El darrer derbi | UE Sant Andreu - CE l'Hospitalet (diumenge, 12:00)

Crònica de l'Hospitalet Juvenil 2-1 Prat de Lliga Nacional

L'Hospi afrontarà dintre d'unes hores al Narcís Sala el darrer enfrontament davant d'un conjunt català en el que queda de campionat. Orihuela, Mestalla, Andorra, Ontinyent, Atlètic i Olímpic esperaran a partir de l'1 d'abril. Una dada tan banal com innecessària que serveix com a enèssima excusa per encetar la prèvia d'un partit important davant d'un conjunt sempre complicat sigui quina sigui la seva situació a la Lliga. Un derbi contra el Sant Andreu són paraules majors: desfetes importants però també grans victòries, polèmiques arbitrals, gols al descompte, remuntades en inferioritat,... Els darrers precedents fan presagiar un partit ple d'alternatives entre dos equips que aposten pel bon tracte de la pilota. La diferència: els objectius. Amb els andreuencs necessitats de tornar a sumar els tres punts per esgotar les seves opcions de ser entre els quatre primers, l'Hospi té demà una gran oportunitat de seguir eixamplant l'escletxa amb algun rival despistat. Ingredients per a tots els gustos per una cita imprescindible que té marcat el seu inici a les 12 del migdia a Sant Andreu del Palomar, el barri vell del qual esperem que corri millor sort que no pas els mitjans de comunicació de la nostra ciutat.

El Sant Andreu
En una temporada marcada per la reducció pressupostària, el Sant Andreu ha anat donant tombs entre la decepció i l'esperança de fer-la grossa segons el resultat de torn de cada setmana. Amb una plantilla de més jugadors que no pas noms, la baixa del killer Marcos Jiménez els darrers dos mesos ha estat important pels quadribarrats tot i l'adquisició del punta del Gavà, Édgar Hernández. Amb tot, jugadors com Xavi Jiménez o Marc Martínez han agafat les regnes de l'equip per assegurar virtualment la salvació. La qüestió, si la setmana 'de force' que arrencava contra el Dénia i seguia a Terol, es tancarà amb una victòria contra l'Hospi que permeti recuperar la il·lusió per ser a prop dels primers al tram final de Lliga. Amb 14 dels darrers 18 punts sumats al Narcís Sala, el Sant Andreu rebrà demà l'Hospi sense el concurs del sancionat Nando ni dels lesionats Marcos Jiménez i Melo. Per contra, Piti Belmonte recupera, dos mesos després, un David Llobet que en principi no serà titular, igual que Nakor i Eloi Fontanella, que no van viatjar a Terol per problemes físics.

Possible onze inicial del Sant Andreu: Morales, Fran Grima, Rubén Canelada, Moyano, Dídac, Carroza, Marc Martínez, Xavi Jiménez, Lluís Blanco, Quim Araujo i Édgar.

L'Hospi
Descartar un rival de forma definitiva en la lluita pel play-off. Aquest ha de ser l'objectiu d'un Hospi que demà pot fer un pas importantíssim per aconseguir ser entre els quatre primers a final de Lliga. Dues victòries amb joc irregular davant Manacor i Gandia i un empat de mèrit a Llagostera semblen haver donat ales a un equip que arribarà al Narcís Sala com a segon classificat. A més, la recuperació física de bona part de la plantilla ha de ser un altre punt d'inflexió per seguir creixent en un final de Lliga amb un calendari teòricament favorable respecte al de la majoria de rivals, però que tindrà en Sant Andreu i Orihuela dos rivals de pes per sotmetre a examen les opcions reals d'aquest Hospi. Un Hospi que demà podrà comptar de nou amb Juan Antonio Osado, que ja ha complert la seva sanció. També ho ha fet Iván Hammouch, que serà dubte per molèsties físiques, igual que Peque o que un Ángel Sánchez que tot just torna d'una llarga lesió i encara no estarà al cent per cent. La resta de plantilla, en plenes condicions, estarà a disposició d'un Jordi Vinyals que podrà triar i remenar per dissenyar la convocatòria davant els andreuencs.

Possible onze inicial de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Rubén García, Marc Pedraza, Cirio, David Haro, Pitu i David Prats.

L'àrbitre
Com diria un il·lustre aficionat andreuenc als móns dels fòrums, el 'trio del "pinganillo"' estarà demà encapçalat pel col·legiat grancanari Juan Luís Pulido Santana, un altre il·lustre de la categoria. Sisena temporada per aquest àrbitre de Las Palmas, que demà estarà assistit a les bandes per Carlos Alberto Álvarez Líria (assistent número 1 en el darrer Sant Andreu-Hospi) i Juan Pedro Duque Ferrer, de la mateixa delegació. Serà la cinquena vegada a la història que Pulido Santana xiuli un partit del CE L'Hospitalet, amb un balanç d'un empat (1-1 amb el Benidorm a l'Estadi la temporada 2007-08), una derrota (2-0 al camp de l'Espanyol B el mes de gener de 2007) i dues victòries, el passat curs a Son Bibiloni davant el Mallorca B (0-2) i aquesta mateixa temporada a l'Estadi davant l'Sporting Mahonés per 2-0. Mitjana alta d'amonestacions (7,4 per partit) i 8 expulsions en els 10 partits dirigits aquest curs és el balanç actual de Pulido Santana.

Els precedents
Tot i haver guanyat només 4 vegades al Narcís Sala (el darrer triomf va ser el gener de 2004, amb Rubi a la banqueta i per un contundent 1-4), veure l'Hospi marcar al feu andreuenc no és un fet estrany, ja que ho ha fet en 16 de les 20 ocasions en què ha visitat el Sant Andreu. Quan no marca, l'Hospi ha empatat (0-0 en dues ocasions) o ha perdut per la mínima (1-0).

UE Sant Andreu - CE L'Hospitalet | Els precedents
Victòries de l'Hospitalet: 4
Empats: 7
Victòries del Sant Andreu: 9
Gols marcats per l'Hospi: 28
Gols marcats pel Sant Andreu: 37
Resultat més ampli: UE Sant Andreu 5-1 CELH (1995-96, Segona Divisió B).
Darrer precedent: UE Sant Andreu 2-2 CELH (2010-11, Segona Divisió B).

