
Com ha dit Miguel Álvarez a la roda de premsa posterior el partit, han estat uns 250 entrenaments, gairebé un any natural en que aquest grup humà, el Primer Equip del CENTRE D'ESPORTS L'HOSPITALET, ha treballat dur per arribar a dia d'avui amb opcions intactes d'assolir el somni de l'ascens. Primer el Tenerife i, ara, l'Eibar, han barrat el pas del futbol professional a una plantilla increïble, a un grup de jugadors de qualitat, aptitud i actitud professionals. Uns jugadors que han apropat la seva realitat, el seu futbol, a la gent de l'Hospitalet que han volgut donar suport a un equip que ha fet història, que ha estat campió de Segona Divisió B per primer cop a la seva història. Uns jugadors que han enfortit, encara més, la passió per uns colors d'un grup d'aficionats de l'Hospi més aviat modest en xifra però imbatible en qualitat, en sacrifici, en fe. Tots hi hem cregut fins que ha estat impossible, fins que el xiulet final de l'àrbitre ha dictat sentència. És un dia dur després d'una temporada llarga, també dura, però senzillament inoblidable. Gràcies a tots els que heu contribuït a acariciar aquest somni.
El partit, l’eliminatòria i l’ascens han vist minvar la seva vida a mesura que el cronòmetre avançava. La tasca era complicada, hercúlia, però Miguel Álvarez ha posat tota la carn a la graella d’inici, amb pólvora i flama per fer-la grossa. Però no hi ha hagut connexió davant d’un Eibar pràctica, que ha sabut jugar amb la més que favorable renda de l’anada a Ipurua i que hauria pogut sentenciar el partit en algun dels contraatacs que ha permès el plantejament gairebé suïcida d’un Hospi valent, atrevit i que ha cregut en les seves opcions, Amb Pol al lateral dret, amb Aday fent parella al doble pivot de Pedraza i amb Coro, Cirio, Osado i Bacari. Aquests dos darrers, de cap, han estat els primers en avisar per part riberencs; Osado rematava alt (2’) i Bacari, fluix, veia com Iruretagoiena blocava sense complicacions (11’). Pel mig, l’Eibar avisava amb un xut de Guille Roldán (gran eliminatòria) que aturava Craviotto (3’) i, sobretot, amb bona ocasió claríssima de Diego Jiménez (8’) que amb la porteria per ell sol l’enviava els núvols.
FITXA TÈCNICA
CE L’HOSPITALET: Craviotto, Pol (Manel, 83’), Valentín, Viale (Julio Rico, 57’), Moyano, Pedraza, Aday, Cirio (Ángel Sánchez, 67’), Corominas, Osado i Bacari.
SD EIBAR: Iruretagoiena, Bóveda, Yuri, Añibarro, Arregi, Errasti, Dani García, Capa, Guille Roldán (Del Olmo. 90’), Diego Jiménez (Mainz, 72’) i Arruabarrena (Jito, 79’).
Gol: 0-1 Capa (90’).
Àrbitre: Carlos Alberto Carbonell Hernández (Comunitat Valenciana). Ha amonestat els locals Aday (19’), Pol (30’) i els visitants Errasti (18’) i Arregi (32’).
Incidències: partit corresponent a la tornada de la tercera eliminatòria per l’ascens a la Lliga Adelante celebrat a l’Estadi de Futbol de l’Hospitalet davant d’uns 1.800 espectadors. Vespre agradable, bona temporada i bona afluència d’aficionats de l’Eibar a terres catalanes. A l’Hospi, Hammouch i Oliver han completat la convocatòria; a l’Eibar ho han fet Bingen i Irazusta.

El cert és que després del 3-0 de fa set dies a Ipurua, l’Eibar va donar una passa de gegant per retornar a la Lliga Adelante. Dos gols ràpids van posar molt de cara les coses al quadre de Gaizka Garitano, que va rematar la feina amb el gol de Diego Jiménez al tram final del partit. Amb tot, l’Eibar no vol cap tipus de confiança i tot i el bon moment de forma que travessa l’equip, els eibarresos saben que hauran de suar per treure endavant l’eliminatòria, lluny d’Ipurua i sobre una superfície que no és l’habitual. Un Eibar que també s’haurà de sobreposar a la baixa del central andalús Raúl Navas, que dissabte va veure la tercera groga del playoff i es perdrà el partit per sanció. El seu lloc a l’onze l’ocuparà probablement Aitor Arregi.
Per la seva banda, el CENTRE D’ESPORTS L’HOSPITALET torna a jugar un partit a l’Estadi amb la necessitat de remuntar. Tècnics i jugadors són conscients que el marge de millora és ampli d’acord amb les prestacions que va oferir l’equip a Eibar i que tot i la dificultat de l’empresa la remuntada és possible sempre i quan l’equip ofereixi la seva millor versió. Quatre sessions d’entrenament aquesta setmana i la bona noticia de la recuperació de Manu Viale, que en principi podria tornar a l’onze inicial dos partits després. El centtal argentí podria ser la gran novetat d’un onze on Álvarez apostarà d’inici per jugadors amb un marcat pes ofensiu i tractar de complicar-li la vida a l’Eibar. Álvarez ha convocat els 22 jugadors que formen la plantilla del Primer Equip.

De nou, canvis a l’onze inicial; Hammouch i Bacari estaven advertits de sanció per acumulació d’amonestacions i van ser suplents, mentre Julio Rico i Osado ocupaven el seu lloc a l’onze inicial. De nou, Marc Pedraza repetia a l’eix de la defensa davant la baixa de Viale. Un inici dolent, pèssim; quan va voler-se’n adonar, l’Hospi ja perdia per 2-0 en un inici de malson a Ipurua. Primer, perquè al minut 4 les coses es van torçar amb el primer gol de l’Eibar en una acció d’estratègia. Servei de banda botat per Bóveda al cor de l’àrea, mal rebuig de la defensa de l’Hospi i Guille Roldán, en el seu segon intent per fer-se amb la pilota etziba un xut creuat que bat Carlos Craviotto. Sense reacció, l’Hospi encaixaria el segon dos minuts després, en una acció de Guille Roldán, assistència a David Mainz que tot sol al punt de penal resolia perfectament davant la sortida de Craviotto. Era el 2-0 i només havien passat 6 minuts de partit.
Calia, però, tenir el cap fred i començar a jugar, a voler la pilota. Ho va fer l’Hospi, com gairebé sempre, però sense profunditat més enllà de la línia de tres quarts. De nou, es repetien les sensacions dels partits lluny de l’Estadi en aquesta fase d’ascens, però amb una rèmora important com és aquest 2-0. Complicat per dalt, amb un Eibar fort en el joc aeri, l’Hospi tampoc va poder superar la duresa de la defensa guipuscoana, amb un àrbitre que en ocasions va confondre deixar jugar amb l’excés de permissivitat. El domini comportava riscos al darrere, malgrat que l’Eibar només va avisar amb una rematada de cap d’Arruabarrena que blocaria Craviotto (45’). Fins aleshores, dos rematades tímides de l’Hospi, desviades: xut alt des de la frontal de Corominas (11’), i xut desviat de Cirio (demanava córner el pratenc) després d’una bona centrada de Pol Llonch (41’).
Calia fer examen de consciència i buscar un canvi de decoració a la represa. Però quan les coses van mal dades, capgirar la dinàmica es converteix gairebé en èpica. Als dos minuts, Osado va tenir la gran opció per marcar, però el tarragoní va enviar la seva rematada fora per ben poc després d’una bona centrada de David Corominas (47’). Va ser, probablement, la millor opció d’un Hospi que amb el pas dels minuts i tot controlar la possessió, va tenir dificultats per arribar a la meta d’Iruretagoiena tot i l’entrada de Bacari, Moussa i Barranco al terreny de joc. Aday també va provar sort amb un xut de falta escorat que complicava la vida al meta local, que blocava l’esfèrica en dos temps (67’).
L’Eibar estava còmode buscant la sentència del partit al contraatac; hi van contribuir Diego Jiménez i Jito participants actius en el tram final de l’encontre. El català va veure una groga per tallar una contra hospitalenca, i acte seguit, l’alcoià va culminar una magnífica acció individual amb un xut col·locat que batia Craviotto i suposava el 3-0 definitiu (83’). Un gol que duia el deliri a Ipurua, a una afició que ja es veu a la Lliga Adelante. Més s’hi hauria pogut veure dos minuts més tard, quan l’Hospi va poder encaixar el quart gol dos minuts després en una nova rematada de Diego Jiménez que fregava el travesser (85’). No va poder reduir diferències un Hospi que deixa la remuntada pel proper diumenge a l’Estadi.
Per la seva banda el CENTRE D'ESPORTS L'HOSPITALET ha fet aquest matí la darrera de les quatre sessions de treball d'aquesta setmana. Després de descansar diumenge i dilluns, dimarts a la tarda el Primer Equip tornava als entrenaments per preparar l'última eliminatòria d'aquesta fase d'ascens. L'equip afronta el duel de demà a Eibar amb il·lusió i confiança, però conscient que caldrà millorar la prestació oferta a domicili tant a Tenerife com a Mieres per tornar a l'Hospitalet amb un bon marcador per la tornada (diumenge 30, 20:00 hores, Estadi). Aquest cop, Miguel Álvarez ha optat per no trencar la rutina de treball i tot i que el partit de demà es jugarà sobre gespa natural, l'equip ha entrenat tota la setmana a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet. L'onze que presenti demà l'Hospi serà una incògnita fins moments abans de l'inici, tot i que el concurs de Manu Viale sembla més que complicat, ja que el cop que va rebre fa dues setmanes a Mieres l'impedeix encara estar al 100%. Álvarez ha convocat tota la plantilla pel duel de demà a Eibar.
Júpiter i CENTRE D'ESPORTS L'HOSPITALET s'han vist les cares en 32 ocasions, tant a la Verneda com a l'Hospitalet en partits de Lliga i de Copa del Rei, tot i que cal recórrer a la Copa Catalunya (1997) i als amistosos de pretemporada (agost 2012) per trobar els darrers precedents entre els grisgrana i l'Hospitalet. Com en tota la fase de grups, els partits duraran 45 minuts; el segon partit de cada grup (19:30) enfrontarà el perdedor del primer encontre amb el tercer equip que forma el grup, en aquest cas l'Ascó). Posteriorment, l'Ascó s'enfrontaria al guanyador del primer partit (Hospi o Júpiter). Si bé els duels entre l'Hospi i el Júpiter han estat habituals al llarg de la història, aquests 45 minuts permetran que els riberencs i l'Ascó mesurin les seves forces en un terreny de joc en tota la seva història; també serà el primer cop que l'Hospi jugui contra un equip de la Ribera d'Ebre.





.jpg)

Abans, Pol Llonch no encertava en un xut des de 25 metres que marxava per sobre de la porteria defensada per Javi Díaz (25’). Dos minuts després, David Corominas rebia una passada des de línia defensiva, controlava dins l’àrea gran i etzibava un xut amb paràbola amb cama dreta que sorprenia el meta visitant. Era el primer gol del partit, el que igualava l’eliminatòria (27’). Amb l’1-0, l’Hospi s’asserenaria i passaria a dominar el tram final del primer temps. Abans del descans, els de Miguel Álvarez haurien pogut fer el segon en dues ocasions. Primer, Manel no encertava a enganxar bé una pilota morta dins l’àrea gran (36’), mentre que Osado no encertava a connectar correctament amb el cap una bona centrada de Valentín Merchán (40’). Sense encet, l’1-0 era el marcador amb què marxàvem al descans.
A la represa, canvi a l’Hospi: Julio Rico prenia el relleu al terreny de joc d’un Hammouch amb targeta. La dinàmica de l’Hospi, però, era positiva, de domini d’esfèrica i ocasions. Aday avisava als quatre minuts del segon temps amb bon xut que Javi Díaz enviava a córner (49’). Era l’antesala del 2-0, del segon gol d’Osado en aquest playoff. Corria el minut 54 i, de nou una passada llarga acabava als peus del davanter tarragoní, que controlava l’esfèrica i batia Javi Díaz per baix (54’). El gol feia mal al Caudal, que durant uns minuts semblava grogui i a l’espera que l’Hospi pogués sentenciar. Pol disparava alt (57’), però els asturians responien amb una centrada xut d’Invernón que treia Craviotto (58’). Álvarez faria entrar primer Bacari i després Barranco; lluny de tancar-se, l’Hospi buscava sorprendre el Caudal a la contra, però la manca de definició va dirigir el partit cap a un final incert.
Manel provava sort amb un xut a l’interior de la gran que marxava alt (71’). Per la seva banda, el Caudal esgotaria els tres canvis a partir del minut 80, moment en què els de Paco Fernández van posar tota la carn a la graella a la recerca del gol de la classificació. I al 84, Carlos Craviotto es va convertir en Déu riberenc traient una rematada a boca de canó de Borja Navarro. Brutal el lleidatà que s’erigia, de nou, en salvador riberenc. Tres minuts més tard, el meta local tornava a blocar una rematada de Javi Sánchez (87’). Moments de domini caudalista, que tot i els més de cinc minuts d’afegit va durar fins que Prosi va veure la segona groga, merescuda, per una falta a la frontal (93’). A partir d’aquí, els nervis van aparèixer a les files visitants mentre l’Hospi va jugar amb cap uns minuts complicats previs a l’alegria que significava el xiulet final de l’àrbitre. 
