Som del... Llagostera

Nova edició del 'Som de..." a les portes d'una setmana estressant, amb 3 partits, 3 prèvies, 3 cròniques i 3 'Som de...' que esperem decidiu gaudir (o almenys llegir i compartir com és habitual). Dissabte, l'Hospi afronta un partit importantíssim al camp d'una Unió Esportiva Llagostera que esgota adjectius a mesura que escala posicions a la classificació. Bona part del mèrit, des de fa prou anys, corre a càrrec d'Oriol Alsina pel que fa a la parcel·la esportiva i a Isabel Tarragó, presidenta de l'entitat llagosterenca, pel que respecta a l'economia i a la gestió dels recursos amb què compta el club. És precisament Isabel Tarragó l'encarregada de dur-nos el 'Som de...' dedica al Llagostera, amb una reflexió sobre el moment actual sense perdre el món de vista i, sobretot, mantenint els peus a terra per no cometres cap dels errors que han encaminat molts clubs a una caiguda molt més dura que el seu meteòric ascens. Un cop més, des del Blog, molt agraïts a la Isabel Tarragó pel cop de mà i per la seva col·laboració. I sí, li desitjarem tota la sort del món que sigui necessària... però això, si de cas, que sigui a partir de diumenge.

"Som del Llagostera", per Isabel Tarragó
Aquesta està sent una temporada on tots els que, d'una manera o d'una altra, formem part de la Unió Esportiva Llagostera, estem gaudint molt. Encara me'n recordo de les primeres paraules que em van venir al cap aquella plujosa tarda de Cerceda quan, acabat el partit i havent superat la eliminatòria, els periodistes desplaçats em preguntaven què sentia. Nomès em va sortir una frase: “L'hem feta molt grossa”... i la vaig repetir, emocionada, dos o tres cops... Érem a Segona B. I això cal disfrutar-ho mentre hi siguem!!! Potser ja una mica mes en fred penses que ja portem anys fent-la grossa, encara que lògicament cada temporada ha resultat tot més complicat perquè el nivell dels rivals ha estat més alt i l'exigència, encara més. Hem pujat cinc categories en set anys i cada ascens ha resultat més dificultós. Més partits complicats, més nervis...

I ara? Doncs ja hi tornem a ser!!! El principi de temporada no va ser fàcil. Nova categoria -molt professionalitzada- i canvi brutal a tots els nivells. Al camp i a fora. Al principi ho vàrem pagar, Però tot i això mai vàrem perdre la calma. Per què? Sobretot, perquè sabem qui som i d'on venim. Un club humil i modest, d'un poble de poc més de 8.000 habitants que fa set anys jugava, com tants i tants d'altres, a les categories inferiors del futbol català. O sigui, ens havíem de posar nerviosos per perdre els quatre primers partits o tardar-ne nou a guanyar? Però si ser on érem ja era un premi! Molts periodistes em preguntaven: “I si has de fer fora el tècnic?”. Jo sempre els contestava, mig en broma: “No serà tan dolent si ha pujat l'equip des de Segona Territorial a Segona B!”

Dit aixó, a ningú no li agrada perdre, a nosaltres tampoc, i vàrem ajustar unes petites coses -els responsables de la part esportiva per una banda i ,jo i la meva Junta, que ens encarreguem de la social, per una altra-, i vam començar a tirar amunt. Es veu que no ens vam equivocar. Per Nadal ja érem fora de les places de descens i el 2012 està sent fabulós... però no perdem el nord. Estem salvats, que era el primer que volíem. Perfecte. Poder jugar la propera Copa del Rei -on ens queda l'espina de haver estat a un pas de jugar al Camp Nou- ja seria una altre bona fita... i la promoció suposaria un éxit impressionant. És llavors quan arriba la pregunta del milió, que ja em comencen a fer... I la Liga Adelante? Nomès sentir aquest nom ja sembla que hagi de fer una mica de por... però nosaltres d'això, sincerament, no en tenim gaire, Aconseguir estar entre els millors 42 del futbol estatal segueix sent ara per ara una utopia, però està clar que, si es donés la oportunitat de jugar a Segona A, seguiriem endavant. Al Llagostera mai li han fet por els reptes i suposo que, d'una manera o d'una altra, ens en sortiriem... Econòmicament hi hauria més ingressos, i el camp on juguem... bé, ja ho arreglaríem d'alguna manera!

Per ara, però, prefereixo viure i disfrutar del present. Jo i també tots els que formem part del club. Potser no massa en quantitat (tant de bo també tinguéssim més socis i més recolzament a tots els nivells, ja se sap que els temps són els que són) però us asseguro que persones íntegres, autèntics fenòmens si parlem d'hores de treball i de dedicació. Entre tots hem aconseguit que el club funcioni, estigui socialment a l'alçada d'un Segona B, tingui un futur en el futbol base... I tots, us ho asseguro, estem molt orgullosos d'haver portat la Unió Esportiva fins aquí.