Patir també es bo | CE l'Hospitalet 1-0 UE Sant Andreu

- Quarta victòria consecutiva a l'Estadi d'un Hospi ben gris. El gol matiner de David Haro deixa l'Hospi més a prop del playoff.

- Clarament de més a menys, l'Hospi ha acabat demanant l'hora davant d'un Sant Andreu inoperant en la creació i inexistent en l'atac.

- Els de Kiko Ramírez acumulen vuit jornades sense guanyar i Craviotto, 401 minuts sense encaixar cap gol.

- SALA MULTIMÈDIA: rodes de premsa, galeria d'imatges i videoresum del partit.

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Peque, Valentín, Aleix, Agus, Alcaraz, Vivi, Bueno (Javi Martínez, 59'), Haro, Morgado (Luque, 83') i Canario (Nano, 71').

UE SANT ANDREU: Morales, Guzmán (Ibon, 67'), Jilmar, Viale, Azparren (Lucas, 58'), Carroza, Ton, Rubén Martínez, Xavi Jiménez (Puerto, 58'), Victor Alonso i Bruno.

Gol: 1-0 David Haro (5').

Àrbitre: Raúl Martín González Francés (las Palmas). Ha amonestat els local Alcaraz (87') i els visitants Azparren (17'), Ton (48') i Carroza (55').

Incidències: partit corresponent a la jornada 22 del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 500 espectadors. Matí assolellat a l'Hospitalet. A l'Hospi, Oliver i José Rodríguez han completat la convocatòria; al Sant Andreu ho han fet Manu i Felipe.

Recordeu el fotimer d'ocasions que va desaprofitar fa tot just una volta al camp del Sant Andreu. Per intenció, arribada i opcions de gol aquell Hospi va meréixer més que el punt amb què va tornar del Narcís Sala. Era el primer que aconseguia després de tres jornades, tot i que l'equip continuava en plaça de descens. Allò dels mèrits i el resultadisme: quatre mesos i mig després, l'Hospi ha fet un partit força més discret que aquella tarda de setembre però n'ha fet prou amb un gol matiner de David Haro, el novè del vallesà aquesta temporada en Lliga, per desfer-se d'un Sant Andreu que com bé reconeixia el seu tècnic després del partit ha regalat la primera mitja hora i després no ha tingut les idees clares per estocar un Hospi que ha protagonitzat una segona meitat discreta per ser generosos. Però és que al final això del futbol, ves a saber per què, es resumeix en una simple qüestió de dinàmiques. I la de l'Hospi és, ara mateix, ascendent: vuit partits sense perdre, 18 punts sumats dels darrers 24 i l'equip que pot passar la setmana en cinquena posició si l'Alcoyano no derrota l'Eldense. Qui ens ho havia de dir fa poc més d'un mes quan algú es posava més nerviós del compte. Al final el futbol li ha tret la raó.

Per tercera setmana consecutiva Kiko Ramírez ha apostat per la continuïtat. El tarragoní ha demostrat que no es casa amb ningú i que sempre vol comptar amb jugadors que puguin rendir al màxim, però també és fidel amb qui s'ho treballa. Cap novetat de partida i un Hospi que ha sortit intens, a per totes. Alguna cosa ha canviat en la mentalitat d'aquest equip per no regalar les primeres meitats com es feia durant la primera volta. Dit i fet, ja als 20 segons una centrada lateral no l'ha poguda connectar David Haro per ben poc (1'). Molt més encertat ha estat l'extrem de l'Ametlla minuts més tard, quan ha rebut d'esquenes al punt de penal una gran passada de José Ángel Bueno, ha fet mitja volta i ha ajustat el seu xut al pal esquerre de Morales. Tota la intenció del món per obrir una llauna que no acabaria d'obrir-se amb el pas dels minuts (5'). I no seria precisament perquè l'Hospi no estigués inspirat en un dels millor inicis de partit del curs a l'Estadi.

Abans de passar el primer quart d'hora, un David Haro omnipresent ha acariciat el 2-0 en una acció preciosa: el vallesà s'ha fet seva la pilota i ha deixat anar una xilena fantàstica que ha marxat llepant el travesser quadribarrat (12'). Ha estat, probablement, l'acció més clara de l'Hospi en aquest primer temps amb el permís del gol. El domini riberenc ha anat decreixent a mesura que el Sant Andreu s'ha adonat que el partit ja estava en joc. No han despertat els visitants fins la primera mitja hora del partit, amb més intenció que arribada. Craviotto ha estat un espectador més i encara podria haver-ho estat més si l'àrbitre, fluixet fluixet, no li hagués perdonat l'expulsió a Mikel Azparren en fins a dues ocasions (una a cada àrea). L'Hospi no ha trobat fins el descans el camí del gol i només Agus en una rematada de cap (43') ha posat una mica d'emoció en un final de primer temps marcat per les interrupcions i la duresa en el joc.

La dinàmica creixent de joc dels quadribarrats s'ha mantingut en l'inici d'un segon temps que ben aviat ha viscut un doble canvi en clau visitant: entraven Xavi Puerto i Lucas Viale en el lloc de Xavi Jiménez i d'un Azparren amonestat. Abans, l'Hospi havia avisat en una acció miratge vistes les prestacions en un discret segon acte: Bueno enviava la pilota al travesser després d'un bon xut des de la frontal amb cama dreta (46'). La resposta quadribarrada arribava en l'acció següent, quan Bruno ha provat fortuna des de la distància i ha obligat Craviotto a estirar-se per blocar l'esfèrica... en l'únic xut a porteria dels de Rubén García en tot el partit (47'). L'Hospi no ha renunciat al segon gol en cap moment, però li ha faltat mantenir el cap fred per aprofitar les situacions de contracop que s'haurien pogut generar amb la passa endavant del rival.

Kiko Ramírez ha refrescat l'equip amb les entrades de Javi Martínez primer, Nano minuts més tard i Luque per mirar de donar l'estocada final. El Sant Andreu, per ventura local, s'ha mostrat plenament inofensiu amb la pilota en joc i només les nombroses faltes laterals de què ha disposat han suposat algun problema per un Hospi atemorit davant la possibilitat que arribés l'empat dels andreuencs. L'opció més clara ha arribat a un quart d'hora del final, amb un xut de falta de Ton Alcover que ha marxat a l'esquerra de Craviotto (74'). Només a partir d'aquí l'Hospi ha semblat trobar la manera d'aprofitar els espais, però ni Javi Martínez (76') ni Nano (78') han afinat la seva punteria de forma correcta. La sentència l'ha tinguda Miguel Ángel Luque a sis minuts del final, però la seva rematada en una acció de contraatac l'ha sabuda treure perfectament (84') un Morales que als seus 38 anys continua sent una autèntica assegurança sota pals.