Viatjar fins a Mallorca serà... | RCD Mallorca B - CE l'Hospitalet (diumenge, 12:00)

Amb l'equador de la Lliga com un fet consumat, demà a Palma de Mallorca el Centre d'Esports l'Hospitalet arrencarà la segona part del campionat de Lliga regular amb un complicat desplaçament davant d'un rival complicat, el Mallorca B. Vaja, que segurament si no fos complicat ens hauríem de cobrir les esquenes per no resultar prepotents, però el cas del filial mallorquinista és prou evident d'acord amb la trajectòria que està duent a terme en aquest curs 2011-2012. A això hi podem sumar factors trascendentals com les baixes amb què comptaran els riberencs a Son Bibiloni i que obligaran Vinyals a convocar algun Juvenil de l'equip de Lliga Nacional; o també d'altres factors intangibles com la dificultat d'enllaçar dues victòries consecutives a domicili. Sigui com sigui, vèncer a Mallorca implicaria deixar a dotze punts un rival que a hores d'ara podem considerar directe i seguir collant els rivals de la zona alta mentre anem sumant i apropar-nos a l'objectiu dels 60 i escaig punts. Però tot al seu temps, pas a pas.

El Mallorca B
Sorprèn, almenys per un servidor, el bon paper del Mallorca B després dels primers 19 partits de Lliga. I això que el punt sumat en les últimes tres jornades ha allunyat el quadre del 'Nano' Soler de la zona noble de la Lliga. Amb tot, la precarietat amb què l'entitat del Camí dels Reis havia afrontat la compra de plaça a Segona B i la reestructuració d'una plantilla pensada per Tercera Divisió, no han impedit que a dia d'avui el filial ocupi la novena posició amb 27 punts, en una posició ben còmode i assortint de joves jugadors el primer equip, dirigit per Joaquín Caparrós. El punt feble del filial, però, és el seu rendiment a Son Bibiloni, on hi ha sumat només 12 punts de 30 possibles (15 de 27 a domicili). Huracán i Badalona (0-1), Atlètic Balears i Teruel, diumenge passat (1-2) hi han sumat els tres punts, mentre que només el Llagostera, el Mestalla i el Lleida Esportiu hi han caigut derrotats.

Pendents també de la convocatòria de Caparrós pel duel que el primer equip afrontarà demà davant el Real Madrid, Abdon Prats i Dídac, amb 7 i 4 gols respectivament són els màxims golejadors de l'equip de Miquel Soler, tot i que les últimes incorporacions que es van fer a l'estiu, el veneçolà Héctor Páez i l'uruguaià Nacho Flores també estan tenint un paper important al filial; sense anar més lluny el primer obria el marcador davant el Teruel i el segon marcaria el gol davant el Mainz, en l'amistós disputat a Palma dimecres passat (1-2 pels alemanys). En principi Soler comptarà amb Álvaro Giménez segons la seva participació contra el Madrid el dia abans, però en principi no podrà comptar amb el sancionat Dídac (expulsant davant el Teruel) ni amb el camerunès Charlie Took, que ja va ser baixa fa 7 dies per lesió.

Possible onze inicial del Mallorca B: Yeray, Biel Company, Víctor, Mateo, Pablo Marí, Uche, Nico Baleani, Aridai, Flores, Héctor Páez i Álvaro.

L'Hospi

Amb 36 punts després d'una molt bona primera volta, l'Hospi vol tornar de Palma amb 39 punts al sarró, amb la sensació d'haver avançat bona part de feina i, especialment, de seguir amb les bones sensacions que l'equip va mostrar diumenge passat a Xàtiva. Important que l'equip rendeixi al màxim, amb els conceptes ben clars i amb una actitud brutal, siguin quins siguin els 11 jugadors que es troben sobre el camp. Importantíssim per casos com el de demà, quan fins a cinc jugadors siguin baixa per lesió o per sanció la setmana que, justament, Toni Vela deixava l'equip per marxar al Sant Andreu. Tot plegat, la situació provoca que Jordi Vinyals només pugui comptar amb 15 jugadors del primer equip per viatjar a Mallorca, un fet obligarà a incloure un Juvenil a la convocatòria del primer equip.

L'afortunat, amb tota seguretat, serà un Pedro Bilbao, extrem del Lliga Nacional que tot i haver disputat amistosos amb el primer equip mai hi ha anat convocat. Serà una de les novetats en una convocatòria a la qual hi tornarà José Moragón, recuperat de la seva lesió al peu. Per contra, Rubén García i Manel Viale van veure la cinquena groga de la temporada a Xàtiva i es quedaran a l'Hospitalet, mentre que tres homes més seran baixa per lesió; a la ja coneguda de Sergio Cirio s'hi afegeixen les d'Albert Vega 'Peque', que segueix amb molèsties i la de David Haro, amb una elongació muscular al bíceps femoral de la seva cama dreta. El de l'Ametlla del Vallès, però, podrà estar la setmana vinent davant el Badalona. Amb aquest panorama, són faves comptades per Vinyals pel que respecta a l'onze inicial, llevat que provi d'introduir-hi alguna modificació.

Possible onze inicial de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Castaño, Lucas Viale, Manel Gómez, Ángel Sánchez, Aday, Corominas, Pitu i David Prats.

L'àrbitre
El valencià Vicente Gil Coscolla serà l'encarregat de dirigir aquest Mallorca B-Hospi. Inèdit amb els riberencs, aquest col·legiat estarà acompanyat a les bandes pels companys de Col·legi, Marcos Daniel Saenén Álvarez i Julio Mena Gimeno. De nou, tal com va passar diumenge a Xàtiva, caldrà anar amb compte amb la facilitat per amonestar jugadors: 6,3 grogues de mitjana i 3 expulsions en eles 7 partits que ha dirigit en el que portem de temporada a Segona B (4 victòries locals, 1 empat i dos triomfs visitants). Tanmateix, el valencià ha aconseguit disminuir la sagnia d'amonestacions del curs passat, quan va mostrar més de 10 grogues de promig en els darrers 6 partits, a més d'expulsar un total de 7 jugadors. Per tenir-ho en compte, sens dubte.

Els precedents

El 0-2 ens va deixar la primera victòria de l'Hospi al camp del Mallorca B en tota la seva història. Va ser en la seva vuitena visita al camp del filial mallorquinista, la primera a la Ciutat Esportiva de Son Bibiloni. Abans, ni al Lluís Sitjar ni al Miquel Nadal els riberencs hi havien estat capaços de guanyar. En total, vuit enfrontaments que ens deixen un triomf riberenc, quatre empats i tres victòries mallorquines, amb 7 gols marcats per l'Hospi i 8 pel Mallorca B.

Som del... Mallorca B

Quart capítol del 'Som de...', avui dedicat al Mallorca B, proper rival de l'Hospi aquest proper diumenge (12:00 hores) a Son Bibiloni, a Palma de Mallorca. L'encarregat d'apropar-nos la realitat del filial mallorquinista i de fer-nos un dibuix de la complicada situació institucional que atravessa l'entitat de Son Moix és el periodista Xisco Díaz, redactor d'esports i informatius a Ràdio Nacional d'Espanya, narrador de partits del RCD Mallorca a l'Iberostar Estadi abans del conflicte amb Mediapro i col·laborador d'RCDM.es, el blog no oficial del Mallorca.

El filial
El Mallorca B ocupa el lloc onzè de la classificació històrica de filials. Creat l’any 1983, gairebé set dècades més tard que fos fundat el Real Mallorca, ha disputat fins ara tretze temporades a la Tercera Divisió, on ha estat campió en sis ocasions. A la Segona B, sense comptar enguany, hi ha jugat catorze vegades. La seva millor classificació va ser un tercer lloc la temporada 98/99, que li va permetre jugar la lligueta d’ascens. Objectiu que va assolir en ser campió del grup conformat també per l’Athletic de Bilbao B, el Cacereño i el Granada. La temporada següent, la 99/00, va perdre la categoria després de finalitzar dinovè en el que ha estat l’únic any en que ha disputat la Segona Divisió A. En l’actualitat, l’equip és novè a la taula, amb 27 punts, a sis dels playoffs. El conjunt balear ha perdut ritme a les tres darreres jornades, on només ha sumat un punt, fet que l’ha allunyat de la zona alta on s’ha mantingut durant gran part del campionat. El cap de setmana passat va caure a Son Bibiloni per un gol a dos contra el Terol. En aquesta jornada, curiosament, els quatre equips balears varen ser derrotats, incloent el líder del grup, l’Atlètic Balears.

La dinàmica de l’equip contrasta amb la de l’any passat, quan el filial mallorquinista va baixar a Tercera Divisió. No va ser fins el mes de juliol quan el club va decidir pagar quasi 400.000 euros per adquirir la plaça del Castelló, que va davallar per problemes econòmics. Un abonament que l’entitat illenca va afrontar tot i haver anunciat públicament a la seva web que no estaba disposat a fer front a aquesta quantitat econòmica. Nanu Soler, exfutbolista d’una interminable llista d’equips- entre ells, el Real Madrid, el Futbol Club Barcelona, l’Espanyol o el propi Mallorca- és el seu entrenador. Com a fitxatges més destacats es troben el porter cedit pel Deportivo de la Coruña, Felipe Ramos, i el davanter uruguaià Ignacio Flores. Tot i això, molts de jugadors han debutat amb el primer equip de la mà de Joaquín Caparrós. És el cas d’Álvaro Giménez, que ja ha marcat a Primera, Abdón Prats, Xisco Muñoz o Biel Company.

La institució
I és que la situació del club mallorquí no és gens fàcil. Actualment està pendent de sortir oficialment del concurs voluntari de creditors en el qual està implicat. Un fet que es pot donar el mes que ve. La crisi econòmica és evident al Mallorca, que haurà de pagar durant una dècada prop de quatre milions d’euros anuals als seus creditors i no generar més deute. Tant és així que un dels seus membres del consell d’administració, Miquel Coca, ha arribat a dir que és preferible que el Mallorca jugui a Segona i no augmenti el deute a que continuï a Primera, però incrementant el seu dèficit.

Però no solament l’aspecte econòmic és preocupant al Mallorca. També l’institucional, amb un clar enfrontament entre els diferents membres de la seva directiva. En part, per la marxa de l’anterior tècnic, Michael Laudrup, que va reconèixer públicament la seva enemistat amb el màxim accionista del club, Llorenç Serra Ferrer. La sortida del danès va ser un dels motius pels quals Miquel Àngel i Rafel Nadal – dos símbols de l’esport balear i espanyol, sobretot el cas del tenista- varen decidir, primer, abandonar el consell d’administració, i després, sortir del Mallorca i vendre les seves accions a Utz Classen. Aquest alemany és un altre dels consellers del club, que aviat es pot fer amb el 20 per cent de l’accionariat si el director general de l’entitat, Pedro Terrassa (clarament enfrontat amb Serra Ferrer) decideix finalment vendre’l també els seus títols. Una situació que, en definitiva, no beneficia per res al primer equip, immers en la lluita per evitar el descens a Segona, però que, de moment, no està tenint massa incidència en el filial. Un filial que ahir dimecres va perdre per 1 gol a 2 davant el Mainz 05, de la Bundeslliga, en partit amistós disputat a la Ciutat Esportiva Antonio Asensio, a Son Bibiloni.

Novetats al Mercato #2bg3

Aquest matí ens hem llevat amb una notícia del diari El Pueblo de Ceuta que ens feia arribar l'amable i sempre atent soci de l'Hospi, Fran Aguilera, en què es 'confirma' el fitxatge del central Juan Antonio Zamora (que ja va sonar al llarg de l'estiu) pel CE l'Hospitalet. Zamora, que manté un litigi amb l'entitat nordafricana, arribaria a l'Hospi sense haver disputat cap partit en el que portem de Lliga, ja que no s'ha entrenat amb la resta de la plantilla. Tan aviat com tinguem confirmació del fitxatge (o no) del defensa murcià us ho farem saber. A la resta d'equips del grup, poc a poc, el mercat també es va animant: la mala situació d'alguns equips en el plànol esportiu i especialment econòmic, o la manca de minuts de què disposen alguns joves jugadors són les causes més habituals dels moviments que hem viscut en els darrers dies.

Ahir ja anunciàvem que el Sant Andreu es feia amb els serveis del riberenc Toni Vela, cedit pel Vila-real. La intenció dels andreuencs és signar un lateral dret, ja que tant Héctor com Enric Tarrés no compten pel cos tècnic; al primer se li vol buscar una cessió perquè pugui gaudir de minuts mentre que el cas de l'eivissenc es focalitza en l'extinció del contracte i la cerca d'un nou club. També el Llagostera ha buidat vestuari amb la baixa de l'exriberenc Àlex Ruiz, que ha signat per l'AE Prat de Tercera Divisió després de disputar només 3 partits en aquesta primera volta. Mentre Reus i Badalona encara no s'han mogut, el Lleida Esportiu també feia oficial la incorporació del polivalent lateral Carlos Barreda. El binefarenc, de 22 anys, arriba a Lleida després de desvincular-se de l'Sporting Mahonés, que segueix perdent jugadors creant un futur cada cop més negre tot i les negociacions que Paco Segarra, president dels menorquins, està portant a terme per vendre el club.

Fora de Catalunya, el Gandia és un dels equips més actius i s'ha fet amb els serveis del porter Gerardo Rubio (Melilla) i del migcampista Dennis Nájera (Alavés), que l'any passat va ser al Castelló sota les ordres de Vinyals i de Casuco. A les Illes Balears, de moment Manacor i Mallorca B no han mogut fitxa mentre que el líder, l'Atlètic Balears, segueix en busca d'un migcampista ofensiu de categoria per donar el toc de qualitat final a la plantilla més cara del grup 3. També vol reforçar la plantilla l'Huracán després que Emmanuel Omgba marxés al Girona a finals d'any. Altres clubs, com l'Orihuela, estan envoltats per rumors referents a l'interès d'altres equips per homes com Cases o Dani Gómez, tot i que de moment la directiva del club del Baix Segura ha desmentit qualsevol oferta per cap dels seus jugadors.

Toni Vela marxa al Sant Andreu

El migcampista de l'Hospi Toni Vela, cedit pel Vila-real a cost zero, ha signat per la Unió Esportiva Sant Andreu tal com ha informat l'entitat quadribarrada al seu compte Twitter. Amb la baixa del jugador vallesà, inèdit a la Lliga i que va jugar a l'Estadi el partit de Copa contra el Barcelona són 20 els jugadors que conformen la primera plantilla, amb dues fitxes lliures per omplir.

Partidàs per estrenar l'any | Olímpic de Xàtiva 0-2 CE l'Hospitalet

Quina millor manera de començar el 2012 guanyant amb solvència al camp d'un dels equips revelació de la Lliga? És el que va fer l'Hospi ahir per la tarda al Camp Murta de Xàtiva, davant d'un Olímpic que es va veure superat en tots els aspectes del joc per un Centre d'Esports l'Hospitalet fidel al seu estil però especialment intens i agressiu: veure l'equip pressionar la sortida de pilota dels centrals locals amb 0-2 al marcador i a manca de 5 minuts diu molt de la mentalitat d'un equip que ha decidit espolsar-se qualsevol fantasma de dubtes de sobre per tornar a eixamplar les diferències respecte al cinquè classificat. Més enllà de la importància dels tres punts, allò més important és la 'netedat' d'un triomf que a tenor de les ocasions podria semblar fins i tot curt. Però com que al futbol es tracta de materialitzar les ocasions, ens hem de quedar amb aquesta lectura i amb que, sorprenentment, no ha calgut patir com gairebé sempre el setge rival a l'àrea de Craviotto. Sens dubte, bones sensacions i bon partit per tancar la primera volta de la Lliga.

Saltava l'Hospi a la gespa artificial del Camp Murta amb pràcticament l'onze que va disputar la primera part de l'amistós contra el Nàstic, amb el canvi d'Ángel Sánchez per Manel Gómez, que un cop més començava el partit des de la banqueta. Inici de partit en què tots dos equips han marcat les cartes: control, possessió i mobilitat per part d'un Hospi que ha mantingut la seva proposta de futbol i joc directe d'un Olímpic que no ha pogut treure rèdit de les jugades a pilota aturada. Tampoc ha ajudat la tarda del seu porter, Francis, insegur en moltes de les accions: dos xuts inicials des de la frontal d'Ángel Sánchez (9') i de Pitu (14') els ha resolt amb més problemes dels esperats. El lateral Kike Alcázar ha respost amb un xut des d'uns 30 metres que s'ha perdut desviar (19'); un miratge, ja que l'Hospi era qui seguia creant perill sobre la porteria xativina: Prats rematava al lateral de la xarxa una bona assistència de Pitu (24') i Aday tornava a fer dubtar Francis amb un bon cacau des de la frontal de la gran (27').

Aquesta acció ha estat l'antesala del 0-1, fruit d'una acció iniciada en línia de tres quarts per Pitu, que obria el joc a la dreta per David Haro, centrada del '7', raseta, al punt de penal i rematada a plaer de David Prats per avançar l'Hospi a Xàtiva (33'). El gol ha fet mal a l'Olímpic, que s'ha vist amb el panorama encara més complicat del que ja pintava. I encara podria haver estat pitjor si una centrada de David Prats l'haguessin encertada a rematar Aday, Viale o Haro (44'). Però també és de justícia reconèixer que després d'un falta picada sense més conseqüències per Sergio Alcolea (36') l'Olímpic s'ha trobat amb 'Sant Craviotto' en la darrera acció abans del descans. Ha estat en una jugada personal de Kike Alcázar, que s'ha endut la pilota a empentes i rodolons, ha disparat i s'ha trobat amb una mà miraculosa, estil porter d'handbol del porter de l'Hospi per mantenir l'avantatge al marcador.

El 0-1 ha marcat la dinàmica de la segona part fins que Ángel Sánchez ha sentenciat el partit (51'). Dos minuts abans, el canari enviava als núvols una bona centrada d'Aday (49'). Els mateixos protagonistes van córrer millor sort al minut 51: gran acció individual d'Ángel Sánchez, combinació amb Aday, passada de la mort al punt de penal i gran definició del grancanari per ampliar distàncies, 0-2. Per si quedava algun dubte que aquest partit se l'enduria l'Hospi, una de les poques accions atacants de l'Olímpic tornaria a fer lluir Craviotto després d'una rematada de cap a boca de canó de l'uruguaià Da Silva (62') que el meta de l'Hospi enviava a córner. Toni Seligrat ha cremat totes les naus i ha arriscat posant tota la carn a la graella, però l'únic que ha aconseguit és que l'Hospi gaudís d'ocasions per sentenciar i golejar en clares contres.

David Prats no resolia una bona recuperació a linia de tres quarts i estavellava la pilota al lateral de la xarxa (74'), però sobretot Pitu, amb una cursa en solitari amb només Francis per davant enviava la pilota fora de forma inexplicable quan el més fàcil era haver cantat el 0-3 (81'). Fins i tot Manel Gómez, en una triple oportunitat al minut 89, hauria pogut marcar, però les intervencions de Francis i de la defensa de l'equip de la Costera han salvat les rematades del 'gladiador' i de Prats, després d'una bona acció inicial de Pedraza. Els cinc minuts de descompte només han aportat una agressió de Sergio Floro, que ha vist la vermella directa (94') i la constatació, en boca de molts, que l'Hospi havia estat el millor equip que ha visitat Camp Murta en el que portem de Lliga. Els elogis, després de guanyar, encara tenen millor regust.

FITXA TÈCNICA

OLÍMPIC DE XÀTIVA: Francis, Rifaterra, Kike Alcázar (Rubén Carreras, 51'), Sergio Heras (Sergio Floro, 64'), Mendoza, Sergio Alcolea, Álex Vaquero, Quintana, Nando Ramon, Fran Moreno (Víctor Fuentes, 58') i Da Silva.

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Ángel Sánchez (Manel Gómez, 82'), Aday (Corominas, 86'), David Haro (Marc Pedraza, 64'), Pitu i David Prats.

Gols: 0-1 David Prats (33'); 0-2 Ángel Sánchez (51').

Àrbitre: Diego Sebastián López Martínez (Múrcia). Ha amonestat els locals Kike Alcázar (13'), Rifaterra (71') i Quintana (83') i els visitants Rubén García (16'), Manel Viale (35'), Dani Guillén (39') i Aday (45'). Ha expulsat Sergio Floro amb vermella directa (94').

Incidències: partit corresponent a la 19a jornada del grup tercer de Segona Divisió B, disputat a Camp Murta davant d'uns 800 espectadors. Primer partit en moltes temporades sense la presència de Ràdio i Televisió de l'Hospitalet. A l'Hospi, el porter del juvenil Roger Cabezas i Pol Llonch han completat la convocatòria.

Que l'any olímpic comenci sent de l'Hospi | Olímpic de Xàtiva - CE l'Hospitalet (diumenge, 16:30)

Gairebé havíem perdut l'hàbit de les prèvies setmanals al partit de Lliga. Tres interminables setmanes després (amb permís dels partits davant Barcelona i Nàstic), la competició regular, la que sempre hem defensat que ens importa torna amb més força que mai i, definitivament, per quedar-se. Almenys fins que, esperem, la classificació ens regali un Hospi entre els quatre primers i el consegüent tiquet per la disputa de la Fase d'Ascens a la Lliga Adelante. Però per arribar-hi encara queden 4 mesos de competició, 20 partits, 60 punts en joc i molts pals a les rodes a superar. El primer, la complicada visita a Xàtiva de demà. Sí, semblem Guardiola amb tantes advertències, però la situació de l'Olímpic a la Lliga i les seves xifres a Camp Murta fan que haguem d'estar alerta per enfrontar-nos a un equip que sembla qualsevol cosa menys un 'novell' de la categoria. L'Hospi comença l'any amb emocions fortes, al camp d'un rival que a dia d'avui és directe... però sense l'altaveu de la Televisió i la Ràdio de l'Hospitalet, que després de dècades no serà al costat de l'Hospi per narrar tot el que passi en el partit. Un cop més, gràcies, Núria.

L'Olímpic
Cinquens amb 30 punts els setabins són, juntament amb el Reus Deportiu, les teòriques sensacions d'aquest curs al grup 3 de Segona Divisió B. De la mà de Toni Seligrat, l'Olímpic ha recuperat la Segona Divisió B 21 temporades després, tal i com recordava el seu secretari general, José Enrique Sanchís al 'Som de...' de dijous. El tècnic de Torrent, artífex també de l'ascens del Gandia fa dues temporades és pilar important d'un conjunt que no s'ha tornat boig a l'hora de fitxar noms i ha buscar millorar l'equip sense variar en excés el bloc de l'ascens, un factor que han acabat fent jugar al seu favor amb una ràpida adaptació a la categoria i, especialment, explotant el 'factor Camp Murta'. I és que que els xativins hi han sumat 20 dels 27 punts en joc: només el Mallorca B, amb un contundent 0-3, va ser capaç de pescar tots tres punts del feu de la capital de la Costera, on han caigut equips com l'Orihuela, el Lleida Esportiu i l'Ontinyent.

Un dels perills més notables del quadre de Seligrat són les jugades a pilota aturada, tant en primer com en segones jugades, així com pel que fa a accions assajades. En aquest sentit, un dels homes més perillosos és el balear Nando Ramon, migcampista alt i corpulent amb més tècnica de la que el seu físic pugui denotar. Amb 2 gols i 7 grogues, Ramon és l'exemple per il·lustrar l'equip: un conjunt 'de Segona B' consecient de les seves armes i que sap jugar al límit del reglament (ha vist 64 grogues en 18 partits). L'altra arma destacable és la velocitat, que corre (mai millor dit) a càrrec del canari Dani Quintana (un autèntic corcó) i del davanter uruguaià Emilio Da Silva, que amb només 4 gols encapçala la llista de 12 golejadors d'un equip versàtil, que ofereix un ampli ventall d'opcions per sorprendre el rival.

Seligrat, però, tindrà dues baixes sensibles a la defensa i que l'Hospi haurà de saber aprofitar. Dos baluards com ho són Pepín (expulsat en el darrer partit de 2011 a Terol), mentre que Peris, amb problemes en un genoll, també serà baixa. Tampoc serà de la partida una peça important per l'Olímpic com és Nando Ramon, que encara s'estarà un mínim de dos setmanes amb molèsties púbiques. Per contra, Seligrat també compta amb la bona notícia de la recuperació de Kike Alcázar, de manera que podrà comptar amb el defensa murcià per recomposar una defensa llastada per les baixes.

Possible onze inicial de l'Olímpic: Francis, Rifaterra, Kike Alcázar, Mendoza, Sergio Heras, Sergio Alcolea, Álex Vaquero, Quintana, Rubén Carreras, Fran Moreno i Da Silva.

L'Hospi
Per l'Hospi, començar el 2012 amb un triomf implicaria donar un cop d'efecte a la Lliga, derrotant un rival directe en un camp fins ara gairebé inexpugnable i demostrant que el dubitatiu mes de desembre ha quedat més que superat. El rival no ajuda a esperar facilitats, però sí que suposarà una pedra de toc important per calibrar les sensacions i el moment de joc i de físic que travessen els homes de Jordi Vinyals, que en l'amistós de dissabte passat a Tarragona ja van mostrar símptomes de recuperació (0-1), amb totes les reserves que suscita l'anàlisi arran d'un partit amistós. D'altra banda, els dos primers partits de l'any, a Xàtiva i Son Bibiloni, marcaran la necessitat o no de fitxar en aquest mercat d'hivern, sempre valorant l'opció de signar jugadors que vinguin a sumar i a millorar.

Les baixes de José Moragón i de Sergio Cirio marquen els punts negres de cara a la convocatòria que Vinyals farà de cara al duel de demà. Les lesions al peu del porter manacorí obre les portes del primer equip al juvenil Roger Cabezas, que s'asseurà a la banqueta com a porter suplent. Pel que fa a Cirio, cap a finals de la propera setmana o inicis de la següent podria deixar les crosses per començar a augmentar la càrrega de treball i continuar amb la seva recuperació. Per contra, Vinyals recupera dues opcions als laterals amb la participació de Dani Guillén i de Peque, que ja van gaudir de minuts en l'amistós de dissabte al camp del Nàstic.

Possible onze inicial de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Manel Gómez, Aday, David Haro, Pitu i David Prats.

L'àrbitre

El murcià Diego Sebastián López Martínez, acompanyat dels seus assistents José Hernández Gómez i Sergio López Fernández, dirigirà l'encontre entre l'Olímpic i l'Hospi. Serà la quarta vegada que xiuli un partit als riberencs, que encara no han guanyat amb el murcià com a col·legiat: derrota per 2-0 davant la Vila-joiosa (2-0, 2007-08) i empats a Dénia (1-1, 2007-08) i al camp de l'Alacant, a zero la temporada passada en un partit que l'Hospi va acabar amb 10 per expulsió de Pitu. Aquesta temporada López Martínez ja ha dirigit sis partits aquesta temporada amb un balanç de 2 victòries locals, 2 empats i 2 triomfs visitants; mitjana alta d'amonestacions (7,7 per partit) i 5 expulsions prometen 'emocions fortes' a Xàtiva.

Els precedents

Només en dues ocasions a data d'avui el Centre d'Esports l'Hospitalet ha visitat l'Olímpic de Xàtiva. Podríem parlar de visites a Xàtiva, però seria una fórmula errònia. Tot i que no us pregunteu el perquè d'això us l'explicarem: el primer enfrontament entre Olímpic i Hospi en tota la història, l'1 de novembre de 1989 no es va celebrar a Xàtiva, sinó a la veïna localitat d'Anna, ja que el Camp Murta era en obres. Aquell dia, amb el tècnic Juanjo Díaz a casa per malaltia, l'Hospitalet s'enduria el triomf per 0-2 (Toni 33', Juli 76'). L'any següent, de la mà de Jaume Sabaté, els riberencs repetirien victòria, en aquest cas per la mínima: el 16 de desembre de 1990 un gol de Manolo al minut 76 serviria per decantar la balança del cantó català en un partit fluix de tots dos conjunts. Per tant, dos partits a domicili i dues victòries, tres gols marcats per l'Hospi i cap per l'Olímpic. Serà qüestió que segueixi la ratxa, no?

Fortins.es / Fortins.cat

Estrenem any però seguim amb la mateixa passió, la passió per l'Hospi tot i que aquest 2012 comenci amb mal peu per la situació dels mitjans de comunicació a la nostra ciutat: sense televisió i amb la ràdio totalment escapçada, amb gairebé serveis mínims que fan que el negre sigui el color més positiu per imaginar el futur de Ràdio l'Hospitalet. En el plànol esportiu, l'Hospi afrontarà dos partits lluny de l'Estadi (la Feixa Llarga per aquells que no es molesten en ser curosos) a Xàtiva i a Mallorca B abans que el 22 de gener rebi el Badalona en el seu fortí, un feu que cap equip ha estat capaç de profanar a la Lliga des del passat 12 de setembre de 2010; és a dir, 16 mesos sense conèixer la derrota com a local (17 victòries i 9 empats). Unes xifres que deixen l'Hospi com un dels millors equips tant a Catalunya com a Espanya en aquest aspecte. En aquesta entrada, farem una repassada als camps 'més' complicats del futbol català i espanyol, almenys d'acord amb la imbatilibitat dels seus titulars.

ESPANYA
Si tenim en compte les categories anomenades nacionals, de Lliga BBVA fins a Tercera Divisió passant per la Lliga Adelante i per la Segona Divisió B podrem comptabilitzar fins a 44 equips que no coneixen la derrota com a locals en el que portem de temporada. Barcelona i Osasuna, a Primera; Almería, a Segona A; Hospi, Coruxo, Tenerife, Cádiz i Cacereño, a Segona B; i fins a 36 equips més (entre ells l'Espanyol B) repartits entre bona part dels grups de Tercera Divisió encara mantenen a zero el seu caseller de derrotes d'ençà que la competició s'iniciés el passat mes d'agost. Hi ha, però, un mèrit afegit en sis d'aquests 44 equips: tenen en comú haver superat l'any 2011 sense haver perdut cap partit com a local, ni aquesta temporada ni en el segon tram de la 2010-2011. A més, dos d'aquests sis equips són catalans (Barcelona i l'Hospitalet).

És el quadre dirigit per Josep Guardiola qui encapçala la classificació imaginària amb gairebé 16 mesos d'imbatibilitat des que l'11 de setembre de 2010 l'Hércules donés la sorpresa al Camp Nou (0-2); des d'aleshores, 24 victòries i 3 únics empats contemplen el fortí en què s'ha convertit el feu de Les Corts. Empatat amb els blaugranes hi ha el Sanluqueño, que com l'Hospi es manté invicte des d'un dia després que els barcelonistes; va ser el 12 de setembre de 2010 que els gaditans van perdre el seu darrer partit al Palmar en un derbi davant el San Fernando (0-2). Des d'aquell dia, 18 victòries i 9 empats pels verdiblancs, que de moment han guanyat els 10 partits de Lliga com a locals aquest curs. 27 partits, un més que un Hospi que no tasta l'amarg sabor de la derrota a l'Estadi des que el Benidorm s'emportés els tres punts (0-1) fruit de la seva única ocasió en tot el partit; amb 26 partits invicte, l'Hospi és a només tres encontres d'igualar la seva marca històrica.

CDA Águilas, Cacereño i Colmenar Viejo completen el sextet de conjunts que no perden als seus estadis des de l'any 2010. Els murcians fa 25 partits (22 victòries i 3 empats) que no perden a l'històric camp del Rubial (Águilas 1-4 Pinatar, 19-09-2010); els extremenys, que com l'Hospi es troben a Segona B, només han guanyat 8 partits al Príncipe Felipe des d'octubre de 2010... però encara no han perdut, ja que 14 dels 22 encontres jugats han acabat en empat (darrera derrota el 24-10-10, 1-2 davant la Universidad de LPGC d'Ángel Sánchez). Tanca la llista d'invictes al llarg de l'any 2011 el Colmenar Viejo madrileny, que d'ençà que el Fuenlabrada golegés (1-4) a l'Alberto Ruiz, encadena ja 19 partits sense perdre-hi (15 victòries i 4 empats). Imatge: Hoy

CATALUNYA
Fins a 134 equips catalans entre Lliga BBVA i Quarta Catalana encara es mantenen invictes als seus camps en aquesta temporada 2011-2012. El cas més curiós és el del filial del Turó Peira (4a Catalana, grup 16), que per problemes al Municipal del Turó encara no hi ha pogut jugar cap partit. D'altres conjunts, com ara la Salle Girona o els filials d'Ibèria, Vila-roja, Solsona i Sabadellenca s'estrenen aquest curs en competició oficial de manera que, a la pràctica, mai a la història han perdut jugant com a locals. En total, un equip de Primera Divisió (Barcelona), un altre de Segona B (Hospi), un de Tercera (Espanyol B), un de Primera Catalana (Rapitenca), 10 de Segona Catalana, 40 de Tercera Catalana i 80 de Quarta Catalana encara no han perdut des de l'inici de temporada, però ben pocs d'aquests conjunts mantenen, com ho fan Barcelona i l'Hospitalet, des de l'any 2010.

I en aquest capítol el Barcelona no és l'expert en la matèria: també hem de destacar que d'entre els 9 equips n'hi ha dos de la nostra ciutat. A banda de l'Hospi, el Santa Eulàlia també fa més de 14 mesos que no perd en el seu nou Municipal (Santa 0-2 Can Vidalet, 31 d'octubre de 2010). El Vallmoll tarragoní (4a Catalana) és l'únic conjunt de la darrera categoria oficial que es manté invicte des de 2010: 14 empats i 2 derrotes des que el Salou B el derrotés per 1 gol a 3 el 12 de desembre. Una setmana després, l'històric Roda de Barà (3a Catalana) perdia per 2-3 amb l'Altafulla; des d'aquell 19 de desembre, els del Tarragonès han sumat 46 de 48 possibles després de 16 partits jugats al seu municipal. Un mes i cinc dies abans, el Cornellà de Terri (3a Catalana) perdia per 3-4 davant el Breda el seu darrer partit a casa: des d'aquell 14 de novembre els del Pla de l'Estany han enllaçat 19 partits sense perdre (13 victòries i 6 empats).

A 3a Catalana, dos equips tarragonins més es mantenen invictes des del mes de setembre: d'una banda l'Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau suma 23 partits sense conèixer la derrota (19 triomfs i 4 empats) des que La Floresta hi guanyés per 0-3 (19-09-10); una setmana abans, el Llorenç del Penedès havia perdut el seu darrer encontre a casa davant el Rocafort (2-3): des d'aquell dia, idèntiques xifres a les del Sant Pere amb 19 victòries i 4 empats. Però sí hi ha algun equip que s'endú tots els mèrits aquest no és cap altre que l'Olímpic de la Garriga. Els vallesans, de la mà del tècnic Andrés Castaño, sumen més de 21 mesos sense perdre al seu Municipal. Cal que ens remuntem al 28 de març de 2010 per trobar la darrera ensopegada, un 0-2 davant el Taradell. Els osonencs van endosar als vallesans la darrera derrota: 28 partits després (22 victòries de l'Oímpic i 6 empats) el Municipal de la Garriga segueix sent el millor exemple de fortí de tot el futbol català de la mà d'un equip que amb 32 punts ocupa la segona posició al grup 5 de Tercera Catalana.

Som de... l'Olímpic de Xàtiva

Tercer capítol del 'Som de...', avui dedicat al CD Olímpic de Xàtiva, que 21 temporades després torna a ser equip de bronze i, també 21 temporades, tornarà a enfrontar-se al CE l'Hospitalet en partit oficial, d'ençà que ho fes a inicis dels 90. L'encarregat de dibuixar-nos un repàs històric de l'entitat xativina, partint dels seus origens, del nom de l'entitat i dels colors de la seva samarreta, passant pels moments bons i no tan bons i desembocant en el bon moment actual de la mà d'Alfonso Rus, és José Enrique, exjugador i exentrenador de l'Olímpic i que ara és el secretari general de l'equip de Camp Murta.

BREVE HISTORIA DEL CD OLÍMPIC DE XÀTIVA

El Olímpic de Xàtiva fue fundado en 1932 y ahí comenzó su andadura en competición oficial en la Federación Valenciana de Fútbol. Su nombre se debe a un balón de fútbol de la época, cuya marca era “Olimpic”. El primer partido oficial fue en segunda categoría regional el domingo 23 de octubre de 1932, en el Campo Murta, con una victoria por un gol a cero sobre el Cullera.

Pero el logro seguramente más importante de su historia fue ser finalista de la final del Campeonato de España amateur. Se jugó un 6 de mayo de 1934, ese día, en el estadio de Montjuïc, en Barcelona, se disputó la final de Copa de España entre el Valencia FC y el Real Madrid y de teloneros jugaron la final Amateur el Olimpic y el Real Unión de Irún, donde jugaba René Petit. Los dos equipos valencianos corrieron la misma suerte, perdieron por dos goles a uno; el Olímpic para ese partido vestía pantalón blanco y camiseta con los colores regionales, pero al perder la final el regalo de la Federación Española de Fútbol fue una equipación completa de color blanco y desde ese 6 de mayo de 1934, hasta nuestros días y por el regalo de la Federación, el Olímpic viste de blanco.

Después del paréntesis de la guerra civil, el Olímpic alternó su participación entre la primera regional y la tercera división. Los rivales en los años cincuenta variaban según la conformación de los grupos de tercera división, cabe recordar que no existía la segunda división B, solo estaba la primera división, segunda y los grupos de tercera división; rivales habituales del Olimpic en los años cincuenta fueron el Levante, Elche, Castellón, Albacete, Villarreal...

La mejor clasificación del Olímpic en aquella época fueron tres años consecutivos de 1958 a 1960, en que fue campeón de tercera división y no se ascendió a segunda división, ya que en la fase de ascenso nos apeo de tal logro el Gimnástico de Tarragona, el CD Málaga y el Atlético Baleares. Desde la temporada 1971/72 en Tercera División y hasta la 1976/77 que se ascendió a la recién creada Segunda División B, el Olímpic escribe una de sus mejores épocas futbolísticas del fútbol en Xàtiva, con jugadores míticos como Iborra, Miralles, Ballester, Juan Navarro, Rielo, Balciscueta, Terol, Juano…

Tras unas duras temporadas donde se descendió hasta la regional preferente, en la temporada 1984/85, Alfonso Rus asume la presidencia y el club blanco vuelve a tener una época gloriosa, ya que en sus cuatro años de mandato se ascendió de regional preferente a segunda división B de la mano de entrenadores como José Manuel Rielo, Quique Hernández y Benito Floro y futbolistas míticos como Vasconcellos, Susaeta, Palonés, Campuzano, Cesar Ferrando...

Al entrar en la década de los noventa, se descendió de nuevo a Tercera División y a Regional Preferente de donde se ascendió a Tercera en la temporada 1993/94, jugándose dos promociones de ascenso a 2ª B en esa década. Pero fue de nuevo de la mano de Alfonso Rus como presidente y el exinternacional Fernando Giner en el banquillo cuando el Olímpic retornó a la Tercera División y en la 2010/11, con Toni Seligrat en el banquillo, se ascendió 20 años después, a la 2ª división B.

Actualmente estamos disputando la 2ª división B, como equipo recién ascendido. La categoría es fuerte, con auténticos equipazos y presupuestos altísimos. Nuestro presupuesto, que es de los más humildes, marca nuestra aspiración que no es otra que mantenernos sin problemas y poder disfrutar de una categoría atractiva donde juegas contra capitales de provincia y equipos históricos como el Atlético Baleares, l’Hospitalet, Lleida, Orihuela, Sant Andreu, Ontinyent…

Desde Xàtiva y el Olímpic un fuerte abrazo a la afición de l’Hospi y ojalá l’Hospitalet, que está realizando una muy buena campaña y el Olímpic, puedan terminar la temporada colmando sus aspiraciones y que allá por el mes de mayo ambas entidades puedan celebrar orgullosas los méritos conseguidos.

Jose Enrique Sanchis Calabuig, Xàtiva 1965
Ex-jugador y ex-entrenador del Olímpic.
Actual Secretario General.

El 2-3 al Collao, 'Moment Hospi 2011'

Havia de ser amb l'èpic pel mig. Vosaltres, tots els que heu votat els darrers dies en l'enquesta per decidir el 'Moment Hospi 2011' heu triat el triomf el passat mes d'abril per 2-3 al camp del Collao, a Alcoi, com el el fet més destacat de l'any 2011 que fa tot just quatre dies deixàvem enrere per sempre més. La remuntada sota la pluja, en un escenari històric, amb baixes sensibles per lesió, amb inferioritat numèrica des del minut 24 del primer temps, amb la lesió de Cristian Lobato i al camp d'un equip que finalment acabaria pujant a la Lliga Adelante han estat motius suficients perquè aquest CD Alcoyano 2-3 CE l'Hospitalet s'imposés per un marge ajustat a la també històrica visita del Barcelona a l'Estadi: un 23,7 % heu optat per l'èpica alcoiana (queda millor que parlar de 14 vots) mentre que un 20,3 % heu cregut que la visita dels actuals segons classificats de la Lliga BBVA a l'Estadi va ser la notícia més destacable de l'any passat.

