán, Hammouch, Barón i Corominas.
    Esperem que davant el Prat no hi hagi aquests "errors" arbitrals i es millori el joc a pilota aturada.

    Raül.

    P.D: Ànim a Manu Viale i que es recuperi aviat de la trompada que es va donar amb Craviotto.

    ResponElimina
  2. Es va lluitar fins al darrer instant i això hem d'agrair moltíssim a l'equip,encara que ahir ens va faltar serenitat amb la pilota un altre cop,com el dia del Santboià.Crec que l'entrada del Cristian Gómez es bàsica per la direcció de joc,ja que ahir es va veure l'estona que va estar al terreny de joc que fisicament li faltava una miqueta però va moure l'equip d'un costat a l'altre.Per mi,les sensacions son d'equip campió,tecnicament espectacular peró lluitadors com els que més.Un 10 per tots i per l'afició que ahir va ser el jugador numero 12 que va fer possible el gol al minut 93.

    ResponElimina