Qüestió de decència

Imatge: Jordi Mestres / Futbol Catalunya

No aprofundirem massa en temes legals, bàsicament perquè considero que no hi entenc un borrall. A diferència d'altres que s'embarquen en aventures per les quals no estan capacitats/des, prefereixo no complicar-me la vida. Sí, tot va pel sidral aquest de la Seguretat Social, que dilluns va adquirir una nova dimensió arran de la informació que va publicar el periodista català Manuel Segura a Futbolcatalunya.com, una informació que, ras i curt, recollia la decisió de l'actual Junta Directiva del Centre d'Esports l'Hospitalet de sol·licitar el preconcurs de creditors per tal de guanyar temps a l'hora de negociar el pagament de la quantitat que li reclama la Seguretat Social i que segons les fonts de què disposem se situa al voltant dels 850.000 euros. En paral·lel, el president sortint (Miguel García) defensa que hi ha una document, signat pel seu successor Antonio Castellano en el qual queda reflectit que hi ha una quantitat que volta els 700.000 euros destinada a pagar aquesta quantitat, mentre que Castellano declarava ahir dimarts a l'Esportiu que aquesta xifra era força inferior.

No entraré en aquest debat perquè considero que si hi ha proves que demostrin quina és la xifra real destinada a aquest efecte, tant l'un com l'altre les haurien d'aportar quan sigui necessari. Fins i tot, em pot no arribar a preocupar la demanda del preconcurs de creditors per part del club perquè, efectivament, pot tractar-se d'una simple maniobra per guanyar temps... sempre i quan les coses es facin bé, amb criteri i, sobretot, amb les cartes sobre la taula. De cara. I aquí és on tot grinyola. Em molesta sobremanera que, un cop més, una Junta Directiva que en el seu 50% encara ha de ser aprovada per l'Assemblea, s'hagi passat literalment pel forro el soci del Centre d'Esports l'Hospi. Que sí, que som quatre gats i que segurament a qui vesteix americana i corbata, fuma puros i es fot els canapès el descans dels partits (quan deien que no hi havia diners per destinar a comunicació) li resbala profundament el que els socis pensem sobre res que envolti el club.

Resulta que aquesta gent s'ha pres la llicència de decidir entrar en un preconcurs de creditors (una decisió que així, de primeres, sembla força important) sense no només consultar la massa social en una Assemblea extraordinària, sinó que ni tan sols han donat cap tipus d'explicació. Perquè el comunicat oficial que va emetre ahir el club no es pot qualificar ni de broma pesada; és una autèntica burla a aquells que estimem de debò l'Hospi i que no l'abandonem quan veiem que no podem treure'n profit (després alguns tornen quan oloren carn fresca). Un comunicat que ve a dir alguna cosa així com: "hem fet un moviment per mirar d'assegurar el futur del club en clau econòmica però no us la consultem. Ni us donem cap tipus d'explicació. I doneu-nos les gràcies perquè si ahir no ho hagués publicat un mitjà no us haguéssim dit res". Ep, i tan tranquils, eh?

D'això se'n diu tenir molt poca vergonya. "A tu disposición, como a la de todos nuestros socios y seguidores" deia el passat dissabte 'Antonio Castellano'. Potser en lloc de disposición volia dir deposición o, simplement, la disposició és la de rebre els calés de la quota de soci cada temporada i callar i veure com unes persones fan i desfan al Centre d'Esports l'Hospitalet sense tenir en compte l'opinió dels socis de l'entitat. És una simple qüestió de decència, de respecte cap a tots aquells que paguem. La nova etapa de l'Hospi, la de la presidència de Castellano arrencava amb la transparència i l'obertura a massa social i ciutat com un dels eixos principals, una transparència que cinc mesos després es tradueix en no consultar ni explicar als socis l'entrada d'un club amb 58 anys d'història en un preconcurs de creditors.

S'ha de reconèixer, però, una virtut a aquesta Junta Directiva (que per cert, s'ha vist ampliada en la seva configuració amb l'entrada d'un nou membre i també amb la presència d'algun assessor -PSC style-): han aconseguit posar d'acord el soci del Centre d'Esports l'Hospitalet, que se sent estafat i burlat pels qui diuen manar al club (d'això n'haurem de parlar un altre dia, de qui és el president i de qui acaba manant a l'Hospi). En cinc mesos, lluny d'esclarir quin és el projecte de futur que envolta l'Hospi, l´únic que s'ha fet és apedaçar, fer millores puntuals destinades a guarnir la imatge del club (que certament no era del tot bona) però descuidant per complet l'estructura, que a la llarga és el que importa. O serà que potser interessava que tothom es fixés en la façana per anar fent i desfent per dins? Només així s'entén l'haver prescindit d'un perfil de persones mitjançant el veto de directius afins al partit que governa a l'Ajuntament i haver optat per un altre perfil, més servil, d'aquells que se saben moure per interès. Sense ètica, amb al·legalitat.

I això del preconcurs sortirà bé. O no. A alguns dels que ho han decidit tant els fa: quan se'n cansin marxaran i deixaran el club en la situació que estigui, marxaran (igual que ja ho van fer en el seu dia) i els que es quedin, que s'apanyin. Perquè això funciona així, perquè al món del futbol no hi ha massa gent que entri a un club de futbol per amor a l'art, més encara quan la seva vinculació prèvia a l'entitat és nul·la o, potser, fruit d'amistats. Interessos i més interessos. Apariència; ser a la foto. Però ja ho diu la dita: que la mona, encara que es vesteixi de seda, és mona.