Exriberencs potablava

La temporada que està realitzant l'Associació Esportiva Prat al grup cinquè de Tercera Divisió és, com diria aquella 'digna d'admirar'. Líders, amb 10 punts d'avantatge sobre el teòricament totpoderós Espanyol B, l'equip que dirigeix l'exjugador de l'Hospi Agustín Vacas és a una passa (dues reals) de classificar-se pel play-off d'ascens a Segona Divisió B per segon cop a la història (ho va fer l'any 2010 amb Manolo Márquez d'entrenador) i és a un màxim de set punts per garantir, per primer cop a la història, la participació a la propera edició de la Copa del Rei. Tot això gràcies a una entitat, presidida per Luís Quiñonero, que ja duu algunes temporades treballant de valent, amb bons resultats i que ara acaricia un premi més que merescut. Això, també, gràcies a una barreja de jugadors contrastats amb recorregut en categories superiors (Ferran Vila, Albert Cazorla, Mechi o Roger Matamala), de jugadors que coneixen la casa pam a pam (Jaime Fuentes, Toni Texeira o Ernest), però també gràcies a quatre homes amb passat riberenc com són Óscar Sierra, Àlex Ruiz, Luís Larios i Pedro García. Sobre ells versa l'article d'exHospi d'aquesta setmana.

De tots quatre, el més veterà és Luís Larios. O el que podríem rebatejar com a 'Mr. Play-off': Gramenet, Hospi i Girona han viscut fases d'ascens a Segona A amb Luís Larios de jugador. Però també el Huesca va lluitar per no baixar a Tercera (2005-2006), de la mateixa forma que el Mataró de Miguel Álvarez va pujar a Segona B amb Larios cedit als maresmencs per part de la Grama. Si algun terme defineix el jugador barceloní és 'polivalent'. A l'Hospi, amb Oliva a la banqueta, la seva versatilitat el convertí en un jugador imprescindible: 38 partits de 40 possibles, dos gols (davant Figueres i Alacant) ocupant tant aviat el lateral dret com una plaça de pivot o una posició més avançada a l'atac riberenc. Amb el temps, les tasques defensives han anat derivant en un jugador de caire més atacant i que s'ha convertit en una peça cabdal perquè el Prat busqui el salt al futbol de bronze.


Per edat, el segon exriberenc en discòrdia és Óscar Sierra. Menys polivalent que Larios (també pot actuar de central de forma puntual), el lateral és, de tots quatre, el que més vegades ha defensat la samarreta riberenca d'ençà que debutés amb el primer equip davant el Burgos, el mes de gener de 2003, quan jugava a l'Hospi Atlètic. Després d'un breu pas pel Linares, Sierra tornaria a l'Hospi on tindria Rubi, Elvira i Moya com a tècnics. Dos anys i mig en què va aconseguir retornar a Segona B, enfrontar-se a la Copa del Rei a un Primera com l'Athletic i, més enllà de les seves actuacions, guanyar-se l'estima de l'afició riberenca perl seu compromís.


Tres anys després que Sierra marxés de l'Hospi arribaria, també, un jugador tres anys més jove que ell. Del Burgos, de Segona B, arribaria un autèntic rodamón del futbol com és Pedro García. Sorgit del planter de la Gramenet, Pedro García va militar a l'Hospi la temporada 2008-2009, la que es va tancar amb la desfeta de Santanyí. Temporada estranya per un jugador que, tot i marcar 10 gols (inclosos dos doblets davant Cornellà i Palamós), va donar la sensació de no oferir tot el que el cos tècnic i, sobretot, l'afició, esperaven d'ell. Abans d'aterrar al Prat, tres experiències complicades a nivell extraesportiu van curtir el currículum de Pedro (Grama, Sporting Mahonés i Palència). Ara, per sort, el davanter barceloní sembla haver trobat estabilitat en un club que el podria retornar al futbol de bronze.


Finalment, Àlex Ruiz és el més jove de tots quatre. Tot i la seva edat (nascut l'any 1989), el defensa barceloní ha fet ja prou voltes en el món del futbol. Va disputar únicament quatre partits amb l'Hospi de Julià Garcia amb millor rendiment del que els minuts totals podrien fer pensar. A la recerca d'oportunitats, Ruiz va passar dos anys a Sabadell on va disputar un total de 27 partits repartits en dues temporades i on va marcar dos gols. Sense acabar de triomfar-hi, aquesta temporada tampoc començava massa reeixida amb una participació més aviat discreta al Llagostera, a Segona B. Els pocs minuts van fer arribar a la conclusió que el millor era buscar-li una sortida: el Prat, en el seu intent de buscar l'ascens, va confiar a Àlex Ruiz les oportunitats que Oriol Alsina no li donava a Llagostera.