Vídeo-resum de la primera part
Vídeo-resum de la segona part
Hi ha una dita en castellà que diu que "éramos pocos y parió la abuela". L'inici de temporada havia tingut gairebé de tot, i es que fins avui, fins que no hem obert la 13a jornada de lliga, l'actuació dels àrbitres, per bé o per malament, a favor o en contra, havia passat totalment inadvertida (de fet, com ha de ser). Avui, però, el col·legiat de Las Palmas Daniel Cardona Santana s'ha erigit en protagonista d'un partit que ell solet ha acabat mediatitzat amb decisions errònies, discutibles però, sobretot, incoherents. És aquesta incoherència, falta de criteri i d'eqüitat el que de veritat sap greu. S'entén que, com a essers humans, també els àrbitres puguin cometre errors; allò més greu és que, per exemple, a la primera meitat amonesti un jugador local per simular un penal i a la segona meitat no ho faci; que les pèrdues de temps dels uns no es tractin igual que la dels demés i que, a més, demostri una manca de total d'interpretació del partit, d'aquest esport que és el futbol, on no tot contacte és falta. Tot això ha condicionat la segona meitat d'un partit molt igualat, en què el Sant Andreu s'ha avançat gràcies a un penal inexistent, l'Hospi ha capgirat el marcador quan jugava amb 10 homes per la infantil expulsió de Velamazán i ha vist com al minut 94, el pitxitxi Miguélez feia el 2-2 definitiu que potser sí resultava just veient les ocasions dels uns i dels altres però que per casta, èpica i per allò que tots sabem, feia que el puntet sumat al Narcís Sala hagi tingut un regust un tant amarg.
Vídeo-resum de la segona part
Hi ha una dita en castellà que diu que "éramos pocos y parió la abuela". L'inici de temporada havia tingut gairebé de tot, i es que fins avui, fins que no hem obert la 13a jornada de lliga, l'actuació dels àrbitres, per bé o per malament, a favor o en contra, havia passat totalment inadvertida (de fet, com ha de ser). Avui, però, el col·legiat de Las Palmas Daniel Cardona Santana s'ha erigit en protagonista d'un partit que ell solet ha acabat mediatitzat amb decisions errònies, discutibles però, sobretot, incoherents. És aquesta incoherència, falta de criteri i d'eqüitat el que de veritat sap greu. S'entén que, com a essers humans, també els àrbitres puguin cometre errors; allò més greu és que, per exemple, a la primera meitat amonesti un jugador local per simular un penal i a la segona meitat no ho faci; que les pèrdues de temps dels uns no es tractin igual que la dels demés i que, a més, demostri una manca de total d'interpretació del partit, d'aquest esport que és el futbol, on no tot contacte és falta. Tot això ha condicionat la segona meitat d'un partit molt igualat, en què el Sant Andreu s'ha avançat gràcies a un penal inexistent, l'Hospi ha capgirat el marcador quan jugava amb 10 homes per la infantil expulsió de Velamazán i ha vist com al minut 94, el pitxitxi Miguélez feia el 2-2 definitiu que potser sí resultava just veient les ocasions dels uns i dels altres però que per casta, èpica i per allò que tots sabem, feia que el puntet sumat al Narcís Sala hagi tingut un regust un tant amarg.
Un partit que ha començat com volia Miguel Álvarez i com l'Hospi havia plantejat al llarg de tota la setmana: és a dir, traient la pilota al Sant Andreu, plantant cara i demostrant que la situació a la classificació és circumstancial, tractant de tu a tu un dels outsiders a disputar el play-off d'ascens per tercera temporada consecutiva. Immers en aquesta dinàmica l'Hospi, que saltava a la gespa artificial del Narcís Sala amb el mateix onze que golejava l'Atlètic Balears diumenge passat amb l'únic canvi (obligat) de Jordi Martínez per Marc Pedraza, era el primer a crear perill de debò sobre la porteria rival, després d'una passada creuada i a l'espai de Pitu veient l'arribada des del darrere de Corominas, que després d'un bon control deixava anar un fort xut des de l'interior de l'àrea i es trobava amb les mans d'Oliver, que amb una bona intervenció guanyava confiança i evitava el 0-1 en una acció que, si més no, deixava clares les intencions de l'Hospi (9').Van trigar els andreuencs a reaccions, en gran part per culpa de la gran pressió i agressivitat de l'Hospi, que amb prou feines van permetre la mobilitat dels homes més perillosos del Sant Andreu, que a més comptava amb les baixes d'homes importants com Héctor Bueno o Lluís Blanco. Amb aquest panorama, els recursos del conjunt de Natxo González es limitaven a algunes jugades a pilota aturada (bàsicament faltes laterals) i centrades des de les bandes buscant rematador dins l'àrea gran o bé una segona jugada. Seguint aquest patró, no era fins al minut 18 que els quadribarrats donaven el primer ensurt a la porteria de Craviotto, després d'una acció individual de Pere Tarradellas que l'11 andreuenc culminava amb una centrada que es passejava per l'àrea petita de Craviotto sense trobar rematador. Deu minuts més tard, els locals van seguir afinant el seu punt de mira en una jugada a pilota aturada, després que Dani Martí rematés fregant el pal esquerre una falta executada per l'ex del Benidorm, Dani Guillén (28').
Van ser els millors moments del Sant Andreu dintre del previsible del seu joc. Tanmateix, els de Natxo González van trobar en la banda dreta del seu atac (defensada per Moussa) una via clara per crear perill, amb les internades de Manteca o les pujades a l'atac del lateral Álex, motiu pel qual Álvarez optaria per fer retornar Barón a la seva posició natural i donar entrada a Hammouch per Moussa després del descans. Abans, però, hi hauria hagut temps per dues ocasions de gol més pels andreuencs que acabarien amb sort similar; primer en una nova connexió entre Dani Guillén i Dani Martí que el migcampista barceloní tornaria a enviar fora per ben poc, a l'esquerra de Craviotto (34'). L'altra en un cop de cap de Miguélez des del punt de penal que es perdria per sobre del travesser després d'una centrada franca d'Albert Manteca, de nou, des de la banda dreta (42'). Per la seva banda, amb el pas dels minuts l'Hospi havia perdut presència ofensiva i li va costar déu i ajuda superar la línia de tres quarts del seu atac.
La segona meitat, molt més moguda i en gran part gràcies a la desconcertant actuació de Cardona Santana, s'encetava amb el canvi de Moussa per Iván Hammouch, que provocava que l'Hospi tornés a tenir els seus laterals en les seves posicions naturals. Sense temps per massa cosa més i quan el respecte entre els dos equips era la tònica predominant, l'àrbitre canari es treia de la màniga un penal increïble comès per Manel Viale per, segons Cardona Santana, "agafar un rival de la samarreta" en una acció que ni els mateixos jugadors del Sant Andreu havien protestat (51'). Òbviament, tots els jugadors de l'Hospi van envoltar el col·legiat, que es va mostrar impertèrrit davant les protestes dels riberencs i es va reafirmar en la seva decisió, en una decisió realment increïble. Fet el mal, calia que Miguélez, el màxim golejador del Sant Andreu i del grup tercer anotés el gol, cosa que va fer després d'enviar col·locat i lluny de l'abast de Craviotto el seu xut des dels 11 metres. Era el minut 52, i després d'haver sortit indemne del joc directe del Sant Andreu durant gairebé una hora de partit, l'Hospi es veia per darrere del marcador per culpa d'una injusta decisió.El gol i el context que l'envoltava va deixar l'Hospi grogui durant uns minuts tot i que el Sant Andreu, més fidel que mai al seu estil, va endarrerir les línies i va donar per bo l'1-0 a l'espera de poder ampliar distàncies en un contraatac. Enmig d'aquest 'espectacle', Cardona Santana va continuar perdent els papers per la seva falta d'equanimitat a l'hora s'assenyalar les faltes, fet que va provocar les protestes de Toni Velamazán, que al minut 64 veia la targeta groga. Només 4 minuts més tard, el capità de l'Hospi, en una acció tan infantil com innecessària, veia la segona groga i la pertinent targeta vermella després de picar un llançament de falta quan prèviament havia demanat la tanca defensiva. Acció indigna d'un jugador amb el seu currículum i que, tal i com estava al marcador, suposava un llast pràcticament definitiu per a l'Hospi, que cada vegada veia l'empat més com una utopia que no pas com una realitat.
Res més lluny d'aquesta realitat, l'Hospi va treure a passejar la ràbia de les millors ocasions, va fer gala de la seva qualitat i del seu amor propi i va protagonitzar una reacció de campió. Afortunadament, l'1-0 amb 10 jugadors va durar ben poc, ja que al minut 70, els riberencs aconseguien el gol de l'empat. Era en una acció que començava en una falta botada per Corominas propera al vèrtex esquerre de l'àrea andreuenca, que obligava Oliver a fer una gran intervenció; el rebuig el recollia Pitu, escurat en banda, que es col·locava la pilota, centrava llarg al segon pal i trobava el cap de Jordi Martínez, el més alt de la classe, que connectava la pilota i l'enviava directa al fons de la xarxa, ben lluny de les mans d'Oliver. De nou, i tal i com va passar l'any passat al Prat, el 'cuetes' tornava a guanyar-li la partida al jove porter, nascut a l'Hospitalet.En poc temps, les tornes havien girat i ara era el Sant Andreu el que havia de moure fitxes i donar la cara, jugant a casa contra un equip de la zona baixa, jugant amb un home més des de feia una bona estona i després de sis partits sense conèixer la victòria. Però la bona feina i col·locació de l'Hospi tot i la inferioritat numèrica, l'entrada d'Alfonso i de Manel per reconstruir l'equip i la poca capacitat de reacció de Natxo González, que va trigar massa a donar entrada a jugadors de refresc per revitalitzar l'equip, van evitar la reacció dels quadribarrats, que lluny de sovintejar l'àrea de Craviotto encara van veure perillar el punt quan Cristian Alfonso, després d'una gran jugada individual en què va trencar la cintura de Pelegrí, va creuar en excés el seu xut davant la sortida d'Oliver en una acció que hauria pogut suposar l'1-2 (78').
L'entrada de Joel i d'Aday per Manteca i Xavi Moro va ser la recepta que el míster andreuenc va creure convenient per treure el Sant Andreu de l'atzucac en què es trobava, però primer Tarradellas amb un xut de canari que Craviotto blocava sense problemes (86') i després Miguélez, que enviava una centrada d'Aday gairebé a la Plaça Orfila (88') van desprofitar les úniques dues ocasions amb cara i ulls dels locals abans que el deliri (per desgràcia momentani) s'apoderés del Narcís Sala: corria el minut 91 i David Corominas, el mag de Vilassar de Mar, executava de forma magistral un llançament de falta davant del qual, ara sí, Oliver no va poder fer-hi res. Temps de descompte, 1-2, alegria al camp, als jugadors i a les grades, on els aficionats de l'Hospi es van fer veure i sentir més que mai davant d'un gol que donava tres punts importantíssims als de Miguel Álvarez.
Però com que l'alegria acostuma a durar ben poc a casa del pobre, els quatre minuts de descompte (maleït descompte) se li van fer tan eterns a l'Hospi que Miguélez, de nou Miguélez, en un embolic dins l'àrea rematava com podia des del punt de penal i enviava l'esfèrica al fons de la xarxa (94'), aconseguint el 2-2 i deixant cares llargues als jugadors de l'Hospi, que havien tingut a tocar un triomf de prestigi. Una acció, la del gol, que va suposar l'expulsió de Craviotto en veure la segona targeta groga del partit per, segons, Cardona Santana, perdre temps. Inaudit.
L'expulsió de Craviotto (95'), deixava l'Hospi amb 9 i, fets els tres canvis, donava pas a la imatge del partit amb Iván Hammouch defensant la porteria visitant, tot i que el defensa egarenc no va haver d'intervenir en cap jugada abans que el col·legiat canari assenyalés la fi del partit. Un final que va venir acompanyat d'una trifulca entre Aday i Lucas Viale, en part provocada per l'actuació de l'àrbitre grancanari que, afortunadament, no va tenir més conseqüències. Sí que en tindrà, en canvi, les expulsions de Velamazán i, especialment, la de Craviotto, que amb Dani Planchería lesionat, obligarà Miguel Álvarez a confiar en els porters del Juvenil A per defensar la porteria de l'Hospi diumenge vinent davant de l'Ontinyent. Pel que fa al partit, punt agredolç l'aconseguit després de la reacció i del partidàs realitzat, que es pot donar per bo després dels empats de l'Atlètic Balears i de Lleida aquest matí i que deixa l'Hospi fora del descens a l'espera que Castelló, Grama i Santboià juguin aquesta tarda. Només la victòria de tots tres equips farien caure els d'Álvarez a la zona de descens. Però el cel comença a obrir-se...FITXA TÈCNICA
UE SANT ANDREU: Oliver, Álex Cacho, Dani Guillén, Pelegrí, Moyano, Dani Martí, Xavi Moro (Joel, 79'), Tarradellas, Manteca (Aday, 79'), Miguélez i Matamala.
CE L'HOSPITALET: Craviotto, Barón, Moussa (Iván Hammouch, 46'), Manel Viale, Lucas Viale, Toni Velamazán, Corominas, Jordi Martínez, Eloi Fontanella (Cristian Alfonso, 65'), Pitu i Cirio (Manel, 71').
Gols: 1-0 Miguélez (52', penal); 1-1 Jordi Martínez (70'); 1-2 Corominas (91'); 2-2 Miguélez (94').
Àrbitre: Daniel Cardona Santana (Las Palmas). Malament i, sobretot, incoherent i poc equitatiu. Ha amonestat amb targeta groga els locals Miguélez (8'), Dani Guillén (19') i Pelegrí (53') i els visitants Moussa (27'), Manel Viale (51'), Cirio (61') i Manel (72'). Ha expulsat per doble amonestació els jugadors de l'Hospi, Toni Velamazán (64' i 68') i Carlos Craviotto (84' i 95').
Incidències: partit disputat al Narcís Sala de Barcelona davant d'uns 1.200 espectadors. Matí agradable i assoleiat. Presència a la graderia dels exentrenadors de l'Hospi, Jordi Vinyals i Ángel Pedraza, així com de l'actual tècnic del Santboià, Quim Ayats, de l'exjugador de l'Hospi Santi Pou o del jugador andorrà del Girona, Marc Bernaus. Aquest Sant Andreu-Hospi ha estat el partit de la jornada del Marcador Catalunya de Radio Marca, un partit pel qual s'ha hagut de pagar 15 euros per l'entrada de general i 20 per la tribuna. Rubén García i Sergi Pagès han completat la convocatòria de 16 homes feta per Miguel Álvarez.
