Amb el conte de la Copa del Rei
virtualment acabat, el Centre d'Esports l'Hospitalet retorna a la
realitat, al costumisme d'una Lliga on les coses no han anat rodades, a
una classificació que té l'equip encabit en una tretzena posició gens
alarmant però gens lluny, no ens enganyem, de les posicions de descens.
En els últims partits l'Hospi s'ha mostrat terriblement irregular.
L'encert a dalt i la solidesa defensiva que va mostrar davant el
Cornellà va ser un miratge vistos els últims dos partits, contra els
filials de l'Espanyol i del Zaragoza. Contra dos equips joves, l'equip
va patir molt al darrere i va cometre errades que els rivals no van
perdonar. Un Hospi que havia mostrat solidesa fins fa poques setmanes
perdia intensitat al darrere i la incapacitat de transformar el número
més o menys important d'ocasions que tingui l'equip, fa que a aquest
Hospi li costi treure endavant partits que en d'altres condicions seria
més fàcil treure. I tot, possiblement, es redueix a una qüestió de
confiança tan interna com externa: l'equip necessita paciència i
positivisme, res de pressions exagerades amb objectius irreals. Si en
algun moment té lògica allò del "partit a partit" que pregona Kiko
Ramírez (el mateix entrenador que va agafar l'equip penúltim i el va
deixar a les portes de l'ascens al futbol professional) és ara, amb una
situació poc habitual en els darrers anys però que ni de bon tros és
greu per molts que alguns es pensin que aquest Hospi hauria de ser el
Brasil del 70.
Ho
han de veure des de fora i també des de dins. Dimecres contra
l'Atlético, l'equip va fer un pas endavant pel que fa al compromís i a
la motivació. L'aparador era incomparable i durant més d'una hora
l'equip va tractar de tu a tu l'actual campió de Lliga de Primera
Divisió. Quant a competir, l'equip va fer-ho del primer al darrer minut
en una clara mostra del que cal traslladar en el dia a dia de la Lliga.
Ni hi haurà camps plens ni tantes càmeres, però els gols i els punts
seran moltíssim més importants que dimecres passat. Amb aquesta premisa
l'equip s'ha mentalitzat de cara a un important duel al camp d'un
Mallorca B que està on fire, com veurem més endavant. Tercer filial en
cadena i després de dues decepcions, els de la franja vermella volen que
a la tercera sigui la vençuda. I sobretot, es conjuren per tornar a
guanyar a domicili set mesos després, deu partits després. Ha plogut
molt des d'aquell 0-1 a Xàtiva el passat mes de maig i un cop d'efecte
com és guanyar en un dels camps més complicats del grup i davant d'un
dels quadres més en forma seria vital per aquest Hospi. Per un Hospi que
de cara a demà tindrà les baixes de Nano, Morgado i d'Iván Hammouch per lesió, la de Iu
Ranera per motius personals (és a Anglaterra provant amb l'Aston Villa),
però recuperarà Valentín, que dissabte va complir el pertinent partit
de sanció.
L'Hospi
haurà de fer el que, de moment, només ha aconseguit el Reus Deportiu
des que va començar la temporada. Els de Natxo González van superar per
0-3 un Mallorca B que ha guanyat cinc dels set partits que ha disputat
enguany com a local. Li va provar jugar a l'Iberostar Estadi mentre es
replantava la gespa de la Ciutat Esportiva (triomfs davant l'Eldense i
l'Olímpic), però fa dues setmanes i en un partit on el Nàstic va acabar
amb 10 homes per l'expulsió de Mossa, el filial que dirigeix Javier
Olaizola no va passar de l'empat (1-1). El tècnic basc va ser l'escollit
en un estiu convuls a l'entitat del Camí dels Reis -cosa gens
estranya-: després de salvar el Primer Equip del descens a Segona B
l'any passat, Olaizola va ser designat tècnic del filial en el seu
retorn al futbol de bronze després d'un ascens treballat per Pep Alomar i
culminar per Pepe Gálvez el dia de la confirmació a Granadilla de Abona
(Alomar era el segon d'Olaizola al Primer Equip després de
l'acomiadament de Carreras. Amb Finidi de segon, Olaizola ha sabut
imprimir a un filial l'esperit competitiu que ja el va marcar durant la
seva carrera futbolística com a jugador professional.
L'Hospi
es trobarà un equip amb bon tracte de pilota però que també sap recrear
partits típics de Segona B i actuar amb duresa quan és necessari. No
obstant això, el Mallorca B és amb 55 targetes grogues el tercer equip
més amonestat a #2bg3, només superar per Zaragoza B i Huracán.
Inevitablement, parlar del Mallorca B suposa parlar del nigerià Cedric
Omoigui, figura l'any passat a Tercer amb 28 gols anotats i màxim
artiller enguany al grup 3 amb 9 gols (el darrer, contra el Nàstic,
l'únic de penal). Parlem de Cedric però també de Brandon Thomas,
complement ideal del nigerià per bé que només ha marcat dos gols en un
equip que n'ha fet 20 (és el tercer més golejador del grup). El filial
d'Olaizola té el seu Taló d'Aquil·les en l'aspecte defensiu, ja que amb
20 gols és el quart equip més golejat a #2bg3. Això sí, la bona ratxa de
resultats també ha comportat una millora al darrere, amb dos encaixats
en els darrers cinc partits. Al davamt. però, també s'han reduït els
èxits: tres gols (i dos d'ells, de penal), en les mateixes cinc
jornades. El Mallorca B buscarà davant l'Hospi arribar a les 10 jornades
consecutives invicte (a Segona B no ho aconsegueix des del curs
2009-2010) i ho farà, novament, amb el defensa One, baixa a Sant Andreu
per sanció. Per aquest mateix motiu, Olaizola no podrà comptar ni amb
Tià Sastre ni amb Kike Boula, jugadors habituals en els onzes del tècnic
donostiarra.
Diumenge, 7 de desembre - 12:00 hores - Son Bibiloni
Jornada 16 - Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B
Possible onze del Mallorca B: Royo, Company, Gabri Izquer, Raúl, One, Clausí, Nico, James, Sergio Cortés, Brandon i Cedric.
Possible onze de l'Hospi: Craviotto, Peque, Valentín, Agus, Aleix, Alcaraz, Luque, Canario, David Haro, Rubén Carreras i Carril.
Àrbitre: Sergio Escriche Guzmán (Comunitat Valenciana).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada