Es compliquen la vida | APA Poble Sec B 3-3 CE l'Hospitalet B

-> L'Hospi B es deixa dos punts a la Satàlia després de protagonitzar una primera mitja hora de joc terrorífica que li complica l'objectiu de l'ascens.

-> Els de Jorge Tostado reaccionen al segon temps, igualen un 3-0 advers però són incapaços de completar la remuntada.

-> GALERIA DE FOTOS de l'APA Poble Sec B 3-3 Hospi B

FITXA TÈCNICA

APA POBLE SEC B: Sergi, José David, Trigo, Munt, Dídac, Izhar, Isaac Gascón, Llanes, Álex de la Cruz, Nil i Gabriel. També han jugat: Arnau, David i Leo.

CE L'HOSPITALET B: Iván, Piti, Kike, Rustam, Charlie Galindo, Willy, Joaquín, Rober, Álex Maca, Cristhian i Javi Maca. També han jugat: Jayson, Jordi Vera i Oliver.

Gols: 1-0 Isaac Gascón (3'); 2-0 Isaac Gascón (23'); 3-0 Isaac Gascón (34'); 3-1 Piti (35'); 3-2 Cristhian (63'); 3-3 Oliver (80').

Àrbitre: Óscar Olivella Álvarez (Barcelona). Ha amonestat els riberencs Joaquín, Javi Maca, Kike i Piti.

Incidències: partit corresponent a la jornada 18 del Campionat de Lliga del grup 17 de Quarta Catalana celebrat a la Satàlia davant d'una cinquantena d'espectadors. Vespre plujós i fred al Poble Sec. Marc Díaz, Ian i Jordi Naranjo han completat la convocatòria de l'Hospi.

Pas enrere de l'Hospitalet B en les seves aspiracions d'ascendir a Tercera Catalana en l'any del seu debut. Els de Jorge Tostado han pagat molt cara una primera mitja hora de partit pèssima, on les increïbles concessions defensives han permès que l'APA Poble Sec B, capitanejada per un excel·lent Isaac Gascón, aprofités els regals de l'Hospi per situar-se amb tres gols d'avantatge en qüestió de 34 minuts. La gran tarda del '12' del Sec ha començat al minut 3 amb la primera diana, una vaselina en aprofitar la posició avançada d'Iván Pérez, porter que debutava avui amb el filial riberenc. L'Hospi B ho ha intentat tirant de qualitat individual, però ni Joaquín ni Álex Maca, amb tot a favor, han trobat el camí del gol (21'). Sí ho ha fet dos minuts després novament Isaac Gascón, que ha robat la cartera a un central de l'Hospi B, s'ha plantat sol davant Iván i l'ha batut després de desfer-se'n (23'). Lluny de millorar, el panorama ha acabat d'enfosquir-se amb un tercer gol, altre cop obra de Gascón, que situava un 3-0 definidor al marcador (34'). Per fortuna visitant, el lateral dret Piti s'ha tret un autèntic golàs un minut després, una diana que ha omplert d'esperança un Hospi B que ha estat amo i senyor de la resta del partit i, de fet, Joaquín hauria pogut fer el segon si el porter local Sergi no s'hagués lluït en un duel individual (40').

L'APA Poble Sec B ha tingut moltes dificultats per generar perill en un segon temps de domini franjavermell. Als dos minuts de la represa Álex Maca ha estavellat un xut de falta al travesser i Cristhian, amb tot a favor, no ha sabut aprofitar el refús (47'). Hi han cregut, els riberencs, que un cop sobrepassada l'hora de partit han trobat el premi amb la diana, ara sí, de Cristhian (63'). Amb mitja hora per davant els riberencs han insistit de valent i han acabat aconseguint l'empat gràcies a un dels futbolistes que havia entrat de refresc. Ha estat en una acció fruit d'un servei de cantonada que Oliver Lobo ha enviat la bola al fons de la xarxa i ha establert un empat que acabaria sent definitiu (80'). L'Hospi B ho ha seguit intentant però han estat els locals, novament per mitjà de Gascón, els qui s'han quedat més a prop de tornar a sucar amb un xut que ha marxat massa creuat. En un final de partit de bogeria, la tensió entre els futbolistes s'ha deixat notar amb el xiulet final de l'àrbitre i amb algunes protestes que, per sort, no han tingut més importància. Amb aquest marcador l'Hospi B queda a tres punts del líder, el Sarrià B, i perd també el privilegi que suposa ser el millor segon classificat dels grups de Barcelona, un honor que mateix té el Suburense B, del grup 10.

Millora sense premi | CE l'Hospitalet 1-1 CE Sabadell FC

-> L'Hospi arrabassa la pilota al Sabadell, és capaç d'igualar el gol de penal dels arlequinats però no transforma en victòria les bones sensacions durant llargues fases del matx.

-> Els riberencs, només reaccionen arran del gol visitant en una acció tan dubtosa com innecessària però acaben sense benzina al tram final del partit.

-> Els de Cifuentes, pendents dels marcadors de demà per situar la distància respecte el descens, ja fa 8 partits que no guanyen a l'Estadi.

-> RODA DE PREMSA de Martí Cifuentes, tècnic de l'Hospi.

-> RODA DE PREMSA de Miguel Álvarez, tècnic del Sabadell.

-> GALERIA DE FOTOS de l'Hospi 1-1 Sabadell.

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Aulestia, Dani Fernández, David López, Sierra, Savall, Prior, Miki Muñoz (Tià Sastre, 68'), Cristian Gómez (Guzmán, 81'), Puerto, Corominas i Christian Alfonso (Toledo, 88').

CE SABADELL FC: Craviotto, Pastells, Valentín, Lucas, Alcañiz, Yeray, Adri Díaz (Batanero, 67'), Marc Fernández, Bruno, Eloy Gila (Pirulo, 78') i Manel (Osado, 67').

Gols: 0-1 Marc Fernández (22', penal); 1-1 Miki Muñoz (52').

Àrbitre: Ángel Hernández Lorenzo (la Rioja). Ha amonestat els locals Cristian Gómez, David López, Sierra i Prior i els visitants Alcañiz, Osado i Pastells. Ha expulsat el visitant Bruno per doble amonestació (89').

Incidències: partit corresponent a la jornada 25 del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 650 espectadors. Partit retransmès en directe per Esport3. Nombrosa presència d'aficionats arlequinats. Aleix i Andrés han completat la convocatòria de l'Hospi; Agustín i Aliaga ho han fet al Sabadell.



L'Hospi ha donat continuïtat a les sensacions futbolístiques que ja va demostrar fa sis dies a Badalona però, a diferència d'aquell dia, no les ha pogut transformar en una victòria que li hagués donat molt més aire a banda de trencar, d'una vegada per totes, la pèssima ratxa que arrossega com a local. De nou, i ja van massa vegades, l'equip ha necessitat rebre una plantofada per activar-se, però avui, coses de l'orgull i d'ordenar quatre elements per mitjà de la lògica, l'Hospi ha reaccionat al gol amb futbol davant d'un Sabadell voluntariós però massa tendre, sense mala llet al davant i amb massa concessions al darrere. Vaja, que si les opcions de gol que ha tingut l'Hospi les hagués tingudes el Villarreal B els arlequinats haurien pogut sortir escaldats de l'Estadi. I en canvi, marxen amb un punt al sarró i amb la satisfacció d'encadenar tres sortides consecutives sucant. I ja se sap que al futbol és difícil que tothom marxi content (no és com aquell Valladolid-Celta de l'any 1993); quan Miguel Álvarez valorava positivament el punt era clar que Cifuentes, tot i la millora de l'equip, cregués que s'havien perdut dos punts.

Respecte de l'esperat, l'entrada de Miki Muñoz en detriment d'un Raúl Torres que ni tan sols ha entrat a la llista de convocats ha estat la nota sorprenent d'un onze en què David López ha tornat a ocupar el lateral esquerre, amb Sierra fent parella a l'eix de la defensa amb Savall i amb Christian Alfonso com a referència per culpa de l'absència de Gerard Oliva. 'Zizou' s'ha buidat fins l'extenuació, tot i que ni de bon tros ha assolit el punt de forma necessari per explotar totes les seves qualitats. El partit ha començat igualat amb la lluita per la pilota com a batalla principal. Fins el gol del Sabadell, fruit d'un desajust defensiu de l'Hospi, aquesta lluita no ha tingut vencedor; ha estat un penal de Miki Muñoz sobre Eloy Gila, dubtós i innecessari, que ha desencadenat el partit: Marc Fernández ha enganyat Aulestia (22') i, aleshores sí, l'Hospi ha reaccionat. Fins aleshores només Coro havia posat a prova Craviotto (5'). Després, la millor opció l'ha tingut Xavi Puerto, que ha rebut una assistència de Cristian Gómez i ha rematat de manera acrobàtica tot estimbant l'esfèrica al travesser arlequinat (37'). Han estat moments d'insistència hospitalenca, d'un setge que no ha acabat en gol perquè ni Coro (42'), ni David López (44') han sabut afinar el seu punt de mira.

Lluny d'enfonsar-se, l'Hospi ha fet més evident el domini del partit a la represa i el Sabadell ha caigut de ple en el parany. A més, els de Cifuentes s'han encarregat d'eixugar el desavantatge després que una bona acció personal de David López per l'esquerra tingués continuïtat amb una centrada al cor de l'àrea per part del granollerí i Miki Muñoz, arribant des de darrere, rematés ajustat al pal amb Craviotto fent vista per admirar el gol de l'empat (53'). Una diana que ha fet mal a un Sabadell que ho ha passat malament durant el quart d'hora posterior. De fet, un minut després Carlos Craviotto ha hagut d'intervenir per enviar a córner un bon xut de Xavi Puerto (54'). També ho ha provat Christian Alfonso, que ha acabat el partit fos (180 minuts en 3 partits després d'una eterna inactivitat); l'avui '9' riberenc ho ha intentat amb un xut llunyà que ha marxat fregant el travesser (72'). Canvis en ambdós equips per mirar de canviar la dinàmica sense que el gol arribés per cap dels dos bàndols. Una rematada de cap de l'exHospi Juan Antonio Osado (74') ha estat el més destacat d'un Sabadell que ha acabat amb 10 homes per la inútil expulsió de Bruno Vinicius al minut 89.

#HOSPILIVE | CE l'Hospitalet - CE Sabadell FC

Tweets por @somdelhospi

Continuarà? | CE l'Hospitalet - CE Sabadell FC (dissabte, 18:30)

-> L'Hospi vol (i necessita) donar continuïtat a la bona primera part del Badalona per eixamplar l'escletxa respecte el descens i convidar un altre rival a la festa de la permanència.

-> Els de Cifuentes fa quatre mesos que no guanyen a casa però tindran al davant un Sabadell que només ha guanyat un partit a domicili en gairebé un curs i mig.

-> Dia de retrobaments a l'Estadi amb el retorn de sis ex-Hospi i de Miguel Álvarez, campió de Lliga la temporada 2012-2013.

-> PRÈVIA de l'Hospi-Sabadell amb Martí Cifuentes, tècnic de l'Hospitalet.
-> ESCOLTA Carlos Craviotto, porter del Sabadell.

CENTRE D'ESPORTS L'HOSPITALET - CE SABADELL FC

Dissabte, 13 de febrer - 18:30 hores - Estadi de Futbol de l'Hospitalet

Jornada 25 - Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B

Els precedents

Possible onze de l'Hospi: Aulestia, Dani Fernández, David López, Sierra, Savall, Prior, Gómez, Puerto, Corominas, Raúl Torres i Christian Alfonso.

Possible onze del Sabadell: Craviotto, Pastells, Valentín, Agustín, Lucas Viale, Adri Díaz, Yeray, Marc Fernández, Bruno, Eloy Gila i Manel.

Àrbitre: Ángel Hernández Lorenzo (la Rioja).

Diuen que al futbol no hi ha memòria. Doncs que ho diguin; si no hi ha memòria és perquè no hi ha ganes de fer l'esforç o, simplement, perquè no interessa. Passa que la memòria, en l'ésser humà, és selectiva, però això no fa que el que ha passat deixi d'existir o canviï. Quan van mal dades i quan les coses han sortit bé, sempre va bé recordar què s'ha fet anteriorment per saber què cal repetir i què no. Si a Badalona, més enllà de transformar la primera ocasió de gol, l'equip va minimitzar defectes de partits previs a la primera meitat, demà contra el Sabadell el camí de la millora queda més clar després de la victòria a Montigalà. Canvi d'escenari, de rival i de pressió per a un Hospi que necessita enllaçar un segon triomf consecutiu per no convertir en excepció un triomf, el de Badalona, que hauria de servir per catapultar l'equip cap a la zona mitjana de la Lliga, cap a una tranquil·litat que entre uns i altres han estat incapaços de gestionar fins el moment.

Set partits fa que l'Hospi no suma tres punts de cop a l'Estadi. L'última víctima va ser l'Atlètic Balears, un ja llunyà 4 d'octubre. Com els balearicos, el Sabadell és un equip amb una aposta futbolística prou atractiva, positivament estètica. Un tipus de client que pot afavorir els interessos d'un Hospi que, primer de tot, procurarà robar la pilota a un rival acostumat a tenir-la. Més enllà de la lluita sobre la gespa, l'aspecte emocional també tindrà una influència important: caldrà canalitzar els nervis que pugui generar al llarg dels 90 minuts la mala ratxa a l'Estadi, de la mateixa manera que tocarà veure quin pes té en el desenvolupament del partit el comportament dels Craviotto, Valentín, Lucas, Agustín, Osado i Pirulo, sis exHospi que demà tornaran a la que durant més o menys temporades va ser casa seva. Tot plegat en un duel que pot apropar l'Hospi a tres punts del Sabadell, mantenir-lo a sis o allunyar-lo a nou. En una jornada important perquè els equips de la zona baixa tenen partits accessibles, a casa, per posar més emoció a la lluita per la permanència. L'Hospi té les baixes de Gerard Oliva, sancionat, i de Ton Alcover, lesionat. Agus Giaquinto tampoc no es va exercitar ahir amb la resta de companys, mentre que Aleix Coch serà dubte pel cop al dit del peu que va patir fa una setmana a Badalona. Amb aquests ingredients tot fa pensar que serà Christian Alfonso qui ocupi la punta de llança de l'atac de l'Hospi.

Al davant hi haurà un Sabadell marcat per la constant irregularitat que l'ha acompanyat pel que fa a resultats. Més enllà del fet d'haver militat durant quatre temporades a la Lliga Adelante, ben poc queda del Sabadell professional. Foc nou i projecte ambiciós a mitjà termini, amb gent de la casa o, més ben dit, amb gent que ha passat (o haurà passat pel filial). De fet, fora dels equips filials, els de Miguel Álvarez són la segona plantilla més jove del grup només superada per la del Llosetense. La presència cada cop més habitual de futbolistes com Sergi Pastells, Yeray, Adri Díaz, Manel o Forgas (tres gols sortint com a suplent) dibuixa un equip que conjuga futur i l'experiència que aporten els Craviotto, Valentín, Lucas, Agustín o Marc Fernández, màxim golejador arlequinat amb sis dianes. Juanjo Ciércoles i Marc de Val, lesionats, són en principi les úniques baixes obligades de l'equip vallesà, que com l'Hospi ha celebrat aquest divendres la seva darrera sessió prepatòria abans de la cita de demà.

#FutboLH | Prèvia 13-14 de febrer

Torna la competició al futbol territorial hospitalenc després d'una, crec, prescindible aturada de Carnestoltes. Pausa innecessària que tallava la competició només quatre setmanes després d'haver-se reiniciat aquest 2016. És cert, però, que alguns equips immersos en mala ratxa de resultats i de sensacions poden haver-se'n aprofitat per fer un reset i fer front als propers partits amb un ànim diferent. És el cas d'un Can Pi que fa dues setmanes va perdre la posició de privilegi al grup 11 de Tercera Catalana després de caure de manera escandalosa al camp del Sants B (5-0). Els quadribarrats són segons, però la ratxa de dos punts de nou possibles ha estret molt la classificació i ha minimitzat el marge d'error dels de Sánchez Presa, que diumenge tenen una opció interessant per redreçar el rumb amb la visita de la Barceloneta al Gornal (16:00 hores). També buscarà trencar la mala ratxa el Santa Eulàlia, que ha perdut els quatre partits disputats aquest 2016. En canvi, els de Miki Rodríguez tenen una empresa dificilíssima (dissabte, 18:00 hores) al camp del líder, un Atlètic Prat que suma 51 punts, onze més que el segon, que suma set victòries seguides i que no perd a casa des de mitjan abril de 2014 (1-2 vs Can Buxeres). Res a perdre i sí molt a guanyar, especialment quant a sensacions, per a un conjunt que s'ha tornat a situar al bell mig de la classificació.

També dissabte serà el torn pels dos equips de Segona Catalana, immersos en la lluita per fugir del descens. Qui passa per una situació classificatòria més delicada és el Gornal, que a més visita un rival directíssim com és la Fundació Esportiva Vilafranca (dissabte, 17:00). Els penedesencs són quinzens amb 22 punts, tan sols un punt per sota dels de Santisteban, que són tretzens i saben que tres punts els donarien aire. També pot donar un salt important la Uni de José Moreno, amb 25 punts i onzena a la taula. Els riberencs visitaran demà a partir de les 7 el filial de l'AE Prat, amb dos punts més a la classificació; un triomf al Sagnier podria col·locar la Uni en vuitena posició, per bé que ni de bon tros la permanència estaria assegurada per culpa de la gran igualtat a la part mitjana-baixa de la Lliga. Pel que fa a Tercera Catalana, la Florida buscarà una victòria que l'apropi a la salvació davant el Turó Peira, mateix objectiu que perseguirà l'Hospitalense al grup 10 al camp del tercer classificat, el Catalònia. A Quarta Catalana, l'Athletic Barcelona, el Gornal B i l'Hospitalet B faran front a partits importants per mantenir viu el somni de l'ascens.

Futbol Base | Agenda 13 i 14 de febrer

L'Hospi es retroba amb l'herència perduda

Dissabte el Centre d'Esports l'Hospitalet rebrà a l'Estadi (18:30 hores) un Centre d'Esports Sabadell que, 24 jornades després, supera els riberencs a la classificació en sis punts i quatre posicions. Més enllà de l'evident interès esportiu que es desprèn d'aquesta cita, el duel entre riberencs i arlequinats vindrà acompanyat de la notable càrrega emocional que comporta el retorn a l'Estadi de set integrants de les últimes plantilles de l'Hospi, un tècnic i sis futbolistes que, amb el seu estil personal, han contribuït a escriure la història recent del Centre d'Esports l'Hospitalet des de la modèstia, la honestedat i els peus a terra. Dissabte tornaran (per sort seva, ja que alguns estaven advertits de suspensió si haguessin vist targeta contra l'Espanyol B) Miguel Álvarez, Carlos Craviotto, Valentín Merchán, Lucas Viale, Agustín Fernández, Juan Antonio Osado i José Antonio Ruiz, més conegut pel sobrenom de Pirulo. Amics, coneguts i saludats durant molt de temps, durant dues hores passaran a ser rivals en un escenari que els resulta, de llarg, familiar.

Comanda el Sabadell Miguel Álvarez, el tècnic amb més partits dirigits a Segona Divisió B dels 19 que treballen enguany a Can #2BG3 i l'únic que, fins ara, ha estat campió de Lliga a la categoria de bronze amb el Centre d'Esports l'Hospitalet. Va ser el curs 2012-2013, ja en la seva segona etapa en una banqueta, la riberenca, en la qual s'hi ha assegut en 76 ocasions (és el desè tècnic amb més partits dirigits a l'Hospi); l'equip va quedar campió en la darrera jornada, després d'un agònic empat sense gols davant l'Olímpic en una tarda plujosa a l'Estadi i es va guanyar el dret, primer, a una eliminatòria directa per l'ascens contra el Tenerife. Eliminats pels canaris, els riberencs van redreçar el rumb a la segona eliminatòria fent fora el Caudal però no van poder repetir èxit dues setmanes més tard davant d'un Eibar que va ser molt superior als riberencs. Ja no queda ningú, d'aquella plantilla (de fet l'Aleix Coch és l'únic jugador de la plantilla del curs passat que encara continua) on també hi havia Carlos Craviotto, Valentín i Osado, que van arribar a Sabadell l'estiu passat de la mà d'Álvarez.

Parlar de Carlos Craviotto és parlar del segon futbolista amb més partits (286, poca conya) a la història de l'Hospi. Set temporades (en podrien haver estat més) d'ençà que l'estiu de 2008 va arribar al club procedent del Miapuesta Castelldefels de Vinyals i Kiko Ramírez, un altre que va entendre des del primer dia la filosofia de l'Hospi, aquella que alguns han volgut trepitjar des del desconeixement i la falsa superioritat. Craviotto va ser titular des de la segona jornada del curs 08-09 i des d'aleshores no va deixar de ser-ho llevat que el guió (sanció o descans volgut) ho exigís. Mai des de l'absoluta perfecció, va exercir de capità (oficial i oficiós) durant temporades i va salvar molts, moltíssims punts que van ajudar l'Hospi a mirar, sempre, cap amunt tot i no comptar ni de bon tros (com enguany) amb un dels pressupostos alts de la Lliga. 

Coses d'interpretar bé el context, com un Valentín Merchán a qui l'oportunitat de debutar a Segona B li va arribar amb 27 anys, també de la mà d'Álvarez. Durant tres anys el lateral de Martorell ha estat un autèntic pulmó a la defensa riberenca; titular indiscutible, polivalent, la seva entrega va activar també des dels primers instants la connexió amb una afició que sempre li ha tingut una estima especial. Sense ser un golejador, una de les seves dianes, marcada amb l'ànima, a Magaluf, el 27 d'abril de 2014, va obrir a l'Hospi les portes d'una segona fase d'ascens consecutiva. 5 gols en 126 partits, gairebé tots els possibles, d'un futbolista que mai no es va cansar de córrer el carril esquerre de l'Estadi.

Allà també hi havia Lucas Viale, que mesos abans havia retornat a l'Hospi després d'una primera volta sense massa oportunitats al Nàstic. El central italoargentí supera el centenar de partits (126, concretament) amb la samarreta de la franja en les tres temporades i mitja que va defensar-la i, com la majoria dels seus companys, també ha estat present en moments històrics com el playoff d'ascens de fa dues temporades (i subcampionat setmanes abans) però també l'any 2010 en el retorn dels riberencs a Segona B davant l'Almería B. En una eliminatòria que es va resoldre pel valor doble dels gols en camp contrari, Lucas Viale va ser l'autor de l'únic gol dels riberencs, al Juan Rojas d'Almería, que set dies després es va mostrar suficient com per validar el sofert ascens a la categoria de bronze. Les seves llàgrimes d'alegria després de l'agònic empat a zero contra el filial almerienc i les seves llàgrimes de tristesa després de l'1-1 contra el Leganés a l'Estadi, després del que podria haver estat i no va ser, denoten el sentiment del 'Viale petit' per aquests colors.

Gols que mai no s'oblidaran com els que van marcar Osado i Pirulo contra el Caudal i el Cádiz en sengles promocions d'ascens a la Lliga Adelante. Osado és un altre dels nois d'Álvarez, tot i que va arribar l'hivern de 2012 amb Jordi Vinyals de tècnic; temporada i mitja del tarragoní a l'Hospitalet, 52 partits i 9 gols. Osado va ser, possiblement, el millor futbolístic d'aquella erràtica promoció d'ascens 2012-2013: ens va donar la vida amb un gol in extremis al camp del Tenerife i tres setmanes després completava la remuntada contra el Caudal a l'Estadi; desgraciadament, la seva bona estrella no va tenir continuïtat contra l'Eibar. Màgic, també, va ser el gol de Pirulo en aquella èpica jornada matinal a l'Estadi, un maig de 2014, contra un Cádiz que ja es veia guanyador. De Valentín a Akinsola, d'Akinsola a Pirulo i barraca del gadità per dur l'èxtasi, no sé si mai vist, a les graderies del millor estadi del món. Va ser un dels sis gols que Pirulo va marcar en 31 partits a l'Hospi, bons números per un atacant i fantàstics si els hagués marcat un defensa. Un defensa com Agustín Fernández, capità del CE Sabadell i dirigent de la rereguarda de l'Hospi la passada temporada. A diferència dels seus companys, l'extremeny no va tenir l'opció de disputar cap fase d'ascens però sí que va tenir l'oportunitat d'enfrontar-se a tot un Atlético de Madrid a la Copa del Rei. I ell va ser-ne un dels culpables, gràcies al seu gol en una inoblidable nit de setembre a Guijuelo, però també contribuïnt en la remuntada contra l'Izarra un mes després a l'Estadi. Atenció: Agustín va acabar anotant sis gols en els 37 partits que va jugar amb l'Hospi.

Els precedents de l'Hospi-Sabadell

Cinc anys i mig després el Centre d'Esports Sabadell tornarà a visitar l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet en partit de Lliga. L'Hospitalet mai no ha estat un lloc de visita còmode per als vallesans, ja que només s'hi han imposat en dues ocasions, una al vell Municipal i l'última, l'any 2003, a l'actual casa riberenca. Dissabte serà un dia de retrobaments; fins a sis futbolistes del Sabadell, a banda del tècnic Miguel Álvarez, han passat pel Primer Equip de l'Hospi. Serà el catorzè enfrontament en Lliga (12 a Segona B i 1 a Segona Divisió) entre riberencs i arlequinats a l'Hospitalet; fins ara, balanç de quatre triomfs locals, dos de visitants i, atenció, 7 empats. 19 gols de l'Hospi per 13 del Sabadell completen les xifres principals d'una història que esgranem tot seguit.

Temporada 2010-2011 | CE L'HOSPITALET 1-1 CE Sabadell FC
Prèvia | Crònica

Temporada 2007-2008 | CE L'HOSPITALET 0-0 CE Sabadell FC

Temporada 2005-2006 | CE L'HOSPITALET 2-0 CE Sabadell FC
Sergio Postigo, Chiqui

Temporada 2002-2003 | CE L'HOSPITALET 1-2 CE Sabadell FC
Quique Cárcel / Orife, Tarrés

Temporada 2001-2002 | CE L'HOSPITALET 3-1 CE Sabadell FC
Javi García (2), Gómez / Pallarès

Temporada 2000-2001 | CE L'HOSPITALET 3-1 CE Sabadell FC
Siscu, Matamala, David Ávila / Matamala (pp)

Temporada 1999-2000 | CE L'HOSPITALET 1-1 CE Sabadell FC
Fido / Marc Callicó

Temporada 1998-1999 | CE L'HOSPITALET 2-0 CE Sabadell FC
Conget, Ollés

Temporada 1997-1998 | CE L'HOSPITALET 1-1 CE Sabadell FC
Moisés / Íñigo

Temporada 1996-1997 | CE L'HOSPITALET 1-1 CE Sabadell FC
Peri / Piti

Temporada 1995-1996 | CE L'HOSPITALET 2-2 CE Sabadell FC
Doval, Rubi / Santi, Keko

Temporada 1994-1995 | CE L'HOSPITALET 1-2 CE Sabadell FC
De la Torre / Garzón, Celso

Temporada 1964-1965 | CE L'HOSPITALET 1-1 CE Sabadell FC
Iznata / Cabello

Futbol Base | Entrevista a Javier de San Nicolás, coordinador de base del CE l'Hospitalet (2a part)

Divendres passat podieu llegir al Blog de l'Hospi la primera part de l'entrevista a Javier de San Nicolás, coordinador del Futbol Base al Centre d'Esports l'Hospi i amb el qual vam conversar la setmana pasada per parlar de l'actualitat que envolta el futbol formatiu de l'entitat riberenca. L'altre dia vam obrir amb els reptes immediats a què ha de fer front l'entitat riberenca i llegíem algunes de les seves reflexions sobre la situació del Futbol Base en general. Avui dimarts ens centrem en aspectes esportius per valorar com ha anat la primera part de la temporada, tot aprofitant que la setmana passada tots els equips van arribar a l'equador del curs.

Pregunta: Passem al capítol esportiu i comencem parlant del Juvenil. Suposo que bona part de la nota final del curs passa per l'ascens del Juvenil de Preferent. On hauria de ser?

Resposta: Crec que l'Hospi hauria de tenir el seu primer juvenil a Divisió d'Honor. És per això que en aquest projecte que et comentava a 3-4 anys vista hem fet confiança a un cos tècnic que permeti, amb el pas del temps, ser on pertoca. De moment toca ascendir a Lliga Nacional i per això hem de superar el Júpiter. Afortunadament, hem recuperat lesionats i amb alguna incorporació més hem dibuixat una plantilla de 22 futbolistes.

P: Fins a quin punt pot existir ansietat per assolir l'ascens? Això influeix també el dia a dia de la plantilla, la manera de fer front als partits?

R: Sí, ara fa un mes que l'equip sembla que estigui més tranquil i això al camp es nota, però durant les primeres deu jornades l'equip va jugar massa tensionat perquè ells saben que el Juvenil A de l'Hospi ha de ser, mínim, a categoria nacional. Saben que hem confiat en ells per aconseguir-ho i en un partit, fins que l'equip no aconsegueix posar-se per davant al marcador, patim, ho passem malament... Tampoc hem tingut sort amb les lesions, però això tampoc no ha de servir d'excusa. Per sort, recuperem jugadors en un mes vital en què hem de jugar davant de Sants, Cornellà C o Júpiter; si aconseguim sortir d'aquest més amb opcions crec que lluitarem fins el final.

P: El fet que l'ascens sigui, pràcticament, un mà a mà entre el Júpiter i l'Hospi és bo o dolent?

R: És complicat perquè el grup 4 de Preferent és un grup molt competitiu; fixa't en la Vila Olímpic que després de ser a Preferent és en posició de descens quan ja ha som a la segona volta. Tot plegat és difícil de valorar perquè quan t'enfrontes a rivals que ronden la zona mitjana-alta de la Lliga pot ser que et trobis un rival relaxat i sense tensió o que, al contrari, surtin sense la pressió del resultat i facin un gran partit, I quan t'enfrontes a un equip dels sis o set últims, amb la permanència en joc, saps que tampoc te'n pots refiar. De totes maneres, la intenció és la de posar el màxim de pressió al Júpiter, que visitarà l'Estadi a finals de mes. 

P: Parlem ara del Cadet i de l'Infantil. A diferència del Juvenil, i especialment en el cas de l'Infantil de Preferent (grup 4), sembla que l'ascens és molt més factible, oi? 

R: Aquí a Can Hospi gairebé ningú recorda l'últim cop que algun dels dos va ser a la màxima categoria, ara mateix Divisió d'Honor. L'Infantil és el que té millor pinta: just ha finalitzat la primera volta i tenim nou punts de distància amb el Sants, el més immediat perseguidor. L'equip no ha perdut cap partit, només ha cedit quatre punts i solament ha encaixat cinc gols. A més aquesta setmana visitem el Sants de manera que podem obrir una escletxa important. Pel que fa al Cadet la cosa està més ajustada. Ara mateix el màxim oponent és el Sant Andreu, que l'any passat va baixar de Divisió d'Honor i que, com nosaltres, vol tenir el seu primer cadet a la màxima categoria. Justament, ells ens visiten aquest cap de setmana i amb l'average pendent després de l'empat de l'anada. I això sense oblidar que tenim el Santa Eulàlia a només tres punts.

P: En aquest sentit, dels tres màxims aspirants a l'ascens potser el Santa és qui més des de la distància s'ho mirar i qui, de certa manera, menys pressió té?

R: El cert és que el mèrit que té el Santa Eulàlia és enorme. Any rere any el seu entrenador, el David Rodríguez, fa plantilles realment competitives amb futbolistes que no han anat a equips més grans. Ha configurat un bon bloc i, pas a pas, ha acabat la primera volta a quatre punts del Sant Andreu.

P: Aprofitant que parlem del Santa Eulàlia: com veus el Futbol Base de la ciutat. No sé de quina manera creus que es pot treballar per potenciar-lo a nivell ciutat i si ha millorat la relació de la resta de clubs amb l'Hospi.

R: Tant de bo que tots poguéssim treballar de manera coordinada. Seria ideal que tots ens ajudéssim els uns amb els altres però és complicat. D'alguna manera som com el Barcelona de la ciutat i de 

A l'Hospitalet hi ha molts clubs i cadascú té diferents formes de treballar; jo he estat al Santa Eulàlia i a la Unificació Bellvitge i crec que a tots dos llocs s'està treballant molt bé i amb equips en categories interessants en el cas del Santa. Pel que fa a la Uni, el fet d'estar paret per paret amb l'Hospi els complica el fet de poder comptar amb futbolistes, però tothom li reconeix la tasca enorme que ha dut a terme Raúl Paje durant molts anys, amb un equip que des que va ascendir a Lliga Nacional no ha trepitjat la zona de descens. Fitxar una quinzena de jugadors cada temporada i que competeixin com ho fan té un mèrit descomunal,

P: Tornant a l'Hospi, l'Aleví A és tercer i només té el Barcelona i la Damm per davant. Un mèrit enorme.

R: Sí, és un any enorme per a nosaltres. Quan vam entrar aquí mires els últims anys i veiem que els dos alevins es van salvar al final de la temporada. Enguany veus que l'equip comença bé, que es clava a la zona alta i ara, amb la temporada feta, només ens queda lluita pel gran somni que seria jugar la Copa Catalunya. Més enllà d'això, el fet que la selecció catalana cridés un dels nostres futbolistes la setmana passada per a l'Hospi ha de ser un motiu d'orgull.

P: De fet l'Aleví A fa poc va jugar al camp del líder incontestable, el Barcelona, i va perdre només per 8 a 3 davant d'un equip que només ha rebut 10 gols. Fantàstic, no?

R: Fer tres gols al camp del Barcelona és brutal. Ens vam avançar en dues ocasions i vam marxar al descans perdent per la mínima davant d'un equip que és d'una altra galàxia; la nostra plantilla la conformen bona part dels jugadors de l'Aleví C de l'any passat i en canvi la seva, la mires, veus que fitxen un futbolista del Betis, per exemple. Per això, com a màxim responsable de la base de l'Hospi, veure que l'equip competeix mitja hora contra un equip així t'omple d'orgull.

P: I el Benjamí A...?

R: Doncs no van tan amunt com l'Aleví A però n'estem molt contents, també. És cert que només baixen tres equips però amb la segona volta ja iniciada treiem catorze punts al primer equip que està en descens i això vol dir que les coses s'estan fent bé, també, Amb 8 i 9 anys, l'objectiu primordial és la formació però si a sobre guanyen i s'ho passen bé, millor. L'entrenador és nou i hem incorporat 3-4 jugadors d'una plantilla de 10.

P: És utòpic que tot el Futbol Base de l'Hospi pugui jugar de la mateixa manera?

R: Absolutament. Això només passa als equips més importants del món, que poden destinar recursos per aconseguir-ho. Per la resta, quan vols competir, t'has d'adaptar a la situació i per exemple l'estil de joc que li pot anar bé a l'Infantil pot ser contraproduent per al Juvenil. Depèn del marcador, del terreny de joc on hagis de jugar... tot això mediatitza. Jugar a l'Estadi no és el mateix que, per exemple, haver de jugar a l'Escola Industrial. Però evidentment que seria fantàstic jugar d'aquesta manera.

P: A roda d'aquest comentari, a partir de quina categoria el futbol base pot resultar útil per al Primer Equip?
R: Estic molt content amb el tracte que hem tingut amb el Martí Cifuentes des que va començar la temporada. Hi ha futbolistes del Preferent que han anat a entrenar amb el Primer Equip però sí que és cert qui si tinguéssim l'equip a Lliga Nacional o a Divisió d'Honor segur que en veuríem algun en dinàmica de Primer Equip. La categoria, és clar, és evident: no és el mateix iniciar la captació de futbolistes amb un equip de Preferent que no pas si el tens a Divisió d'Honor amb el que això comporta. Per això és important poder tenir un filial en una categoria més alta i una categoria ideal, amb l'equip a Segona B, seria la Primera Catalana perquè és un nivell adequat per començar a rodar-se en el futbol aficionat, amb equips com el Santboià, el Castelldefels, la Rapitenca... 

Plou a gust de tothom | CF Badalona 1-2 CE l’Hospitalet

-> L'Hospi guanya dos mesos després i surt de la zona de descens després d'un bon partit a Badalona. 

-> Corominas i Puerto distancien l'Hospi del Badalona en una primera mitja hora fantàstica dels riberencs. 

-> Els de Cifuentes han sabut patir i aguantar davant d'un Badalona que ha millorat notablement al segon temps.

-> RODA DE PREMSA de Martí Cifuentes, tècnic de l'Hospi.

-> RODA DE PREMSA de Manolo González, entrenador del Badalona.
-> GALERIA DE FOTOS del Badalona 1-2 l'Hospitalet.

FITXA TÈCNICA

CF BADALONA: Morales, Tendillo (Carroza, 55'), Fran Grima, Akrong, Canelada (Olmeda, 34' (Josemi Perona, 80')), Maestre, Toni Lao, Óscar Muñoz, Morgado, Enric Pi i Sekou.

CE L'HOSPITALET: Aulestia, Sierra, Héctor, Aleix (Christian Alfonso, 37'), Savall, Prior, Cristian Gómez, Raúl Torres, Corominas, Puerto (David López, 51') i Oliva (Toledo, 75').

Gols: 0-1 Corominas (2'); 0-2 Puerto (14'); 1-2 Sekou (53').

Àrbitre: Alexandre Alemán Pérez (las Palmas). Ha amonestat els locals Carroza, Josemi Perona i Enric Pi i els visitants Oliva, Christian Alfonso i Cristian Gómez.

Incidències: partit corresponent a la jornada 24 del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat al Camp Municipal de Badalona davant d'uns 500 espectadors. Matí plujós i fred. Andrés i Guzmán han completat la convocatòria riberenca; als escapulats ho fan fet Marc Vito i Èric.

Feia que temps que no plovia però que a l'Hospi hi havia pertorbacions. Avui, coses de la vida, la sequera meteorològica ha vist la llum del túnel i també l'han vista els riberencs, que han recuperat crèdit, sensacions i distància respecte la zona de perill gràcies a una bona actuació i millor victòria davant d'un Badalona que es converteix en rival més directe en la lluita per la permanència. Evidentment que ha calgut patir, molt, per sumar tres punts de cop que es resistien d'ençà que vam guanyar a finals de novembre a Lloseta, però això és Segona B i ni tan sols les golejades asseguren la tranquil·litat fins que el xiulet final és a sonar. L'Hospi ha fet feina ràpid i al quart d'hora de partit ja manava per 0 a 2 gràcies a les dianes de Corominas i de Puerto però, sobretot, d'un primer acte convincent per part de tots els futbolistes. A la represa, alguna decisió de Cifuentes (n'ha fet autocrítica), però especialment la inèrcia del marcador arran del gol del Badalona ha fet perillar la victòria en alguns moments. Només això, només un advertiment que no ha passat a realitat. Tres punts que permeten respirar i somriure. Pluja i gols, que ja tocava.

Les sancions obligaven a fer canvis i les dimensions de Montigalà també hi han contribuït. Sierra ha tornat al lateral dret, Héctor Rodríguez ha ocupat l'esquerre i Juanjo Prior s'ha estrenat per davant d'Aleix i Savall. Al davant, el retorn a la titularitat de Raúl Torres ha estat la nota més destacada d'un equip que ràpidament ha anat per feina. No havien passat 2 minuts quan David Corominas aprofitava una badada de Tendillo per rebre una passada llarga, plantar-se davant Morales i resoldre amb mestria ajustant el seu xut al pal esquerre de la porteria local. 34è gol del maresmenc amb la samarreta de la franja, primer d'aquesta segona etapa. El partit es posava favorable: confiança per a l'Hospi i desgavell en un Badalona que ha estat excessivament tendre i despistat. Tant que ha tornar a estar permissiu abans del quart d'hora, quan David Corominas ha assistit Xavi Puerto, que ha resolt també davant d'un Morales que encaixava el segon gol en 14 minuts. La sagnia hauria pogut ser encara més gran si cinc minuts després el meta local no hagués brillat en la seva intervenció en un mà a mà clamorós davant de Coro, que ha estat un dels millors futbolistes riberencs (19'). En una primera part de clar color hospitalenc, la nota negativa i, alhora, punt d'inflexió, ha estat la lesió d'Aleix Coch, substituït per Christian Alfonso (36') i que ha obligat Martí Cifuentes a canviar el pla fins aleshores havia funcionat.

Era d'esperar que el Badalona premeria l'accelerador al segon temps i no ens hem equivocat: Óscar Muñoz ha avisat amb un xut des de la frontal abans d'arribar al primer minuts i ja amb David López al camp (ha substituït Xavi Puerto), els escapulats han retallat distàncies: badada defensiva de l'Hospi, mitja volta de Sekou i rematada del vallesà al fons de la xarxa (53'). A patir. El cert és que el Badalona ha trepitjat més terreny de joc riberenc que no pas a l'inrevés, però l'Hospi no ha renunciat a sentenciar i ha gaudit de dues bones ocasions de gol per, potser, sentenciar el cotarro. Al minut 67 Morales ha tret un peu miraculós per salvar la rematada d'un Christian Alfonso cada cop més en forma (acumula 90 minuts en dos partits tot i arrossegar mesos d'inactivitat); vuit minuts més tard era Gerard Oliva qui no encertava a connectar una centrada des de la dreta. Toledo ha debutat substituït el davanter tarragoní; 15 minuts més l'afegit d'un tram final d'esbufecs constants i tres de ben clares pel Badalona: Guillem Savall ha tret amb el pit (vés a saber si duia armadura sota la samarreta) un cacau de Fran Grima (80'), Óscar Muñoz ha desaprofitat una posició perfecta i ha enviat el seu xut als núvols (88') i ja en el darrer sospir, Enric Pi ha rematat de cap massa tou. Per sort (95').