21/11/10

Remuntada de raça | CE L'Hospitalet 3-2 Ontinyent CF

Certament, Vujadin Boskov va fer fortuna amb aquella frase de "futbol és futbol"; primer perquè serveix per exemplificar gairebé qualsevol partit, i segon, perquè capta el que aquest esport és capaç d'oferir. Un esport que, fins i tot perdent, meravella; quan guanyes, ja és, simplement, extasiant. Aquest migdia, com si ens trobéssim en un remake 2010 de Dr.Jekyll i Mr.Hide, l'Hospi ha viscut les dues cares del fútbol, amb la fortuna que la més agraïda, la bona, ha estat la que ha finiquitat la partit amb una segona meitat de somni, després d'una primera part de malson. De res a tot, de la desesperança a la passió. Del 0-2 al 3-2. L'Hospi ha capgirat un resultat advers en els segons 45 minuts i, sí, segueix creixent; fins i tot quan tot sembla donar l'esquena. Hospi 3-2 Ontinyent, segona victòria amb Álvarez a la banqueta, cinquè partit consecutiu sense perdre, setze punts al sarró, moral pels núvols i tot, absolutament tot per guanyar diumenge vinent a Castalia. Diuen que l'esperança és l'últim que s'ha de perdre; queda clar, no?

Tot plegat, més que no pas triunfalisme és realitat, la realitat que l'Hospitalet ha ofert en els segons 45 minuts, període en què ha passat completament per sobre d'un Ontinyent que en res s'ha assemblat al bon conjunt que ha superat l'Hospi a la primera meitat. Perquè, tornant al realisme, poc podíem pensar que els homes de Miguel Álvarez capgirarien el 0-2 amb què s'ha arribat al descans, amb un Ontinyent que ha demostrat agressivitat, ofici, arribada, encert, intel·ligència i que ha fet fora del partit un Hospi crispat pel bon plantejament del conjunt de Toni Aparicio i per la desafortunada actuació arbitral, amb un Berjano Aríztegui que no ha tractat per igual els dos equips i que, fins i tot, ha provocat l'aparició de mocadors i els crits de "fora, fora" per part de la parròquia local.

Una dada clarificadora per entendre els primers 45 minuts és el bagatge ofensiu de l'Hospi: cap ocasió. La maranya defensiva dels de la Vall d'Albaida ha desconnectat la creació dels locals, que han tingut com a únic recurs les passades llargues a l'espai, passades que sempre han trobat els guants de Miguel Ángel Ramos com a resposta; amb la banda esquerra pràcticament inexistent amb Barón i Cirio, la banda dreta ha tingut un pèl més de protagonisme, sense que ni Hammouch ni Corominas poguessin córrer el lateral amb facilitat. Per si això fos poc, el col·legiat navarrès ha mediatitzat el partit amb una groga exagerada a Andrés Barón al poc d'iniciar-se el partit, una targeta que ha condicionat clarament el defensa aragonès de l'Hospi i que ha obert per l'Ontinyent una clara via de mossegada.

Per la banda dreta han arribat la majoria d'accions ofensives de l'Ontinyent, com ara la primera ocasió, fruit d'una falta picada en banda dreta i en línia de tres quarts de l'atac valencià, que pentinava Javi Vicente i que Rubén García, providencial, ha tret gairebé sota pals quan ja es cantava el primer gol del partit (5'). Pitjor sort ha tingut l'Hospi en la següent acció de perill, ja que els ontinyentins, clars dominadors dels primers compassos de l'encontre, s'han avançat al marcador en una acció originada per Paco Esteban, que després d'una bona acció individual ha cedit la pilota a Javi Rubio, que des de l'interior de l'àrea ha fet passar la pilota per sota les cames de Sergi Pagès, tot enviant-la al fons de la xarxa (16'). Avui sí, el gol era merescut vist el que havia fet un i altre equip, tot i que el '16' de l'Ontinyent s'havia trobat amb massa facilitats per col·locar-se bé la pilota i xutar a porteria.

Casualitat o no, l'Ontinyent ha tingut uns minuts de 'recés' en què ha concedit metres a l'Hospi, que per fi ha començat a tenir la pilota. Tanmateix, les idees en atac s'esvaïen quan els jugadors ofensius es trobaven amb la rereguarda visitant, ben segura en aquest inici de partit. L'Ontinyent, amb organització i agressivitat anul·lava un Hospi que, a més, s'anava desquiciant amb la discutida actuació arbitral. Ha estat enmig d'aquesta crispació i quan l'Hospi començava a apropar-se a la porteria de Ramos que l'Ontinyent ha assestat un cop que semblava resultar definitiu, després que en una ràpida jugada d'atac, la pilota caigués de nou als peus de Javi Rubio, que des del punt de penal afusellava Sergi Pagès i anotava un 0-2 que deixava el partit ben coll amunt per l'Hospi. Més enllà del resultat i de les sensacions dolentes que s'havien transmès en aquesta primera meitat, preocupava el bon partit que s'estava marcant l'Ontinyent, pràctic i efectiu, i que afegia un grau més de complicació a la hipotètica remuntada. El dubte, però, era veure com aguantarien els de Toni Aparicio la despesa física que havien realitzat en aquesta primera meitat.

Resposta? Una nova segona part de somni de l'Hospi que ha convertit en díficil d'entendre la primera meitat que havíem vist a l'Estadi. Cap canvi sobre el terreny de joc, però una actitud radicalment diferent, amb un Hospi fidel al seu estil i a les seves possibilitat i que ha convertit cada acció d'atac en un autèntic malson per la defensa valenciana, que ja als quatre minuts de la represa ha vist perillar la victòria. Passada llarga genial de Lucas Viale cap a David Corominas, que guanya l'esquena i supera César Soriano, arriba a línia de fons i fa la passada de la mort a Eloi Fontanella, que posa la punta del peu per enviar la pilota al fons de la xarxa de l'Ontinyent. El Matador tornava a fer renéixer l'esperança a ca n'Hospi, amb més de 40 minuts per davant.

I és clar, a l'Estadi, les segones parts es poden fer "molto longo", tal i com reconeixia Miguel Álvarez en sala de premsa. L'Ontinyent ha començat a perdre temps i ha renunciat a l'estil que tan bon resultat li havia donat a la primera part; i és que més enllà de possibles relaxacions o confiances que servirien d'excusa a la roda de premsa de Toni Aparicio, l'Ontinyent ha anat cavant la seva tomba a mesura que ha permès l'Hospi creure's la possibilitat de remuntar el partit. Per si això fos poc, l'entrada de Cristian Lobato i de Cristian Alfonso ha acabat de dinamitar el partit, tot i que l'Ontinyent ha tingut l'1-3 a les botes de Kikín (59'), després d'una gran jugada de Paco Esteban, que ha marxat de Manel Viale, ha assistit l'11 de l'Ontinyent que, però, ha rematat al lateral de la xarxa de Sergi Pagès, que tot i els dos gols encaixats ha tingut un bon debut amb el primer equip de l'Hospi.

Aquí s'ha acabat pràcticament el perill de l'Ontinyent i ha començat el festival d'un Hospi que ha estressat el rival a base de bé. Al minut 63, Cristian Lobato ha fet aixecar tothom del seu seient amb una jugada marca de la casa, en què ha marxat de qualsevol rival que li sortís al pas, s'ha plantat a la mitja lluna de la frontal de l'àrea i ha deixat anar un xut que s'ha perdut fora, fregant el pal esquerre de Ramos; una jugada que ha acabat d'esperonar l'afició, que avui s'ha acabat convertint en el jugador número 12. La delicatessen de Lobato ha trobat continuïtat en una nova jugada d'atac en què Pitu, sensacional un cop més, ha fet un brutal canvi de joc cap a Eloi Fontanella, que baixava la pilota al terra, i deixava anar un xut que obligava Ramos a intervenir per evitar el gol de l'empat (64').

L'ocasió d'Eloi, però, s'ha acabat convertint en el preludi del gol de l'empat. Jugada iniciada en una magnífica passada a l'espai de Lobato cap a Eloi Fontanella, que s'ha plantat sol davant Ramos i ha acompanyat la pilota al fons de la xarxa amb la colaboració del defensa visitant Saavedra, que ha estat qui s'ha acabat marcant el gol, tot i que a l'acta del partit, l'àrbitre concedeix el gol al Matador (67'). Després del partit de Dénia a la Copa i de les visites del Gandia i el Sabadell a l'Estadi, era la quarta vegada aquesta temporada que l'Hospi neutralitzava l'avantatge del rival. El millor, però, encara estava per arribar...

En ple tsunami atacant de l'Hospi, amb un Ontinyent desbordat, Cristian Alfonso recollia una pilota a la frontal de l'àrea gran després de l'assistència de Coro, retallava un rival, es desempallegava d'un altre defensa que el tenia agafat per la samarreta i acabava colant la pilota per sota les cames de Ramos, que veia com la pilota acabava al fons de la seva porteria i com una remuntada que semblava utòpica mitja hora abans s'havia convertit en realitat (74'). Segon gol a la lliga de Cristian Alfonso, revulsiu aquest migdia de l'Hospi juntament amb un altre Cristian: Lobato.

El que quedava de partit ha estat suficient per veure el millor i el pitjor, ja que l'Hospi ha tingut ambició i ocasions per ampliar el resultat i ha tingut el 4-2 en una doble ocasió de Lobato, que primer s'ha trobat amb el cos d'un defensa i que posteriorment ha enviat la pilota fora, a la dreta de Ramos (77'). La manca d'efectivitat de l'Hospi ha acabat condemnant els riberencs a patir en un intens final de partit, marcat per la tensió i pels nervis d'un Ontinyent que havia deixat escapar un franc avantatge. Ho ha intentat Paco Esteban, tot un corcó aquest matí, en un xut després d'una mitja volta que s'ha perdut per sobre del travesser de la porteria de Sergi Pagès (86'). L'Hospi, per la seva banda, havia cedit metres i optava pel contraatac per sorprendre l'Ontinyent. En una d'aquestes accions, Coro marxava per velocitat i era derribat per César Soriano, que veia la segona groga del partit i era expulsat.

Per davant tres minuts i escaig de descompte i de patiment, i és que quan tot semblava dat i beneït, Rubén García ha perdut una pilota al mig del camp que ha estat a punt de costar-li molt cara a l'Hospi; quan un davanter de l'Ontinyent es disposava a afusellar Pagès, ha aparegut Manel Viale per enviar la pilota a córner i evitar el possible 3-3 (93'). Per sort, això només quedava en una possibilitat, i el servei de cantonada resultant, en fum, ja que Barón allunyaria el perill abans que Berjano Aríztegui xiulés la fi del partit. Important victòria de l'Hospi, tant pel premi com per la forma de sumar-la, que el situa amb setze punts en tretzena posició, a l'espera del que faci el Dénia al camp de l'Alzira. Diumenge, partit bonic de jugar en un marc fantàstic: ens espera l'estadi de Castalia i l'històric Castelló, que és precisament l'equip que precedeix l'Hospi a la classificació. La cita, diumenge vinent a les 5 de la tarda.

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Sergi Pagès, Hammouch, Barón, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Corominas, Jordi Martínez (Cristian Gómez, 85'), Eloi Fontanella (Cristian Alfonso, 70'), Pitu i Cirio (Lobato, 60').

ONTINYENT CF: Ramos, César Soriano, Diego Alegre, Gonzalo, Saavedra, Javi Vicente (Víctor Fuentes, 75'), César Remón, Juan Navarro, Kikín (Álvaro Líbano 81'), Javi Rubio (Feli, 70') i Paco Esteban.

Gols: 0-1 Javi Rubio (16'); 0-2 Javi Rubio (38'); 1-2 Eloi Fontanella (49'); 2-2 Saavedra (67' [pp]); 3-2 Cristian Alfonso (74').

Àrbitre: Iker Berjano Aríztegui (Navarra). Molt fluix. Primera part plena de despropòsits en què ha castigat més les poques faltes que ha comès l'Hospi que el joc dur de l'Ontinyent. Com a mostra, Paco Esteban, que després de fer fins a 10 faltes en tot el partit ha vist targeta groga, per protestar, al temps de descompte. Ha mostrat targeta groga als locals Barón (6'), Jordi Martínez (41'), Rubén García (51') i als visitants Kikín (70') i Paco Esteban (91'). Ha expulsat el jugador de l'Ontinyent, César Soriano, per doble amonestació (24' i 90').

Incidències: Partit disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 350 espectadors que en tot moment han empès l'equip tot i les adversitats. Matí frescot a l'Hospitalet; a la segona meitat, el vent s'ha afegit a la festa i la sensació de fred s'ha fet més notòria. S'ha guardat un minut de silenci per la mort ahir per la nit de l'expresident de l'Hospi, Antonio Jordán Sorribas, dirigent de l'entitat entre l'abril de 1974 i juliol de 1977 i en una segona etapa entre juliol de 1979 i juny de 1983. Debut de Sergi Pagès amb el primer equip de l'Hospi i de Guille, avui porter suplent, en una convocatòria. Juntament amb Guille, Óscar Álvarez ha completat la convocatòria que ha fet Miguel Álvarez. A la graderia, Jordi Roura, extècnic de l'Hospi i actual membre de l'staff tècnic del Barcelona, ha estat enregistrant el partit davant el proper enfrontament entre riberencs i blaugranes a la Copa Catalunya. Feia un any i mig que l'Hospi no remuntava dos gols en contra en partit de lliga (Banyoles 2-3 Hospi, 3 de maig de 2009) i més de set anys en partit a l'Estadi (Hospi 4-2 Europa, 3 de novembre de 2003).

2 comentaris:

  1. El problema de l'Hospi en aquesta primera part, crec que ha estat que tot l'equip estava massa pendent de Sergi Pagés, i si a més li sumem la pésima actuació arbitral doncs s'ha possat el partit massa cap amunt. Per sort a la segona part el gol matiner d'Eloi ha fet de revulsiu i al final s'ha acabat guanyant. Crec que Miguel Álvarez els ha posat les piles als vestidors... de ben segur que això no hauria passat amb Pedraza. Força Hospi!!

    Raül.

    ResponElimina
  2. Cada vegada ho veig mes clar quan l'equip juga al que sap: tocar-la, la cosa va be, si renuncia al futbol: perdem. Diria que la baixa que mes s'ha notat avui a la primera part ha sigut la de Velamazan, ningú no assumia la responsabilitat de començar la jugada tocant i buscant combinació i no joc directe, però com hi han bons futbolistes la cosa s'ha pogut arreglar, necessitem a Velamazan i als Cristians, son l'adn del futbol de l'Hospi. Com a curiositat l'ex-entrenador de l'Hospi, Roura, que actualment treballa al staf tècnic del Barça enregistrava en vídeo el partit, ens espien?, ens tenen por per la Copa Catalunya?. Tot es possible :-), no?.

    ResponElimina