Sou grans, molt grans | CD Alcoyano 2-3 CE L'Hospitalet

Els va ser igual jugar al camp de l'Alcoyano, tercer classificat de la lliga. Fer-ho entre setmana, un dijous en plena Setmana Santa i a les 8 del vespre. No va importar que, des del dia anterior, una pluja variada en intensitat no cesés de caure sobre la gespa natural de l'històric camp del Collao. Tampoc van afectar les nombroses i importants baixes amb què l'Hospi s'havia desplaçat fins a terres alacantines (Lucas, Jordi Martínez, Ceballos, Pitu i Cristian Alfonso), ni que el partit a Alcoi fos considerat de victòria obligada per seguir creient, per seguir somiant en el play-off d'ascens. No va importar que Raúl Fabiani assestés un cop dur als 4 minuts de partit obrint el marcador pels alacantins, ni que Manel Viale es topés amb la desgràcia en desviar cap a la seva porteria un llançament de falta que suposaria el 2-1. Va ser igual que Eloi Fontanella veiés una estranya segona groga als 24 minuts de partit, després de fer el 2-2 i que l'Hospi jugués la resta de partit amb 10 homes. Tot, absolutament tot va ser igual. Van ser 71 minuts (66 de joc real més 5 de descompte entre totes dues meitats) d'autèntic futbol heroïc, d'un desplegament de força, testosterona, motivació sobre un camp de futbol. D'un autèntic recital de com jugar en equip, de solidaritat, de rauxa, d'ambició i d'autoconvicció. Una autèntica classe magistral. Un cop més, l'Hospi; ahir, capítol per no oblidar a la història recent de l'entitat: "el 2-3 del Collao". Per enmarcar.

Les baixes obligaven, de nou, a que Miguel Álvarez fes canvis a l’onze inicial de l’Hospi; el principal, el retorn d’Andrés Barón al lateral esquerre en detriment de Lobato, que veuria avançada la seva posició al camp i, alhora, desplaçaria Cirio a la mitjapunta fent parella d’atac amb Eloi; a la rereguarda, Manel Viale agafava el relleu del seu germà petit Lucas, sancionat, a l’eix de la defensa. Tota la carn a la graella d’inici i cop dur a la poca estona d’iniciar el partit, ja que en la primera acció d’atac del partit l’Alcoyano s’avançaria en el marcador. Corria el minut 4 de partit i en una acció per banda esquerra de l’atac local faria una centrada aparentment defectuosa que, davant la passivitat de la defensa riberenca,, Jorge Giménez desviava amb el peu per tal que Fabiani, sobre la mateixa línia de gol, empenyés l’esfèrica al fons de la xarxa de Craviotto (4’). La resposta de l’Hospi, sempre valent, no es va fer esperar i Lobato va començar a fer de les seves des dels primers compassos. Primer, en una acció individual i una passada excel·lent cap a Corominas, que feia un control massa llarg i per poc no arribava a connectar la seva cama abans que Maestro atrapés la pilota (7’). Quatre minuts més tard, Arroyo Cortés anul·laria correctament un gol a Eloi Fontanella després d’una nova passada de Lobato (11’). Dues ocasions perdonades; per sort, a la tercera, aniria la vençuda.

Tercera lliçó de futbol de l’ahir ‘11’ riberenc, amb una deliciosa passada a l’espai veient l’arribada de Sergio Cirio, que es plantava sol davant Maestro i li picava suaument la pilota per sobre, lluny del seu abast per acabar-la introduïnt a la porteria i fer pujar l’1-1 al marcador. L’empat, però, va tornar a regenerar els ànims dels jugadors locals, que a batzegades i a base de joc directe van crear problemes als homes de Miguel Álvarez en aquesta primera meitat. Va ser, però, gairebé sense voler que l’equip de David Porras, ahir sancionat, va tornar a posar-se per davant a l’electrònic (i també al marcador manual) del Collao, després d’un llançament de falta que va posar de relleu la desgràcia de l’Hospi. I és que la falta llunyana picada per Diego Jiménez va colpejar el cos de Manel Viale el suficient com per despistar Carlos Craviotto i convertir-se en el 2-1 (22’) davant la incredulitat dels jugadors de l’Hospitalet. Per sort, la reacció no es va esperar i el segon gol de l’empat va arribar amb més celeritat encara que no pas el primer.

Cal dir-ho, també, que l’Hospi es va trobar amb una defensa de l’Alcoyano prou tova, que va permetre una llarga jugada d’atac i toc de l’Hospi sense posar la cama, permetent que Santacruz recuperés una pilota, canvies el joc cap a Lobato, que després de fer rebotar una centrada a la cama d’un defensa va veure com la pilota agafava una paràbola, superava per dalt Maestro i queia directament al cap d’Eloi Fontanella, que enviava la bola al fons de les malles (24’). L’eufòria, desbordada, va acabar amb els jugadors visitants fent pinya amb els aficionats desplaçats fins Alcoi, motiu suficient per l’àrbitre per amonestar Eloi per segona vegada al partit i enviar-lo als vestidors. Amb el reglament a la mà, targeta groga (com moltes altes faltes que acaben per no sancionar-se), futbolísticament, una expulsió aberrant que lluny de descentrar l’Hospitalet va acabar d’endollar-lo per haver de recórrer a l’èpica. De fet, fins al descans, l’Alcoyano no va gaudir de grans ocasions de gol tot i el domini territorial del partit: així les coses, una centrada de Gato va passejar-se per tota l’àrea petita riberenca (36’) mentre Fernando Martín, últimament on fire, rematava de cap a l’esquerra de Craviotto un córner botat per Diego Jiménez (41’).

Arribàvem al descans amb una mescla de sentiments, orgullosos de la reacció de l’Hospi i encara incrèduls pel pes que podia tenir l’expulsió d’Eloi en el decurs del segon temps. Valent com mai a domicili, Álvarez en concret i l’Hospi en general van entendre que cap motiu era suficient com per renunciar a un triomf obligatori per seguir somiant. Dit i fet, tot i jugar en inferioritat numèrica els riberencs van fer-se amb el control de la pilota i van arrencar el segon temps amb la clara intenció de capgirar l’encontre. Va sorprendre primer l’Alcoyano, amb un xut de Gato que es perdia a l’esquerra de Craviotto (50’), un minut abans que el seu company d’atac, Raúl Fabiani, es carregués Lobato en una entrada salvatge sancionada amb targeta groga, com la celebració del gol d’Eloi. Paradoxes futbolístiques. Va ser, en canvi, més benzina (querosè, com diria el tècnic de l’Orihuela, Pato) el que va carregar l’Hospi, que al minut 55 va desaprofitar una doble ocasió increïble a les botes de Cirio i Corominas: primer, Maestro treia amb els peus un xut a boca de canó del killer riberenc; el rebuig no l’aprofitava Coro, que amb tota la porteria per ell sol però en una mala posició de rematada enviava la pilota per sobre del travesser (55’).

Ahir, però, el futbol no podia ser cruel, no podia ser injust amb un Hospi que s’estava buidant i gairebé tancava un rival en superioritat numèrica. La justícia va ser matinera, i un minut més tard, tots dos protagonistes van tornar a aparèixer. Ara en una passada llarg de Rubén García cap a Coro que es menja Carrión, aconsegueix rebutjar a l’hora que comet un penal claríssim sobre Corominas però la pilota va a parar als peus de Cirio, que afusella Maestro i situa el 2-3 que, a les postres, seria definitiu. Corria encara el minut 56, amb 34 minuts per davant i un llarg descompte per haver de patir. Res més lluny de la realitat, el tercer gol visitant va posar d’allò més nerviós l’Alcoyano, que va demostrar una manca de recursos alarmant que, a diferència d’Atlètic Balears o Ontinyent amb prou feines va fer patir un Hospi més solidari que mai, ràpid a l’hora de replegar-se i defensar i incisiu als contracops, amb un Ciriogol en forma i un Corominas que, tot i no marcar, va posar en evidència una jugada rere l’altra el capità alcoià, Carrión, el mateix que va avisar l’àrbitre que Fontanella havia anat a celebrar el gol a la banda. Fair play, en deien?

Però com a moltes pel·lícules, al final els bons sempre acaben guanyant i ahir l’Hospi va passar conceptualment per sobre l’Alcoyano. Els riberencs van saber aturar el partit i perdre temps (allò que tan poc agrada quan ho fa el rival) mentre Craviotto vivia un rush final de partit força tranquil tenint en compte les circumstàncies, amb un Fabiani que tenia el punt de vista desviat i amb tres canvis que poc van aportar a l’atac blanc-i-blau. L’acció més clara, als 62 minuts, va tenir-la Álvaro que va veure com Craviotto blocava sota pals. Cap al final, Fabiani remataria de cap massa alta una centrada de Dani Fernández (83’) i Craviotto, molt segur, aturaria un cop de cap d’Álex Sáez a centrada de Diego Jiménez. Trist balanç per un aspirant al play-off i al qual el (discutible) canvi d’entrenador no ha servit de gran cosa. Després de 4 minuts de patiment provocats per la incertesa del marcador, Arroyo Cortés xiulava la fi del partit i desfermava l’eufòria a l’expedició riberenca, que va formar una pinya al mig del camp on no hi va faltar absolutament ningú. Quarta victòria de l’Hospi a domicili, d’un Hospi que ja suma 53 punts. I us haureu fixat que no hem dit res dels altres resultats: a partir d’ara només hi ha un equip que ens preocupi i es diu Dénia, la resta caurà si ha de caure; l’Hospi ha de controlar els factors que li són propis. I somiar n’es un. Som-hi Hospi!

FITXA TÈCNICA

CD ALCOYANO: Maestro, Carrión (Álex, 76'), Pina (Devesa, 86'), Berna, Fernando Martín, César Remón, Diego Jiménez, Álvaro, Jorge Giménez (Dani Fernández, 58'), Gato i Fabiani.

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Barón, Manel Viale (Toni Velamazán, 88'), Santacruz, Manel Gómez, Corominas, Marc Pedraza (Cristian Gómez, 70'), Eloi Fontanella, Cirio i Lobato (Rubén García, 52')).

Gols: 1-0 Fabiani (4'); 1-1 Cirio (13'); 2-1 Diego Jiménez (22'); 2-2 Eloi Fontanella (24'); 2-3 Cirio (56').

Àrbitre: Jesús Arroyo Cortés (Andalusia). Correcte en l'aplicació del reglament, li va faltar saber interpretar el partit. Va mostrar targeta groga als locals Fernando Martín (16'), Jorge Giménez (45'), Fabiani (51'), Diego Jiménez (73'), Dani Fernández (90') i César Remón (90') i als visitants Lobato (20'), Manel Viale (25'), Santacruz (38') i Corominas (91'). Va amonestar també el metge de l'Alcoyano (73') i va expulsar el davanter de l'Hospitalet Eloi Fontanella per doble amonestació (10' i 24'). En canvi, va obviar el fet que un assistent de l'Alcoyano que es trobava a la banda, sobre la gespa, fumant una cigarreta en el transcurs del primer temps.

Incidències: Partit disputat a l'històric camp del Collao, a Alcoi, davant de poc més de 1.000 espectadors. Entrada fluixa en part pel fet de jugar-se el partit en Dijous Sant, festiu a la Comunitat Valenciana. Nit fresca i pluja fina però constant al llarg de tot l'encontre, tot i que la gespa va aguantar prou bé i no va influir en el desenvolupament del partit. Moussa Bandeh i Dani Planchería van completar la convocatòria de 16 homes dels riberencs, que un desplaçament més no van comptar amb el suport de cap membre de la Junta Directiva del CE L'Hospitalet. Sí que hi va haver, en canvi, presència d'aficionats de l'Hospi. 14a visita de l'Hospi a Alcoi i 4a victòria, la primera per un marcador de 2-3. Feia més de 13 anys que els riberencs no guanyaven amb aquest guarisme a domicili (Espanyol B 2-3 Hospi, febrer de 1998).