A més distància han quedat tres moments força destacats: comparteixen medalla de bronze (amb un 13,6 %) d'una banda l'estatrosfèrica jugada de Christian Alfonso davant del Dénia en una acció que David Corominas acaba transformant en gol i de l'altra la classificació pels 1/16 de final de Copa del Rei al camp del Llagostera, en un partit històric no només per temes esportius sinó pel desplaçament massiu d'aficionats de l'Hospi a terres gironines, una 'moguda riberenca' que feia anys que no es vivia amb tanta intensitat. A prop queda també un gran triomf, sonat per la lliçó de futbol al camp del que seria campió de grup, el Sabadell, per 1-2 el passat mes de març (11,9 %). Altres instants com el triomf davant el Zaragoza B o el gol d'Ángel Sánchez davant l'Atlètic Balears queden a la zona mitjana de la taula, mentre que les victòries a Benidorm per 0-2, l'1-4 a Manacor a la Copa i el fitxatge de David Prats, tots tres en mesos amb poca competència més, tanquen les votacions amb un 0%.

Podeu recordar tot el que va passar aquell 21 d'abril de 2011 al Collao amb:
- La crònica al Blog d'aquella gran victòria.
- La prèvia del partit.
- La narració de Ràdio l'Hospitalet a càrrec de Francesc Aznar i Bernat Monzó.
- I amb el resum elaborat per Montse Maneja (Televisió de l'Hospitalet) que teniu immediatament a continuació. Bon any a tothom, especialment per aquells que sí creuen en aquesta ciutat.

Qui és el 'Choco' Gómez?

Sí, ho hem d'admetre: els dies sense futbol dificulten la tasca d'omplir pàgines del blog, més encara quan l'actualitat de l'equip tampoc genera massa novetats. En aquest sentit, l'equip tornarà dimecres als entrenaments per preparar el retorn a la Lliga, diumenge vinent a Xàtiva (16:30 hores) amb les baixes de Sergio Cirio i de José Moragón, tots dos amb lesions al peu. Descartada la presència del davanter, també sembla difícil que el porter balear pugui ser a terres valencianes. Això provocaria que el porter del Juvenil A, Roger Cabezas, viatgés amb el primer equip per suplir Carlos Craviotto. Evidentment, aquesta informació no ha arribat via Televisió de l'Hospitalet, que ja forma part de la història d'aquesta ciutat des que l'1 de gener deixés d'emetre per culpa de la priorització (vaja, del tancament) forçat per l'Ajuntament de l'Hospitalet, el que vetlla per les persones. Tornant a l'inici, l'altra novetat d'aquests dies l'encara un jove jugador nordamericà de nom José, de cognom Gómez i de malnom 'Choco'. Imatge: Omaha World Herald

Nascut el 23 d'octubre de 1990 a Ciutat de Mèxic i criat a la localitat californiana de Santa Mónica, José 'Choco' Gómez està aquests dies a prova amb el Centre d'Esports l'Hospitalet i com ja dèiem dissabte passat, va gaudir de minuts en l'amistós que l'Hospi va guanyar al camp del Nàstic per 0-1. El jugador mexicà va disputar la segona meitat, bàsicament com a mitjapunta i va deixar detalls de qualitat, habilitat i rapidesa, tot i que les possibilitats que acabi fitxant pels riberencs són més aviat remotes (per ser generós), un fet que encara és més complicat per la seva qualitat de jugador extracomuntari. Sigui com sigui, el 'Choco' Gómez busca d'aquesta manera obrir-se pas en el mercat europeu per fer-se un nom en això del futbol i, de forma colateral, dóna una nota de color als entrenaments d'un Hospi que, recordem, ja va acollir el passat estiu la presència dels japonesos Yatsu i Yohei, procedents d'una universitat nipona.

Fins fa pocs dies José Gómez ha defensat la samarreta del Creighton Soccer, conjunt dels campionats universitaris dels Estats Units que aquesta temporada ha quedat ben a prop de ser campió absolut. I és que després de tancar una fase regular immaculada (campió de la conferència de la Vall del Missouri i el millor equip de totes les conferències amb 21 victòries, 1 empat i 2 derrotes), els de Nevada van quedar-se a les portes de la gran final després de perdre en una dramàtica tanda de penals (aquí sabem de què va això) davant Charlotte: després d'empat a zero, els Jays van perdre per 4-1 i d'aquesta manera repetien experiència negativa per segon anys consecutiu, ja que l'any 2010 també van acabar la seva aventura en una altra tanda de penals. Imatge: Creighton Soccer

Al llarg de l'any, el 'Choco' Gómez ha estat un dels jugadors més destacats i amb més participació de l'equip d'Omaha, juntament amb Ethan Finley o Bruno Castro. Vestint el '10 dels Jays, José Gómez ha disputat un total de 21 partits comptant-hi els play-offs, ha anotat 4 gols i ha fet 8 assistències de gol, una xifra que el situa en el 42è lloc del rànquing total dels campionats universitaris. És el segon any del 'Choco' Gómez a Nevada, d'on va arribar provinent de l'Orange SC i del Fullerton californians. No va ser aquest, però, el primer equip del davanter mexicà que el 2008 va ser proclamat millor jugador de l'All-Star del comtat d'Orange. Abans, havia format part del FCB Alumni, una escola de futbol a l'estat de Califòrnia fundada l'any 1999 i que com recull al seu lloc web, implementa la metodologia i estratègies futbolístiques del Futbol Club Barcelona, club que els ha visitat en alguna de les seves estades de pretemporada a Califòrnia.

Un dels seus entrenadors a Creighton, Jamie Clark, defineix Choco com un jugador versàtil, capaç d'associar-se amb els companys i a l'hora ser capaç d'iniciar o de culminar una jugada i d'aprofitar jugades complicades de resoldre. Sovint qualificat com a jugador d'equip, poc 'gana', José Gómez surt d'un futbol, el nordamericà, que dóna (excessiva) importància a les dades individuals, potser influenciats pel poder del bàsquet als Estats Units i per la dèria de valorar actuacions individuals (que no són estèrils) en un esport col·lectiu com és el futbol. Sigui com sigui, el 'Choco' Gómez ha decidit donar el salt. De moment ja podrà dir que ha vestit la samarreta d'un equip europeu: el dorsal 18 de la riberenca, del Centre d'Esports l'Hospitalet.