Tornar a patir, tornar a guanyar | CE l'Hospitalet Juvenil A 2-1 AE Prat Juvenil A

Tot i algunes victòries còmodes davant la Floresta o Gramenet, el destí del Juvenil A del Centre d'Esports l'Hospitalet està lligat, com el del primer equip, a la tensió, als patiments i a les victòries ajustats. No ha estat el partit més brillant dels homes de Robert Cuesta, però el triomf per 2-1 sobre un combatiu Prat, sumat als empats de l'Europa i del Sant Andreu fan que les matemàtiques provoquin que l'Hospi depengui únicament dels seus resultats per ser el curs vinent, de nou, a la Divisió d'Honor. En un partit que començava elèctric amb una ocasió d'Iván Salvador (5'). Héctor Poncelas, amb la col·laboració de l'exporter riberenc Guille, tindria més sort i obriria el marcador amb un xut des de la frontal per fer pujar l'1-0 al marcador (18'). Tot i intentar-ho, l'Hospi només portaria perill a la porteria pratenca gràcies a les curses de Pedro Bilbao, i també en una ocasió que Nico Kata no encertava a rematar de forma incomprensible. Per contra, el Prat en faria prou amb un penal discutible per empatar el partit: Roger Cabezas aturava el penal llançat per Segura, que aprofitaria el rebuig per marcar davant la passivitat de la rereguarda riberenca.

La segona meitat començava amb molt bon peu per l'Hospi, que tornava a avançar-se al marcador amb una diana de Pedro Bilbao, després d'una bona acció individual per la dreta que l''11' de l'Hospi resolia magistralment davant Guille (50'). El mateix Pedro Bilbao tindria l'opció de matar el partit pocs minuts després en una opció que salvava el porter del Prat, però seria el quadre visitant qui aprofitaria els nervis locals per portar perill sobre la porteria de Roger Cabezas. Especialment clares eren dues oportunitats de Valle, amb un cop de cap franc desviat (52') i amb un xut a l'interior de l'àrea que obliga a estirar-se el porter riberenc (85'). Pilotes penjades, faltes i córners van augmentar la sensació d'estrès d'un Hospi que perdonava el 3-1 al temps de descompte a les botes de Cristian (91'). No seria l'única pèrdua, ja que Robinho també ha hagut de marxar del camp lesionat, a l'espera de saber-ne el seu abast.

FITXA TÈCNICA

CE l'Hospitalet Juvenil A: Roger, Alan, Mario, Sergio, Mañas, Quim, Over (Xavi, 87') Héctor Poncelas, Iván, Nico (Robinho, 61') i Pedro Bilbao (Cristian, 92').

AE Prat Juvenil A: Guille, Piti, Pierre (Valle, 46'), Carlos, Fede (Eric, 81'), Juanda, Serna, Segura, Adri, Manel, Criado (Moya, 70').

Gols: 1-0 Héctor Poncelas (18'); 1-1 Segura (41'); 2-1 Pedro Bilbao (50').

Àrbitre: Gustavo Rebollo López. Ha amonestat el visitant Fede (33').

Incidències: Partit de la 25a jornada del grup 7 de Lliga Nacional disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 60 espectadors. Presència del president del club, Miguel García, i també dels micròfons del Prat Ràdio, que ha retransmès l'encontre.

Lucas, centenari

No és un dàlmata, precisament. Però Lucas Viale, (Córdoba -Argentina-, 9 de març de 1985) jugador de raça i una de les peces més destacades de l'Hospi en el que portem de temporada, viurà el proper diumenge al Narcís Sala el seu partit oficial número 101 (si comptem Lliga i Copa del Rei) amb la samarreta de l'Hospi. Dimecres, davant del Gandia, el central argentí es convertia en el cinquè jugador de l'actual plantilla riberenca en arribar al centenar de partits disputats amb la samarreta del Centre d'Esports l'Hospitalet. 94 partits de Lliga i play-off d'ascens a cavall entre la Segona Divisió B i Tercera i 6 encontre de Copa del Rei culminats amb un 9-0 al Camp Nou en què el petit dels germans Viale va ser un dels més destacats d'aquella amarga nit. I és que en una línia clarament ascendent, Lucas Viale s'ha confirmat com un dels baluards de les darreres temporades. No només per l'Hospi sinó per ell mateix, un jove jugador que per primer cop a la seva carrera enllaça tres temporades consecutives en un mateix equip. Coses de l'evolució futbolística. Conseqüències de la maduresa. Del futbol de bronze, del de debò. Imatge: futbolbalear.com

I no és que tingués precisament uns inicis fàcils a l'Hospi. A l'imaginari col·lectiu resideixen les tres expulsions directe que el central riberenc va patir a Llagostera, a Reus i a Martorell. Tres expulsions i 6 partits de sanció que van fer dubtar més d'un de la capacitat i de la idoneïtat de Lucas com a jugador de l'Hospi. De la mà del cos tècnic i els companys, Lucas va redreçar el camí i va jugar com a titular 29 dels 30 darrers partits de la temporada. En el penúltim d'ells, un 13 de juny de 2010 a l'estadi Juan Rojas d'Almería, Lucas trobaria més que un premi, una recompensa a l'esforç realitzant: anotaria el gol de l'Hospi al camp de l'Almería B, un gol que finalment convertiria el central de Córdoba en l'autor del gol de l'ascens. 'Tímid' golejador, el petit dels Viale només va anotar un gol el curs passat, en un gran llançament de falta davant el Santboià. Imatge: el9 Esportiu

Però ha estat aquesta temporada que Lucas ha obert el pot de les essències golejadores. Fins a 4 gols (3 a la Lliga i 1 a la Copa) han situat Lucas com a quart màxim golejador de l'Hospi 2011-2012. Tots quatre a pilota aturada, els gols contra Sant Andreu i Manacor servirien per solidificar victòries força patides; el gol a Cuarte davant el Zaragoza B no acabaria sent suficient per sumar els tres punts davant el filial. Però de ben segur que el gol que més il·lusió va fer-li a Lucas, i que va suposar una mena de tancament de cercle va ser el que el 12 d'octubre de 2011 va anotar al Municipal de Llagostera, aquell camp on va patir la seva primera expulsió com a jugador de l'Hospitalet. Aquell vespre de fa ben pocs mesos, Lucas Viale marcaria el gol del triomf de l'Hospi, el gol que classificaria els riberencs pels 1/16 de final de la Copa del Rei en una nit que l'afició de l'Hospi recordarà durant força temps.

Som del... Sant Andreu

En una setmana de molta activitat, no hem deixat enrere encara els efectes del partit contra el Gandia que ja comencem a encarar un cap de setmana que viurà, en clau riberenca, el darrer enfrontament de la temporada contra un equip català. És, també, l'última ocasió que el 'Som de...' estarà dedicat a un equip del país. En aquesta ocasió l'encarregat de fer els honors i d'apropar-nos l'article/reflexió sobre la Unió Esportiva Sant Andreu és un conegut del futbol català com el Sergi Vargas, narrador a dels partits màster a Ràdio Marca, amb recorregut per d'altres mitjans com l'Sport, el 9 o el diari Marca i un autèntic malalt del #futbolcat com es pot apreciar a la seva darrera creació, el blog 'El món del #futbolcat'. A més, per si no ho sabíeu, és del Sant Andreu... només una miqueta. Fora bromes, us deixem amb el 'Som del... Sant Andreu' de Sergi Vargas; com sempre, gaudiu-lo!

Som del Sant Andreu
Flames i ginesta, són nostres colors...així comença l'himne de la Unió Esportiva Sant Andreu, el més antic en llengua catalana del futbol de casa nostra. Un himne inconfunsible, estimat, sentit, irrepetible, amb sentiment d'orgull i pertinença. Un himne antic, vell i històric que treu el cap els diumenges de partit al Narcís Sala i que busca, de nou, el seu moment de glòria. Perquè l'himne també diu "que la història va unida i això cal fer-ho constar a l'època més florida del bon futbol català". Himne i història; història i himne, tant és com es digui, com es llegeixi... Al cap i a la fi "flames i ginesta són nostres colors".

La història comença el febrer del 1909 amb la creació del Club Z (Zeta), equip que, posteriorment, esdevingué l'Andreuenc Club de Futbol. Ja feia anys que al poble hi corria la pilota i es jugava a aquest esport, però no fou fins a aquell any que es creava oficialment el que, amb un altre nom, és avui dia la Unió Esportiva Sant Andreu. Els anys posteriors l'equip es va dissoldre en dos i, fruit d'una escissió de l'Andreuenc, es creava l'Avenç del Sport, nom que, per cert, l'himne actual recull en una de les seves estrofes. Els dos equips van anar disputant el Campionat de Catalunya fins que finalment, l'any 1925, es tornen a fusionar i donen lloc al club que ja porta l'actual nomenclatura oficial: Unió Esportiva Sant Andreu.

No fou fins la temporada 1950-1951 que l'equip assoleix per primera vegada la Segona Divisió, la que va ser la millor temporada de la història del club, classificats en 4a posició i a només 3 punts de la promoció a Primera Divisió. Però només es van poder aconseguir encadenar tres temporades seguides a Segona, ja que els problemes econòmics l'estiu del 1953 van empènyer l'equip a renunciar a la categoria i baixar, doncs, voluntàriament a Tercera on van ser-hi ni més ni menys que 16 temporades. El cicle més gloriós del Sant Andreu arribà l'any 1969, quan per fi es recupera la Segona Divisió. La magnitud i el creixement de la massa social del club van obligar a construir el camp Narcís Sala al mateix recinte on hi jugava l'equip, oficialment inaugurat l'any 1970. Van ser 8 temporades forjant futbolistes i il·lusionant el poble. No només a la Lliga, sinò també a l'anomenada aleshores Copa del Generalísimo, on a la 1970-71 el Sant Andreu va aconseguir la seva millor classificació en aquesta competició, ja que va ser capaç d'arribar fins a 1/4 de final on va caure eliminat pel Sevilla.

I aquí potser s'acaba la història més màgica del club! La Segona Divisió B, la Tercera Divisió i, fins i tot, la Primera Divisió Catalana, ja són les categories que els més joves del poble tenim més presents. El Sant Andreu 2011-12 és un Sant Andreu diferent. Sense el comandament de Joan Gaspart i amb un timó nou, el de Manuel Camino, a qui li ha tocat dirigir el torn de l'austeritat, tal com manen els temps. Ben és cert que encara tenim ben present el record de la temporada 2009-2010, on amb Natxo González com a director d'orquestra l'equip va fregar per dues ocasions, Ponferradina i Barcelona Atlètic, la mel de l'ascens, del retorn a la glòria, a la nostra gran glòria. Els Miguélez, Máyor, Lanzarote, Luso, Abraham, Daní Martí, etc ja són part del record, d'un bell record. I a l'actual plantilla només hi queda una petita, minúscula, essència d'aquell equip. Parlem de l'incombustible Morales, del mestre Moyano i de l'actual pitxitxi Marcos.

Piti Belmonte és l'encarregat de donar forma a un equip que, sense presses, vol construir un projecte a mitjà termini. Pau Núñez, Quim Araújo, David Llobet, Marc Martínez, Fran Grima, Lluis Blanco, Xavi Jiménez, Arnau Tobella, Eloi Fontanella... són alguns dels triats, sense oblidar les darreres incorporacions al grup d'Àlex Fernández i Édgar Hernández, per tornar a situar l'equip on, per història, es mereix i a portar, de nou, la il·lusió de tot un poble. Un inici dubitatiu, una reacció fulminant, una etapa de desencís i un present realista resumeixen la trajectòria irregular d'aquest equip enguany. Perquè tal i com resa l'himne Flama i Ginesta, són nostres colors. Visca el Sant Andreu i visca l'esport!

El Gandia passa per l'Haro | CE l'Hospitalet 2-0 CF Gandia

Per destriar el gra de la palla, vagi per davant que l'Hospi ha derrotat el Gandia per 2-0 en un partit més gris que brillant i ja és segon. Ha perdut el líder, Atlètic Balears. També ha caigut l'Orihuela a Dénia (3-0), Huracán i Llagostera empataven a zero a Manises i el Mallorca B també era incapaç de batre l'Ontinyent (0-0). Total, com ja és habitual, els rivals fent favors i l'Hospi, avui sí, els ha aprofitat. Set punts dels darrers nou possibles sumats i 270 minuts amb la porteria a zero (ratxa de la temporada). Tot això en un partit que ha decidit la qualitat, l'oportunisme i la fortuna de David Haro. Un partit que, no ens enganyem, no és mereixedor d'acabar en cap col·lecció de vídeos, bàsicament perquè cap càmera ha enregistrat 'professionalment' el partit d'avui a l'Estadi. És a dir, David Haro haurà de fer memòria per explicar als seus néts el seu primer doblet a Segona B. Ni hi ha hagut 'tele', ni com és habitual tampoc hi ha hagut retransmissió de ràdio. Per no haver-hi, tampoc no hi ha hagut roda de premsa. Vaja, amb tots els respectes, com si fos un partit de veterans amb unes copes en joc. Com deia a Twitter, a qui pertoqui, moltes gràcies. I no pas pels serveis prestats.

