Superats | CE l'Hospitalet 0-1 Lleida Esportiu

- L'Hospi perd el quart partit del curs a l'Estadi i se situa a sis punts del quart classificat.
- Un gol de Forniès (55') resol un partit poc lluït i sense gairebé ocasions de gol.
- Primera victòria en la història dels blaus davant l'Hospi (fins ara, tres empats i dues derrotes). 

- SALA MULTIMÈDIA: rodes de premsa, galeria de fotos i vídeoresum del partit.

FITXA TÈCNICA 

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Peque, Valentín, Aleix, Agus, Vivi, Canario (Carreras, 67'), Luque, Morgado (Javi Martínez, 77'), David Haro i Èric Via (Joel, 56'). 

LLEIDA ESPORTIU: Pau Torres, Barreda, Raúl Fuster, Fragoso, Pau Bosch, Pedro Baquero, Nieto (Chupe, 81'), Albistegi, Salva Chamorro (Dieguito, 88'), Miramón i Forniès. 

Gol: 0-1 Forniès (55'). 

Àrbitre: Javier Iglesias Villanueva (Galícia). Ha amonestat els locals Aleix (70'), Luque (72') i Peque (86') i els visitant Fragoso (50'). 

Incidències: partit corresponent a la jornada 29 del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 800 espectadors. Matí assolellat però fresc a l'Hospitalet. Bona afluència d'aficionats del Lleida Esportiu. A l'Hospi, José Rodríguez i Oliver han completat la convocatòria; al Lleida Esportiu ho han fet Jorge i Osado.

Era el dia per fer un pas endavant i no hi ha hagut sort. O encert. O cap de les dues coses. Sense ser netament superior el Lleida Esportiu ha superat l'Hospi al marcador i a la gespa sense necessitat de fer gran cosa. De fet, n'han fet prou amb clavar la primera rematada entre pals de tot el partit, ja endinsats a la segona meitat, per sumat tres punts d'or que fan els d'Idiákez forts en zona de playoff i que situen l'Hospi en zona de ningú, a sis del quart classificat i vuit per sobre de la primera referència de descens. En aquella lluita d'objectius, mentre els uns miren cap amunt el tècnic continua amb el discurs d'afermar la permanència. I ben mirat, te raó: es jugarà millor o pitjor, la pilota entrarà o no, però mai cal perdre el món de vista ni oblidar qui som, què tenim i quins rivals hi ha. Parlàvem d'il·lusió, parlar de fites importants, però res com assegurar-se un any més a Segona B per seguir la màxima kikista: partit a partit. Per molt que els partits siguin per oblidar, com el d'avui.

D'inici, recanvis obligats per la sanció d'Alcaraz i la lesió de Bueno. Línia defensiva titular i entrada de Luque i Canario al mig del camp. A més, un cop recuperat de la seva lesió, Èric Via tornava a l'onze i desplaçava Boris Garrós, titular a Alcoi, directament a la graderia de l'Estadi. Una graderia que avui presentava un aspecte millor que l'habitual, també en part gràcies a l'afluència de públic visitant. Els d'allà i els d'aquí, però, han viscut una primera part lamentable quant a qualitat i emoció. Podem parlar de partit tàctic, de respecte... però el cert és que l'Hospi i el Lleida Esportiu han disputat una primera meitat avorridíssima i sense gairebé ocasions, tot i els tímids intents d'ambdós equips. Així les coses, l'avui tècnic riberenc Jordi Jódar (que ha acabat expulsat) tampoc no ha hagut de redreçar el rumb d'un Hospi poc incisiu amunt però còmode al darrere.

Però com que hem esmorzat bé (els pinchos del bar de la Uni haurien de ser patrimoni d'alguna cosa de la Humanitat), hem volgut ser generosos i destacar com a accions dignes d'acabar al fons de la xarxa jugades que en un partit normal haguessin passat desapercebudes, com ara una doble i innocent rematada dins l'àrea riberenca per part del Lleida Esportiu que la defensa local ha tret sense massa angúnies (12'). O com una rematada llunyana, centrada i fluixa, de Valentín Merchán que ha provocat, possiblement, l'única intervenció de Pau Torres en tot el partit (29'). Però si ens posem així, evidentment cal parlar de la que ha estat l'ocasió més clara del primer acte, després d'una bona acció personal de Nieto en banda dreta, d'una millor centrada i d'una rematada de cap de Salva Chamorro que ha s'ha perdut per sobre del travesser local (36'). Massa poc bagatge com perquè cap dels dos equips fes mèrits per marxar al descans amb res més que el zero a zero inicial.

A la segona meitat, mateixa dinàmica (respecte i poca ambició) fins que una pèrdua al mig del camp de l'Hospi l'ha aprofitada Jorge Miramón per endur-se l'esfèrica i fer una passada llarga cap a David Forniès; el valencià es plantava tot sol davant Craviotto, feia passar la pilota entre les cames del meta lleidatà i l'allotjava al fons de les malles per fer el gol que acabaria sent decisiu (56'). Acte seguit, l'Hospi feia el primer canvi amb un Èric Via que deixava el seu lloc a Joel Méndez. Més tard ha estat Rubén Carreras qui ha substituït Canario però cap dels dos futbolistes ha estat revulsiu per un Hospi especialment espès en la parcel·la defensiva, en gran part culpa del bon treball d'un Lleida Esportiu que s'ha mostrat ben sòlid en la reraguarda i que ha sortit amb perill al contracop.

Els d'Idiákez han gaudit d'algun contraatac vàlid per sentenciar el cotarro, i per perdonar encara ho haurien acabat pagant si l'Hospi hagués tingut un xic de fortuna. Per exemple al minut 82, amb un enrenou dins l'àrea que acabava amb la pilota d'excursió per la frontal i amb un xut de Vivi que marxava a córner després de picar en un defensa amb Pau Torres clavat sota pals. Dos minuts més tard ha estat Joel qui ha rematat massa alta una bona assistència de David Haro, batallador com sempre però poc lluït en un partit gris de tot el col·lectiu. Aleshores, Javi Martínez ja havia ingressat al terreny de joc, però l'andalús tampoc no ha pogut contribuir a aconseguir un empat que hauria pogut arribar en algun dels serveis de cantonada de què ha gaudit l'Hospi al tram final d'un partit que deixa l'Hospi en zona neutra a 9 partits del final.