31/1/15

"Joel, quina victòria!" | Villarreal B 1-2 CE l'Hospitalet

- Triomf tardà d'un Hospi que suma el seu segon triomf a domicili del curs i passa la nit en posicions de playoff d'ascens.
- Un gol de Joel a dos minuts del final eleva l'Hospi a la glòria per superar un gran rival, en inferioritat durant 30 minuts.
- Els riberencs ja tenen 37 punts i fa 9 jornades que no perden.
- SALA MULTIMÈDIA: declaracions de Kiko Ramírez, galeria de fotos i partit sencer.

FITXA TÈCNICA

VILLARREAL CF B: Aitor, Blázquez, Fran García, Javi Ramírez, Isra Puerto, Anton, Felipe Alfonso, Nahuel (Cubillas, 86'), Naranjo (Alfonso, 72'), Fran Sol i Sergio Marcos.

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Peque, Valentín, Aleix, Agus, Alcaraz, Vivi, Luque (Canario, 58'), Morgado (Joel, 83'), Javi Martínez (Èric Via, 71') i David Haro.

Gols: 0-1 Haro (26', pen); 1-1 Sergio Marcos (38'); 1-2 Joel (88').

Àrbitre: Cristian Adrian Lixandru (Aragó). Ha amonestat els locals Anton (41') i Sergio Marcos (60') i els visitants Alcaraz (55') i Peque (84'). Ha expulsat el local Fran García per doble amonestació (34' i 60').

Incidències: partit corresponent a la jornada 23 del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat al Mini Estadi de la Ciutat Esportiva del Villarreal davant d'uns 450 espectadors, gairebé una cinquantena quals eren de l'Hospi. Tarda freda i ventosa a Vila-real. A l'Hospi, Oliver i José Rodríguez han completat la convocatòria; al Villarreal B ho han fet Bañuz, Tano i Pepe Palau.

No sé ben bé per quina raó al futbol espanyol això d'acompanyar el teu equip en un desplaçament no acaba d'arrelar. És habitual al final de temporada, en partits clau, playoffs, eliminatòries, finals... Però no en el desenvolupament d'una temporada. A la jornada 23, per exemple. Més enllà del resultat es tracta de ser-hi, de fer costat i de viure una experiència lluny de l'hàbitat habitual, de l'Estadi. Però és cert: si el resultat acompanya ja és l'hòstia. I són més que tres punts, sóc victòries que reforcen l'equip, que fan feliç l'afició i que, sobretot, generen una comunió inigualable, la de l'agraïment mutu entre qui juga per guanyar i qui gasta el seu temps per vibrar, patir i somriure amb els qui juguen per guanyar. Valors intangibles, incalculables en puntuació però que, a la llarga, generen un plus de motivació que no tindran d'altres. L'1-2 de Vila-real ha aconseguit això: com a Tarragona, homenatge mutu entre plantilla i afició; ja van nou partits sense perdre però, sobretot, aquella sensació d'equip, de bloc, de voler i de poder. No és una qüestió de quantitat sinó de fam. Ah! I l'equip que passa la matinada de dissabte en posicions de playoff d'ascens a la Lliga Adelante...

La lesió de José Ángel Bueno obligava Kiko Ramírez a introduir un canvi, mínim d'inici. Han estat finalment dues les novetats de partida, ja que a banda de Bueno (evidentment no convocat), Canario ha estat avui suplent; al camp, Miguel Ángel Luque ha compartit mig del camp amb Alcaraz i Vivi i Javi Martínez ha estrenat titularitat en lloc de Canario. Calia treball i paciència davant d'un dels rivals més perillosos i intensos. Però aquest Hospi li ha agafat el truc a aquesta Lliga: fora nervis inicials, els de Kiko Ramírez són solidaris i treballadors en totes les facetes del joc i, més enllà d'errades puntuals, durant 45 minuts han aconseguit assecar la producció ofensiva d'un Villarreal B que no ha rematat a porteria fins el seu gol. Els de Paco López, això sí, han estat dominadors d'una primera meitat de color groguet però en què l'Hospi ha donat el primer cop.

Sense ocasions destacables al full d'anotacions, David Haro ha rebut una passada llarga, li ha robat la cartera a Isra Puerto i el central andalús l'ha fet caure dins l'àrea. Penal clar tot i les protestes de la parròquia local. El mateix David Haro agafava la responsabilitat i transformava la pena màxima per fer pujar el 0-1 a l'electrònic, per convertir el seu desè gol a la Lliga en el que era, tot just, primer xut a porteria dels riberencs (27'). L'Hospi gaudiria d'alguna falta lateral que acabaria sense conseqüències dins la dinàmica de control local i poca àrea grogueta trepitjada per l'atac de l'Hospi. El gol ha fet mal el Villarreal B, que no obstant això ha aconseguit empatar quan més lluny semblava de poder-ho fer. El migcampista rus Anton Shvets havia provat fortuna al pas per la mitja hora de partit amb un xut llunyà que ha marxat alt (29'). Minuts més tard, però, Sergio Marcos ha recollit un mal refús de la defensa de l'Hospi a la frontal de l'àrea i ha deixat anat un xut ras i creuat amb cama dreta que Carlos Craviotto, tot i tocar-la, no ha encertat a aturar (40'). Poc li havia durat l'alegria a l'Hospi, que marxaria al descans amb l'1-1 al marcador.

El gol ha acabat per inclinar el terreny a favor del Villarreal B després del descans. L'Hospi sabia que el partit es faria llarg i que calia mantenir el cap fred per minimitzar l'embranzida del filial. Els castellonencs han gaudit de dues grans ocasions per capgirar el marcador, però primer Felipe Alfonso (54') i després Albert Blázquez (59') s'han trobat amb Carlos Craviotto, que un cop més s'ha erigit en salvador riberencs en una majestuosa segona meitat; el lleidatà ha enviat a córner els dos xuts llunyans d'un Villarreal que tan sols un minut després es quedaria amb 10 homes per l'expulsió del lateral esquerre Fran García, que veia la segona groga en una acció que despertaria les protestes de la banqueta i públic locals, ja molestos amb Lixandru després del penal xiulat al primer temps (60'). Això sí, lluny de fer-se enrere, el Villarreal B no ha renunciat a un triomf que necessitaven després de quatre jornades sense vèncer.

Aleshores, Canario ja havua ingressat al terreny de joc en substitució de Luque i tot just Javi Martínez deixava el seu lloc a Èric Via (71'). Instants abans, un dels homes amb més qualitat del filial groguet tornava a posar a prova Craviotto: xut novament des de mitjana distància de l'argentí Nahuel Leiva que el porter lleidatà enviava novament a córner (69'). Eren moments de setge local, potser perquè el Villarreal B sabia que la benzina podria acabar-se d'un moment a l'altre. L'Hospi esperava pacient el seu moment, coneixedor que aquest arribaria. Tot i recuperar possessió, els de Ramírez tornarien a estar grisos en la darrera passada. Per buscar més pólvora a dalt, el tarragoní feia entrar Joel en lloc de Morgado i la jugada li sortiria a les mil meravelles. Minut 88, circulació de qualitat i assistència de pitet de Canario al segon pal, tot veient l'arribada de Joel: l'ex de la Damm veu la pilota i no s'ho pensa dues vegades per etzibar un cacau espectacular per batre Aitor i dur el deliri als jugadors, a la banqueta i a l'afició visitant. Amb dos xuts a porteria l'Hospi n'havia fet prou per profanar un camp complicat com el del Mini. Amb encert a dalt i amb 'Sant Craviotto' al darrere: el capità de l'Hospi tornava a erigir-se en protagonista en la darrera acció del partit, quan havia de lluir reflexos per evitar el gol d'Alfonso en el que alguns ja cantaven com a gol de l'empat (93'). Sort...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada