Sense marge d'error | CE l'Hospitalet - Andorra CF (diumenge, 18:00 hores)

El titular de la prèvia correspon al partit que enfrontarà demà a la tarda (18:00, Estadi, entrada gratuïta) el primer equip de l'Hospi i l'Andorra, però també podria valer pel partit que el Juvenil de l'Hospitalet disputarà a partir de les sis de la tarda d'avui davant del Gavà i que podreu seguir via Twitter o bé veure'n la crònica i imatges un cop hagi acabat. Dues cites importants, molt importants pel futur de dos equips cridats a fer grans coses aquesta temporada. Dues dinàmiques diferents però dues situacions similars: grans i 'petits' són ara mateix fora del seu objectiu a inici de temporada (play-off d'ascens a Lliga Adelante pel 1r equip i ascens a Divisió d'Honor pel Juvenil A), però tots dos depenen dels seus propis resultats per aconseguir les fites marcades, fites que més enllà dels petits detalls tenen a l'abast per la qualitat que se'ls presuposa i d'acord amb les plantilles de la resta de rivals. Avui aperitiu, demà una final que l'Hospi no pot deixar escapar. Tampoc el rival, l'Andorra, que arriba a l'Hospitalet en 18a posició i amb l'objectiu de no tornar a l'Aragó amb les mans buides i veure la 16a plaça més llunyana que mai. Serà un partit de futbol, però sobretot un duel de control de nervis, d'ansietat: qui aconsegueixi sobreposar-s'hi tindrà molt de guanyat.

L'Andorra
L'Andorra CF recorda molt a aquell Hospi d'inicis de la temporada passada, especialment quan el tècnic rival passava per la sala de premsa i es dedicava a elogiar els riberencs... després que no guanyéssim el partit. Millor joc i intenció que resultats. A vegades per excés de conservadurisme, d'altres per decisions arbitrals més que discutibles i en bona part, també, per les males prestacions dels aragonesos a l'Endeiza, que s'havia de convertir en fortí pels miners. La situació no és encara drmàtica però sí preocupant: l'empat contra el Teruel deixa els de Gori Silva en 18a posició a 1 punt de la 16a plaça. Calendari en mà, el de demà és el partit més complicat que els resta als aragonesos, amb un Gandia-Andorra brutal a la darrera jornada. L'afició, però, és crítica amb l'enfocament que Gori Silva fa de les rendes favorables al marcador, plantejaments que han costat algun que altre punt que ara es troben a faltar.

Hi haurà el killer Morales, que després de la seva lesió ha vist disminuït el seu ritme golejador. Finalment, el punta saragossà no ha fet les maletes al mercat d'hivern i ha de ser una peça important en aquest rush final, igual que el porter andalús Dani Miguélez, que arribava el passat gener en substitució del lesionat Félix Aznar. Amb tot, els números amb Silva a la banqueta són lleugerament superiors als que va obtenir Pascual Sanz als 18 primers partits de Lliga, però la millora en resultat no és suficient com per aconseguir fugir d'un descens que seria un pal gros per una entitat que ha trigat tant a tornar al futbol de bronze. Demà, Silva podrà tornar a comptar amb Josete, sancionat diumenge passat. Al capítol de baixes i lesionats hi tenim Reche, Nacho Tomás i Nacho Gómez, que diumenge no van ser-hi davant del Teruel.

Possible onze inicial de l'Andorra: Dani Miguélez, Jael, Gil, Pedro Lozano, Remacha, Reche, Adrián Barba, Fonsi, Josete, Miramón i Morales

L'Hospi
Fora de dubtes sobre la qualitat que té aquesta plantilla (almenys és una opinió a títol personal que alguns no compartiu), queda clar que això del futbol és una qüestió d'ànim. Anar de menys a més et permet un millor aprofitament de l'ànim i de la confiança; per contra, mantenir-se tot l'any a la zona alta, més encara quan tothom et considera favorit (amb raó) fa que quan les coses vinguin mal dades l'equip pugui veure's tocat. Que aquest Hospi no està brillant com s'esperava és més que evident. Però també ho és, d'evident, que aquest equip segueix depenent dels seus propis marcadors per assegurar-se el play-off d'ascens a la Lliga Adelante. La història de sempre: veure el got mig ple o mig buit. Totes les opinions i crítiques són respectables (per això paguem, no?), però sempre estarem a temps de criticar, de fer una valoració global de la temporada quan aquesta s'hagi acabat. Fer soroll, tirar merda (parlant clar), ajuda més ben poc a una plantilla que si d'alguna cosa va mancada és de confiança. El mateix pecat, el mateix problema previ a l'1-4 al Camp d'Esport. Per desgràcia, la ratxa s'està allargant en excés, però cal confiar-ho tot al nul marge d'error: guanyar o guanyar. Demà i els tres partits restants. Però sense demà no hi haurà demà passat.

Un partit accessible davant d'un rival que vindrà a jugar-se les garrofes, que ja va demostrar a l'anada que té qualitat, ofici i intensitat. Caldrà, un cop més, no veure's superat en aquest últim capítol i tornar a recórrer a una èpica, a una rauxa i a una empenta que no s'han deixat veure per l'Estadi en el que portem de temporada. Aquells moments de ràbia 'made in Hospi' que suposen una de les majors pèrdues d'identitat per un equip que ha de tornar a renéixer sí o sí. Un dels que no hi podrà ser amb tota seguretat és Marc Pedraza, per lesió. Al llistat de dubtes hi ha Manel Viale, Hammouch i Peque, que no van viatjar la setmana passada a terres valencianes per diverses molèsties. La resta de jugadors semblen estar en plenes condicions, tot i que caldrà veure si Jordi Vinyals torna a confiar en homes com Pitu i David Corominas, amb una presència escassa o nul·la en els últims dos partits.

Possible onze inicial de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Rubén García, Pitu, Cirio, David Haro, Osado i David Prats.

L'àrbitre
Arriben les últimes 5 jornades i, tal com va succeir el curs passat, els àrbitres encarregats de xiular els partits vénen de delegacions 'alienes' al grup en qüestió. Demà a l'Estadi, el tinerfeny Víctor Pérez Peraza serà l'encarregat d'impartir justícia entre Hospi i Andorra; serà la primera vegada que el canari dirigeixi un partit a tots dos equips. Serà el dotzè encontre que dirigeixi aquesta temporada: de moment, el balanç és igualat entre locals i visitants (4 victòries locals, 3 empats i 4 triomfs visitants) i una mitjana d'amonestacions força baixa pel que acostuma a ser habitual pels àrbitres canaris (5,18 per encontre). Tres expulsions únicament per un àrbitre que té al seu currículum l'esperpèntic encontre de play-off entre el Sevilla Atlético i la Real Unión de l'any passat, amb invasions de camp i alguns situació realment dantesca que Acosta Lorenzo no va veure (o no va voler valorar).

Els precedents
Sempre que arriba un equip aragonès a l'Estadi ens agrada recórrer a la demolidora dada que ens diu que cap equip aragonès ha guanyat a la nostra ciutat d'ençà que la SD Huesca ho fes per 1-2 un ja molt llunyà desembre de 1991. Des d'aleshores han passat pel vell Municipal i per l'Estadi el Zaragoza B, el Teruel, el Huesca, el Binèfar, l'Utebo... i el rival de demà, l'Andorra. No ho ha fet mai, però, amb l'actual denominació. L'últim precedent, l'11 de febrer de 1996, ens deixava un Hospi 3-1 Endesa Andorra, una de les dues victòries que els riberencs han sumat davant l'entitat minera en els sis precedents existents. En total, doncs, dues victòries, tres empats i un triomf dels andorrans (87-88, 0-1); 6 gols riberencs i 4 dels aragonesos entre els 4 precedents a Segona B i el parell de partits jugats a Tercera Divisió a finals dels 70.

Som de... l'Andorra

S'apropa el final de temporada i, de forma gairebé paral·lela, el 'Som de...' toca a la seva fi. Avui, per celebrar el penúltim capítol, el lliurament corresponent a l'Andorra CF, tenim un punt de vista diferent als que havíem tingut fins ara. En aquesta ocasió serà Néstor Pérez, segon entrenador de l'Andorra CF (equip dirigit per Gori Silva), però també professor de la Escuela Aragonesa de Entrenadores i col·laborador en mitjans com ara Radio Marca Zaragoza i Masliga.com. Ell serà l'encarregat de fer-nos arribar una opinió-reflexió sobre el quadre miner, tant des de fora com des de dins de l'entitat andorrana. Un equip que segurament hagi obtingut pitjors resultats dels que ha merescut pel joc realitzat però que vendrà cara la seva pell: ha costat massa el retorn al futbol de bronze com per no lluitar la permanència fins que les matemàtiques ho permetin. I és que com resa la llegenda que duu l'Andorra a la part posterior de la seva samarreta: "Pequeños en población, pero grandes con el balón".

Som de l'Andorra, per Néstor Pérez
No hay éxito sin sufrimiento. Hace ya diez meses que un gran Andorra C.F. regresaba después de muchos años a la Segunda División B, un ascenso más que merecido fruto del trabajo bien hecho que devolvía a la localidad minera a una categoría que por afición, trabajo e ilusión siempre le perteneció.

Recuerdo siendo un niño como mi padre hablaba con admiración del Endesa de Andorra, tiempos de bonanza económica, de equipos plagados de futbolistas de calidad, de éxitos deportivos y, sobretodo, de pasear el fútbol aragonés con el mayor de los orgullos por toda la geografía nacional. Años de éxito que forjaron un nombre, una afición y el respeto por un club que sigue intacto a pesar del cambio de escenario con el paso de los años.

Muchos años después de escuchar a mi padre hablar de este club, de sus futbolistas y de sus entrenadores, hoy tengo el orgullo de pertenecer a su cuerpo técnico. Como decía anteriormente, las circunstancias son otras. La bonanza económica dejó paso a “valientes suicidas” que conforman una directiva capaz de obrar el milagro de los panes y los peces cada año, de cumplir con lo pactado, y de permitir que el Andorra C.F. siga siendo santo y seña del fútbol aragonés.

En el presente, el club trata de lograr una ansiada permanencia en Segunda División B. La empatía entre afición y equipo, el orgullo por defender el club y el crecimiento individual de futbolistas que han ido progresando con el paso de la temporada son el mejor aval para estas últimas cinco jornadas. Veinte futbolistas aragoneses y un andaluz (Dani Miguélez, fichado en diciembre del Poli Ejido) que son reflejo, identidad y orgullo para una cantera aragonesa que lejos de Andorra no pasa por sus mejores momentos.

Este próximo domingo primera final, ante el Hospitalet. Uno de los mejores equipos de la categoría, una apuesta por el buen fútbol y uno de los grandes favoritos en la lucha por el play off de ascenso a Segunda División. La disputa en la posesión de la pelota, necesaria en ambos equipos, y el acierto en área contraria se antojan claves en la solución de un partido que promete ser atractivo. El margen de error es pequeño pero la confianza es total, no hay éxito sin sufrimiento y en estas cinco últimas jornadas ha llegado la hora de sufrir.

La Lliga al dia | Reus 2-1 València Mestalla

Reus i València Mestalla han saldat aquest vespre el deute que tenien amb el grup 3 de Segona Divisió B. 85 minuts i escaig més tard, descompte a banda, els roig-i-negres han trencat la ratxa d'imbatibilitat del filial che: 2-1 pels de Santi Castillejo, que han salvat el primer match ball per seguir aspirant a una plaça de play-off d'ascens a la Lliga Adelante. Partit intens (que hem seguit via Twitter -per allò de deixar clar qui parla del que veu i qui parla d'oïdes o copiades-) en què el col·legiat basc Asier Istúriz Latorre s'ho ha passat d'allò més bé: dos penals a favor del Mestalla i el reusenc Xavi Marquès expulsat a l'hora de partit. De postres, el segon entrenador local Javi García i el delegat Ángel Granados també serien expulsats arrel de protestes i comportaments teòricament impropis en un terreny de joc. Sobre el camp, Ángel Blasco tornava a erigir-se en heroi tot aturant un penal a la mitja hora de partit; la resposta, de Sergio León, arribava en forma d'1-0 al minut 39, marcador amb què s'arribaria al descans. A la represa, els de Sergio Ventosa igualarien gràcies al gol de Bernat des del punt de penal (49'), però quan les coses pintaven magres pels roig-i-negres, en inferioritat, un gol de Chumbi al minut 75 donaria un triomf vital pels del Baix Camp, que amb 50 punts se situen novens a la Lliga.

Amb aquest partit, la Lliga es posa al dia i la llista de partits pendents desapareix. Amb Teruel, Hospi, Huracán, Manacor i Llagostera pendents de descansar una jornada en el seu teòric enfrontament amb l'Sporting Mahonés, la primera de les darreres cinc crucials jornades arrencarà dissabte a les 4 de la tarda amb un Zaragoza B-Olímpic de signe difícil de predir, ja que el filial sembla arribar fort a aquest tram final. Una hora més tard, Huracán i Mestalla mesuraran les seves forces a Manises; els locals buscaran acariciar una jornada més la història, mentre que els de Ventosa buscaran venjar la derrota de la primera volta a Paterna per sentenciar la permanència.

Diumenge al matí, Reus i Atlètic Balears protagonitzaran un autèntic partidàs, televisat per IB3. Si bé els reusencs no poden fallar més per seguir en la lluita noble, el partit presenta més urgències pels de Siviero: l'argentí és en el punt de mira de molts després de la mala dinàmica dels palmesans, que no acaben de transmetre bones sensacions de cara a un play-off que té a tocar però encara pendent de tancar. Molt més clar és el partit de Na Capellera, on l'Orihuela no pot fallar davant un Manacor que ja és equip de Tercera Divisió. Tots dos partits, Reus i Manacor, començaran a les 12 del migdia.

I a la tarda, traca final. A Llagostera (17:00), un derbi per seguir somiant; almenys pels locals, que tractaran de recuperar-se després de la dura derrota a Gandia, mentre que els andreuencs es plantegen el repte d'abandonar la doble cara local-visitant i convertir-se en el segon equip català en vèncer el Llagostera. A la mateixa hora, Dénia i Ontinyent es veuran les cares amb la intenció de tancar la seva continuïtat (esportiva) al #2bg3, mentre que al Camp del Centenari el Badalona buscarà esgotar les darreres bales davant d'un Mallorca B que s'ha desinflat en les darreres jornades. Amb el Gandia-Lleida Esportiu tancant la jornada a les 7 de la tarda i amb bona part del grup atent al seu resultat, el partit que ens importa, el que ens mou, el que podreu veure i viure a l'Estadi de forma totalment gratuïta és l'Hospi-Andorra. El partit que ens ha de fer recuperar les ganes de somiar.

Més del mateix | València Mestalla 1-1 CE l'Hospitalet

Amb la perspectiva que donen 48 hores posteriors a l'empat de l'Hospi a Paterna dissabte passat i a una semidesconnexió per analitzar fredament tot plegat, començarem per allò positiu, allò que ens marca que l'Hospi segueix depenent de sí mateix per ser a final de temporada entre els quatre primers. I no parlem de sensacions, evidentment, sinó de matemàtiques: els nombrosos duels directes així ho dicten per un Hospi que rebrà Andorra, Ontinyent i Olímpic a l'Estadi i només es desplaçarà al camp de l'Atlètic Balears (que no s'hauria de jugar de jugar-hi res malgrat la mala dinàmica que duu), a banda de descansar el cap de setmana del 21 i 22 d'abril. Repetim, els números ens fan ser més positius i li donen un valor important al punt que es va sumar a Paterna davant d'un rival que va ser superior (davant d'un gran rival, de gran qualitat) i que si no hagués estat per Carlos Craviotto ara potser estaríem parlant d'una desfeta contundent, un 4-1 posem per cas. Un Hospi que va saber reaccionar al gol local però que va patir amb les ràpides contres del filial. I un Hospi que va seguir fosc en la creació, menys intens que el rival en el xoc, amb menys actitud. I ja hem vist aquesta temporada que aquest no és el camí.

Un únic canvi a l'onze inicial dels riberencs: l'entrada de Marc Pedraza a l'onze inicial en detriment de David Haro donava més centímetres a l'atac riberenc i menys velocitat d'inici. Contenció en un mig del camp amb Rubén i Manel i Pol Llonch al lateral dret per segon partit consecutiu, un Pol que va veure marcat el seu partit amb una groga abans de la mitja hora de partit. Ben d'hora Craviotto s'havia de posar a treballar de valent, primer en un xut de Miñano des de la frontal de l'àrea que el lleidatà blocava sense més dificultats (4'). Poc profund, l'Hospi no traspassava la línia de tres quarts de l'atac i les pèrdues de pilota facilitaven ràpides contres del Mestalla, com la que conduiria Roberto Ibáñez al minut 20, amb una pilota oberta a la dreta, veient la cursa de Bernat (el millor del partit) i amb un xut de l'11 del Mestalla que acabaria al fons de la xarxa amb la col·laboració de Sergio Castaño (20'). Cop dur per un Hospi que poc a poc es va anar posant les piles i que va tenir el seu primer apropament amb un cop de cap de Cirio a centrada de Dani Guillén que es perdria per sobre del travesser de Saúl (31').

A la segona hi hauria més sort: falta lateral botada per David Prats, rematada de Rubén García al segon pal i Marc Pedraza, amb el cap, desviava la rematada per batre Saúl, empatar el partit i dedicar el quart gol del curs a la memòria del seu pare (37'). Amb l'1-1, calia actuar amb cap davant l'embranzida final del filial. No va ser del tot així, ja que l'Hospi gairebé acabaria demanant l'hora després que Bernat culminés una gran combinació dels 'Che' amb una rematada creuada que Craviotto enviaria a córner (41') i després que Ángel Montoro etzibés una gardela seca i potent des de la frontal de l'àrea i forcés el porter riberenc a estirar-se per salvar el segon gol del Mestalla (43'). Als punts, millor partit d'un Mestalla que maleïa l'estat de forma de Craviotto.

Lluny que la decoració canviés a la represa, les intencions de l'Hospi d'avançar metres no van anar més enllà d'aquestes intencions. Poca clarividència i poca capacitat de construir davant d'un Mestalla intens i segur al darrere. Tampoc l'entrada de Pitu i Ángel Sánchez al centre del camp, o de David Haro per Cirio a la banda, van donar més profunditat a un Hospi espès que va haver de confiar-ho tot a un Craviotto estel·lar. A ell, i al pal, que passada l'hora de partit escopiria un xut de falta llunyà del central Pardo, en part beneficiat pel fort vent regnant (61'). També Lucas va va tenir la seva quota de 'salvador' enviant a córner una rematada creuada de Roberto Ibáñez, molt actiu també al llarg de tot el partit. Mentrestant, l'Hospi era incapaç d'aprofitar els riscos que prenia el València i es diluïa quan era capaç de trepitjar l'àrea local.

Els locals, per contra, a la seva, com Craviotto: nova acció individual, ara per l'esquerra de Roberto de Ibáñez i aturada confiada del lleidatà (79'), jugada embolicada a la sortida d'un córner, rematada de Carles Salvador i de nou Craviotto apareixia per evitar el 2-1 davant la desesperació de la parròquia local (85'). I la cirereta: enèssim intent per perforar la meta riberenca, ara a càrrec de Carles Gil, que amb el seu xut des de la frontal tornava a fer volar Craviotto per veure com l'esfèrica tornava a marxar a córner (89'). Vist el panorama, vistes les ocasions i la capacitat de reacció i de plantar cara al rival, el punt s'ha de donar com a bo pel que podria haver estat, però l'autocrítica ha de ser més latent que mai: cada cop queda menys marge d'error (4 partits) i, ara sí, ja no es pot fallar si l'objectiu d'inici de temporada no acaba convertint aquest exercici en un fracàs. Podem, i de ben segur que si volem, ho acabarem aconseguint.

FITXA TÈCNICA

VALÈNCIA MESTALLA CF: Saúl, Joel, Carles Salvador, Tano, Pardo, Miñano (Adrián Cuevas, 60'), Montoro (Cristian, 80'), Portu, Bernat (Carles Gil, 68'), Roberto Ibáñez i Paco Alcácer.

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Pol Llonch, Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Rubén García, Marc Pedraza (Ángel Sánchez, 83'), Cirio (David Haro, 63'), Manel Gómez (Pitu, 74'), Osado i David Prats.

Gols: 1-0 Bernat (20'); 1-1 Marc Pedraza (37').

