Si #somLHòstia, demostrem-ho | València Mestalla - CE l'Hospitalet (dissabte, 17:00)

Recordàvem ahir en privat (vaja, a Facebook), que el Dijous Sant de 2011 alguns bojos d'això del futbol modest i de l'Hospi érem a Alcoi visquent l'èpic triomf de l'Hospi al mític camp del Collao per 2-3. Amb 10 homes durant més d'una hora de partit, igualant els gols alcoians en dues ocasions, capgirant amb un gol de Cirio i aguantant mitja hora sota la pluja i amb Lobato lesionat, els de Miguel Álvarez allargaven el somni del play-off amb una victòria de prestigi, d'aquelles que et fan sentir orgullós del teu equip. Gairebé un any després, una Setmana Santa més tard. Demà, Dissabte Sant (o de Glòria), l'Hospi vetllarà per l'esperança de veure ressuscitar el seu Jesús particular, les aspiracions de play-off. Sisens ara mateix, els de Vinyals visitaran un rival en ratxa sense cap opció més que la victòria. Podrem fer mil i una sumes i restes, diferents operacions sobre els resultats dels rivals, però totes, absolutament totes, passen per fer els deures. I els deures no només són guanyar, ni tan sols convèncer. Es tracta, d'una punyetera vegada, de creure'ns que #somLHòstia, que les esperances dispositades en aquest equip són reals, d'ambicionar-ho tot, de no tenir por a perdre i de tenir una fam, si cal desorbitada, a guanyar, a tocar l'èxit. Tot perquè el Dissabte Sant sigui, més que mai, un Dissabte de Glòria.

El València Mestalla
Qui havia de dir a finals de 2011 que el Mestalla, tot i ser actualment 15è, viuria amb aquesta calma relativa el tram final de campionat? Bé, el filial encara no té la permanència assegurada (l'Andorra és a 7 punts), però deu partits seguits sense perdre (cinc victòries i cinc empats) han fet sortir el València de la zona de perill latent per, coincidint amb l'arribada del nou míster, Sergio Ventosa, fer honor a tots els elogis que l'equip havia rebut quan, tot i la dramàtica sensació, se seguia apostant pel bon futbol d'acord amb una plantilla farcides de jugadors de gran qualitat. Atents, com sempre, a un Paco Alcácer que amb 11 gols segueix sent el màxim golejadors d'un Mestalla que té en Cristian López la sensació del moment: 5 gols en les darreres 8 jornades. Demà contra l'Hospi, però, Ventosa comptarà amb cinc baixes prou importants. Tres d'elles, per lesió, les acumula des de fa unes setmanes (Armiche, Eldin Hadžić i Salva Ruiz); les altres dues, per sanció, impediran el concurs de Marc Castells i del central, ex del Castelló, Pol Bueso. Per contra, Cristian Portugués 'Portu' podria tornar a la convocatòria després de descansar diumenge a Terol per sanció.

Possible onze inicial del València Mestalla: Saúl, Mossa, Pardo, Tano, Joel, Miñano, Montoro, Bernat, Roberto Ibáñez, Cristian i Paco Alcácer.

L'Hospi
Doncs això, que demà no hi ha excuses. Quan acabi el partit, evidentment, caldrà fer una lectura d'acord amb els factors que hagin tingut incidència directa en el partit, però el que ha de quedar clar és que, després del partit, l'equip ho haurà donat tot perquè sigui quin sigui el resultat, l'orgull de l'esforç i la feina ben feta relavitzi el marcador. Però no ens enganyarem, volem i necessitem guanyar. Ho hem de fer davant d'un rival en alça, sí, però ho hem de fer en un moment on l'equip segueix recuperant efectius que, si bé no estan al 100%, han de servir per oferir alternatives i diferents plans a Jordi Vinyals a l'hora de buscar com atacar els punts febles del jove equip valencià. Com a alta segura tenim la de Manel Viale, que després de la seva expulsió a Sant Andreu i corresponent sanció tornarà a la convocatòria. Els dubtes, els de Peque i Hammouch, que ja arrossegaven molèsties diumenge i que fins darrera hora no es coneixerà la seva participació (o no) contra el Mestalla.

Possible alineació de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Rubén García, Manel Gómez, Cirio, David Haro, Osado i David Prats.

L'àrbitre

El jove àrbitre grancanari (i debutant) Rubén Jiménez González serà l'encarregat de dirigir l'encontre entre el València Mestalla i l'Hospi. Segona vegada que arbitra l'Hospi aquest curs després de l'Hospitalet 1-0 Zaragoza B de la 3a jornada amb una bona actuació en línies generals. Assistit a les bandes per Besay Ortiz Alonso i Enrique Rodríguez Pláceres, Jiménez González xiularà l'onzè partit en el que portem de temporada. A dia d'avui, 10 partits dirigits amb un balanç de sis victòries locals, un únic empat i tres triomfs visitants; 6 expulsions i 6,4 grogues de promig per partit són les dades d'un col·legiat que va tenir una actuació polèmica en el darrer partit que se li va encarregar, el Manacor 1-2 Lleida Esportiu amb expulsions, possibles faltes i gols fantasmes com a protagonistes del menú.

Els precedents

Avui toca fer-nos venir bé aquella cita d'entrenadors que resa que 'les estadístiques hi són per ser trencades'. Vaja, més val que sigui així: una victòria en 10 visites al camp del València B/València Mestalla no seria per ser excessivament positiu, més encara quan aquest únic triomf arribava fa tot just 18 anys. Corria el 6 d'abril de 1994 (18 anys i 1 dia abans del partit de demà), quan l'Hospi de Ramon Moya escalava fins la tercera posició gràcies a un solitari gol de cap de José María a un quart d'hora del final. La resta de precedents, tant a Paterna com a Mestalla, força negatius: tres empats i sis derrotes, amb un total de 7 gols a favor i 16 en contra. El darrer precedent, la temporada 2006-07, Mestalla i Hospi empataven a un: Felipe Sanchón avançava l'Hospi al minut 4 de partit, però Javi Guerra igualava a set minuts del final en un encontre en què el valencianista Pablo Hernández fallaria un penal, el riberenc Biel Medina acabaria expulsat i Mikel Markuleta veuria la única targeta groga que va rebre amb la samarreta del Centre d'Esports l'Hospitalet.

Som del... València Mestalla

Dels articles que he hagut d'escriure d'ençà que vam encetar la secció el passat mes de desembre (com corre el temps!), segurament el d'aquesta setmana sigui un dels més complicats de redactar; res a veure amb cap component emotiu que dificultin l'empresa, sinó més aviat per culpa del desconeixement d'un equip, filial, que més enllà dels discrets resultats esportius en temporades pretèrites tampoc no ha destacat per cap assumpte de caire extraesportiu, a diferència dels filials del Mallorca i el Zaragoza, que mereixin una incidència especial. Potser, perquè en aquest terreny tot el protagonisme se l'ha emportat el València Club de Futbol com a entitat: el seu deute inacabable (i creixent), un estadi tan nou i inacabat com fantasma, amb aquella pressió de club gran que, des de la distància, sobta per un cert aire d'exageració en una entitat que ha estat tan gran com els dos grans d'Espanya i d'Europa... quan aquests no eren tan grans. A l'ombra d'aquesta lluita per recuperar el prestigi 'robat' tracta de fer-se un lloc el València Mestalla.

Una dada: de les 15 vegades que el Mestalla/València B ha viscut a Segona B, n'ha acabat 11 per sota de la desena posició. A la seva dècada daurada, als 90, el Mestalla enllaçava vuit temporades consecutives a la categoria de bronze amb dues promocions d'ascens incloses (94-95 i 95-96). Primer, el filial perdia la gran oportunitat en una 'final' a Paterna davant l'Almería CF. El Mestalla en feia prou amb una victòria més enllà del que passés entre Racing de Ferrol i Beasain (molt de miticisme!), però els Bartual, Melgarejo, Clotet, Medina, Simeón, Adelantado o Mullor no van poder amb un Almería que va vèncer per 0-3 gràcies a un doblet de Sousa i a un altre de Manuel Luna per pujar a Segona A... amb el seu president, Guillermo Blanes, desmaiat. L'any següent, amb menys dramatisme, el filial es quedaria sense opcions després de perdre consecutivament contra l'Ourense (0-4) i l'Sporting B (1-2) a casa en una lligueta que va tenir el Granada com a cuer destacat amb només dos punts.

La resta de temporades? Patiment. Per salvar-se... o per no fer-ho: quatre de les últimes 7 temporades a Segona B han acabat en descens. La 2006-2007, amb un dramatisme que es va girar en contra: a la darrera jornada el filial vencia 0-1 a Osca en un gol molt al final del partit (com el de l'Hospi a Elda) que enviava el Sant Andreu a Tercera. El València B, que aniria al play-out, seria incapaç de remuntar el 2-1 de l'anada al camp del Valladolid B; l'1-1 a Paterna, insuficient, tornava a enviar a Tercera el València B només un any després de treure-li l'ascens al Vilanova. Un altre català, el Santboià, seria la víctima del filial l'any 2007-2008 en una eliminatòria final marcada per algun aldarull a l'anada a Sant Boi (1-2) i per una tornada en què la calor va tenir un pes important, en què el Santboià de Miguel López va meréixer més premi i en què el gran, el filial, va acabar emportant-se el premi.

Van ser, però, només dues temporades de gaudir (patir) la Segona B pel València Mestalla, justament els dos anys que l'Hospi passaria a Tercera Divisió (l'últim cop que els riberencs trepitjaven Paterna, Markuleta va veure la seva única targeta groga amb l'Hospitalet). L'any passat, via ràpida: imbatut fins la jornada 21, dues derrotes (0-2 Crevillent i 1-0 Borriol), 13 punts d'avantatge sobre l'Olímpic i ascens directe a la ronda de campions derrotant l'Alcobendas per un global de 3-0. A la recerca de no repetir errades anteriors, l'equip es reforçava amb jugadors contrastats com Eldin, Dalmau, Pol Bueso o Armiche, a banda dels Alcácer, Cristian o Bernat que ja despuntaven a Paterna. Massa qualitat com per considerar normal una mala primera volta, un flirteig amb el descens que li costaria el càrrec a Vicente Mir. Amb Sergio Ventosa l'equip ja porta 10 partits invicte, acaricia la permanència i fa que el futur 'miniche' pinti millor del que els darrers temps haurien fet pensar.

Teruel 0-0 Dénia, apetitiu d'una 33a jornada llarga

Fa uns minuts, Teruel i Dénia han empatat a Campo Pinilla (0-0) en el partit pendent que tots dos equips van veure ajornat en el seu dia per culpa de la neu. Tot i haver viscut més alternatives al segon temps que no pas al primer, ha estat a la primera meitat quan el Dénia ha tingut l'ocasió més clara de tot l'encontre, quan Pau Franch ha llançat un penal que el porter local, Bodo, ha aturat. Amb aquest punt, el Dénia s'apropa a la permanència mentre que el conjunt de Félix Arnáiz s'acomiada pràcticament de les seves opcions de play-off a les portes del derbi contra l'Andorra (diumenge, 18:00 hores) que tancarà una 33a jornada llarga, amb partits repartits des de demà mateix fins Diumenge Sant. Demà dijous, a dos quarts de nou, Olímpic i Badalona es veuran les cares a Camp Murta; partit entre aspirants a play-off, entre els dos equips que menys gols encaixen del grup. L'aposta pel doble donut sembla clara, però mai se sap.

Divendres, doble ració: pel matí el Sant Andreu rebrà el Manacor en un partit ideal per segellar la permanència, mentre que a les 6 de la tarda, l'Ontinyent necessita retrobar-se amb el triomf per no passar angúnies de darrera hora davant d'un Reus inactiu durant dues setmanes. I dissabte, el partit clau, l'important, el que ens interessa: l'Hospi jugarà al Mini Estadi del València CF (17:00 hores) amb la imperiosa necessitat de guanyar per aprofitar-se dels duels directes entre els rivals per ser entre els quatre primers. Sense excuses, els de Vinyals s'enfrontaran a un rival 'on fire': 10 partits sense perdre duu el filial 'che', que dissabte té una oportunitat d'or per segellar la permanència de forma gairebé definitiva.

I diumenge, cinc partits: a les 12 l'Atlètic Balears buscarà apropar-se de forma definitiva al campionat amb l'accessible visita del Zaragoza B, mentre que al Camp d'Esports Lleida Esportiu i Mallorca B viuran un altre duel directe que podria deixar-los tocats de no guanyar-lo. Per la tarda, i a banda de l'Andorra-Teruel que tancarà la jornada (18:00), tres equips de la zona alta posaran en joc les seves opcions de ser a la segona fase del campionat. El Llagostera buscarà a Gandia allargar el seu etern somni tot i visitar un rival necessitat (17:00). I a la mateixa hora, uns quants quilòmetres més al sud, l'Orihuela rep l'Huracán en un partit que l'Hospi jugarà des de la distància. Això, sempre que el dia abans s'hagin fet els deures a Paterna; si no, el resultat tindrà ben poca incidència.

I per si això no fos prou, demà mateix el Juvenil A de l'Hospi té una altra ocasió d'or de restar punts als rivals. Després que l'Europa perdés dissabte a Terrassa (4-3), els de Robert Cuesta salden a Figueres el partit ajornat per la climatologia fa un parell de mesos. A Vilatenim, i a partir de les 7 de la tarda, els riberencs visita un Figueres necessitat, que amb 22 punts ocupa la primera plaça de descens a Preferent Juvenil. Més enllà d'aquest partit, la setmana no ha començat gens bé al Juvenil, ja que tot just ahir es confirmava la greu lesió del capità, el pratenc Rubén Fernández 'Robinho', que estarà allunyat dels terrenys de joc uns quants mesos per culpa del trencament del lligament creuat. Des del Blog, molts ànims per Robinho!

Exriberencs potablava

La temporada que està realitzant l'Associació Esportiva Prat al grup cinquè de Tercera Divisió és, com diria aquella 'digna d'admirar'. Líders, amb 10 punts d'avantatge sobre el teòricament totpoderós Espanyol B, l'equip que dirigeix l'exjugador de l'Hospi Agustín Vacas és a una passa (dues reals) de classificar-se pel play-off d'ascens a Segona Divisió B per segon cop a la història (ho va fer l'any 2010 amb Manolo Márquez d'entrenador) i és a un màxim de set punts per garantir, per primer cop a la història, la participació a la propera edició de la Copa del Rei. Tot això gràcies a una entitat, presidida per Luís Quiñonero, que ja duu algunes temporades treballant de valent, amb bons resultats i que ara acaricia un premi més que merescut. Això, també, gràcies a una barreja de jugadors contrastats amb recorregut en categories superiors (Ferran Vila, Albert Cazorla, Mechi o Roger Matamala), de jugadors que coneixen la casa pam a pam (Jaime Fuentes, Toni Texeira o Ernest), però també gràcies a quatre homes amb passat riberenc com són Óscar Sierra, Àlex Ruiz, Luís Larios i Pedro García. Sobre ells versa l'article d'exHospi d'aquesta setmana.

De tots quatre, el més veterà és Luís Larios. O el que podríem rebatejar com a 'Mr. Play-off': Gramenet, Hospi i Girona han viscut fases d'ascens a Segona A amb Luís Larios de jugador. Però també el Huesca va lluitar per no baixar a Tercera (2005-2006), de la mateixa forma que el Mataró de Miguel Álvarez va pujar a Segona B amb Larios cedit als maresmencs per part de la Grama. Si algun terme defineix el jugador barceloní és 'polivalent'. A l'Hospi, amb Oliva a la banqueta, la seva versatilitat el convertí en un jugador imprescindible: 38 partits de 40 possibles, dos gols (davant Figueres i Alacant) ocupant tant aviat el lateral dret com una plaça de pivot o una posició més avançada a l'atac riberenc. Amb el temps, les tasques defensives han anat derivant en un jugador de caire més atacant i que s'ha convertit en una peça cabdal perquè el Prat busqui el salt al futbol de bronze.


Per edat, el segon exriberenc en discòrdia és Óscar Sierra. Menys polivalent que Larios (també pot actuar de central de forma puntual), el lateral és, de tots quatre, el que més vegades ha defensat la samarreta riberenca d'ençà que debutés amb el primer equip davant el Burgos, el mes de gener de 2003, quan jugava a l'Hospi Atlètic. Després d'un breu pas pel Linares, Sierra tornaria a l'Hospi on tindria Rubi, Elvira i Moya com a tècnics. Dos anys i mig en què va aconseguir retornar a Segona B, enfrontar-se a la Copa del Rei a un Primera com l'Athletic i, més enllà de les seves actuacions, guanyar-se l'estima de l'afició riberenca perl seu compromís.


Tres anys després que Sierra marxés de l'Hospi arribaria, també, un jugador tres anys més jove que ell. Del Burgos, de Segona B, arribaria un autèntic rodamón del futbol com és Pedro García. Sorgit del planter de la Gramenet, Pedro García va militar a l'Hospi la temporada 2008-2009, la que es va tancar amb la desfeta de Santanyí. Temporada estranya per un jugador que, tot i marcar 10 gols (inclosos dos doblets davant Cornellà i Palamós), va donar la sensació de no oferir tot el que el cos tècnic i, sobretot, l'afició, esperaven d'ell. Abans d'aterrar al Prat, tres experiències complicades a nivell extraesportiu van curtir el currículum de Pedro (Grama, Sporting Mahonés i Palència). Ara, per sort, el davanter barceloní sembla haver trobat estabilitat en un club que el podria retornar al futbol de bronze.


Finalment, Àlex Ruiz és el més jove de tots quatre. Tot i la seva edat (nascut l'any 1989), el defensa barceloní ha fet ja prou voltes en el món del futbol. Va disputar únicament quatre partits amb l'Hospi de Julià Garcia amb millor rendiment del que els minuts totals podrien fer pensar. A la recerca d'oportunitats, Ruiz va passar dos anys a Sabadell on va disputar un total de 27 partits repartits en dues temporades i on va marcar dos gols. Sense acabar de triomfar-hi, aquesta temporada tampoc començava massa reeixida amb una participació més aviat discreta al Llagostera, a Segona B. Els pocs minuts van fer arribar a la conclusió que el millor era buscar-li una sortida: el Prat, en el seu intent de buscar l'ascens, va confiar a Àlex Ruiz les oportunitats que Oriol Alsina no li donava a Llagostera.

Fora de play-off | CE l'Hospitalet 1-1 Orihuela CF

Sempre es fa difícil valorar amb total objectivitats tots els factors que envolten i sorgeixen d'un partit de futbol. Valorar si l'actitud dels jugadors és la correcta o s'hi podria haver fet. O és que la qualitat dels jugadors dóna pel que dóna o tot el contrari. O si hi ha hagut ambició, por a perdre, o és que la calor requeria dosificar els esforços en un duel directe. Les valoracions que es deriven de factors com aquests són certament subjectives, com ho són les sensacions, no massa positives, que ens deixa l'empat que l'Hospi ha sumat aquesta tarda a l'Estadi davant l'Orihuela (1-1). Un partit en què, un cop més, marxem amb la sensació que molts minuts (masses) han transcorregut de forma tímida, inútil, sense que en cap moment hi hagués la sensació del més mínim perill (per part de tots dos equips). Després d'una bona reacció al Narcís Sala, avui s'ha trobat a faltar un Hospi més valent per donar un cop de puny sobre la taula. Poques ocasions de gol i molta por i un gol d'Osado a pilota aturada, gairebé per casualitat, que encará ha servit per rescatar un punt que deixa l'Hospi en cinquena posició i amb opcions de recuperar plaça de play-off... si hi ha una reacció clara en els cinc partits que resten.

Primera part molt ensopida, amb força calor sobre el terreny de joc i molt, però que molt respecte entre tots dos equips que més que guanyar, sabien que no volien perdre massa oportunitats de seguir sent entre els quatre primers. Canvis a l'onze d'un Hospi que avui ha comptat amb la presència de Pol Llonch al lateral dret i de Manel al mig del camp en substitució de Pitu, que com David Corominas avui no ha entrat a la convocatòria. Poca claredat i molt joc en 30 metres de la zona ampla que han impedit veure alguna aproximació fins passats els 20 primers minuts de l'encontre, quan una centrada de Miguel Ángel des del cantó dret l'ha rematada Pelusa, que arribava des de darrera, desviada a la dreta de Craviotto (23'). Despres, seria Iban Espadas qui remataria en una mitja volta des de la frontal una pilota que marxava a l'esquerra del porter riberenc (30').

Tot i intentar-ho, l'Hospi tenia un dels seus (cada cop més habituals) dies espessos i no ha estat fins que ha collat i ha buscar el quadre oriolà que les ocasions (poques) han arribat. Primer després d'un impressionant coast-to-coast de Juan Antonio Osado: gran control, barret a Mario Arques, cursa de 70 metres superant la pressió d'Arques i les agafades de Navarro i centrada al punt de penal que Cirio, forçat, enviava a les mans d'Unai Alba (37'). L'acció arrencava els primers aplaudiments entre la parròquia riberenca i suposava la prèvia de l'oportunitat més clara per l'Hospi, en un xut centrat de Cirio des de mitjana distància que s'estavellava al pal dret oriolà abans de perdre's per línia de fons (45').

A la represa, però, el partit es posaria coll amunt a causa d'un penal innecessari comès per Manel Gómez sobre Iban Espadas. El punta 'escorpión' no fallava i allargava la maledicció de Craviotto amb els penals. 0-1, minut 49 i tocava reaccionar. No va tenir sort l'Hospi als pocs instants de rebre el cap, en una doble oportunitat en què Osado obligava Unai Alba a estirar-se per desviar un xut des de la frontal; tampoc David Prats aprofitava el rebuig per marcar, ja que el porter basc tornava a intervenir per enviar la pilota a córner (51'). Per desgràcia, l'Hospi no va donar continuïtat a aquesta reacció i les pèrdues de pilota que facilitaven les contres visitants van convertir-se en un hàbit preocupant.

L'entrada de Marc Pedraza, Aday i Ángel Sánchez en poc menys de cinc minuts tampoc van canviar la cara d'un Hospi que només avançaria metres a mesura que l'Orihuela anava prenent por a guanyar, a estocar un rival directe. I en una acció aïllada, a pilota aturada, els de Garitano veurien penalitzat el seu conformisme després que Osado rematés massa fàcil amb el cap un córner ben servit per Ángel Sánchez; Unai Alba no hi podia fer res i l'1-1 tornava a esperonar la parròquia riberenca (70'). Però un altre cop, l'orgasme es veuria interromput per les poques idees i per l'excessiva por a perdre. A això s'hi uniria una certa manca d'ambició per buscar la porteria rival, oblidant que l'oportunitat de superar un rival directe era única i que, ara sí, el marge d'error gairebé ha desaparegut. Propera estació: Paterna (dissabte, 17:00). Serà allà?

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Pol Llonch, Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Rubén García (Ángel Sánchez, 59'), Manel Gómez (Marc Pedraza, 57'), Cirio, David Haro (Aday, 59'), Osado i David Prats.

ORIHUELA CF: Unai Alba, Fleky, Navarro, Carmelo, Ricardo Cavas, Mario Arques, Francis (Carlos Delgado, 92'), Óscar Díaz, Miguel Ángel, Pelusa (Samuel Bayón, 75') i Iban Espadas (Dani Gómez, 60').

Gols: 0-1 Iban Espadas (49', penal); 1-1 Osado (70').

Àrbitre: Iker Berjano Ariztegui (Navarra). Ha amonestat el local Ángel Sánchez (91') i els visitants Samuel Bayón (82') i Francis (86').

Incidències: partit de la 32a jornada de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 900 espectadors. De nou, portes obertes en una tarda assolellada i perfecta per la pràctica del futbol. Com l'any passat, Esport3 i NouDos han televisat el partit en directe. A l'Hospi, Moussa i Moragón han completat la convocatòria.

Duel d'alçada | CE l'Hospitalet - Orihuela CF (diumenge, 17:00)

Diu la Viquipèdia que la ciutat de l'Hospitalet, l'Ajuntament de la qual s'ha carregat els mitjans de comunicació amb les mateix formes que aquells que també critiquen, és a 8 metres d'alçada sobre el nivell del mar. Això, a la zona baixa, a la zona de Marina. A dalt, a l'anomenat Samontà, el gairebé imperceptible turó de les Planes és un dels sostres de la ciutat (55 metres). Demà, la gent de Marina i també la de Samontà hauran de demostrar a quina alçada estan. La cita futbolística (17:00 hores), sense excuses de futbol de Primera a la vista, té l'Hospi, l'equip més representatiu de la Ciutat, com a principal atractiu. En joc, seguir creient en el play-off d'ascens en un enfrontament davant d'un rival directe, l'Orihuela. I parlant d'excuses: l'entrada, com d'aquí fins a final de temporada serà gratuïta (és a dir, 0 euros). No serà, però, l'únic col·lectiu que hagi de demostrar estar a l'alçada. D'una vegada per totes, els jugadors hauran de combinar bones sensacions i resultat per deixar clar que volen ser a dalt. Ells i un míster, Jordi Vinyals, que després d'una roda de premsa si més no estranya al Narcís Sala haurà de 'reconfirmar' el seu compromís amb aquest projecte. Qui no fallarà serà la fidel afició de l'Hospi, aquells que volem que tots remem junts. O si no...

L'Orihuela
Casualitat o no, la trajectòria dels del Baix Segura en aquesta segona volta és paral·lela a la de l'Hospi. Tots dos han baixat el seu rendiment, especialment pel que fa als resultats. Els oriolans han acabat per acusar la marxa de José María Cases al Cádiz; el seu recanvi, Adien Goñi, no ha donat fins ara la resposta esperada tot i el bon partit realitzat fa sis dies contra el Teruel. Era el primer triomf a Los Arcos en tres mesos i mig, amb 4 victòries (una sense jugar contra el Mahonés), 5 empats i tres derrotes, els de Garitano, com l'Hospi, s'han vist beneficiats per la mediocritat de la resta de rivals. Ara, però, tampoc tenen marge d'error i enceten contra l'Hospi un tram final de Lliga farcit de duels directes. El dubte resideix en la resposta d'una plantilla un xic curta, tot i que aquesta setmana el tècnic de Bergara ha recuperat els sancionats Álex García i Diego. Seguiran sent baixa per lesió Francis i Benja, tot i que la rumorologia fa setmanes que posa en dubte la lesió del capità oriolà. De fons, els problemes econòmics que han posat en dubte el correcte tancament de l'exercici econòmic corresponent a aquesta temporada.

Onze inicial de l'Orihuela: Unai Alba, Álex García, Navarro, Carmelo, Ricardo Cavas, Manrique, Mario Arqués, Óscar Rico, Miguel Ángel, Dani Gómez i Iban Espadas.

L'Hospi

Demà no valen excuses. Més enllà de les diverses interpretacions, amb més o menys lògica, a què està subjecte la classificació, el marge d'errada cada cop és més estret per un Hospi que demà afrontarà el primer dels dos duels directes que li queden d'aquí al final del campionat. Calendari favorable en aquest sentit, sobretot respecte a la resta de competidors, i que provoca que la visita de l'Orihuela a l'Estadi s'afronti com una revàlida per no fer una passa enrere en la lluita per una de les quatre primeres places. No valdra, tampoc, millorar sensacions sense obtenir resultats. El bon joc (per moments) ofert a Sant Andreu s'ha de veure traduït en joc davant d'un conjunt amb una proposta de joc similar a la dels riberencs. Tots, jugadors i tècnics, tenen l'oportunitat (enèssima) de demostrar que volen ser equip de play-off i deixar tocat un rival directe. Amb els dubtes de Peque i Hammouch, tots dos amb molèsties, i de la baixa segura per sanció de Manel Viale (expulsat a Sant Andreu), la novetat és la recuperació d'Ángel Sánchez després de set partits lesionat. Segons la seva evolució, el grancanari (que ahir feia anys) podria entrar a la convocatòria.

Possible onze inicial de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Rubén García, Marc Pedraza, Cirio, David Haro, Pitu i David Prats.

L'àrbitre

Demà a l'Estadi, el col·legiat navarrès Iker Berjano Ariztegui tornarà a dirigir un partit de l'Hospi un any i mig després de la seva estrena amb els riberencs, en un Hospi 3-2 Ontinyent en què els de Miguel Álvarez van capgirar un 0-2 advers en una enorme segona meitat. Assistit a les bandes per Juan José Gómez Giménez i per Eusebio Sáez García (que com a àrbitre principal ha dirigit 7 partits a l'Hospi amb 2 victòries, 4 empats i 1 derrota), Berjano Ariztegui dirigirà el 12è partit en aquest curs. Els onze partits previs s'han saldat amb un balanç igualat de 4 victòries locals, 3 empats i tres triomfs visitants, amb una mitjana de 5,82 grogues per partit i només tres expulsions.

Els precedents
Serà la cinquena visita de l'Orihuela CF a l'Estadi. Abans, i al vell Municipal, havia estat l'Orihuela Deportiva qui s'havia enfrontat a l'Hospi en fins a tres ocasions.

2011-2012 - Segona Divisió B - L'Hospitalet 3-1 Orihuela CF
Cirio 20', Christian Alfonso 26', Corominas 71' / Florian 54'
2007-2008 - Segona Divisió B - L'Hospitalet 0-1 Orihuela CF
Iban Espadas 78'
2006-2007 - Segona Divisió B - L'Hospitalet 1-0 Orihuela CF
Felipe 71' (penal)
2002-2003 - Segona Divisió B - L'Hospitalet 1-0 Orihuela CF
Ollés 38'

Som de... l'Orihuela

Aquesta setmana, i tal com sembla que passarà la propera, tocarà recórrer de nou a 'Juan Palomo' per apropar-vos el 'Som de...' setmanal, aquesta setmana dedicat a l'Orihuela CF. Els del Baix Segura viatjaran aquest cap de setmana fins a terres catalanes per visitar l'Hospi (diumenge, 17:00 hores, entrada gratuïta) en un duel que, com el del passat curs, es preveu gairebé vital per les aspiracions de tots dos equips de tenir vida més enllà del 13 de maig i poder disputar la fase d'ascens a la Lliga Adelante. Any rere any, el club 'escorpión' ha hagut de superar tot tipus d'impediments (de molts tipus) per arribar a final de temporada convertit en tot un clàssic de la zona noble d'aquest grup 3 de Segona Divisió B... tot i la també clàssica maledicció de les segones voltes. A continuació, algunes pinzellades més enllà de l'actualitat del conjunt que dirigeix el tècnic guipuscoà Asier Garitano.

La història recent del futbol a Oriola seria, possiblement, una de les més adequades per il·lustrar la situació actual del futbol espanyol. Ens situem a la primavera de 1991; en aquell moment acaba una temporada per emmarcar de l'Orihuela Deportiva, club que 38 temporades després vivia la seva experiència a Segona Divisió A. Amb 43 punts, dos mítics de les banquetes com Nando Yosu i Tolo Llompart van col·laborar en deixar l'Orihuela cinquè, a tants sols tres punts del també extint CD Málaga. Més que vertigen, el conjunt alacantí va acabar pagant els excessos per respondre en forma de categoria l'enorme resposta que la ciutat havia donat a l'equip, omplint Los Arcos partit rere partit. Espín, Verza, Subirats, Radmanovic, Sigüenza o García Pitarch van ser noms mítics d'aquella plantilla històrica. El somni, però, va ser tan efímer com el temps que es va confirmar el descens administratiu dels Oriolans a causa dels deutes amb els seus jugadors.

La desaparició del 'Deportiva' no va ser immediata, però les dues temporades d'agonia a Segona B i el descens esportiu a Preferent la temporada 1993/94 (més destacable pels 185 que el Calpe, cuer, va encaixar en aquell campionat) van ser una penitència innecessària que va retardar l'erupció de l'actual Orihuela CF, creuat en paral·lel a la mort esportiva del 'Deportiva'. Després d'any per Primera Regional i Preferent de la mà d'un clàssic del futbol oriolà com Machuca, no va ser fins la temporada 2001/2002 que l'Orihuela va aconseguir el primer 'retorn' a Segona B, derrotant el Sant Andreu per 3-1 i beneficiant-se del no ascens del Levante B. L'encert, però, tornava a ser efímer i una temporada després, els oriolans tornaven al pou de la Tercera Divisió juntament amb l'Hospi, el Gavà i el Reus.

Ni Xavi Julià ni Machuca van aconseguir l'ansiat ascens com ho van fer la temporada 2005-2006 Quique Yagüe i Verza amb un equip a cop de talonari... que acabaria passant factura. I és que les ambicioses primeres temporades de la 'rentrée' a Segona B van suposar una despesa econòmica per sobre de les possibilitats de l'entitat i d'una afició que amb el pas de les decepcions i de veure l'equip fora del play-off d'ascens s'anava reduïnt. 'Pujacarros'. Robert Fernández, el mateix que va aspirar a fer fase d'ascens fins la última jornada l'any 2007 va acabar demonitzat per bona part de l'afició l'any següent, fins que va ser destituït i Verza va agafar les regnes d'un equip que comptava amb Jonathan Torres, Verza Jr, Cases, Kiko Ratón, Iban Espadas i Diego Ribera... només en nòmina atacant. El Benidorm de Luís García, però, li va robar la plaça en una darrera jornada on l'empat de l'Orihuela a Eivissa va ser estèril davant del 'doble donut' del Benidorm a Badalona.

La segona decepció consecutiva desencadenaria un dels nombrosos i recordats estius 'del lloro' a la capital del Baix Segura. Mans i mànigues per assegurar la participació l'any següent, problemes de pagament als jugadors, condonacions de deutes i pròrrogues més enllà del termini oficial van convertir-se en una tònica habitual mentre diversos personatges amb més ànim de fer-se rics que d'ajudar desfilaven per Los Arcos (el cas de Verdejo l'estiu de 2009 n'és un exemple). Tampoc hi ajudaven les relacions amb l'Ajuntament d'Oriola, que sovint ha donat l'esquena a l'equip aliè a la situació que travessava l'entitat més representativa de la localitat. Amb tot i després d'una temporada de transició en què Tevenet va salvar l'equip en una bona segona volta, va ser de la mà de José Francisco Grao 'Pato' i d'una forma més sensata de formar equips que l'Orihuela va estrenar-se al play-off.

