Recordes quan... Kiko i Quique eren rivals al Carranza

Imatges: Amigos Malaguistas i Cadistas 1910

I el titular no parla de l'Hospi. Els riberencs ja van trepitjar l'estadi de futbol de la Tacita de Plata el setembre de 2010, amb motiu de la segona eliminatòria de la Copa del Rei. Aquell dimecres d'estiu, l'equip que entrenava el desaparegut Ángel Pedraza va perdre per 3-1 davant el Cádiz que dirigia Hristo Vidakovic. Diumenge, l'Hospitalet tornarà a terres gaditanes per encarar un objectiu més ambiciós com és l'ascens. Un objectiu que més enllà dels protagonistes evidents que són els jugadors té el secretari tècnic Quique Cárcel i l'entrenador, Kiko Ramírez, com a principals culpables de la classificació per a la fase d'ascens a la Lliga Adelante. El que potser menys gent coneix (o recorda) és que durant quatre temporades Cárcel va ser part activa del Cádiz que va disputar dues promocions per pujar a Segona A, o que Kiko Ramírez va formar part del Málaga CF que a finals dels 90 va aconseguir l'ascens a Segona A en una polèmica lligueta final amb el Terrassa com a màxim rival.

Però el que probablement ben poca gent recordarà és que arran dels seus anys a Andalusia, Kiko i Quique ja van trepitjar la gespa del Carranza... com a rivals. Físicament (després ho expliquem), ens hem de remuntar al mes d'octubre de 1997, concretament el dia de la Hispanitat. Amb motiu de la setena jornada del Campionat de Lliga del grup 4 de Segona Divisió B, s'enfrontaven al Ramón de Carranza el Cádiz CF i el Málaga CF, dos equips dissenyats per disputar la promoció d'ascens a Segona A. A les banquetes, un mite del cadisme com era Ramón Blanco (desaparegut fa precisament un any) i un altre històric com era l'andalús Tolo Plaza. Aquella tarda d'octubre, Kiko Ramírez va tenir més sort que Cárcel i Plaza el va disposar com a titular. Sobre la gespa, el Cádiz va acabar imposant la seva condició de líder provisional (va sumar 19 dels primers 21 punts) amb un gol força tardà del lleonès Miguel Puente (79'). El va poder celebrar sobre la gespa Cárcel, que al minut 58 havia ingressat al camp en substitució del seu company Ariel Zárate. Aquell gol treia el Málaga de la zona de descens i el feia caure a la vuitena posició, superat per equips com el Manchego o el Mar Menor.

Imatge: Málaga CF

Aquell Cádiz-Málaga de 1997 va ser un dels 127 partits que Quique Cárcel va disputar amb la samarreta amarilla durant les quatre temporades en què va militar al quadre gadità. També va ser un dels 35 partits que Kiko Ramírez va jugar amb el Málaga CF, un Kiko per sempre recordat a la Costa del Sol com a protagonista d'un equip que va ser primer campió del grup 4 de Segona B i que posteriorment va ascendit en u a lligueta d'ascens contra el Talavera, el Beasain i el Terrassa, que va perdre per 4-1 a la Rosaleda en un darrer partit envoltat per la polèmica i la rumorologia. Una temporada després, Cárcel continuava a Cadis però Ramírez va creuar l'estret per jugar al Ceuta. Cádiz i Ceuta van enfrontar-se en territori gadità l'octubre de 1998, però curiosament les tornes van canviar i aquell dia Cárcel va sortir com a titular mentre Kiko va iniciar el partit a la banqueta. Aquell 4 d'octubre, en canvi, el tècnic del Ceuta, Crispi, només va concedir 10 minuts a l'actual tècnic riberencs; en aquell moment, Cárcel ja s'havia assegut a la banqueta després de ser substituït per l'argentí Vigna.