9/2/16

Futbol Base | Entrevista a Javier de San Nicolás, coordinador de base del CE l'Hospitalet (2a part)

Divendres passat podieu llegir al Blog de l'Hospi la primera part de l'entrevista a Javier de San Nicolás, coordinador del Futbol Base al Centre d'Esports l'Hospi i amb el qual vam conversar la setmana pasada per parlar de l'actualitat que envolta el futbol formatiu de l'entitat riberenca. L'altre dia vam obrir amb els reptes immediats a què ha de fer front l'entitat riberenca i llegíem algunes de les seves reflexions sobre la situació del Futbol Base en general. Avui dimarts ens centrem en aspectes esportius per valorar com ha anat la primera part de la temporada, tot aprofitant que la setmana passada tots els equips van arribar a l'equador del curs.

Pregunta: Passem al capítol esportiu i comencem parlant del Juvenil. Suposo que bona part de la nota final del curs passa per l'ascens del Juvenil de Preferent. On hauria de ser?
Resposta: Crec que l'Hospi hauria de tenir el seu primer juvenil a Divisió d'Honor. És per això que en aquest projecte que et comentava a 3-4 anys vista hem fet confiança a un cos tècnic que permeti, amb el pas del temps, ser on pertoca. De moment toca ascendir a Lliga Nacional i per això hem de superar el Júpiter. Afortunadament, hem recuperat lesionats i amb alguna incorporació més hem dibuixat una plantilla de 22 futbolistes.

P: Fins a quin punt pot existir ansietat per assolir l'ascens? Això influeix també el dia a dia de la plantilla, la manera de fer front als partits?
R: Sí, ara fa un mes que l'equip sembla que estigui més tranquil i això al camp es nota, però durant les primeres deu jornades l'equip va jugar massa tensionat perquè ells saben que el Juvenil A de l'Hospi ha de ser, mínim, a categoria nacional. Saben que hem confiat en ells per aconseguir-ho i en un partit, fins que l'equip no aconsegueix posar-se per davant al marcador, patim, ho passem malament... Tampoc hem tingut sort amb les lesions, però això tampoc no ha de servir d'excusa. Per sort, recuperem jugadors en un mes vital en què hem de jugar davant de Sants, Cornellà C o Júpiter; si aconseguim sortir d'aquest més amb opcions crec que lluitarem fins el final.

P: El fet que l'ascens sigui, pràcticament, un mà a mà entre el Júpiter i l'Hospi és bo o dolent?
R: És complicat perquè el grup 4 de Preferent és un grup molt competitiu; fixa't en la Vila Olímpic que després de ser a Preferent és en posició de descens quan ja ha som a la segona volta. Tot plegat és difícil de valorar perquè quan t'enfrontes a rivals que ronden la zona mitjana-alta de la Lliga pot ser que et trobis un rival relaxat i sense tensió o que, al contrari, surtin sense la pressió del resultat i facin un gran partit, I quan t'enfrontes a un equip dels sis o set últims, amb la permanència en joc, saps que tampoc te'n pots refiar. De totes maneres, la intenció és la de posar el màxim de pressió al Júpiter, que visitarà l'Estadi a finals de mes. 

P: Parlem ara del Cadet i de l'Infantil. A diferència del Juvenil, i especialment en el cas de l'Infantil de Preferent (grup 4), sembla que l'ascens és molt més factible, oi? 
R: Aquí a Can Hospi gairebé ningú recorda l'últim cop que algun dels dos va ser a la màxima categoria, ara mateix Divisió d'Honor. L'Infantil és el que té millor pinta: just ha finalitzat la primera volta i tenim nou punts de distància amb el Sants, el més immediat perseguidor. L'equip no ha perdut cap partit, només ha cedit quatre punts i solament ha encaixat cinc gols. A més aquesta setmana visitem el Sants de manera que podem obrir una escletxa important. Pel que fa al Cadet la cosa està més ajustada. Ara mateix el màxim oponent és el Sant Andreu, que l'any passat va baixar de Divisió d'Honor i que, com nosaltres, vol tenir el seu primer cadet a la màxima categoria. Justament, ells ens visiten aquest cap de setmana i amb l'average pendent després de l'empat de l'anada. I això sense oblidar que tenim el Santa Eulàlia a només tres punts.

P: En aquest sentit, dels tres màxims aspirants a l'ascens potser el Santa és qui més des de la distància s'ho mirar i qui, de certa manera, menys pressió té?
R: El cert és que el mèrit que té el Santa Eulàlia és enorme. Any rere any el seu entrenador, el David Rodríguez, fa plantilles realment competitives amb futbolistes que no han anat a equips més grans. Ha configurat un bon bloc i, pas a pas, ha acabat la primera volta a quatre punts del Sant Andreu.

