20/3/12

Som del... Gandia

En una setmana apretada, d'aquelles de tres partits, amb Llagostera ja passat, el següent rival de l'Hospi serà un Gandia que ens els darrers temps veu focalitzada la seva atenció en el terreny extraesportiu. I no serà precisament perquè l'aspecte esportiu sigui tranquil. Amb l'equip instal·lat des de fa força temps a la zona baixa de la Lliga, només la irregularitat dels seus rivals directes (Andorra, Zaragoza B i Manacor) ha impedit que l'equip que ara dirigeix Óscar Fernández caigui en zona de descens. I és que al final, després de tota una volta dirigint el quadre de la Safor, l'extècnic del Mestalla no ha aconseguit millorar els registres que el Gandia tenia quan Vicent Medina va ser acomiadat després de perdre a l'Olagüe contra el Dénia (0-1). La culpa, doncs, no era d'un tècnic que va fer una gran campanya el curs anterior, i possiblement tampoc d'una plantilla que tot i les pretensions i les paraules (exagerades) dels nous dirigents del Gandia, tampoc no aspirava a massa coses més que a la simple permanència a Segona Divisió B.

I és per aquí, pel costat no esportiu, que el Gandia viu ara mateix en una dramàtica deriva. De la mà dels mitjans de comunicació locals com Saforguia i SER Gandia o gràcies a l'intercanvi d'opinions amb aficionats tuitaires del Gandia com @anmioc o @dacasfer podem anar seguint l'actualitat d'un Gandia desnortat en l'actualitat. Diumenge, després del partit contra el Teruel al Guillermo Olagüe, el col·legiat català José Antonio Salas Montoro reflectia a l'acta de l'encontre que, d'una banda, el vestidor del trio arbitral no disposava d'aigua calenta. A més, afegia a l'apartat d"altres observacions" que un cop acabat el partit "el delegat de camp ens informa que no se'ns pot abonar el rebut arbitral després que tot el personal hagués marxat i que ell no disposés de la quantitat necessària. Ens assabentàvem, també, que la màxima 'representació' a les grades de l'Olagüe eren una sèrie d'expresidents del Gandia, un cop que el president Benjamín Sanz i el grup inversos VOS Sportsmarketing presentessin la seva dimissió el passat 5 de març arran del cas Muiño.

Un cas, aquest, que ha acabat amb l'embargament preventiu de la Seguretat Social del club gandià després que Muiño, jugador del Gandia la temporada 2008/2009, patís una greu lesió, demanés una pensió per invalidesa permanent i que la Seguretat Social acceptés una petició que obliga el Gandia a pagar 1.000 euros cada mes fins que Muiño arribi als 65 anys, el que suposa una quantitat total d'uns 600.000 euros que s'afegeix a un seguit de deutes que el Gandia té contrets amb d'altres creditors. També els membres del futbol base han començat a denunciar impagaments i sembla que algun desplaçament llunyà del primer equip també podria trobar dificultats logístiques. Així les coses, i després de negociacions per trobar solucions econòmiques, els capitans han abandonat el vaixell blanc-i-blau. Un vaixell que havia tornat fa dues temporades al port de la Segona B després d'una dècada de navegar per Tercera i Preferent. Ara, si a alguna cosa pinta el futur d'un Gandia que sovint s'ha vist perjudicat per la guerra d'interessos polítics a l'Ajuntament local, és a un enfonsament més o menys ràpid que té en la desaparició o en una refundació les seves opcions més viables a dia d'avui. És a dir, aquella sensació que el de menys, a dia d'avui, és l'aspecte esportiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada