Etiquetes

26/9/10

Seguim negats | UD Alzira 0-0 CE L'Hospitalet

Imatge: Cristian Alcázar
Sense marcar és impossible guanyar. És una obvietat però és la crua realitat que atravessa el Centre d’Esports l’Hospitalet. Aquesta tarda, els de Pedraza no han passat del 0-0 inicial al camp de l’Alzira, penúltim classificat i ja acumulen 369 minuts sense veure porteria i sis partits de lliga sense guanyar, dos fets que el deixen una jornada més a la cua de la classificació. En un partit igualat, Alzira i l’Hospitalet han demostrat com d’incòmoda és la situació que viuen a la lliga i perquè són els dos equips menys golejadors del grup, amb dos gols marcats en sis partits. Tot i això, els de Pedraza encara han gaudit d’alguna ocasió més clara que no pas l’Alzira, que amb prou feines ha llançat a porteria. Per contra, Jordi Martínez s’ha trobat amb el travesser poc després de la represa, demostrant que a la manca d’encert s’hi ha d’afegir un polsim de mala sort que no deixa de perseguir l’Hospi.

El partit ha començat amb un ensurt ben matiner, ja que l’Hospi ha perdut la possessió de la pilota i ha permès un xut des de fora de l’àrea de David Fas que ha marxat desviat quan ni tan sols havíem arribat al primer minut del partit. El següent ensurt també l’ha provocat el quadre de la Ribera Alta, que ha començat l’encontre més endollat que no pas l’Hospi; ha estat en una jugada per banda de Peque que s’ha tret una centrada que s’ha passejat per l’àrea petita riberenca i que Ruano, absolutament sol, no ha encertat a rematar quan ho tenia tot per anotar el primer gol del partit. Ha estat la tònica dels primers compassos de l’encontre, que amb prou feines ha vist l’Hospi trepitjar l’àrea blaugrana, mentre que l’Alzira tractava d’explotar les bandes per crear el màxim perill possible.

Hem hagut d’esperar 30 minuts per tal que, uns quants badalls després, l’Hospitalet realitzés el seu primer llançament entre els tres pals, obra de Cristian Gómez que no aconseguia superar un Sito molt segur en aquest primer ‘examen’. No és que a partir d’aquí l’Hospi hagi fet un desplegament ofensiu sense precedents en el món del futbol, però el cert és que els de Pedraza van fer-se amb el control de la pilota i van impedir que l’Alzira jugués amb més comoditat; tot això, però, sense gaudir de cap ocasió de gol. Una avorrida dinàmica que es va extendre fins al minut 46, quan el col·legiat murcià assenyalava la fi de la primera meitat.

Imatge: Cristian Alcázar
Molt diferent han arrencat els segons quaranta-cinc minuts, ja que si bé el ritme del partit ha estat semblant, el perill ha estat més latent des de la primera jugada. Ha estat l’Hospi qui ha fregat el 0-1 en una jugada a pilota aturada; falta lateral picada per Cristian Alfonso i rematada de cap de Jordi Martínez que s’estavellava al travesser de la meta de Sito. Ni així, negació total de cara al gol. L’Alzira, però, no oferia massa millors prestacions i ha hagut de ser de nou l’Hospi el que ha portat perill a la porteria de Sito en un minut elèctric. Primer, al 60’, una bona centrada de Moussa l’ha pentinada Jordi Martínez per Cristian Alfonso que ha vist com el seu xut impactava en un defensa alzireny; un minut més tard, era Manu Viale qui rematava massa alt una nova centrada de Moussa.

El domini de l’Hospitalet era cada cop més evident i les ocasions començaven a sovintejar: al 64’, Jordi Martínez es plantava sol davant Sito que havia d’intervenir de nou per enviar la pilota a córner. S’olorava el 0-1, ja que l’Alzira no aconseguia reaccionar i l’Hospi s’havia fet definitivament amb les regnes del matx. Però ni així pot estar tranquil el quadre de Pedraza, ja que una acció aïllada, l’Alzira ha estat a punt de marcar l’1-0 en un llançament de falta botat per Pulga que ha obligat Craviotto a lluir-se per evitar el primer gol de l’encontre. Al 81’, ha estat Corominas qui ha tingut el gol a les seves botes, però després de superar la sortida de Sito s’ha trobat amb la providencial intervenció de Peque.

Fins la finalització del partit, nervis, imprecisió i por a parts iguals i ben poques accions de perill de dos equips que temien enfonsar-se encara més a la taula classificatòria. Així s’explica que només Pitu ho intentés amb un xut llunyà des de la frontal que marxava a l’esquerra de Sito, després d’una assistència de Cristian Alfonso. 3 minuts després (l’afegit), Sánchez Martínez xiulava la finalització del partit que confirmava l’empat a zero. El temps s’esgota, i és que el balanç de 3 punts sumats de 18 possibles comença a ser ben preocupant. Segurament una victòria és el que necessita l’Hospi, “pel civil o pel criminal” com deia aquell; però la situació dels riberencs comença a ser preocupant si no es vol patir de valent per salvar la categoria. Diumenge, setena opció per estrenar-se a la lliga: arriba el Gandia a l’Estadi. Serà diumenge vinent?

FITXA TÈCNICA

UD ALZIRA: Sito, Amarilla, Pablo Vidal, Peque, Rafa Gimeno, David Fas (Tino, 70’), Javi Moreno, Pucho, Edu Silva (Rubén Pérez, 59’), Pulga i Ruano (Pepe Castell, 64’).

CE L’HOSPITALET: Craviotto, Iván Hammouch, Moussa (Pitu, 67’), Manel Viale, Lucas Viale, Manel Gómez (Corominas, 67’), Toni Velamazán, Cristian Gómez, Cristian Alfonso, Jordi Martínez i Lobato.

Àrbitre: José María Sánchez Martínez (col·legi murcià). Ha mostrat sis targetes grogues; dues als locals Pucho (37’) i Javi Moreno (50’) i quatre als visitants Manel Gómez (15’), Lucas Viale (45’), Hammouch (54’) i Moussa (57’).

Incidències: partit disputat al Luís Suñer Picó d’Alzira amb més de mig miler d’espectadors a la graderia. Sol. Últim encontre jugat sobre aquesta gespa natural, que serà replantada demà mateix. A l’Hospi, David Ceballos, Peque i Dani Planchería han completat la convocatòria d’Ángel Pedraza. Cinquena visita de l’Hospitalet a Alzira i, de nou, els riberencs segueixen sense guanyar-hi (una derrota i quatre empats).

2 comentaris:

  1. Aixo comença a ser molt perillós sobre tot per la dinàmica, un canvi d'entrenador podria ser una solució perquè no nomes perdem sinó que estem perdent el futbol de toc que es el que ens ha portat a segona B.

    LhManel

    ResponElimina
  2. no se atreverán a echarlo, pagarle todo el año, y asumir que se han equivocado al contratarlo, aguantarán, y a ver si hay suerte y salen de esta,sin tomar decisiones,para mí doble error, luego puede ser tarde.

    ResponElimina