P: Aprofitant que parlem del Santa Eulàlia: com veus el Futbol Base de la ciutat. No sé de quina manera creus que es pot treballar per potenciar-lo a nivell ciutat i si ha millorat la relació de la resta de clubs amb l'Hospi.
R: Tant de bo que tots poguéssim treballar de manera coordinada. Seria ideal que tots ens ajudéssim els uns amb els altres però és complicat. D'alguna manera som com el Barcelona de la ciutat i de 
A l'Hospitalet hi ha molts clubs i cadascú té diferents formes de treballar; jo he estat al Santa Eulàlia i a la Unificació Bellvitge i crec que a tots dos llocs s'està treballant molt bé i amb equips en categories interessants en el cas del Santa. Pel que fa a la Uni, el fet d'estar paret per paret amb l'Hospi els complica el fet de poder comptar amb futbolistes, però tothom li reconeix la tasca enorme que ha dut a terme Raúl Paje durant molts anys, amb un equip que des que va ascendir a Lliga Nacional no ha trepitjat la zona de descens. Fitxar una quinzena de jugadors cada temporada i que competeixin com ho fan té un mèrit descomunal,

P: Tornant a l'Hospi, l'Aleví A és tercer i només té el Barcelona i la Damm per davant. Un mèrit enorme.
R: Sí, és un any enorme per a nosaltres. Quan vam entrar aquí mires els últims anys i veiem que els dos alevins es van salvar al final de la temporada. Enguany veus que l'equip comença bé, que es clava a la zona alta i ara, amb la temporada feta, només ens queda lluita pel gran somni que seria jugar la Copa Catalunya. Més enllà d'això, el fet que la selecció catalana cridés un dels nostres futbolistes la setmana passada per a l'Hospi ha de ser un motiu d'orgull.

P: De fet l'Aleví A fa poc va jugar al camp del líder incontestable, el Barcelona, i va perdre només per 8 a 3 davant d'un equip que només ha rebut 10 gols. Fantàstic, no?
R: Fer tres gols al camp del Barcelona és brutal. Ens vam avançar en dues ocasions i vam marxar al descans perdent per la mínima davant d'un equip que és d'una altra galàxia; la nostra plantilla la conformen bona part dels jugadors de l'Aleví C de l'any passat i en canvi la seva, la mires, veus que fitxen un futbolista del Betis, per exemple. Per això, com a màxim responsable de la base de l'Hospi, veure que l'equip competeix mitja hora contra un equip així t'omple d'orgull.

P: I el Benjamí A...?
R: Doncs no van tan amunt com l'Aleví A però n'estem molt contents, també. És cert que només baixen tres equips però amb la segona volta ja iniciada treiem catorze punts al primer equip que està en descens i això vol dir que les coses s'estan fent bé, també, Amb 8 i 9 anys, l'objectiu primordial és la formació però si a sobre guanyen i s'ho passen bé, millor. L'entrenador és nou i hem incorporat 3-4 jugadors d'una plantilla de 10.

P: És utòpic que tot el Futbol Base de l'Hospi pugui jugar de la mateixa manera?
R: Absolutament. Això només passa als equips més importants del món, que poden destinar recursos per aconseguir-ho. Per la resta, quan vols competir, t'has d'adaptar a la situació i per exemple l'estil de joc que li pot anar bé a l'Infantil pot ser contraproduent per al Juvenil. Depèn del marcador, del terreny de joc on hagis de jugar... tot això mediatitza. Jugar a l'Estadi no és el mateix que, per exemple, haver de jugar a l'Escola Industrial. Però evidentment que seria fantàstic jugar d'aquesta manera.

P: A roda d'aquest comentari, a partir de quina categoria el futbol base pot resultar útil per al Primer Equip?
R: Estic molt content amb el tracte que hem tingut amb el Martí Cifuentes des que va començar la temporada. Hi ha futbolistes del Preferent que han anat a entrenar amb el Primer Equip però sí que és cert qui si tinguéssim l'equip a Lliga Nacional o a Divisió d'Honor segur que en veuríem algun en dinàmica de Primer Equip. La categoria, és clar, és evident: no és el mateix iniciar la captació de futbolistes amb un equip de Preferent que no pas si el tens a Divisió d'Honor amb el que això comporta. Per això és important poder tenir un filial en una categoria més alta i una categoria ideal, amb l'equip a Segona B, seria la Primera Catalana perquè és un nivell adequat per començar a rodar-se en el futbol aficionat, amb equips com el Santboià, el Castelldefels, la Rapitenca... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada