El dia que el bronze va canviar l'Atleti

L'Atlético, l'any passat a Sant Andreu del Palomar. Imatge: Judit Andreu

- L'única eliminació contra un Segona B en 15 temporades va obrir una nova època, plena d'èxits, a l'Atlético de Madrid.
- Des de l'arribada de Diego Pablo Simeone a la banqueta matalassera, el rival de l'Hospi als 1/16 de Copa ha aconseguit cinc títols en gairebé tres anys.
- Balanç gairebé perfecte dels madrilenys quan visiten un equip de Segona B a la Copa: dels últims 16 enfrontaments, 15 victòries i només 1 derrota (el 2011 a Albacete).

Dimecres (20:00 hores), encara amb la incògnita de si s'omplirà o no, l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet rebrà per tercer cop en la seva història un equip de Primera Divisió espanyola en partit oficial. Fa més de 13 anys, la Real Sociedad va tenir l'honor de ser el primer equip en trepitjar (i perdre) l'Estadi riberenc. Després, ni el Deportivo ni l'Athletic van tenir el valor (per no parlar de collons) de visitar l'Hospi a casa seva. Sí va fer-ho, fa tres anys i un mes, el Barcelona de Guardiola, que va derrotar l'Hospi de Vinyals per 0-1. Com els blaugrana, els riberencs tornaran a rebre aquest dimecres l'actual campió de la Lliga BBVA, un Atlético de Madrid que enceta la seva aventura a la Copa en una temporada on torna a tenir tres fronts oberts: després de guanyar la Supercopa d'Espanya el passat mes d'agost, els de Simeone ja han aconseguit el passi als 1/8 de final de la Champions League i són tercers a la classificació de 1a Divisió, a quatre punts del líder, el Real Madrid. A Europa i a Espanya, però, la magnitud dels rivals matalassers serà ben diferent a la de l'Hospi, un conjunt de Segona B. El bronze no se li ha donat gens malament a l'Atleti en els darrers cursos (ho veurem més endavant), si bé la patacada més recordada va ser, casualment, l'origen del brillant moment esportiu pel qual passen els blanc-i-vermelles actualment.

21 de desembre de 2011. L'Atlético de Madrid per per 0-1 contra l'Albacete Balompié, aleshores equip de Segona B, i cau eliminat als 1/16 de final de la Copa del Rei per un global d'1-3 (ja havia perdut al Carlos Belmonte per 2-1). La vergonya que van viure els matalassers va ser la gota que va fer vessar el gol i que va comportar l'acomiadament de Manzano com a tècnic de l'Atleti. Havia estat el darrer partit de l'any i el nou entrenador tindria l'aturada nadalenca per treballar amb l'equip de cara al primer compromís de 2012 al camp del Málaga. L'escollit va ser Diego Pablo Simeone, campió de Lliga i Copa l'any 1996 com a jugador atlético i que en cinc anys com a entrenador a l'Argentina i a Itàlia (va dirigir-hi el Catania) havia guanyat l'Apertura 2006 amb Estudiantes i el Clausura amb el River Plate. Bon cartell quant a palmarès però, sobretot, un revulsiu emocional que ben aviat va guanyar-se (si és que mai l'havia perdut) el cor de l'afició del Calderón. L'equip va començar amb 9 partits sense perdre (7 a la Lliga i 2 a l'Europa League), una ratxa que va ser presagi del brillant final de curs amb la consecució de la segona competició europea de clubs en derrotar l'Athletic Club per 3-0 a la final de Bucarest. A la Lliga, cinquena posició.

Bon punt de partida pel cholisme, una nova manera d'entendre això del futbol. Amb un pressupost notablement inferior al de Barcelona i Real Madrid, però superior al de la resta d'equips de la Lliga espanyola. A Europa, el Rubin Kazan va creuar-se en el camí dels madrilenys de forma inesperada (eliminació per un global d'1-2 als 1/16 de final). Les alegries van arribar en els campionats locals: a la Lliga BBVA, l'equip va competir durant bona part del Campionat per la segona posició amb el Real Madrid, que finalment va guanyar la partida als de Simeone per 9 punts de distància (85 a 76; el Barcelona va ser campió amb 100 punts). Amb tot, la tercera posició final permetia els matalassers tornar a disputar la màxima competició europea cinc anys després. La gran alegria, però, arribaria a la Copa del Rei: l'Atlético guanyaria el torneig del KO a casa del seu etern rival, el Real Madrid de Mourinho per 1-2. Prèviament, els de Simeone s'havien desfet del Real Jaén, el Getafe, el Betis i el Sevilla.

Però probablement, la passada temporada va ser la més històrica de les tres que ha tancat fins ara Diego Pablo Simeone al capdavant de l'entitat matalassera. El curs 2013-2014 va ser el de la consecució del Campionat de Lliga, justament 18 anys després d'haver-lo aconseguit com a jugador (amb el serbi Radomir Antic a la banqueta). Tot i la guerra amb els dos transatlàntics (Barcelona i Real Madrid), l'Atlético va proclamar-se campió de Lliga en una autèntica final al Camp Nou contra els blaugrana, l'únic equip que podia treure-li el trofeu als madirlenys. El gol de Godín en un partit que va acabar en empat (1-1) ja forma part de l'imaginari col·lectiu d'una afició que, pocs dies després, va estar a segons de viure una segona bogeria a Lisboa. A Da Luz, Godín avançava els matalassers en la final de la Copa d'Europa davant el Real Madrid; tot pintava a glòria fins que al temps d'afegit Sergio Ramos va igualar el matx i el va conduir a una pròrroga on els d'Ancelotti van esclafar els blanc-i-vermells amb un 4-1 definitiu i amb la patètica celebració de Cristiano Ronaldo amb la final sentenciada com a postre indigest. Hauria estat una cloenda espectacular, haver guanyat la Champions, però el cert és que el llistó matalasser quedava molt alt després d'aquesta magnífica prestació en dos anys i mig.

L'Atlético, els últims 15 anys, contra els equips de Segona B.

Enguany, com recordàvem a l'inici, l'Atlético de Madrid ja va guanyar la Supercopa d'Espanya el passat estiu a costa del Real Madrid. Dimecres, però, els de Simeone obriran el seu tercer front al camp de l'Hospi, el tercer camp de gespa artificial que els madrilenys trepitjaran en competició de Copa al llarg de la seva història. Fins ara, màxima eficiència: l'any 2002 van guanyar per 1-2 a Arrecife contra el Lanzarote i la temporada passada, també per aquestes dates, van passar per sobre del Sant Andreu de Patxi Salinas per 0-4. I és que en els darrers 15 anys, el rendiment de l'Atlético de Madrid contra els equips de Segona B als quals s'ha enfrontat a la Copa del Rei és difícilment millorable. Amb l'excepció del desastre de fa tres anys contra l'Albacete (curiosament, un dia abans del naufragi de l'Hospi al Camp Nou), els matalassers han eliminat els 15 rivals de bronze amb què s'han enfrontat a la competició del KO. Fos a partit únic o a doble partit, des que la temporada 1999-2000 l'equip eliminés el Real Unión per un global de 5-0, els madrilenys s'han anat desfent de tots els equips llevat de l'Albacete. En total, 25 partits i 21 victòries; només l'Albacete (amb dues victòries) i l'Orihuela i l'Universidad de Las Palmas, amb dos empats al Calderón (0-0 i 1-1, respectivament), trenquen la dinàmica guanyadora de l'Atleti a la Copa.