Recuperava Jordi Vinyals algun home que ha de ser important, vital, en aquest tram final de Lliga regular. Amb Hammouch i Osado finalment sancionats per Competició, Manel Gómez ha ocupat el lateral dret i David Prats ha retornat a la punta després de la seva lesió. Pol Llonch ha tornat a sortir com a titular fent parella al mig del camp amb un excels Rubén García, el jugador més destacat aquest vespre a les files riberenques. Un equip, l'Hospi, que tot i no brillar en excés (eufemisme excessivament generós), tampoc no ha patit davant d'un Gandia noble i inofensiu, que només ha posat l'ai al cor mitjançant córners o faltes laterals, com la que ha originat la millor ocasió dels valencians al primer temps, després que Loren servís una falta a línia de tres quarts i Carrilo la rematés fora en posició més que franca (21').

Abans, l'Hospi ja hauria avisat amb un xut des de la frontal de l'àrea de Pol Llonch, després d'una deixada de Cirio que Dani Vaello (bones sensacions ha deixat el jove porter gandià) ha blocat sense problemes (10'). La sort, o millor dit el fort vent que bufava a l'Estadi ha donat un cop de mà a David Haro per, en una jugada sense aparent perill, impulsar el primer gol del partit. Ha estat en una centrada des del vèrtex esquerre de l'àrea visitant que s'ha acabat enverinant i ha entrat pel pal llarg del porter, que no ha pogut fer res davant l'efecte que el vent ha donat al centre d'Haro (19'). L'1-0 tampoc no ha canviat en excés un panorama que només Sergio Cirio, amb un altre xut llunyà que ha blocat Vaello (27'), hauria pogut variar en forma de marcador eixamplat. Vaja, la història de gairebé sempre: empat o victòria mínima al descans i a patir.

Dit i fet, l'Hospi ha seguit dominant territorialment el partit i ha gaudit d'accions més clares que no pas un Gandia força innocent en atac. Un Hospi que, tot s'ha de dir, avui ha sabut canviar el xip a un joc més directe quan el partit i les condicions meteorològiques ho demandaven (ai, aquell partit a Saragossa...). Al minut 53, Rubén García ha culminat amb un xut llunyà una bona jugada trenada per Dani Guillén i Pol Llonch que l'aragonès ha enviat ajustat al pal esquerre. La sentència i la tranquil·litat hauria pogut arribar minuts més tard fruit d'una cavalcada d'Haro per banda esquerre, passada de la mort i rematada fallida de Pitu que marxava molt desviada (62'). Vinyals donaria entrada a Marc Pedraza i a Aday per refrescar l'equip i regular els minuts de la plantilla en una setmana de nou punts.

Al Gandia, Óscar Fernández acabaria donant entrada a Tito, Mauro Melo i Rafa Belda per dotar de més presència l'atac gandià, que només acariciaria l'empat en una acció franca a un quart d'hora pel final, després que Philippe Toledo desaprofités una passada en llarg des de la defensa per enviar una volea per sobre del travesser de Craviotto (74'). L'Hospi, però, no ha perdonat i ha pogut gaudir d'un final tranquil d'una vegada per totes. Al pas pel 83, en una bona contra riberenca Sergio Cirio assistia David Haro, que es plantava sol davant Dani Vaello i resolia creuant la pilota davant la sortida del porter gandià, que veia com la possibilitat de puntuar s'allunyava amb el 2-0 que reflectia el marcador. Cinquè gol de la temporada d'un David Haro que ha de ser una peça vital en aquest rush final. Un tram final que l'Hospi afronta, almenys durant quatre dies, des de la talaia del segon classificat.

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Manel Gómez, Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Rubén García, Pol Llonch (Aday, 77'), Pitu, Cirio (Corominas, 85'), David Prats (Marc Pedraza, 66') i David Haro.

CF GANDIA: Dani Vaello, Berna, Aicart, José Ruiz (Rafa Belda, 82'), Romera, San Julián, Loren, Toledo, Carrillo, Dennis (Mauro Melo, 79') i Tito (Carrillo, 61').

Gols: 1-0 David Haro (19'); 2-0 David Haro (83').

Àrbitre: Gorka Sagués Oscoz (Euskadi). Ha amonestat els locals Pitu (11'), Dani Guillén (28') i Castaño (71') i els visitants José Ruiz (38') i Aicart (63').

Incidències: partit de la 30a jornada del grup 3 de Segona Divisió B disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 200 espectadors al primer partit de portes obertes. Nit freda i amb força vent A l'Hospi, Moussa i Moragón han completat la convocatòria.

L'hora de la veritat | CE l'Hospitalet - CF Gandia (20:00 hores)

Ens apropem al final del 'cotarro' i el marge per aconseguir els objectius s'estreny al mateix pas que els nervis van creixent. Per si això fos poc, una jornada intersetmanal que provocarà una ració important d'estadis desangelats en horaris intempestius que reduïrà encara més la pobra assistència als camps d'una Segona B maltractada per la bipolaritat futbolística d'aquest país, acabarà per marcar els destins dels 77 equips que resten en competició al futbol de bronze espanyol; dels 19 equips que queden en dança al #2bg3 i, sobretot, marcaran el destí d'un Hospi que no pot tornar a deixar escapar cap més punt de l'Estadi si el proper 14 de maig vol ser entre els 16 aspirants a ascendir a la Lliga Adelante. El client, sempre difícil, serà accessible per la situació en què arriba. Si esportivament el Gandia és el millor dels 4 equips que es 'disputen' 3 places de descens, extraesportivament els de la Safor es troben en una situació caòtica que podria acabar per explotar dijous a l'Assemblea Extraordinària que se celebrarà a Gandia. Sí, no val a refiar-se'n, però si de debò som ambiciosos i creiem en el play-off, algú pensa que podem deixar escapar aquest partit?

El Gandia
Dues victòries, sis empats i quatre derrotes. 16 punts dels darrers 36 possibles. Xifres que fan que el Gandia, lluny de fugir de la zona de 'cremà' (alguna llicència fallera calia permetre), s'hagi desconnectat dels alumnes avantatjats i hagi passat a encapçalar el pilot de 'patidors'. Óscar Fernández no ha millorat les xifres de Medina, però ara mateix té la resposabilitat de controlar el timó d'un vaixell que té en la permanència a Segona B l'única possibilitat de supervivència. O ni això. La greu situació derivada, agreujada amb el 'Cas Muiño' ha provocat una desbandada a Gandia, on els jugadors tenen ara mateix la missió d'aïllar-se de la incertesa per creure en la salvació. El triomf a Saragossa fa tres setmanes va servir per agafar un aire perdut amb l'1 de 9 de les darreres jornades. No hi ajuda, tampoc, una plantilla limitada que poc té a veure amb l'aspirant a l'ascens que havien venut aquells que ara no han trigat ni 5 minuts en abandonar el vaixell. Bones notícies? Sí: Óscar Fernández recuperarà San Julián un cop complert el partit de sanció però no podrà comptar amb el veterà Raúl Garrido, amb el davanter Sergio Piñol, ni amb el porter Gerardo, tots tres lesionats. A més, tal com informava SER Gandia, Verdú i Oumar s'han quedat a Gandia per decisió tècnica. Queda disponible, però, l'arma més perillosa: l'orgull.

Possible onze inicial del Gandia: Dani Vaello, Berna, Aicart, José Ruiz, Romera, San Julián, Loren, Toledo, Dani Fernández, Rafa Belda i Tito.

L'Hospi
El triomf contra el Manacor i el treballat punt a Llagostera, amb inferioritat numèrica inclosa, han de servir per tornar a fer creure a l'Hospi en les seves possibilitats de fer una temporada històrica (per qui les havia perdudes). Sí, el marge de millora és evident i hi ha coses que grinyolen, però la categoria és la que és i la norma diu que és difícil deslliurar-se d'una igualtat que alguns, amb certa part de raó, anomenen mediocritat. Amb tot, amb un 2012 força fluix pel que fa a resultats i sensacions, l'Hospi té demà una oportunitat fantàstica d'eixamplar distàncies respecte a alguns rivals i de dormir en zona de play-off per (sí, llegiu bé) 21a jornada consecutiva. Esperançats, ara que l'equip començarà a recuperar jugadors que han de ser important d'aquí al mes de juny (sí, juny), l'equip ha de començar a encarrilar la classificació pel play-off demà contra el Dénia, el dia que només Ángel Sánchez seguirà a la llista de baixes per lesió. Amb Corominas, Aday i David Prats recuperats (veurem si al 100%), el dubte resideix en si Hammouch i Osado podran jugar, ja que a hores d'ara el Comitè no s'ha reunit per establir les sancions de la passada jornada.

Possible onze inicial de l'Hospi: Craviotto, Peque, Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Rubén García, Pol Llonch, Aday, David Haro, Pitu i Cirio.

L'àrbitre
Mai el basc Gorka Sagués Oscoz ha dirigit un partit al Centre d'Esports l'Hospitalet en la seva història. Aquest vespre contra el Gandia, s'estrenarà a l'Estadi acompanyat dels seus assistents, els també bascos Aitor Villate Fernández i Iván Haro Marcos. En el que portem de curs Sagués Oscoz ha xiulat nou partits a Segona B amb un balanç de 5 victòries locals, 1 empat i 3 victòries visitants, 5,78 grogues per partit i 9 expulsions (ha mostrat almenys una vermella en set dels nou partits). De propina, va dirigir la segona part del Betis-Real Madrid arran de la lesió d'Iturralde González i va tenir una actuació discutida, com li passa a qualsevol àrbitre quan un dels suposats grans juga un partit. Aquells equips grans que acaben utilitzant arguments d'equip petit.

Els precedents
Serà la novena ocasió que el CF Gandia visiti la ciutat de l'Hospitalet en partit oficial. Fins ara tres de les visites han estat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet (una victòria i dos empats) per cinc al vell Municipal (on el Gandia va sumar el seu únic triomf). La victòria més àmplia, la temporada 2000-2001 (4-1), era el darrer precedent abans que la temporada passada riberencs i gandians tornessin a veure's les cares. Aquell diumenge d'octubre Cristian Gómez igualaria al poc de la represa el gol a la primera meitat del davanter Sergio Floro.

Victòries de l'Hospitalet: 3
Empats: 4
Victòries del Gandia: 1
Gols marcats per l'Hospi: 11
Gols marcats pel Gandia: 7
Darrer precedent: CE L'H 1-1 CF Gandia (2010-11, Segona Divisió B).

Som del... Gandia

En una setmana apretada, d'aquelles de tres partits, amb Llagostera ja passat, el següent rival de l'Hospi serà un Gandia que ens els darrers temps veu focalitzada la seva atenció en el terreny extraesportiu. I no serà precisament perquè l'aspecte esportiu sigui tranquil. Amb l'equip instal·lat des de fa força temps a la zona baixa de la Lliga, només la irregularitat dels seus rivals directes (Andorra, Zaragoza B i Manacor) ha impedit que l'equip que ara dirigeix Óscar Fernández caigui en zona de descens. I és que al final, després de tota una volta dirigint el quadre de la Safor, l'extècnic del Mestalla no ha aconseguit millorar els registres que el Gandia tenia quan Vicent Medina va ser acomiadat després de perdre a l'Olagüe contra el Dénia (0-1). La culpa, doncs, no era d'un tècnic que va fer una gran campanya el curs anterior, i possiblement tampoc d'una plantilla que tot i les pretensions i les paraules (exagerades) dels nous dirigents del Gandia, tampoc no aspirava a massa coses més que a la simple permanència a Segona Divisió B.

I és per aquí, pel costat no esportiu, que el Gandia viu ara mateix en una dramàtica deriva. De la mà dels mitjans de comunicació locals com Saforguia i SER Gandia o gràcies a l'intercanvi d'opinions amb aficionats tuitaires del Gandia com @anmioc o @dacasfer podem anar seguint l'actualitat d'un Gandia desnortat en l'actualitat. Diumenge, després del partit contra el Teruel al Guillermo Olagüe, el col·legiat català José Antonio Salas Montoro reflectia a l'acta de l'encontre que, d'una banda, el vestidor del trio arbitral no disposava d'aigua calenta. A més, afegia a l'apartat d"altres observacions" que un cop acabat el partit "el delegat de camp ens informa que no se'ns pot abonar el rebut arbitral després que tot el personal hagués marxat i que ell no disposés de la quantitat necessària. Ens assabentàvem, també, que la màxima 'representació' a les grades de l'Olagüe eren una sèrie d'expresidents del Gandia, un cop que el president Benjamín Sanz i el grup inversos VOS Sportsmarketing presentessin la seva dimissió el passat 5 de març arran del cas Muiño.

Un cas, aquest, que ha acabat amb l'embargament preventiu de la Seguretat Social del club gandià després que Muiño, jugador del Gandia la temporada 2008/2009, patís una greu lesió, demanés una pensió per invalidesa permanent i que la Seguretat Social acceptés una petició que obliga el Gandia a pagar 1.000 euros cada mes fins que Muiño arribi als 65 anys, el que suposa una quantitat total d'uns 600.000 euros que s'afegeix a un seguit de deutes que el Gandia té contrets amb d'altres creditors. També els membres del futbol base han començat a denunciar impagaments i sembla que algun desplaçament llunyà del primer equip també podria trobar dificultats logístiques. Així les coses, i després de negociacions per trobar solucions econòmiques, els capitans han abandonat el vaixell blanc-i-blau. Un vaixell que havia tornat fa dues temporades al port de la Segona B després d'una dècada de navegar per Tercera i Preferent. Ara, si a alguna cosa pinta el futur d'un Gandia que sovint s'ha vist perjudicat per la guerra d'interessos polítics a l'Ajuntament local, és a un enfonsament més o menys ràpid que té en la desaparició o en una refundació les seves opcions més viables a dia d'avui. És a dir, aquella sensació que el de menys, a dia d'avui, és l'aspecte esportiu.

Un bon punt | UE Llagostera 0-0 CE l'Hospitalet

La setmana passada reflexionàvem que tot i no jugar bé, ens havíem de quedar amb el triomf com a punt d'inflexió per seguir creixent. Avui a Llagostera, les adversitats s'han creuat en el camí d'un Hospi que ha ha seguit oferint sensacions de millora fins que Sanz Terrades ha expulsat Juan Antonio Osado al poc d'iniciar-se la segona part. Un camp petit i un rival embalat, en clara dinàmica ascendent no han estat suficients per tombar un Hospi que ha gaudit, com darrerament, de ben poques opcions de gol i que ha acabat demanant l'hora per sumar un punt que, de moment, li assegura el goal average particular amb el Llagostera a l'espera de determinar si clourà la jornada com a tercer o quart classificat. Partit intens amb ambició per part de dos equips que no han descuidat les precaucions defensives per no perdre un punt que els assegura viure quatre dies més en zona de play-off d'ascens a la Lliga Adelante abans de la jornada intersetmanal. Això no s'atura, i la sagnia de baixes tampoc. Amb Prats com a baixa de darrera hora i dubte per dimecres (com Coro, Aday, Ángel Sánchez, Peque i Pedro Bilbao), l'expulsió d'Osado i la 10a groga de Hammouch obligaran Vinyals a fer mans i mànigues per confeccionar l'onze davant del Gandia.

Unes baixes que han marcat evidentment l'alineació riberenca, amb Craviotto tornant a l'onze després de la seva sanció, amb Guillén i Hammouch recuperant els laterals, Castaño fent parella de centrals amb Lucas i amb l'entrada de Pol Llonch per Prats, obligant Pitu a avançar la seva posició fins la mitjapunta. Carrusel de canvis i inici fulgurant d'un Hospi que ha cercat el gol des del primer minut, sense que després el domini es mantingués amb claredat. Ben d'hora David Haro ha avisat en la que seria l'ocasió més clara dels riberencs en tot el partit: bona combinació entre Pol Llonch, Sergio Cirio i Haro que acabava amb el de l'Ametlla del Vallès endinsant-se a l'àrea i rematant a boca de canó davant la providencial intervenció d'un Wilfred que ja acumula 543 minuts sense encaixar cap gol (6'). Una altra bona associació, ara entre Cirio i Osado acabava amb una rematada des de la frontal del punta tarragoní que marxava fora per ben poc (10').

Seria el torn, però, perquè els llagosterencs també avisessin l'Hospi i fessin brillar un dia més Carlos Craviotto. No seria en la clara acció al minut 17, quan Dani Guillén treia sota pals una rematada de cap de Virgili després d'una mala sortida de Craviotto. Ha estat a pilota aturada que el quadre d'Oriol Alsina ha dut més perill a la meta riberenca; en l'acció següent el mateix Albert Virgili rematava en planxa, fregant el pal, el córner botat per Quim Boadas (18'). Sense cap dominador clar i amb l'àrbitre escombrant cap a casa en faltes que impedien que l'Hospi avancés metres i s'apropés a la meta de Wilfred, l'únic perill seguia arribant a pilota aturada. Al minut 37 era el capità local, Eloi Amagat, que picava una falta lateral que pentinava de cap Pere Tarradellas i obligava Craviotto, ara sí, a fer una intervenció providencial per evitar el primer gol gironí (37').

L'Hospi ha tornar a sortir intens i ambiciós a la segona meitat. De fet, Osado ha provat sort en una rematada després d'una mitja volta a la frontal que el porter local Wilfred ha blocat sense cap ensurt (51'). El mateix Osado, però, seria protagonista de la jugada que marcaria la resta del partit quan tres minuts després era expulsat en un xoc amb un rival i Sanz Terrades mostrava una excessiva segona groga al '9' de l'Hospi (54'). Amb un home menys i més de mitja hora per davant, l'Hospi ha hagut de treballar de valent per un Llagostera que ha buscat el perill amb més cor que cap. De nou, les faltes i els serveis de cantonada han originat els 'ui' al Municipal de Llagostera mentre l'Hospi en feia prou amb ajuntar línies, estar concentrats en la pressió i en el tall i cercar alguna opció de sorprendre a la contra.

Entrarien Marc Pedraza i Manel Gómez per Pol Llonch i per un lesionat Iván Hammouch, amb poc més objectiu que dotar de més força i frescor l'equip, que ha aguantat físicament tot i la inferioritat. Al Llagostera, Oriol Alsina ha donat entrada a Enric Pi, a Ton Alcover i a Pedrito Pareja, que ha buscat alguna incursió per banda dreta però que sempre s'ha trobat amb un magnífic Dani Guillén. Precisament, l'única opció clara ha arribat per banda esquerra i com el dia de la Copa, Craviotto s'ha tornat a convertir en el malson del Llagostera en desviar un xut a boca de canó d'Eloi Amagat quan ja es cantava el gol local (93'). El meta lleidatà tornava a assecar l'atac gironí, que després de cinc partits contra l'Hospi encara no sap què és batre el porter lleidatà. Amb una darrera falta a favor de l'Hospi llançada per Lucas Viale sense més conseqüències, arribava el final del partit i l'agraïment de l'equip a l'afició desplaçada fins a terres gironines, que ha recolzat l'equip en els moments més complicats de l'encontre.

FITXA TÈCNICA

UE LLAGOSTERA: Wilfred, Barón, Quim Boadas, Vallho, Óscar Álvarez, Tito, Eloi Amagat, Tarradellas (Pedro, 80'), Espolita (Ton Alcover, 75'), Virgili (Enric Pi, 69') i Uri.

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch (Manel Gómez, 81'), Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Rubén García, Pol Llonch (Marc Pedraza, 73'), Cirio, David Haro, Pitu i Osado.

Àrbitre: Ángel Enrique Sanz Terrades (València). Ha amonestat els locals Barón (78') i Vallho (93') i els visitants Lucas Viale (37'), Hammouch (49') i Pol Llonch (58'). Ha expulsat Juan Antonio Osado per doble amonestació (25' i 54').

Incidències: partit de la 29a jornada de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B disputat al Municipal de Llagostera davant d'uns 500 espectadors. Presència d'uns 40 seguidors de l'Hospi. Tarda assolellada, amb bona temperatura. A l'Hospi, Moragón, Manel Viale i Moussa han completat la convocatòria.

Un senyor partit | UE Llagostera - CE l'Hospitalet (dissabte, 16:30 hores)

Ens servia la prèvia del partit de Copa que va enfrontar el Llagostera i l'Hospi el passat mes d'octubre per il·lustrar, situació a la Lliga de banda, el moment històric que travessaven tots dos equips, totes dues entitats. Recordàvem que, sense urgències, el Llagostera arribava a aquella cita amb la sensació de ser en un núvol, en un somni que pintava efímer en el pas del temps i que feia pensar que aquella seria la darrera, màxim penúltima, oportunitat de fer-la (encara) més grossa. Que aquest factors, l'Hospi, l'havia de saber explotar per endur-se l'eliminatòria. En un encontre igualat, Jordi Vinyals li va tornar a guanyar la partida a Oriol Alsina i el premi (després gairebé penitència) del rival Champions a la Copa va venir al Barcelonès. Demà, amb encara algunes jornades per davant (i amb més marge de maniobra), el Llagostera torna a ser davant un encontre històric: 90 minuts per deixar tocar un Hospi que és rival directe i fer història. Diu una dita popular que és millor no deixar per demà el que puguis fer avui; i en això del futbol, el demà és massa inestable com per esperar. No és un ser o no ser, però el Llagostera tornarà a saltar al camp amb una dosi de responsabilitat més alta del que la seva tradicional modèstia podria fer esperar. I l'Hospi, un cop més, a treure'n profit tot i els entrebancs.

El Llagostera
Corria un ja llunyà 5 de febrer quan l'excel·lent jugador del Mallorca B Aridai Cabrera feia encaixar a Wilfred el darrer gol que el Llagostera ha rebut a la Lliga. Sí, alguns diuen que la millor defensa és un bon atac, però en això del #2bg3 queda clar que els equips de la zona alta cimenten els seus bons resultats en una fortalesa defensiva que facilita el dolç moment que travessa el Llagostera. Ascens meteòric d'una plantilla originalment capacitada per ser on es troba ara mateix però que ha tingut el mèrit de capgirar una situació alarmant que els deixava en zona de descens fa només tres mesos. El grup i el bon ambient són factors que han contribuït de forma decisiva a un equip amb el factor encert de cara. Amb tot, el partit de demà és una autèntica prova de foc pels gironins, que si no guanyen perdran com a mínim una posició i el goal average particular amb l'Hospi. A diferència del rival, però, Alsina comptarà amb gairebé tota la seva plantilla: només el lateral Aimar, lesionat, quedarà fora d'una llista de convocats on podrien tornar Óscar Álvarez i Ton Alcover (sancionats contra el Teruel) i Albert Virgili, recuperat després d'una lesió als isquiotibials que l'ha tingut fora dels terrenys de joc durant un mes.

Possible onze inicial del Llagostera: Wilfred, Barón, Quim Boadas, Óscar Álvarez, Vallho, Tito, Eloi Amagat, Ton Alcover, Tarradellas, Enric Pi i Uri.

L'Hospi
Entre dubtes, baixes i retorns, la convocatòria de l'Hospi per visitar l'Hospi podria sorprendre més d'algun despistat. Amb tot, els que hi siguin viatjaran amb la convicció de tornar a sumar per segona setmana consecutiva i, si és possible, marcar territori en un partit que pot ser molt important per garantir la classificació per la fase d'ascens a la Lliga Adelante. Passa a passa, el triomf sofert davant el Manacor diumenge passat ha de servir com a punt d'inici per tornar a créixer i encara el tram final de competició amb energia i bateries recarregades. La recuperació d'homes importants a la primera volta, lesionats o lluny del seu rendiment ideal, ha d'aportar un plus a un Hospi que enceta a Llagostera una setmana fantàstica que tancaran els partits davant Gandia i Sant Andreu. Amb presència d'aficionats riberencs a les grades (que esperem nombrosa gràcies a l'autocar gratuït que posa el club a disposició dels interessats), l'Hospi viatjarà sense els lesionats Ángel Sánchez, Corominas i Peque; per contra, Craviotto i Dani Guillén tornen després del seu partit de sanció, mentre que Hammouch i Marc Pedraza podrien tornar a disposar de minuts després de les seves lesions. Al capítol de dubtes hi tenim Aday i Manel Viale.

Possible onze inicial de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Rubén García, Pitu, Cirio, David Haro, Osado i David Prats.

L'àrbitre
Infaust record pel que fa al nom del col·legiat que aquesta tarda dirigirà el Llagostera-Hospi. Es tracta del valencià Ángel Enrique Sanz Terrades, que fa gairebé tres anys xiulava el tristament històric Santanyí 3-0 l'Hospitalet que va acabar amb una humiliant eliminació dels homes de Julià Garcia al play-off d'ascens a Segona B. El valencià, però, no va incidir en el resultat i més aviat va tenir una actuació valenta en certs moments del partit, més encara si valorem la pressió ambiental que hi havia a Santanyí. Aquesta temporada ha dirigit 9 partits a Segona B amb un balanç 'especial' de dues victòries locals, 6 empats i només un triomf visitant (Sporting Mahonés 0-4 Badalona). 8 expulsions i una mitjana de 6,67 amonestacions per partit són les altres xifres que ens deixa Sanz Terrades en aquest curs 2011/2012.

Els precedents
Partit important sense precedents remots en el temps. Corria el mes de setembre de 2009 quan Llagostera i Hospi es veien les cares per primera vegada a terres gironines. Aquell dia, el partit acabaria amb empat a zero, un matx marcat per les expulsions de Lucas i Manel Viale que van fer que el punt sumat fos d'or. Aquesta temporada, a la Copa, els riberencs aconseguien el passi a 1/16 de finals de Copa del Rei amb un gol, precisament, de Lucas Viale a la sortida d'un córner. Atents demà, doncs, al '5' de l'Hospi. I una dada final: si comptem tots els enfrontaments entre Llagostera i Hospi, a domicili i a l'Estadi, el balanç és de 3 victòries riberenques, 1 empat i cap triomf d'un Llagostera que encara no sap què es perforar la porteria de Carlos Craviotto; per contra, els riberencs han anotat vuit gols en aquests quatre partits.

Som del... Llagostera

Nova edició del 'Som de..." a les portes d'una setmana estressant, amb 3 partits, 3 prèvies, 3 cròniques i 3 'Som de...' que esperem decidiu gaudir (o almenys llegir i compartir com és habitual). Dissabte, l'Hospi afronta un partit importantíssim al camp d'una Unió Esportiva Llagostera que esgota adjectius a mesura que escala posicions a la classificació. Bona part del mèrit, des de fa prou anys, corre a càrrec d'Oriol Alsina pel que fa a la parcel·la esportiva i a Isabel Tarragó, presidenta de l'entitat llagosterenca, pel que respecta a l'economia i a la gestió dels recursos amb què compta el club. És precisament Isabel Tarragó l'encarregada de dur-nos el 'Som de...' dedica al Llagostera, amb una reflexió sobre el moment actual sense perdre el món de vista i, sobretot, mantenint els peus a terra per no cometres cap dels errors que han encaminat molts clubs a una caiguda molt més dura que el seu meteòric ascens. Un cop més, des del Blog, molt agraïts a la Isabel Tarragó pel cop de mà i per la seva col·laboració. I sí, li desitjarem tota la sort del món que sigui necessària... però això, si de cas, que sigui a partir de diumenge.

"Som del Llagostera", per Isabel Tarragó
Aquesta està sent una temporada on tots els que, d'una manera o d'una altra, formem part de la Unió Esportiva Llagostera, estem gaudint molt. Encara me'n recordo de les primeres paraules que em van venir al cap aquella plujosa tarda de Cerceda quan, acabat el partit i havent superat la eliminatòria, els periodistes desplaçats em preguntaven què sentia. Nomès em va sortir una frase: “L'hem feta molt grossa”... i la vaig repetir, emocionada, dos o tres cops... Érem a Segona B. I això cal disfrutar-ho mentre hi siguem!!! Potser ja una mica mes en fred penses que ja portem anys fent-la grossa, encara que lògicament cada temporada ha resultat tot més complicat perquè el nivell dels rivals ha estat més alt i l'exigència, encara més. Hem pujat cinc categories en set anys i cada ascens ha resultat més dificultós. Més partits complicats, més nervis...

I ara? Doncs ja hi tornem a ser!!! El principi de temporada no va ser fàcil. Nova categoria -molt professionalitzada- i canvi brutal a tots els nivells. Al camp i a fora. Al principi ho vàrem pagar, Però tot i això mai vàrem perdre la calma. Per què? Sobretot, perquè sabem qui som i d'on venim. Un club humil i modest, d'un poble de poc més de 8.000 habitants que fa set anys jugava, com tants i tants d'altres, a les categories inferiors del futbol català. O sigui, ens havíem de posar nerviosos per perdre els quatre primers partits o tardar-ne nou a guanyar? Però si ser on érem ja era un premi! Molts periodistes em preguntaven: “I si has de fer fora el tècnic?”. Jo sempre els contestava, mig en broma: “No serà tan dolent si ha pujat l'equip des de Segona Territorial a Segona B!”

Dit aixó, a ningú no li agrada perdre, a nosaltres tampoc, i vàrem ajustar unes petites coses -els responsables de la part esportiva per una banda i ,jo i la meva Junta, que ens encarreguem de la social, per una altra-, i vam començar a tirar amunt. Es veu que no ens vam equivocar. Per Nadal ja érem fora de les places de descens i el 2012 està sent fabulós... però no perdem el nord. Estem salvats, que era el primer que volíem. Perfecte. Poder jugar la propera Copa del Rei -on ens queda l'espina de haver estat a un pas de jugar al Camp Nou- ja seria una altre bona fita... i la promoció suposaria un éxit impressionant. És llavors quan arriba la pregunta del milió, que ja em comencen a fer... I la Liga Adelante? Nomès sentir aquest nom ja sembla que hagi de fer una mica de por... però nosaltres d'això, sincerament, no en tenim gaire, Aconseguir estar entre els millors 42 del futbol estatal segueix sent ara per ara una utopia, però està clar que, si es donés la oportunitat de jugar a Segona A, seguiriem endavant. Al Llagostera mai li han fet por els reptes i suposo que, d'una manera o d'una altra, ens en sortiriem... Econòmicament hi hauria més ingressos, i el camp on juguem... bé, ja ho arreglaríem d'alguna manera!

Per ara, però, prefereixo viure i disfrutar del present. Jo i també tots els que formem part del club. Potser no massa en quantitat (tant de bo també tinguéssim més socis i més recolzament a tots els nivells, ja se sap que els temps són els que són) però us asseguro que persones íntegres, autèntics fenòmens si parlem d'hores de treball i de dedicació. Entre tots hem aconseguit que el club funcioni, estigui socialment a l'alçada d'un Segona B, tingui un futur en el futbol base... I tots, us ho asseguro, estem molt orgullosos d'haver portat la Unió Esportiva fins aquí.