Àrbitre: Rubén Jiménez González (Las Palmas). Ha amonestat els locals Carles Salvador (37'), Montoro (58') i Adrián Cuevas (67') i els visitants Pol Llonch (26'), Rubén García (59'), Marc Pedraza (62') i David Haro (69').

Incidències: partit corresponent a la 33a jornada del campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B disputat al Mini Estadi de la Ciutat Esportiva del València CF. Uns 500 espectadors en una tarda desagradable amb vent i una mica de pluja. Presència d'afició riberenca a la graderia. A l'Hospi, Aday i Moragón han completat la convocatòria. A la grada hi havia el secretari tècnic de l'Hospi, Quique Cárcel i l'exentrenador riberenc José Luís García.

Propera actualització

Per descans del personal, el Blog de l'Hospi no serà actualitzat fins dilluns al vespre. Aquell dia tindreu la crònica, reflexions i imatges del Mestalla 1-1 Hospi jugat ahir a Paterna. Fins aleshores, gaudiu del #futbolcat. I molta sort a la selecció amateur de Catalunya.

Més del mateix | València Mestalla 1-1 CE l'Hospitalet

FITXA TÈCNICA

VALÈNCIA MESTALLA CF: Saúl, Joel, Carles Salvador, Tano, Pardo, Miñano (Adrián Cuevas, 60'), Montoro (Cristian, 80'), Portu, Bernat (Carles Gil, 68'), Roberto Ibáñez i Paco Alcácer.

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Pol Llonch, Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Rubén García, Marc Pedraza (Ángel Sánchez, 83'), Cirio (David Haro, 63'), Manel Gómez (Pitu, 74'), Osado i David Prats.

Gols: 1-0 Bernat (20'); 1-1 Marc Pedraza (37').

Àrbitre: Rubén Jiménez González (Las Palmas). Ha amonestat els locals Carles Salvador (37'), Montoro (58') i Adrián Cuevas (67') i els visitants Pol Llonch (26'), Rubén García (59'), Marc Pedraza (62') i David Haro (69').

Incidències: partit corresponent a la 33a jornada del campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B disputat al Mini Estadi de la Ciutat Esportiva del València CF. Uns 500 espectadors en una tarda desagradable amb vent i una mica de pluja. Presència d'afició riberenca a la graderia. A l'Hospi, Aday i Moragón han completat la convocatòria.

Si #somLHòstia, demostrem-ho | València Mestalla - CE l'Hospitalet (dissabte, 17:00)

Recordàvem ahir en privat (vaja, a Facebook), que el Dijous Sant de 2011 alguns bojos d'això del futbol modest i de l'Hospi érem a Alcoi visquent l'èpic triomf de l'Hospi al mític camp del Collao per 2-3. Amb 10 homes durant més d'una hora de partit, igualant els gols alcoians en dues ocasions, capgirant amb un gol de Cirio i aguantant mitja hora sota la pluja i amb Lobato lesionat, els de Miguel Álvarez allargaven el somni del play-off amb una victòria de prestigi, d'aquelles que et fan sentir orgullós del teu equip. Gairebé un any després, una Setmana Santa més tard. Demà, Dissabte Sant (o de Glòria), l'Hospi vetllarà per l'esperança de veure ressuscitar el seu Jesús particular, les aspiracions de play-off. Sisens ara mateix, els de Vinyals visitaran un rival en ratxa sense cap opció més que la victòria. Podrem fer mil i una sumes i restes, diferents operacions sobre els resultats dels rivals, però totes, absolutament totes, passen per fer els deures. I els deures no només són guanyar, ni tan sols convèncer. Es tracta, d'una punyetera vegada, de creure'ns que #somLHòstia, que les esperances dispositades en aquest equip són reals, d'ambicionar-ho tot, de no tenir por a perdre i de tenir una fam, si cal desorbitada, a guanyar, a tocar l'èxit. Tot perquè el Dissabte Sant sigui, més que mai, un Dissabte de Glòria.

El València Mestalla
Qui havia de dir a finals de 2011 que el Mestalla, tot i ser actualment 15è, viuria amb aquesta calma relativa el tram final de campionat? Bé, el filial encara no té la permanència assegurada (l'Andorra és a 7 punts), però deu partits seguits sense perdre (cinc victòries i cinc empats) han fet sortir el València de la zona de perill latent per, coincidint amb l'arribada del nou míster, Sergio Ventosa, fer honor a tots els elogis que l'equip havia rebut quan, tot i la dramàtica sensació, se seguia apostant pel bon futbol d'acord amb una plantilla farcides de jugadors de gran qualitat. Atents, com sempre, a un Paco Alcácer que amb 11 gols segueix sent el màxim golejadors d'un Mestalla que té en Cristian López la sensació del moment: 5 gols en les darreres 8 jornades. Demà contra l'Hospi, però, Ventosa comptarà amb cinc baixes prou importants. Tres d'elles, per lesió, les acumula des de fa unes setmanes (Armiche, Eldin Hadžić i Salva Ruiz); les altres dues, per sanció, impediran el concurs de Marc Castells i del central, ex del Castelló, Pol Bueso. Per contra, Cristian Portugués 'Portu' podria tornar a la convocatòria després de descansar diumenge a Terol per sanció.

Possible onze inicial del València Mestalla: Saúl, Mossa, Pardo, Tano, Joel, Miñano, Montoro, Bernat, Roberto Ibáñez, Cristian i Paco Alcácer.

L'Hospi
Doncs això, que demà no hi ha excuses. Quan acabi el partit, evidentment, caldrà fer una lectura d'acord amb els factors que hagin tingut incidència directa en el partit, però el que ha de quedar clar és que, després del partit, l'equip ho haurà donat tot perquè sigui quin sigui el resultat, l'orgull de l'esforç i la feina ben feta relavitzi el marcador. Però no ens enganyarem, volem i necessitem guanyar. Ho hem de fer davant d'un rival en alça, sí, però ho hem de fer en un moment on l'equip segueix recuperant efectius que, si bé no estan al 100%, han de servir per oferir alternatives i diferents plans a Jordi Vinyals a l'hora de buscar com atacar els punts febles del jove equip valencià. Com a alta segura tenim la de Manel Viale, que després de la seva expulsió a Sant Andreu i corresponent sanció tornarà a la convocatòria. Els dubtes, els de Peque i Hammouch, que ja arrossegaven molèsties diumenge i que fins darrera hora no es coneixerà la seva participació (o no) contra el Mestalla.

Possible alineació de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Rubén García, Manel Gómez, Cirio, David Haro, Osado i David Prats.

L'àrbitre

El jove àrbitre grancanari (i debutant) Rubén Jiménez González serà l'encarregat de dirigir l'encontre entre el València Mestalla i l'Hospi. Segona vegada que arbitra l'Hospi aquest curs després de l'Hospitalet 1-0 Zaragoza B de la 3a jornada amb una bona actuació en línies generals. Assistit a les bandes per Besay Ortiz Alonso i Enrique Rodríguez Pláceres, Jiménez González xiularà l'onzè partit en el que portem de temporada. A dia d'avui, 10 partits dirigits amb un balanç de sis victòries locals, un únic empat i tres triomfs visitants; 6 expulsions i 6,4 grogues de promig per partit són les dades d'un col·legiat que va tenir una actuació polèmica en el darrer partit que se li va encarregar, el Manacor 1-2 Lleida Esportiu amb expulsions, possibles faltes i gols fantasmes com a protagonistes del menú.

Els precedents

Avui toca fer-nos venir bé aquella cita d'entrenadors que resa que 'les estadístiques hi són per ser trencades'. Vaja, més val que sigui així: una victòria en 10 visites al camp del València B/València Mestalla no seria per ser excessivament positiu, més encara quan aquest únic triomf arribava fa tot just 18 anys. Corria el 6 d'abril de 1994 (18 anys i 1 dia abans del partit de demà), quan l'Hospi de Ramon Moya escalava fins la tercera posició gràcies a un solitari gol de cap de José María a un quart d'hora del final. La resta de precedents, tant a Paterna com a Mestalla, força negatius: tres empats i sis derrotes, amb un total de 7 gols a favor i 16 en contra. El darrer precedent, la temporada 2006-07, Mestalla i Hospi empataven a un: Felipe Sanchón avançava l'Hospi al minut 4 de partit, però Javi Guerra igualava a set minuts del final en un encontre en què el valencianista Pablo Hernández fallaria un penal, el riberenc Biel Medina acabaria expulsat i Mikel Markuleta veuria la única targeta groga que va rebre amb la samarreta del Centre d'Esports l'Hospitalet.

Som del... València Mestalla

Dels articles que he hagut d'escriure d'ençà que vam encetar la secció el passat mes de desembre (com corre el temps!), segurament el d'aquesta setmana sigui un dels més complicats de redactar; res a veure amb cap component emotiu que dificultin l'empresa, sinó més aviat per culpa del desconeixement d'un equip, filial, que més enllà dels discrets resultats esportius en temporades pretèrites tampoc no ha destacat per cap assumpte de caire extraesportiu, a diferència dels filials del Mallorca i el Zaragoza, que mereixin una incidència especial. Potser, perquè en aquest terreny tot el protagonisme se l'ha emportat el València Club de Futbol com a entitat: el seu deute inacabable (i creixent), un estadi tan nou i inacabat com fantasma, amb aquella pressió de club gran que, des de la distància, sobta per un cert aire d'exageració en una entitat que ha estat tan gran com els dos grans d'Espanya i d'Europa... quan aquests no eren tan grans. A l'ombra d'aquesta lluita per recuperar el prestigi 'robat' tracta de fer-se un lloc el València Mestalla.

Una dada: de les 15 vegades que el Mestalla/València B ha viscut a Segona B, n'ha acabat 11 per sota de la desena posició. A la seva dècada daurada, als 90, el Mestalla enllaçava vuit temporades consecutives a la categoria de bronze amb dues promocions d'ascens incloses (94-95 i 95-96). Primer, el filial perdia la gran oportunitat en una 'final' a Paterna davant l'Almería CF. El Mestalla en feia prou amb una victòria més enllà del que passés entre Racing de Ferrol i Beasain (molt de miticisme!), però els Bartual, Melgarejo, Clotet, Medina, Simeón, Adelantado o Mullor no van poder amb un Almería que va vèncer per 0-3 gràcies a un doblet de Sousa i a un altre de Manuel Luna per pujar a Segona A... amb el seu president, Guillermo Blanes, desmaiat. L'any següent, amb menys dramatisme, el filial es quedaria sense opcions després de perdre consecutivament contra l'Ourense (0-4) i l'Sporting B (1-2) a casa en una lligueta que va tenir el Granada com a cuer destacat amb només dos punts.

La resta de temporades? Patiment. Per salvar-se... o per no fer-ho: quatre de les últimes 7 temporades a Segona B han acabat en descens. La 2006-2007, amb un dramatisme que es va girar en contra: a la darrera jornada el filial vencia 0-1 a Osca en un gol molt al final del partit (com el de l'Hospi a Elda) que enviava el Sant Andreu a Tercera. El València B, que aniria al play-out, seria incapaç de remuntar el 2-1 de l'anada al camp del Valladolid B; l'1-1 a Paterna, insuficient, tornava a enviar a Tercera el València B només un any després de treure-li l'ascens al Vilanova. Un altre català, el Santboià, seria la víctima del filial l'any 2007-2008 en una eliminatòria final marcada per algun aldarull a l'anada a Sant Boi (1-2) i per una tornada en què la calor va tenir un pes important, en què el Santboià de Miguel López va meréixer més premi i en què el gran, el filial, va acabar emportant-se el premi.

Van ser, però, només dues temporades de gaudir (patir) la Segona B pel València Mestalla, justament els dos anys que l'Hospi passaria a Tercera Divisió (l'últim cop que els riberencs trepitjaven Paterna, Markuleta va veure la seva única targeta groga amb l'Hospitalet). L'any passat, via ràpida: imbatut fins la jornada 21, dues derrotes (0-2 Crevillent i 1-0 Borriol), 13 punts d'avantatge sobre l'Olímpic i ascens directe a la ronda de campions derrotant l'Alcobendas per un global de 3-0. A la recerca de no repetir errades anteriors, l'equip es reforçava amb jugadors contrastats com Eldin, Dalmau, Pol Bueso o Armiche, a banda dels Alcácer, Cristian o Bernat que ja despuntaven a Paterna. Massa qualitat com per considerar normal una mala primera volta, un flirteig amb el descens que li costaria el càrrec a Vicente Mir. Amb Sergio Ventosa l'equip ja porta 10 partits invicte, acaricia la permanència i fa que el futur 'miniche' pinti millor del que els darrers temps haurien fet pensar.

Teruel 0-0 Dénia, apetitiu d'una 33a jornada llarga

Fa uns minuts, Teruel i Dénia han empatat a Campo Pinilla (0-0) en el partit pendent que tots dos equips van veure ajornat en el seu dia per culpa de la neu. Tot i haver viscut més alternatives al segon temps que no pas al primer, ha estat a la primera meitat quan el Dénia ha tingut l'ocasió més clara de tot l'encontre, quan Pau Franch ha llançat un penal que el porter local, Bodo, ha aturat. Amb aquest punt, el Dénia s'apropa a la permanència mentre que el conjunt de Félix Arnáiz s'acomiada pràcticament de les seves opcions de play-off a les portes del derbi contra l'Andorra (diumenge, 18:00 hores) que tancarà una 33a jornada llarga, amb partits repartits des de demà mateix fins Diumenge Sant. Demà dijous, a dos quarts de nou, Olímpic i Badalona es veuran les cares a Camp Murta; partit entre aspirants a play-off, entre els dos equips que menys gols encaixen del grup. L'aposta pel doble donut sembla clara, però mai se sap.

Divendres, doble ració: pel matí el Sant Andreu rebrà el Manacor en un partit ideal per segellar la permanència, mentre que a les 6 de la tarda, l'Ontinyent necessita retrobar-se amb el triomf per no passar angúnies de darrera hora davant d'un Reus inactiu durant dues setmanes. I dissabte, el partit clau, l'important, el que ens interessa: l'Hospi jugarà al Mini Estadi del València CF (17:00 hores) amb la imperiosa necessitat de guanyar per aprofitar-se dels duels directes entre els rivals per ser entre els quatre primers. Sense excuses, els de Vinyals s'enfrontaran a un rival 'on fire': 10 partits sense perdre duu el filial 'che', que dissabte té una oportunitat d'or per segellar la permanència de forma gairebé definitiva.

I diumenge, cinc partits: a les 12 l'Atlètic Balears buscarà apropar-se de forma definitiva al campionat amb l'accessible visita del Zaragoza B, mentre que al Camp d'Esports Lleida Esportiu i Mallorca B viuran un altre duel directe que podria deixar-los tocats de no guanyar-lo. Per la tarda, i a banda de l'Andorra-Teruel que tancarà la jornada (18:00), tres equips de la zona alta posaran en joc les seves opcions de ser a la segona fase del campionat. El Llagostera buscarà a Gandia allargar el seu etern somni tot i visitar un rival necessitat (17:00). I a la mateixa hora, uns quants quilòmetres més al sud, l'Orihuela rep l'Huracán en un partit que l'Hospi jugarà des de la distància. Això, sempre que el dia abans s'hagin fet els deures a Paterna; si no, el resultat tindrà ben poca incidència.

I per si això no fos prou, demà mateix el Juvenil A de l'Hospi té una altra ocasió d'or de restar punts als rivals. Després que l'Europa perdés dissabte a Terrassa (4-3), els de Robert Cuesta salden a Figueres el partit ajornat per la climatologia fa un parell de mesos. A Vilatenim, i a partir de les 7 de la tarda, els riberencs visita un Figueres necessitat, que amb 22 punts ocupa la primera plaça de descens a Preferent Juvenil. Més enllà d'aquest partit, la setmana no ha començat gens bé al Juvenil, ja que tot just ahir es confirmava la greu lesió del capità, el pratenc Rubén Fernández 'Robinho', que estarà allunyat dels terrenys de joc uns quants mesos per culpa del trencament del lligament creuat. Des del Blog, molts ànims per Robinho!

Exriberencs potablava

La temporada que està realitzant l'Associació Esportiva Prat al grup cinquè de Tercera Divisió és, com diria aquella 'digna d'admirar'. Líders, amb 10 punts d'avantatge sobre el teòricament totpoderós Espanyol B, l'equip que dirigeix l'exjugador de l'Hospi Agustín Vacas és a una passa (dues reals) de classificar-se pel play-off d'ascens a Segona Divisió B per segon cop a la història (ho va fer l'any 2010 amb Manolo Márquez d'entrenador) i és a un màxim de set punts per garantir, per primer cop a la història, la participació a la propera edició de la Copa del Rei. Tot això gràcies a una entitat, presidida per Luís Quiñonero, que ja duu algunes temporades treballant de valent, amb bons resultats i que ara acaricia un premi més que merescut. Això, també, gràcies a una barreja de jugadors contrastats amb recorregut en categories superiors (Ferran Vila, Albert Cazorla, Mechi o Roger Matamala), de jugadors que coneixen la casa pam a pam (Jaime Fuentes, Toni Texeira o Ernest), però també gràcies a quatre homes amb passat riberenc com són Óscar Sierra, Àlex Ruiz, Luís Larios i Pedro García. Sobre ells versa l'article d'exHospi d'aquesta setmana.

De tots quatre, el més veterà és Luís Larios. O el que podríem rebatejar com a 'Mr. Play-off': Gramenet, Hospi i Girona han viscut fases d'ascens a Segona A amb Luís Larios de jugador. Però també el Huesca va lluitar per no baixar a Tercera (2005-2006), de la mateixa forma que el Mataró de Miguel Álvarez va pujar a Segona B amb Larios cedit als maresmencs per part de la Grama. Si algun terme defineix el jugador barceloní és 'polivalent'. A l'Hospi, amb Oliva a la banqueta, la seva versatilitat el convertí en un jugador imprescindible: 38 partits de 40 possibles, dos gols (davant Figueres i Alacant) ocupant tant aviat el lateral dret com una plaça de pivot o una posició més avançada a l'atac riberenc. Amb el temps, les tasques defensives han anat derivant en un jugador de caire més atacant i que s'ha convertit en una peça cabdal perquè el Prat busqui el salt al futbol de bronze.


Per edat, el segon exriberenc en discòrdia és Óscar Sierra. Menys polivalent que Larios (també pot actuar de central de forma puntual), el lateral és, de tots quatre, el que més vegades ha defensat la samarreta riberenca d'ençà que debutés amb el primer equip davant el Burgos, el mes de gener de 2003, quan jugava a l'Hospi Atlètic. Després d'un breu pas pel Linares, Sierra tornaria a l'Hospi on tindria Rubi, Elvira i Moya com a tècnics. Dos anys i mig en què va aconseguir retornar a Segona B, enfrontar-se a la Copa del Rei a un Primera com l'Athletic i, més enllà de les seves actuacions, guanyar-se l'estima de l'afició riberenca perl seu compromís.


Tres anys després que Sierra marxés de l'Hospi arribaria, també, un jugador tres anys més jove que ell. Del Burgos, de Segona B, arribaria un autèntic rodamón del futbol com és Pedro García. Sorgit del planter de la Gramenet, Pedro García va militar a l'Hospi la temporada 2008-2009, la que es va tancar amb la desfeta de Santanyí. Temporada estranya per un jugador que, tot i marcar 10 gols (inclosos dos doblets davant Cornellà i Palamós), va donar la sensació de no oferir tot el que el cos tècnic i, sobretot, l'afició, esperaven d'ell. Abans d'aterrar al Prat, tres experiències complicades a nivell extraesportiu van curtir el currículum de Pedro (Grama, Sporting Mahonés i Palència). Ara, per sort, el davanter barceloní sembla haver trobat estabilitat en un club que el podria retornar al futbol de bronze.


Finalment, Àlex Ruiz és el més jove de tots quatre. Tot i la seva edat (nascut l'any 1989), el defensa barceloní ha fet ja prou voltes en el món del futbol. Va disputar únicament quatre partits amb l'Hospi de Julià Garcia amb millor rendiment del que els minuts totals podrien fer pensar. A la recerca d'oportunitats, Ruiz va passar dos anys a Sabadell on va disputar un total de 27 partits repartits en dues temporades i on va marcar dos gols. Sense acabar de triomfar-hi, aquesta temporada tampoc començava massa reeixida amb una participació més aviat discreta al Llagostera, a Segona B. Els pocs minuts van fer arribar a la conclusió que el millor era buscar-li una sortida: el Prat, en el seu intent de buscar l'ascens, va confiar a Àlex Ruiz les oportunitats que Oriol Alsina no li donava a Llagostera.