- Els de Kiko Ramírez competeixen i assequen un dels equips més golejadors del grup 3 de Segona B, un Mallorca B que només ha gaudit de dues ocasions clares en 90 minuts.
- La lesió de David Haro, amb un petit trencament als isquiotibials, la pitjor notícia del partit. Probablement, el vallesà es perdi els tres partits que resten d'aquest 2014.
- SALA MULTIMÈDIA: galeria d'imatges, rodes de premsa dels entrenadors i vídeoresum del partit.
FITXA TÈCNICA
RCD MALLORCA B: Royo, Company (Joan Sastre, 63'), Gabri Izquier, One, Raúl, Álvaro, Uche (Nico, 46'), James, Sergio, Brandon (Domi, 71') i Cedric.
CE L'HOSPITALET: Craviotto, Peque, Valentín, Agus, Aleix, Alcaraz, Vivi, Luque (Èric Via, 53'), Canario, David Haro (Bueno, 59') i Carril (José Rodríguez, 83').
Gol: 0-1 David Haro (36').
Àrbitre: Sergio Escriche Guzmán (Comunitat Valenciana). Ha amonestat els locals Uche (21'), Company (55'), Brandon (60'), Domi (82') i Sergio (92') i els visitants Alcaraz (25'), Craviotto (60'), Carril (73'), Haro (74'), Bueno (79').
Incidències: partit corresponent a la 16a jornada del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat a Son Bibiloni davant d'uns 160 espectadors. Matí fred a Palma. Cap membre de la Junta Directiva del Centre d'Esports l'Hospitalet ha acompanyat l'equip en l'important partit contra el Mallorca B. A l'Hospi, Rubén Carreras i Oliver han completat la convocatòria; al Mallorca B ho han fet Steven i Connor.
Segurament l'arròs amb salseta o la coca de sobrassada que ens hem fotut per dinar també haguessin estat bones fonts d'energia per un Hospi que ha aquest diumenge sumava el triomf triomf a domicili en tot el curs després de set desplaçaments sense èxit. En la recepta d'aquest triomf escarransit però brillant i necessari hi ha, sobretot, el compromís sobre el qual fa setmanes que hi anem insistint. Els de sempre hi han estat i la resta s'hi han unit: com si d'una continuïtat del partit de l'Atlético es tractés, els homes de Kiko Ramírez han mostrat un nivell defensiu altíssim davant d'un dels conjunts més perillosos del grup en l'aspecte ofensiu. I és que tot i no comptar amb Kike, Cedric Omoigui i Brandon Thomas són un luxe per a qualsevol equip. Cap dels dos ha trobat porteria en un partit poc lluït, molt dur, difícil pel mal estat de la gespa de Son Bibiloni però que ha donat a l'Hospi tres punts vitals per disposar d'una nova opció de deixar de mirar cap avall, d'enllaçar dos triomfs seguits per segon cop aquesta temporada. Almenys, el 0-1 d'avui a Palma ha servit per fer callar algunes boques nervioses. Si més no, resulta curiós que els únics dos partits enguany sense representació del club, a domicili, l'Hospi els ha guanyat: a Guijuelo i avui a Mallorca. Serà que al final, es tracta d'estar pel que cal i no per guardar les aparences.
Les baixes obligaven a fer canvis i si bé al darrere Kiko Ramírez ha optat per no tocar cap peça, la lesió de Nano ha forçat el tècnic tarragoni a modificar l'onze. De partida, Iván Carril ha ocupat la punta d'atac: ha estat un dels millors partits del gallec, que s'ha buidat i barallat amb tothom i fins i tot ha tingut una opció a la segona meitat per sentenciar el partit. Tot i el mal estat del terreny de joc, l'Hospi no ha notat el sobreesforç que ha realitzat en aquesta setmana, amb el partit contra el Zaragoza B amb el camp entollat, l'exigent duel de Copa i el partit d'avui a Mallorca. En una primera meitat sense ocasions, tots dos equips han estat més pendents de no concedir perill que de crear-lo. L'excusa fàcil per no parlar de les constants imprecisions a tots dos equips, que ha impedit veure jugades combinades finalitzades. Així, les dues primers opcions han arribat des de la distància, primer amb un xut d'Albert Vivancos que ha blocat Royo (11') i cinc minuts més tard amb una mena de rosca d'Uche que s'ha perdut per sobre del travesser (16').
L'Hospi volia la pilota però no tenia massa profunditat i el Mallorca B tampoc ha pogut explotar com hagués volgut la seva velocitat: Craviotto s'ha estirat per evitar una rematada franca a centrada de Sergio Cortés (20') però la més clara corria a càrrec de Cedric Omoigui: el nigerià es girava dins l'àrea riberenca però creuava en excés el seu xut, que es perdia ajustat al pal dret de la meta defensada per Carlos Craviotto (34'). Havia perdonat el gol el filial i en la jugada posterior i després d'una centrada de Vivi sense perill aparent, un malentès entre el porter Enrique Royo i el lateral Biel Company habilitava David Haro, sempre amb l'olfacte de gol activat, per aprofitar el regal i enviar la pilota al fons de la xarxa mallorquinista (36'). Vuitè gol a la Lliga del vallesà i quarta jornada consecutiva marcant; l'Hospi, a qui tant li havia costat transformar les seves ocasions, s'avançava d'una forma gairebé absurda. Els d'Olaizola apretarien a la recerca de l'empat abans del descans, però la intenció es quedaria, afortunadament, només en això: intenció.
Una intenció que els mallorquins buscaven traslladar en l'inici de la segona meitat sense gaire èxit, ja que ben aviat l'Hospi va prendre les regnes del partit i va disposar d'opcions clares al seu favor per no haver de patir al final. Olaizola feia entrar Nico Baleani per Uche amb l'ànim d'aportar més caire ofensiu al mig del camp. Però com dèiem, seria l'Hospi qui gaudiria de les millors opcions per marcar, però ni Alcaraz ni Carril estarien encertats. Primer, el '6' de l'Hospi provava sort amb un xut llunyà que Royo aturava en dos temps (52'); molt més clara seria l'acció de Carril, que rematava a boca de canó dins l'àrea gran i veia com un defensa del Mallorca B salvava el gol sobre la mateixa línia de gol... o potser dins (55'). Ja aleshores, Èric Via havia substituït Luque minuts abans que David Haro hagués d'abandonar el terreny de joc, lesionat (59').
Olaizola cremava les naus amb l'entrada de Joan Sastre primer i de Domi després, però els atacants del filial no tenien el punt de mira afinat, tal com demostraria James amb un xut llunyà que marxava gairebé a Sóller (64'). I és que lluny d'apropar-se a les àrees, el perill acabaria estant en les entrades a destemps que l'àrbitre, Escriche Guzmán, acabaria aturant a base de grogues (fins a 10 en va mostrar). El partit s'embrutia al camp i a les banquetes, ja que Olaizola va tenir alguna que altra paraula pujada de to amb Iván Carril, per exemple. Només el tram final del partit va viure dues ocasions que, ara sí, haurien pogut canviar el marcador final. A bé per l'Hospi si Royo no hagués posat una bona mà després d'un bon llançament de falta d'Èric Via (87'). I a bé pel Mallorca en l'acció posterior, amb una rematada franca de Gabri Izquier, que colpejava amb l'ànima i fallava un gol que ja cantaven els aficionats locals tot enviat l'esfèrica per sobre del travesser (88'). Seria el penúltim avís del filial, que encaria reclamaria penal al temps d'afegit per una caiguda de Sergio Cortés dins l'àrea riberenca (92').
Segurament l'arròs amb salseta o la coca de sobrassada que ens hem fotut per dinar també haguessin estat bones fonts d'energia per un Hospi que ha aquest diumenge sumava el triomf triomf a domicili en tot el curs després de set desplaçaments sense èxit. En la recepta d'aquest triomf escarransit però brillant i necessari hi ha, sobretot, el compromís sobre el qual fa setmanes que hi anem insistint. Els de sempre hi han estat i la resta s'hi han unit: com si d'una continuïtat del partit de l'Atlético es tractés, els homes de Kiko Ramírez han mostrat un nivell defensiu altíssim davant d'un dels conjunts més perillosos del grup en l'aspecte ofensiu. I és que tot i no comptar amb Kike, Cedric Omoigui i Brandon Thomas són un luxe per a qualsevol equip. Cap dels dos ha trobat porteria en un partit poc lluït, molt dur, difícil pel mal estat de la gespa de Son Bibiloni però que ha donat a l'Hospi tres punts vitals per disposar d'una nova opció de deixar de mirar cap avall, d'enllaçar dos triomfs seguits per segon cop aquesta temporada. Almenys, el 0-1 d'avui a Palma ha servit per fer callar algunes boques nervioses. Si més no, resulta curiós que els únics dos partits enguany sense representació del club, a domicili, l'Hospi els ha guanyat: a Guijuelo i avui a Mallorca. Serà que al final, es tracta d'estar pel que cal i no per guardar les aparences.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada