David Haro, centenari riberenc

Millor impossible. David Haro va viure un aniversari en riberenc excel·lent en l'aspecte personal i col·lectiu: el vallesà va obrir la llauna a Vila-real amb una diana de penal -que ell mateix havia forçat robant la cartera a un central rival i rebent la falta- i va ser un cop més determinant per contribuir a mantenir la dinàmica positiva de l'equip, que ja suma 9 jornades sense perdre. Però més enllà del moment de forma puntual, amb 10 gols a la Lliga i segon màxim golejador del grup 3, el partit al camp del Villarreal B va ser el número 100 del menut extrem amb la samarreta de la franja vermella. Segona etapa al club de David Haro Iniesta (l'Ametlla del Vallès, 1990), peça determinant en la remuntada classificatòria de l'any passat i, novament, enguany. Els seus gols (ja n'ha marcat 31 en cent partits) han estat sovint determinants per als riberencs, que s'han encomanat al seu encert per lligar un seguit de campanyes històriques quant a la classificació. El pas pel Nàstic, discret per les poques oportunitats que va tenir amb Javi Salamero, li va servir com a experiència, per tornar amb força i per reivindicar-se com a futbolista en el seu retorn amb l'Hospi.

Ja en el seu primer any a l'Hospi, David Haro va mostrar-se com un dels jugadors més destacats a les ordres de Jordi Vinyals. El tècnic de Cardedeu deia d'ell que si volia, Haro arribaria lluny com a futbolista només que cregués més en ell mateix; aquella temporada (2011-2012), el vallesà va disputar 29 dels 37 partits de Lliga i, juntament amb Musa Bandeh i David Prats, va ser l'únic futbolista de la plantilla que va disputar els cinc partits d'una edició històrica a la Copa del Rei, que va acabar amb l'eliminatòria davant el FC Barcelona. Una inoportuna lesió a inicis de la segona volta va tallar la progressió d'Haro i l'equip se'n va ressentir: una victòria en set partits van complicar l'accés al playoff als riberencs, que finalment van acabar en sisena posició. Haro va anotar cinc gols a la Lliga (un doblet contra el Gandia a la segona volta) i un a la Copa del Rei contra el Manacor: el primer d'oficial amb la samarreta de l'Hospi. El seu bon paper individual, com dèiem, va suscitar l'interès d'equips més importants com ara el Nàstic.

A diferència de l'Hospi, al Nàstic Haro mai va arribar a sentir-se còmode i l'aventura va durar tot just un any, el temps que va trigar l'Hospitalet a recuperar-lo. Hi va confiar novament Quique Cárcel i, coses del destí, tres mesos després es retrobaria amb Kiko Ramírez, el seu primer entrenador a Tarragona. Una temporada 2013-2014 per emmarcar, sens dubte, la de David Haro: 3.434 minuts de joc a la Lliga i 42 partits de 44 possibles disputats; tan sols es perdia per sanció el partit a casa contra l'Olímpic i, per lesió, el duel de la segona volta contra el Sant Andreu. Titular indiscutible (només ha estat tres cops suplent amb Kiko com a tècnic), David Haro va anotar 14 gols la passada temporada. No només va convertir-se en el màxim golejador de l'equip per davant d'Aridai (11 gols), amb qui va formar una societat temible per a la majoria de rivals: el vallesà va ser també el tercer màxim golejador a la Lliga amb 13 dianes, només superat per Carlos (Olot) i Mata (Lleida Esportiu). Desafortunadament, la seva prestació individual no es va veure premiada amb el guardó col·lectiu que hagués suposat l'ascens a la Lliga Adelante tot i el seu gol a Llorca a l'anada de la segona eliminatòria.

Vaja, que en el seu segon any com a riberenc David Haro s'havia destapat com un home determinant i, com era d'esperar, els cants de sirena d'equips amb més possibles econòmics no van trigar a arribar. Tot i algunes ofertes temptadores d'equips com el Reus Deportiu, Haro va apostar per la seva continuïtat a l'Hospi. El de l'Ametlla s'havia sentit important i valorat a l'Hospitalet i tot i la desbandada general va apostar per la renovació. Després d'un inici complicat de l'equip, sembla que aquesta aposta li ha tornat a sortir bé. L'Hospi és cinquè a la classificació i sembla que pot tornar a lluitar per fer playoff per tercer curs seguit. David Haro s'ha convertir en jugador franquícia: ha marcat 10 dels 28 gols que ha fet l'equip enguany i amb més de 1.814 a les cames és novament indiscutible com a titular per a Kiko Ramírez, ja sigui a la banda o com a punta de llança de l'equip riberenc com ha fet darrerament. En total, 7.070 minuts de joc oficial i 31 gols, xifres de capçalera per un dels jugadors més destacats en els darrers anys del Centre d'Esports l'Hospitalet. Per un jugador petit però, alhora, molt gran.