No va ser l'any 2009-2010, amb l'equip cloent la Lliga en vuitè lloc després d'una segona part de campionat irregular i d'una pretemporada inexistent. L'any passat, tres quarts del mateix però una primera volta excel·lent marcada per la inexpugnabilitat de la porteria de Ricardo Molina va servir de calaix per acabar la Lliga en quarta posició. Mèrit doble per un equip acostumat a estius moguts i que seguia notant una fuita de suport pel que fa a aficionats que només va revifar, i no com s'esperava, a la primera eliminatòria de la fase d'ascens davant d'un Guadalajara que va matar les esperances alacantines amb un 0-2 a l'anada. La tornada al Pedro Escartín va ser un premi pels jugadors, cos tècnic, i els aficionats més fidels de l'Orihuela, aquells que van gaudir d'una tarda de maig inoblidable a Terol però que també havien partit desfetes com el 0-3 davant l'Alcoyano o el 4-2 a Alzira. Aficionats de debò, com la Segona B ho és al futbol.

Barcelona B 3-1 Hospi Juvenil A i horari del Mestalla-Hospi

El Juvenil A de l'Hospi ha perdut aquesta tarda davant el Barcelona B, líder del grup 7 de Lliga Nacional, per 3-1. Els de Robert Cuesta han rebut un gol matiner (2') en una jugada a pilota aturada, diana que han sabut neutralitzar gràcies al gol d'Iván Salvador a passada d'Héctor Poncelas (15'). Els riberencs, però, no han gaudit de l'empat massa estona, ja que els joves jugadors dirigits per García Pimienta s'han tornat a avançar pocs minuts després. A la represa, el Barcelona ha sentenciat el partit amb el 3-1 definitiu. El proper partit del Juvenil A serà dijous vinent, a les 7 de la tarda i al camp de la UE Figueres.

D'altra banda, aquest matí anunciàvem via Twitter l'horari del partit que enfrontarà el València Mestalla i l'Hospi, corresponent a la 33a jornada de Lliga i penúltim desplaçament dels riberencs al campionat regular. El filial valencianista i l'Hospitalet es veuran les cares el proper dissabte 7 d'abril a les 5 de la tarda a les instal·lacions de la Ciutat Esportiva del València CF, a Mas Camarena (Paterna). Amb aquest, l'Hospi ja té tots els horaris confirmats d'aquí a final de temporada llevat de qualsevol canvi inesperat. Un Hospi que diumenge contra l'Orihuela podria tornar a comptar amb la participació del grancanari Ángel Sánchez.

Calendari de l'Hospi
32a jornada | CE l'Hospitalet - Orihuela CF | Diumenge, 1 d'abril, 17:00 hores
33a jornada | València Mestalla - CE l'Hospitalet | Dissabte, 7 d'abril, 17:00 hores
34a jornada | CE l'Hospitalet - Andorra CF | Diumenge, 15 d'abril, 18:00 hores
35a jornada | Descans
36a jornada | CE l'Hospitalet - Ontinyent CF | Diumenge, 29 d'abril, 18:00 hores
37a jornada | Atlètic Balears - CE l'Hospitalet | Diumenge, 5 de maig, 18:00 hores
38a jornada | CE l'Hospitalet - CD Olímpic | Diumenge, 12 de maig, 18:00 hores

Riberencs per uns dies

Al Blog de l'Hospi, a la secció 'Què se n'ha fet', podeu consultar quan ho desitgeu la situació actual d'aquells jugadors en actiu que van defensar la samarreta de l'Hospi en partit oficial i que, amb més o menys encert, amb millor o pitjor record, van fer les maletes per canviar d'equip. Alguns han arribat a les categories més altes, a Espanya o a l'estranger; d'altres gaudeixen de l'essència del futbol, de vestir-se curs cada setmana més enllà de la categoria on militin. Són gairebé un centenari de jugadors, repartits en clubs entre la Primera Divisió i la Quarta Catalana. Però no són els únics que han jugat a l'Hospi. Les pretemporades i els partits amistosos sempre han estat considerats ideals com a banc de proves per testar possibles incorporacions a l'equip. Alguns del planter, d'altres relativament coneguts i alguna aparició exòtica que d'altra han fet aparició al llarg de les darreres temporades en partits no oficials al Centre d'Esports l'Hospitalet. D'aquests protagonistes, dels que tot i la seva fugacitat també van passar per aquí, versa aquesta nova entrada.

Temporada 2011-2012

"Choco" Gómez (Ciutat de Mèxic, 23 d'octubre de 1990). Va ser la darrera provatura a l'Hospi. Aquest migcampista ofensiu nordamericà va entrenar durant el període nadalenc sota les ordres de Jordi Vinyals. Va jugar la segona meitat de l'amistós que l'Hospi guanyava al Nou Estadi de Tarragona per 0-1 enfront del Nàstic. Després del seu breu periple europeu, José Gómez ha tornat al conjunt universitari del Creighton Soccer amb qui ha començat l'anomenada 'Spring Exhibition'. Al Blog, ja li vam dedicar el primer article del 2012.

Alan Liesegang. És l'actual capità del Juvenil riberenc de Lliga Nacional. Jugador polivalent, pot jugar tant al mig del camp com a la defensa (ha actuat al lateral dret en alguns partits sota les ordres de Robert Cuesta). Igual que el "Choco", Alan també va disputar la segona meitat del partit de Tarragona, on va compartir l'eix de la defensa amb Sergio Castaño, reeditant la parella que s'havia enfrontat al Santboià en un amistós del 7 de desembre; aquell dia, Alan va jugar els 90 minuts. A Nacional, aquest curs ha marcat de moment un únic gol, davant el Mollet, a l'Estadi, a la 16a jornada.

Pedro Baena. Amb 7 dianes, Pedro Baena és una de les sensacions del Juvenil A del Centre d'Esports l'Hospitalet. Amb la baixa de Marc Gallart, Baena va irrompre amb força a l'equip de Lliga Nacional, amb qui ha estat titular en bona part dels partits. Amb el primer equip, Vinyals li va donar l'alternativa a la segona meitat de l'amistós que el passat mes de desembre va enfrontar l'Hospi i el Santboià a l'Estadi (2-3).

Toshi Yatsuzuwa. Sobre el paper, 'Yatsu' és el japonès que més minuts ha jugat amb l'Hospi. Va ser el passat mes d'agost al camp de la UE Vic. 90 minuts disputats enfront els osonencs repartit entre els dos laterals, Toshi es trobava a prova amb els riberencs procedent de la Universitat de Meiji, al Japó.

Yohei Oikawa. L'altra exòtica incorporació del país del sol naixent era Yohei Oikawa, que a diferència del seu company Toshi només va disputar la segona part davant del Vic. Jugador més ofensiu, va intercanviar constantment les bandes de l'atac de l'Hospi amb una de les sensacions del planter: Pedro Bilbao. Igual que 'Yatsu', Yohei també va ser a prova amb l'Hospitalet provinent de la Universitat de Meiji.

Temporada 2010-2011

Poño. Les coses clares: no hem pogut trobar el seu equip actual. Li perdem la pista l'agost de 2011, quan vestint la samarreta del FC Martinenc s'enfronta al Rubí en un partit de pretemporada. El curs passat, aquest lateral dret jugaria cedit a l'Hospi de Divisió d'Honor (provinent del Sant Andreu) i debutaria amb el primer equip en un dels minipartits que els riberencs, amb Pedraza a la banqueta, jugarien al Trofeu Sergi Barjuan a les Franqueses. Va disputar els 45 minuts davant el quadre local i també disposaria de minuts enfront el Sabadell.

Temporada 2009-2010

Michael Bangweni Masson. Aquest davanter camerunès (21 anys) es va convertir en una de les sensacions de la pretemporada 2009-2010. Això no vol dir precisament que el seu record sigui positiu, ja que la seva actuació a la final del Torneig d'Històrics contra el Masnou, fallant ocasions a tort i a dret juntament amb Adama, va ser digna de passar a la història. Com era d'esperar, el punta camerunès no es va quedar a l'Hospi, però va trobar aixopluc al Vilassar de Mar, a Primera Divisió Catalana. Actualment, com són les coses, és el '9' de tot un històric del futbol barcelonès... dirigit per un extècnic de l'Hospi; Michael milita actualment a la Unió Esportiva Sants que dirigeix Julià Garcia.

Adama Sissoko Namake. Davanter malià que actualment juga a Segona Catalana i que, curiosament, va compartir vestidor amb un membre de la plantilla actual de l'Hospi. La temporada 2008/09, Adama jugava al Juvenil de l'Ametlla del Vallès amb un tal David Haro. Aquella mateixa temporada, l'africà va entrenar unes setmanes amb el Gavà. L'estiu de 2009 va ser el del seu pas per l'Hospi. Diversos partits no li van servir per guanyar-se un lloc a la plantilla que dirigia Jordi Vinyals, i va tornar a l'Ametlla del Vallès abans de fitxar pel Granollers la temporada 2010-2011. Actualment lesionat, Adama restava pendent d'operació per començar el seu camí de retorn al futbol. Imatge: EC Granollers

Ibai Pérez de Arrilucea Lazkoz. Aquest defensa basc també va gaudir de minuts a la pretemporada 2009-2010 de la mà de Jordi Vinyals, amb intervencions en algun altre partit amistós a banda del Torneig d'Històrics. Procedent del Juvenil B de la Damm (2008-2009), Ibai va passar posteriorment pel Juvenil A del CE l'Hospitalet i pel de la UE Sant Andreu abans de fitxar pel San Cristóbal. A Terrassa, una inoportuna lesió domèstica que li va produir una fractura de clavícula l'ha deixat gairebé sense minuts aquesta temporada. Amb el canvi d'any, Ibai Pérez ha trobat nova destinació: defensa els colors de l'Atlàntic Barceloneta, equip del grup 11 de Tercera Catalana.

Sergi Meca Martí. Un altre dels jugadors al qual li hem perdut la pista (o no l'hem sabuda trobar). Aquest central va arribar a l'Hospi l'estiu de 2009 provinent del Juvenil B del Badalona, que militava a Lliga Nacional. Va tenir minuts, per exemple, al minipartit entre l'Hospi i l'Horta a la fase de grups de l'Històrics, així com a la semifinal davant la Grama B, però finalment va acabar al Juvenil A. No hi va acabar la temporada, ja que va retornar a Badalona per reforçar el primer juvenil escapulat a Nacional. Després de passar pel Cornellà l'any passat, va acabar la temporada al Mollet a Preferent Territorial, darrer club on hem trobat rastre de Sergi Meca.

Kike. Poques dades tenim d'aquest jugador que va disposar de minuts de prova l'any 2009. Va ser concretament a la final del Torneig d'Històrics, davant del Masnou, que aquest jove extrem va vestir la samarreta de l'Hospi.

Temporada 2008-2009

Alberto Edjogo-Owono. Alberto Edjogo és el darrer jugador a prova que ha estat capaç de marcar un gol a l'Hospi. L'actual jugador del Vista Alegre (Primera Catalana, grup 2) i internacional amb la selecció de Guinea Equatorial, ha estat un autèntic rodamón del futbol. Després de ser descartat pel cos tècnic que encapçalava Julià Garcia, Edjogo va passar per l'Olímpic de Xàtiva (2008-2009), pel Mazarrón (2009) i pel Blanes, equip amb el qual va clavar dos grans gols a l'Estadi a Tercera Divisió (2010). Després d'un breu període sabàtic, Alberto Edjogo tornaria a vestir-se de curt per defensar els colors del Vista Alegre; amb l'equip de Castelldefels s'ha tornat a destapar com a killer; amb 12 gols és tot just el tercer màxim realitzador del grup 2 de Primera Catalana.

Joan Brullet Gubern. Aquest migcampista polivalent vallesà va ser un dels que més a prop va ser de quedar-se a l'Hospi. De fet, el cos tècnic va veure-li opcions i per això va decidir cedir-lo al Montcada de Primera Catalana per tal de foguejar-lo. Tot i les oportunitats, el retorn i debut oficial de Joan Brullet mai no es va arribar a produir. Abans de provar a l'Hospi, Brullet formava part del CE Sabadell, que l'havia cedit la temporada anterior a l'Igualada. Actualment, Joan Brullet juga a la Unió Esportiva Castellar, equip del grup 4 de Segona Catalana, després d'haver passat pel Granollers i el Vilassar de Mar.

Georgi Latchezar Tanev (Jordi Tanev) . Va ser un dels jugadors més exòtics a les pretemporades recents de l'Hospi. Nascut a Sofia (Bulgària, 1989), tal com recull aquesta peça de Mundo Deportivo va arribar a Espanya en edat aleví, quan va debutar amb la PB Anguera. Després va passar per l'Horta, club sota el qual va anar convocat diverses vegades amb les seleccions inferiors del seu país. Va provar amb l'Hospi, sense sort. Posteriorment, va passar pel Poble Sec i el Vilanova, on va actuar majoritàriament amb el filial de Primera Territorial (2010-2011). Aquesta és l'última pista que ens deixa Tanev.

Lucho. També tenim poques dades d'aquest jugador argentí que va entrenar a la segona part de la pretemporada sota les ordres de Julià Garcia i que va disputar el partit que va enfrontar l'Hospi amb el Vilassar de Dalt (1-2) a terres maresmenques, igual que la segona part al camp del Mollet (0-3), a Montcada (0-1) o a Manresa (0-1).

Una altra oportunitat perduda. Una altra | UE Sant Andreu 2-1 CE l'Hospitalet

Això del futbol és l'hòstia en patinet. I deu ser per això que ens enganxa, especialment quan es de debò. Que pel que fa al joc i a la majoria de resultats, la segona volta que s'està marcant l'Hospitalet és per oblidar, més o menys hi podríem estar d'acord. Més dubtós, tot i que un servidor ho creu, seria que quan l'Hospi ha millorat les pobres prestacions ofertes, el resultat no ha acabat d'acompanyar. Derrota a Manises en un bon partit fins l'expulsió de Craviotto, bon partit a Llagostera tot i l'expulsió d'Osado i bon partit avui a Sant Andreu tot i el desencert. O gràcies a ell? L'Hospi ha perdut el novè partit de la temporada lluny de l'Estadi per 2-1 però ha donat algun motiu més dels habituals per ser positius. L'equip ha generat més ocasions que de costum (fet que, d'altra banda, tampoc resultaria massa complicat), però ha estat realment desencertat en les diverses accions de perill de què ha disposat. També n'ha tingut un Sant Andreu que ha fet treballar de valent Craviotto, un Sant Andreu que amb la seva proposta futbolística també ha propiciat una versió millorada d'un Hospi que no ha sabut aprofitar aquesta 'invitació del rival'. En definitiva, una altra ocasió perduda. Una altra.

En un partit que començava amb les novetats a l'onze de Peque (amb Hammouch a la grada amb molèsties) i sense Pol Llonch ni Castaño, que deixaven el seu lloc a l'onze i a la convocatòria a Osado i a Manel Viale. Les novetats haurien estat gairebé de més si el Sant Andreu hagués estat més encertat en els dos primers minuts de partit, quan Carlos Craviotto intervenia de forma brillant en una rematada escorada de Quim Araujo que marxa a córner (1') i en un cop de cap franc de Luís Blanco (2'). La resposta, de Lucas Viale, arribava pocs minuts després en un llançament de falta des d'uns 30 metres que Morales atrapava entre cames (4'). Amb el pas dels minuts, l'Hospi s'ha fet amb el control de la pilota sense que els locals renunciessin a l'atac, ni molt menys. Amb tot, Pitu era a punt de sorprendre Morales clavant-li una vaselina a contrapeu que el meta andreuenc enviava a córner (17'). També Morales brillaria instants després anticipant-se a David Haro quan aquest es disposava a rematar un mà a mà amb l'ex del Terrassa (20').

Però coses del futbol, quan millor estava l'Hospi una acció en banda esquerre s'iniciaria amb una cursa i posterior centrada al primer pal d'Arnau Tobella i una rematada a boca de canó d'Édgar, que obria el marcador i s'estrenava com a golejador al Sant Andreu (25'). El gol l'acusava l'Hospi en forma de defalliment moral, crisi que els locals no sabrien aprofitar tot i les ocasions d'Arnau Tobella (28') i de Quim Araujo (30'), que tornarien a fer lluir Craviotto. Amb el pas dels minuts, l'Hospi recuperaria sensacions però seguiria desaprofitant ocasions. Com la de Prats, desencertat en un intent de vaselina davant Morales (31'). Com la de Cirio, després d'un rematar de cap ajustat al pal un córner picat per Prats al segon pal (39'). Però sobretot, com la d'Haro, que es plantava sol davant Morales després d'una bona associació amb Pitu i rematava als núvols quan ho tenia tot per fer pujar el gol de l'empat a l'electrònic del Narcís Sala (42').

La represa començava amb un Sant Andreu ambiciós, amo i senyor fins al minut 55 tot i no gaudir de clares ocasions. L'Hospi, però, va respondre amb seguretat i, amb un avís previ de David Prats amb un xut que Morales blocava sense problemes (56'), no trigaria a igualar el matx en una bonica jugada trenada entre Dani Guillén i Sergi Cirio, que acabaria amb una passada de la mort cap a Pratigol, que després d'un retall i de ser travat per un rival, aconseguia rematar i enviar la bola a la xarxa, lluny de l'abast de Morales (57'). Per desgràcia riberenca, el dotzè gol a la Lliga de Prats tindria poc efecte. Tot just els tres minuts que trigaria Arnau en culminar una contra massa fàcil pel quadre local amb un xut creuat que, un cop superat Craviotto, duia el deliri a les grades poc poblades del Narcís Sala (60'). Calia reaccionar, i Vinyals va optar per arriscar (fet no massa habitual) amb l'entrada de Pedraza, Aday i Coro, per Osado, Rubén García i un David Haro sense benzina a la segona meitat.

Precisament el més petit de la classe havia tingut una ocasió magnífica just abans d'abandonar el camp, fruit d'una cavalcada de Cirio en banda esquerre, centrada al segon pal i rematada en planxa de l'extrem vallesà que no significava el 2-2 de forma, diríem, incomprensible (70'). Abans, cal dir-ho, Édgar també havia tingut la pràctica sentència en una mitja volta a l'interior de l'àrea gran que Craviotto blocava sense majors complicacions. Dues ocasions que donarien pas a un final elèctric, amb un Hospi que monopolitzava el control del partit i un Sant Andreu que aprofitava les contres per explotar els riscos d'un Hospi bolcat a l'atac. Poques ocasions més a banda d'un bon xut de Coro des de la frontal que aturava Morales (79') en un rush final marcat per les pèrdues (comprensibles) de temps dels locals i per l'expulsió de Manel Viale en un remake de la doble groga d'Osado a Llagostera. Vuitena expulsió a la Lliga per un Hospi que veia com les minses opcions de puntuar acabaven d'esvair-se.

FITXA TÈCNICA

UE SANT ANDREU: Morales, Fran Grima, Rubén Canelada, Moyano, Dídac (Borja, 67'), Carroza, Marc Martínez, Xavi Jiménez, Luís Blanco (Arnau Tobella, 19'), Quim Araujo i Édgar (Nakor, 85').

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Peque, Dani Guillén, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García (Aday, 63'), Osado (Marc Pedraza, 60'), Cirio, David Haro (Corominas, 71'), Pitu i David Prats.

Gols: 1-0 Édgar (25'); 1-1 David Prats (57'); 2-1 Arnau (60').

Àrbitre: Juan Luís Pulido Santana (Las Palmas). Ha amonestat els locals Fran Grima (6'), Dídac (43'), Arnau (55'), Édgar (73') i Marc Martínez (87') i el visitant Aday (78'). Ha expulsat Manel Viale per doble groga (76' i 90').

Incidències: partit de la 31a jornada de Lliga disputat a l'estadi Narcís Sala davant d'uns 600 espectadors. Matí assolellat i bona temperatura per jugar a futbol. A l'Hospi, Moragón i Manel Gómez han completat la convocatòria.