A banda de l'ascens amb l'Hospi, el palmarès de Lucas Viale contempla la Copa RFEF que va aconseguir amb el Mataró la temporada 2004/05, sota les ordres de Jaume Creixell. Lucas va disputar 65 minuts al partit d'anada de la final a Benidorm i els darrers 10 minuts d'encontre a la tornada, en un Carles Padrós ple a vessar. En el costat negatiu, destaquen dos descensos a Tercera Divisió: un amb el Sant Andreu i l'altre amb l'Atlètic Balears.
Juntament amb el seu germà Manel, Lucas ha format la parella de centrals titulars durant gairebé les tres temporades en què ha militat a l'Hospi. Degut a la lesió d'Óscar Álvarez, tots dos germans van tornar a formar l'eix de la defensa de l'Hospi 2010-2011. Curiosament, Manel i Lucas van néixer el mateix dia: 9 de març, tot i que Lucas, el germà petit, ho va fer l'any 1985, quatre anys més tard que Manel. Tots dos, com els altres dos germans, van néixer a la ciutat argentina de Córdoba, bressol d'equips clàssics del futbol argentí com ara Belgrano, Instituto o Talleres.
Lucas (i Manel) no han estat els únics futbolistes de la família, ja que els seus germans Maxi i Matías també van dedicar part del seu temps a aquest esport: el primer va jugar uns quants anys al Cardedeu i, fins i tot, va arribar a enfrontar-se a l'Hospi defensant la samarreta del Manlleu en un amistós de pretemporada l'agost del 2001. Per la seva banda, Matías va jugar a Les Franqueses, però el 2003 va deixar el futbol i va decidir provar sort al futbol americà, a les files del Fènix de Granollers.
Amb el 0-1 momentani que va anotar a l'estadi Juan Rojas d'Almería, Lucas Viale va marcar el gol que a les postres donaria l'ascens a l'Hospi en l'eliminatòria decisiva davant l'Almería B el juny de 2010. L'argentí va haver d'esperar 35 partits per foradar la porteria rival i aconseguir el seu gol de cada temporada, tal i com havia fet prèviament amb Sant Andreu, Osasuna Promesas i Atlètic Balears, equips amb els quals havia marcat un gol per lliga. En aquesta lliga 2009-2010, Lucas ja s'havia quedat ben a prop del gol, però els pals ho van evitar en dues ocasions el dia que el Vilanova va visitar l'Estadi el 10 de gener de 2010.
No va tenir Lucas, però, un inici de lliga massa afortunat: després de jugar complets els dos primers partits, va ser expulsat a la 3a jornada a Llagostera al primer minut de la represa; després del partit de sanció, va reaparèixer a Reus, on en una picabaralla amb un rival va veure la vermella directa al 25', va marxar als vestidors i va rebre quatre partits de sanció. Per si no n'hi havia hagut prou, el dia del retorn a Martorell davant l'Olesa, i tot i sortir des de la banqueta, Lucas va tornar a veure la targeta vermella directa a les acaballes del partit davant el quadre verd-i-blanc. Des d'aleshores, i amb l'excepció del partit al camp del Prat, Lucas va deixar enrere aquest malastruc i va disputar minuts en tots els partits restants.
Juntament amb el seu germà Manel, Lucas ha format la parella de centrals titulars durant gairebé les tres temporades en què ha militat a l'Hospi. Degut a la lesió d'Óscar Álvarez, tots dos germans van tornar a formar l'eix de la defensa de l'Hospi 2010-2011. Curiosament, Manel i Lucas van néixer el mateix dia: 9 de març, tot i que Lucas, el germà petit, ho va fer l'any 1985, quatre anys més tard que Manel. Tots dos, com els altres dos germans, van néixer a la ciutat argentina de Córdoba, bressol d'equips clàssics del futbol argentí com ara Belgrano, Instituto o Talleres.
Lucas (i Manel) no han estat els únics futbolistes de la família, ja que els seus germans Maxi i Matías també van dedicar part del seu temps a aquest esport: el primer va jugar uns quants anys al Cardedeu i, fins i tot, va arribar a enfrontar-se a l'Hospi defensant la samarreta del Manlleu en un amistós de pretemporada l'agost del 2001. Per la seva banda, Matías va jugar a Les Franqueses, però el 2003 va deixar el futbol i va decidir provar sort al futbol americà, a les files del Fènix de Granollers.
Amb el 0-1 momentani que va anotar a l'estadi Juan Rojas d'Almería, Lucas Viale va marcar el gol que a les postres donaria l'ascens a l'Hospi en l'eliminatòria decisiva davant l'Almería B el juny de 2010. L'argentí va haver d'esperar 35 partits per foradar la porteria rival i aconseguir el seu gol de cada temporada, tal i com havia fet prèviament amb Sant Andreu, Osasuna Promesas i Atlètic Balears, equips amb els quals havia marcat un gol per lliga. En aquesta lliga 2009-2010, Lucas ja s'havia quedat ben a prop del gol, però els pals ho van evitar en dues ocasions el dia que el Vilanova va visitar l'Estadi el 10 de gener de 2010.
No va tenir Lucas, però, un inici de lliga massa afortunat: després de jugar complets els dos primers partits, va ser expulsat a la 3a jornada a Llagostera al primer minut de la represa; després del partit de sanció, va reaparèixer a Reus, on en una picabaralla amb un rival va veure la vermella directa al 25', va marxar als vestidors i va rebre quatre partits de sanció. Per si no n'hi havia hagut prou, el dia del retorn a Martorell davant l'Olesa, i tot i sortir des de la banqueta, Lucas va tornar a veure la targeta vermella directa a les acaballes del partit davant el quadre verd-i-blanc. Des d'aleshores, i amb l'excepció del partit al camp del Prat, Lucas va deixar enrere aquest malastruc i va disputar minuts en tots els partits restants.
UN BUEN CENTRAL, MUY LUCHADOR Y VA MUY BIEN EN EL JUEGO AEREO
ResponElimina