- Quarta visita consecutiva de l'Hospi al Collao amb resultat positiu (una victòria i tres empats).
- SALA MULTIMÈDIA: galeria d'imatges, rodes de premsa i vídeoresum del partit.
FITXA TÈCNICA
CD ALCOYANO: Jero, Devesa (Gabarre, 92'), Mongil, Óscar López, Mario Fuentes, Javi Rubio, Nico Cháfer, Kike López, Israel Jerez (Francis Ferrón, 53'), Rubén Ramos i Pituli (Pablo Carbonell, 84').
CE L'HOSPITALET: Craviotto, Peque, Valentín, Aleix, Agus, Alcaraz, Vivi, Morgado (Luque, 74'), Bueno (Canario, 61'), Boris (Javi Martínez, 63') i David Haro.
Àrbitre: Miguel Sánchez-Seco Otero (Madrid). Ha amonestat els locals Mario (14'), Javi Rubio (21') i Devesa (88') i els visitants Vivi (12'), Morgado (57'), Javi Martínez (86') i Agus (95'). Ha expulsat Alcaraz per doble amonestació (32' i 68').
Incidències: partit corresponent a la jornada 28 del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat a l'estadi El Collao davant de 1.928 espectadors. Tarda assolellada a Alcoi. A l'Hospi, Oliver i José Rodríguez han completat la convocatòria; a l'Alcoyano ho han fet Payá i Josemi Perona.
Passaran els anys i les dècades i continuarem sense acabar d'establir quins factor determinen l'encert o desencert d'un equip de cara a porteria. Si es pot treballar molt, poc o gens, si és una simple qüestió d'atzar, si cal donar-hi la importància que sovint se li dóna. Al final, és clar, això del futbol se sol limitar a mirar quants gols marca cada equip i quants punts s'acaben sumant. Ahir al Collao un punt va volar a favor dels rivals mentre l'Alcoyano i l'Hospi en sumaven un altre que els permet arribar a la jornada 28 amb 41 punts i passar la setmana a quatre punts del quart i a sis del tercer. Un punt que, pel que fa als riberencs, té una lectura agredolça: els de Ramírez van posar-hi les ocasions i van assecar la producció ofensiva d'un Alcoyano bloquejat. Però als darrers 25 minuts va tocar aguantar amb un home menys: tocava no perdre el que s'havia aconseguit fins ara i l'Hospi va aconseguir-ho amb escreix. Va competir, com sempre. I això, a diferència de l'encert de cara a gol, si és controlable. I és innegociable.
Kiko Ramírez disposava d'inici un onze amb dues novetats respecte el que saltava set dies abans davant del Mestalla: Vivi tornava a ocupar plaça al pivot defensiu després del partit de sanció i feia asseure Luque a la banqueta; a dalt, Boris era titular per primer cop a domicili en substitució d'un Rubén Carreras que ni tan sols va viatjar a Alcoi. Un dels temors dels riberencs era que l'Alcoyano imprimís un ritme de joc alt i que el joc directe, en conjunció amb els ànims de la parròquia local, convertís el partit en una bogeria des del primer minut. Res més lluny de la realitat, el domini de l'Alcoyano es va limitar a una possessió de pilota lleugerament superior a la de l'Hospi i a acumular un nombre excessiu d'imprecisions que van desesperat el públic del Collao. L'interès dels primers minuts es va centrar en les trifulques entre Mario Fuentes i Boris, que van acabar amb el central madrileny amonestat. De la falta resultant en va sortir el primer xut del partit, a terme de Rubén Alcaraz, i blocat sense complicacions per Jero (15').
El porter de l'Alcoyano es va acabar erigint en salvador del seu equip, ja que els atacants de l'equip de Carlos Sempere van estar absolutament desapareguts. A l'altra àrea, el jove porter alcoianista apareixia en dues ocasions abans de la mitja hora de partit per salvar el gol visitant. Primer, traient una bona rematada de David Haro dins l'àrea gran (25') però, sobretot, volant i estirant la mà per enviar a córner un llançament de falta magistralment executat per Rubén Alcaraz (29'). Contra tot pronòstic, era l'Hospi qui era més a prop del gol i l'Alcoyano qui havia de treballar més de l'esperat. Dos minuts més tard, David Haro no arribava per ben poc a connectar una bona centrada de Peque (31') i a tocar del descans, novament Rubén Alcaraz provava sort des de mitjana distància amb un xut alt (41'). Ocasions, únicament, de l'Hospi: res de res a l'altra àrea, amb un Carlos Craviotto que va viure, possiblement, un dels partits més tranquils del curs.
A la represa, lluny que la decoració canviés, el respecte continuaria marcant el devenir d'un segon temps on la por a perdre mediatitzaria el futbol de tots dos equips. L'Hospi, ordenat, buscava la seva opció a la contra i, al darrere, en feia prou amb ser intens per frenar els tímids intents de l'Alcoyano. I és que de fet, ja amb Francis Ferrón sobre el terreny de joc, seria l'Hospitalet qui tornaria a quedar més a prop del gol. Primer Jero s'estirava bé per aturar un xut de Rubén Alcaraz i, en segon lloc, seria Mario Fuentes qui treia sobre la mateixa línia de gol una bona rematada de Vivi a la sortida d'un córner (67'). Just abans, l'Hospi havia fet un doble canvi: Bueno, lesionat, deixava el seu lloc a Canario i Javi Martínez entrava per Boris Garrós, que va fer un bon partit, barallant-se amb els centrals locals. Però és clar: ser de l'Hospi comporta patir i el partit d'Alcoi anava massa tranquil...
Minut 68, cop d'Alcaraz a Javi Rubio, croqueta del migcampista per exagerar l'acció i segona groga per a Alcaraz, que deixava l'Hospi amb 10 homes en el tram més complicat de partit. Evidentment, els de Sempere van fer una passa endavant... però sense exagerar. Tan poc es va notar el canvi que Craviotto va continuar sense treballar més que en algun córner picar sense conseqüències. Francis Ferrón tindria la millor ocasió dels locals en una rematada dins l'àrea que es perdia per sobre del travesser (72'). L'Hospi esgotava el tercer canvi amb l'entrada de Luque per Morgado per mirar de reforçar el mig del camp però seria Canario qui es posaria l'equip a l'esquena per esmorteir un partit que acabaria a l'àrea de l'Alcoyano. Perquè al final, en sis minuts de descompte eterns, l'Hospi encara va tenir-ne dues de clares per fer saltar la banca, però ni David Haro ni Agus, en dues accions gairebé consecutives, van trobar el camí d'un gol que hauria fet embogir l'equip. Al final, sense gols i un punt per a cada equip, un punt de caldrà fer bo diumenge a l'Estadi davant el Lleida Esportiu.
Passaran els anys i les dècades i continuarem sense acabar d'establir quins factor determinen l'encert o desencert d'un equip de cara a porteria. Si es pot treballar molt, poc o gens, si és una simple qüestió d'atzar, si cal donar-hi la importància que sovint se li dóna. Al final, és clar, això del futbol se sol limitar a mirar quants gols marca cada equip i quants punts s'acaben sumant. Ahir al Collao un punt va volar a favor dels rivals mentre l'Alcoyano i l'Hospi en sumaven un altre que els permet arribar a la jornada 28 amb 41 punts i passar la setmana a quatre punts del quart i a sis del tercer. Un punt que, pel que fa als riberencs, té una lectura agredolça: els de Ramírez van posar-hi les ocasions i van assecar la producció ofensiva d'un Alcoyano bloquejat. Però als darrers 25 minuts va tocar aguantar amb un home menys: tocava no perdre el que s'havia aconseguit fins ara i l'Hospi va aconseguir-ho amb escreix. Va competir, com sempre. I això, a diferència de l'encert de cara a gol, si és controlable. I és innegociable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada