18/12/14

Orgullosos | Club Atlético de Madrid 2-2 CE l'Hospitalet

- L'Hospi sorprèn l'Atlético de Madrid amb un fantàstic partit i empata al Vicente Calderón gràcies a dos gols de Rubén Alcaraz i al compromís de tot l'equip.
- Oblak salva el 2-3 a tocar del descompte, en el que podria haver estat un triomf sonat tot i l'eliminació.
- Kiko Ramírez, satisfet amb el balanç del partit de tornada, ja pensa en el partit de diumenge a Torrent contra l'Huracán.
- SALA MULTIMÈDIA: rodes de premsa, galeria d'imatges, vídeoresum.

FITXA TÈCNICA

CLUB ATLÉTICO DE MADRID: Oblak, Gámez, Iván Pérez, Giménez, Lucas Hernández, Saúl, Mario Suárez, Koke (Carlos, 86'), "Cebolla" Rodríguez, Raúl Jiménez i Mandžukić (Keita, 86').

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Peque (Aleix, 73'), Valentín, José Rodríguez, Agus, Alcaraz, Álex, Bueno, Rubén Carreras (Èric Via, 79'), Canario (Iu, 60') i Joel.

Gols: 1-0 Mandžukić (18'); 1-1 Alcaraz (67'); 2-1 Mandžukić (72'); 2-2 Alcaraz (84').

Àrbitre: Mario Melero López (Andalusia). Ha amonestat els locals Mandžukić (31') i Cebolla (34') i el visitant José (77').

Incidències: partit de tornada corresponent als 1/16 de final de la Copa del Rei celebrat a l'Estadio Vicente Calderón davant d'uns 10.000 espectadors. Nit fresca a Madrid. A l'Hospi, Oliver i Vivi han completat la convocatòria; a l'Atlético ho han fet Moyà i Raúl García.

Orgull. Una paraula que pot servir per definir el partit d'ahir al Vicente Calderón. Dèiem poc després del sorprenent empat de l'Hospi al camp de l'Atlético que al futbol, en el fons, el menys important és el resultat. Quan hi ha actitud, hi ha ganes i s'hi creu; quan les sensacions són bones i van directe al sentiment, l'aspecte emocional del futbol converteix en residual la practicitat de la lectura resultadista, del guanyar o perdre, passar o caure eliminat. En un partit insospitat que s'havia venut com una festa i poc més, l'Hospi va donar una autèntica lliçó de com convertir-se en la sensació d'aquesta festa. Va anul·lar bona part dels recursos ofensius d'un Atlético de Madrid que es reduïa a Mario Mandžuki, i a la segona part va optar pel futbol, per l'ambició i per l'atreviment a l'hora de colpejar en fins a dues ocasions l'actual campió de la Lliga espanyola. Veure un equip de Segona B marejar un equip de la talla de l'Atlético no es veu cada dia. Tampoc s'escolta sempre una afició escassa però fidel com poques (o cap) animant i gaudint des de la tribuna del Calderón, cadascú amb la seva manera de buscar-se per ser allà, malgrat els pals a les rodes que han posat alguns (i que han convertit en catifa vermella per als seus interessos). Sempre hi ha apunts negatius però toca gaudit d'un partit històric per tot el que va passar sobre la gespa.

Com ja havia avisat en rodes de premsa prèvia, Kiko Ramírez va fer equilibris per dissenyar l'onze inicial de l'Hospi. Homes com Carril i Luque, tocats, van quedar fora de la convocatòria per intentar arribar en condicions al duel de diumenge a Torrent. D'altres, com Joel, Álex Barrera o José Rodríguez van tenir la seva oportunitat des de l'inici. Primera meitat força avorrida i sense excessives ocasions de gol. L'Hospi va fer un bon treball defensiu i va limitar les arribades de l'Atlético de Madrid a accions a pilota aturada. Sense rematada, abans del primer gol dels matalassers l'Hospi va tenir una bona fase de control del partit i es va apropar a la porteria d'Oblak amb alguna centrada de Rubén Carreras o de Peque que no van trobar rematador. No fallaria en la primera opció clara el croat Mandžukić, que rebia una assistència magnífica i resolia amb facilitat davant Craviotto (18').

L'Hospi buscaria reaccionar sense por, però conscient que no podia anar cap al davant amb massa alegries sota risc de contracops locals. Peque va tenir la primera opció clara de l'Hospi amb un xut ras des de la frontal que marxava a la dreta d'Oblak (24'). El porter eslovè també hauria d'intervenir sis minuts després en un xut perillós de Joel que l'obligava a estirar-se per evitar el gol (30'). El cert és que només al tram final de la primera meitat va tornar a apretar un Atlético de Madrid molt relaxat, però aleshores va aparèixer Craviotto per resoldre al seu favor una bona rematada del mexicà Raúl Jiménez (44').

La segona meitat començaria, sense canvis, amb una decoració similar. Al minut 48 Craviotto tornava a interposar-se en el camí de Raúl Jiménez i el gol i vuit minuts després era l'Hospi qui tirava d'estratègia per mirar de sorprendre els de Simeone: rematada de cap de Valentín que bloca Oblak (56'). A pilota aturada també duria perill l'Atlético, com en un córner posterior ben tancat i executat per Koke que la defensa riberenca treia sota pals (58'). Kiko Ramírez faria debutar enguany Iu Ranera; amb la seva entrada, l'Hospi es va creure el seu paper d'equip sorpresa i va buscar amb més ambició la porteria de l'Atlético. Ho va aconseguir al minut 67, quan un incansable Rubén Alcaraz es vestia de protagonista i provava sort des de lluny: el migcampista riberenc estaria afortunat, ja que la seva rematada picaria en un defensa per sorprendre Oblak i situar el sorprenent 1-1 al marcador.

L'Hospi es creixeria i durant cinc minuts va tocar i tocar i va marejar un Atlético que estava estabornit. Tal era l'estat d'excitació que la gerra d'aigua freda va arribar... en una acció de contracop amb l'Hospi cercant l'1-2: novament Mandžukić afusellava Craviotto, ara de cap, després d'una centrada fantàstica de Koke (72'). Tot i el cop, l'Hospi no li perdria la cara al partit i amb l'entrada d'Èric Via i d'Aleix guanyaria opcions en atac. Al final, el de sempre, Alcaraz, havia d'aparèixer per dur la bogeria a la parròquia riberenca desplaçada al Calderón: batzac espectacular des d'uns 30 metres i golàs després de picar al travesser d'un Oblak que veia com l'Hospi empatava al Calderón per segona vegada (84'). Ep! I encara gràcies: a dos minuts del final l'eslovè encara s'erigiria com a salvador del seu equip després que una centrada des de la dreta la rematés sense intenció Keita cap a la seva porteria; gairebé sota pals, Oblak sonava el que hagués estat un bogíssim 2-3 (88').

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada