Un altre tren perdut

Opinió breu, clara i concisa (esperem) del que personalment considero una nova oportunitat perduda de l'entitat, d'aquest Centre d'Esports l'Hospitalet per fer pinya, per cridar l'atenció, per omplir el camp i per, en definitiva, potenciar la relació del club amb la ciutat, una relació que a dia d'avui és poc més que inexistent. El proper dimarts, un dia abans de la final de la Copa Catalunya, l'Hospi presentarà tots els seus equips de base, així com el primer equip. Sí, llegiu bé, el primer equip es presentarà el 30 de novembre, tres mesos després d'iniciar la competició. D'una lògica aplastant, oi?

Les comparacions són odioses. Per què? Segurament perquè el comparat acostuma a sortir perdent: Sabadell, Lleida, Sant Andreu o Badalona tenen en comú la presentació dels seus primers equips que van realitzar a l'inici de la temporada, bé aprofitant un partit de presentació davant l'afició o bé organitzant un acte només per conèixer les cares noves de les plantilles. Però hi van fer quan tocava, a inicis de temporada. Quina lògica té presentar ara un equip que haurà disputat ni més ni menys que 15 jornades de lliga? Tan complicat és presentar la primera plantilla quan toca i el futbol base, potser sí, el mes de novembre (amb els equips formats i arrencats en competició)? Però clar, si les coses es fan malament sempre hi haurà la possibilitat de fer-les pitjor.

Que l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet no registra cues els dies de partit és una realitat ben tangible. Desgraciadament, la manca de mesures o d'idees per incentivar l'assistència al camp és, també, inexistent. Campanyes de promoció? "Al fondo a la derecha"; aquella idea que va tenir el notable Jaume Oromí de repartir talons d'entrades a bars o empreses de la ciutat i que la directiva es va comprometre a estudiar? "Si te he visto no me acuerdo". És el desert, "la nada" que diuen en castellà. Lamentable, un cop més. Tanmateix, aquesta negativa rutina no ens impedeix assistir una temporada més a allò que considerem un error clamorós: no aprofitar per fer la presentació del futbol base un dia de partit del primer equip, per fer que un dia, ni que sigui per casualitat, 'amb trampa', l'Estadi presenti un aspecte decent, mínimament digne d'un equip amb aspiracions importants a la Segona Divisió B. Però és clar, veient el currículum dels que se suposen encarregats de portar a terme aquestes mesures, d'on no n'hi ha no en pot rajar.

I així transcorren les temporades en aquest club: tocats per la desídia d'uns dirigents que pel que sembla ja els està bé viure en la més brillant ignomínia i agafats únicament a les alegries i decepcions que els actors principals d'aquesta història, els jugadors, ens donen cada set dies. I de nou, "qui dia passa, any empeny".