- Els riberencs no han sabut aprofitar l'estat d'ansietat de l'Hércules i han acabat perdent fruit de les nombroses errades individuals.
- Revolució de sortida: fins a sis jugadors que no van jugar contra l'Atlètic han estat titulars avui al Rico Pérez.
- SALA MULTIMÈDIA: galeria d'imatges i rodes de premsa dels entrenadors.
FITXA TÈCNICA
HÉRCULES CF: Chema, Rafita (Quero, 63'), Paco Peña, Atienza, Fran González, Indiano (Martins, 28'), Chechu, Miñano, Portillo, Casares (Fernando, 58') i Adrià.
CE L'HOSPITALET: Oliver, Peque, Valentín, Aleix, José Rodríguez, Alcaraz, Vivi (Luque, 55'), Bueno, Morgado (Joel, 78'), David Haro i Via (Carreras, 67').
Gols: 0-1 Morgado (20'); 1-1 Atienza (63'); 2-1 Paco Peña (78').
Àrbitre: Jesús Benjumea Álvarez (Andalusia). Ha amonestat els locals Chechu (9'), Rafita (16'), Martins (37'), Atienza (40') i Paco Peña (91') i els visitants Vivi (26') i Luque (64').
Incidències: partit corresponent a la jornada 26 del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat a l'estadi José Rico Pérez d'Alacant davant d'uns 4.000 espectadors. Tarda agradable. A l'Hospi, Ayoub i Nacho han completat la convocatòria; a l'Hércules ho han fet Iván Buigues i Lázaro.
L'Hospi va deixar escapar viu l'Hércules quan va tenir el seu moment... i ho va acabar pagant. Ras i curt aquesta frase serveix per il·lustrar la tercera derrota consecutiva d'un Hospi que ahir va deixar una imatge agredolça en un partit que es va posar ben aviat de cara amb el tercer gol a la Lliga de Pablo Morgado. El cert és que els primers quaranta-cinc minuts de l'Hospi van deixar coses bones, però també aquella sensació que la segona part es podria fer molt llarga tot i la bogeria viscuda al Rico Pérez. I és, en clau herculana, ha de ser molt complicat per als seus jugadors (sense entrar en culpables ni en més històries) que al minut 5 de partit ja t'estiguin xiulant per rematar malament. Vaja, que des de l'inici el públic imposa una pressió brutal (i fins i tot innecessària) que acaba per bloquejar el futbolista. I això que ahir l'Hércules se'n va acabar sortint gràcies a la pilota aturada i a que Paco Peña va tenir el dia bo (o un de menys dolent). Quan l'Hospi va voler reaccionar ja era massa tarda; retorn de buit cap a Catalunya amb autocrítica a la maleta: sense competir, sense intensitat màxima, sense concentració, aquest Hospi és un equip vulgar i vulnerable.
I això que Kiko Ramírez presentava sis novetats respecte de l'onze titular que va saltar contra l'Atlètic: Oliver, José Rodríguez, Èric Via, Vivi, Bueno i Morgado no van jugar ni un sol minut contra els balearicos i ahir, en canvi, van sortir tots d'inici. En un començament de partit frenètic: la defensa de tres (i avançada) de l'Hércules va generar que el partit no tingués pausa i si una constant sensació de perill. Va avisar l'Hércules passats els cinc minuts de partit, primer amb una rematada de Chechu (el millor de l'Hércules ahir) (7') i després amb una pèssima resolució de Portillo després d'una pèrdua de l'Hospi (8'). L'Hospi es va haver de posar les piles i va començar a rondar la porteria visitant, primer amb un xut de falta desviat d'Alcaraz (13') i després amb un bon cacau de Bueno al qual havia de respondre Chema (14'). El partit s'havia traslladat a terreny herculà, però seria en una acció de contracop i després d'un mal refús que Alcaraz agafaria la pilota, assistiria Pablo Morgado i aquest, amb gran mestria, resolia davant Chema per fer pujar el 0-1 a l'electrònic (20').
Poc abans Portillo havia rematat fora quan el més fàcil hagués estat posar-la dins. Va ser el moment de l'Hospi, que no va saber estabornir un Hércules massacrat pels nervis, la pressió, les targetes i que, a sobre, va veure com Carlos Indiano es ressentia dels seus problemes al turmell. Amb Martins al camp, la dinàmica tampoc és que canviés en excés: Rafita per la dreta i Adrià per l'esquerra van mirar de dur perill a l'àrea riberenca, però va ser Javi Casares qui va quedar-se més a prop del gol amb una rematada a boca de canó que va trobar una resposta esplèndida d'Oliver (43'). Abans, el perill havia arribat a l'altra àrea, quan novament José Ángel Bueno topava amb una gran intervenció de Chema per evitar el que hauria estat un 0-2 tranquil·litzador (39').
Perquè sabíem positivament que un 0-1 a Alacant, per molta tensió que s'hi respirés, era una renda mínima, escassa. Que calia patir i caçar algun contracop per matar el partit. Però ni hi va haver sort i, durant moltes fases de partit, ni tan sols presència en camp contrari. El xut des de la frontal de David Haro en una acció de contracop (47') va ser un miratge en el monòleg que va protagonitzar l'Hércules al segon temps. Primer va ser Casares amb un xut que marxava a córner (46') i després, molt més clara, la que va fallar Portillo quan ho tenia tot a favor per fer l'empat (56'). Totes les cartes van quedar boca amunt quan Herrero va fer entrar Fernando Rodríguez al terreny de joc i, pocs minuts després, i potser de la manera menys esperada, els locals igualaven el partit. Seria en una acció d'estratègia, en què Atienza s'elevaria per sobre de la resta de defenses per enviar la pilota, amb el cap, al fons de la xarxa (64').
El gol, evidentment, va donar ales als jugadors herculans i, també, a una parròquia crítica però animosa. L'Hospi no va trobar la manera de sortir del carreró i el segon gol local era una simple qüestió de temps. Primer avisaria Javi Casares, també prou participatiu durant tot el partit, amb una acció personal que culminava en un xut desviat (74'). Molt més encertat estaria només quatre minuts després el capi local, Paco Peña, que no s'ho pensava dues vegades per recollir un refús a la frontal de l'àrea i amb cama dreta ajustar la pilota al pal esquerre de la porteria d'Oliver (78'). Gran gol per consumar una remuntada que, sincerament, s'olorava durant tot el segon temps. Només aleshores l'Hospi va recuperar voluntat i terreny. Gairebé de forma testimonial, Rubén Carreras va disparar massa fluix a les mans de Chema quan havia fet el més complicat (marxar de la resta de defenses). Era el minut 87 i ni abans ni després l'Hospi aconseguiria crear perill tot i gaudir d'algun córner i falta lateral.
L'Hospi va deixar escapar viu l'Hércules quan va tenir el seu moment... i ho va acabar pagant. Ras i curt aquesta frase serveix per il·lustrar la tercera derrota consecutiva d'un Hospi que ahir va deixar una imatge agredolça en un partit que es va posar ben aviat de cara amb el tercer gol a la Lliga de Pablo Morgado. El cert és que els primers quaranta-cinc minuts de l'Hospi van deixar coses bones, però també aquella sensació que la segona part es podria fer molt llarga tot i la bogeria viscuda al Rico Pérez. I és, en clau herculana, ha de ser molt complicat per als seus jugadors (sense entrar en culpables ni en més històries) que al minut 5 de partit ja t'estiguin xiulant per rematar malament. Vaja, que des de l'inici el públic imposa una pressió brutal (i fins i tot innecessària) que acaba per bloquejar el futbolista. I això que ahir l'Hércules se'n va acabar sortint gràcies a la pilota aturada i a que Paco Peña va tenir el dia bo (o un de menys dolent). Quan l'Hospi va voler reaccionar ja era massa tarda; retorn de buit cap a Catalunya amb autocrítica a la maleta: sense competir, sense intensitat màxima, sense concentració, aquest Hospi és un equip vulgar i vulnerable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada