"Pa chulo, chulo..." | CE l'Hospitalet 2-1 Cádiz CF

Sala Multimèdia | No ho sé. Imagino que això del futbol professional, la Champions League i les entrades a la revenda per 8.000 euros deu estar bé. Suposo. Però no ho canviaré mai per moment el del 27 d'octubre contra el Villarreal B, com el del 27 d'abril a Calvià, com el títol contra l'Olímpic, la remuntada contra l'Azuqueca, el gol de Lucas Viale a Almería o el gol de David Giménez a Elda (demà farà set anys). Tampoc pels descensos i els cops durs, ascensos perduts al descompte o en tandes de penals. A l'Hospitalet som pocs, però mai covards. Ni tenim una història escrita a base d'elit ni tampoc pretenem inventar-la. El futbol viu de present, de competitivitat, de creença i d'intel·ligència i avui, contra el Cádiz, com ja va passar fa set dies al Carranza, l'Hospi ha estat millor. Ho ha estat perquè ha passat, perquè ha fet més coses per fer-ho en 180 minuts que l'equip més golejador de la categoria, el Cádiz del xut a porta en 180 minuts. 17.000 al Carranza, 1.000 avui a l'Hospitalet. Perfecte. Chapeau. Però aquí i arreu manen els 22 que corren sobre la gespa, avui artificial. I aquest migdia l'Èpica (a l'Hospitalet l'haurem de començar a escriure en majúscula), ha volgut convertir l'Hospi en protagonista d'una pàgina que no voldrà per al futur però que quedarà per sempre més en l'imaginari de les 3.000 persones que s'han reunit avui a l'Estadi per vibrar i plorar amb el(s) seu(s) equip(s). I el dia que el futbol i l'emoció no vagin lligats de la mà, pleguem.

Com si d'una partida d'escacs es tractés, l'Hospi i el Cádiz han buscat amagar les seves cartes dins del que permetia el coneixement mutu. A casa, un canvi: Peque ha vist el partit des de la banqueta i Iban Salvador ha recuperat la punta d'atac. Al Cádiz, Josete ha ocupat el lateral esquerre, Kike Márquez la banda esquerra i Jorge López ha estat titular (va ser baixa al Carranza). Molt de respecte entre els dos equips i por a no complicar-se l'eliminatòria abans d'hora. Tot i això, s'ha vist una primera part equilibrada, sense un controlador clar i en què l'Hospi ha començat millor i el Cádiz ha acabat en bona forma. Sense encert. No és el millor partit per destacar algú, però el partit de Valentín ha estat pur caviar. El de Martorell, en una de les seves pujades a l'atac ha tingut la primera opció amb una pilota morta a la frontal que Sergio Aragoneses ha aturat sense complicacions (21'). Acte seguit, el Cádiz ha buscat el primer cop amb un xut massa alt de Jorge Luque (23'). Intercanvi de cops modestos entre dos equips pressupostàriament desiguals.

El primer ensurt seriós ha passat quan creuàvem la mitja hora de partit, en un servei de cantonada a favor dels visitants que ha precedit una jugada plena de rebutjos i que, de miracle, ningú ha rematat al fons de la xarxa (30'). La millor ocasió de l'Hospi al primer temps l'ha tinguda David Haro, que ha rebut dins l'àrea gran una assistència d'Aridai però ha xutat a les mans d'Aragoneses (35'). Ha tornat a respondre el Cádiz amb un doble intent de Jorge López, però l'exprimer ha estavellat primer el seu xut de falta a la tanca defensiva i el rebuig l'ha enviat gairebé als núvols (41'). Ha estat l'avís previ a l'acció més clara dels cadistes al primer acte. Ha estat després d'un desajustament defensiu de l'Hospi, que ha permès massa facilitats en un servei de banda; bona assistència de Juan Villar cap a Airam i el killer del Cádiz, sol davant Craviotto, ha enviat el seu xut per sobre del travesser (42'). Encara sort. D'aquí al final, tensió i alguna picabaralla fruit de la importància del partit abans d'anar cap a vestidors.

A la represa, la decoració ha canviat i el partit s'ha desnivellat del cantó riberenc. L'Hospi, amb més fam que no pas el Cádiz, s'ha erigit en dominador del segon temps. Primer quart d'hora brillant dels de Kiko Ramírez, que han disposat de dues accions claríssimes per obrir la llauna. Al minut 49, passada de Provencio a Iban Salvador i el més jove de l'Hospi perdonava davant un Aragoneses que la treia amb els peus (49'). Després, era David Haro qui maleïa el meta del Cádiz, que treia una mà brutal després que Lucas Viale centrés al segon pal buscant la rematada del vallesà (54'). Pel mig, ho havia intentat Aridai (51'). Tot el bagatge atacant del Cádiz abans del darrer quart d'hora es limitava a un xut desviat de Jorge López i a alguna centrada sense massa perill (64'). Ja amb Canario (entrava per Pol) sobre la gespa, el Cádiz faria un gol que semblaria matador. Pilota en línia de tres quarts, centrada de Mikel Martins cap a Juan Villar, xut creuat i 0-1... gràcies al primer xut a porteria en 167 minuts d'eliminatòria (77'). Miniinvasió d'alguns aficionats del Cádiz i la cosa que es posava coll amunt.

Però és clar, a #2bg3 ja ens coneixen una mica però al sud no sabien de la màgia de l'Estadi, de com ens agrada agafar-nos a l'èpica. Sense res més a perdre, l'Hospi avançava línies. Ja amb Pirulo i Akinsola al camp (serien protagonistes del fantàstic desenllaç), Ramírez decidia que l'equip tanqués amb tres. Ho provava Iban Salvador des de la frontal (81'), per bé que Airam hauria pogut matar la reacció amb un xut creuat (85'). A partir d'aquí, bogeria: falta lateral que pica Aridai, embolic dins l'àrea i Ismael Moyano fica la cama per enviar la bola al fons de les malles i reil·lusionar els 2.000 i escaig riberencs presents avui a l'Estadi (87'). Quedava temps, tot i que el Cádiz s'encarregava de buscar esgarrapar-lo a base de (comprensibles) pèrdues de temps. Veterania que, en canvi, es convertiria en incapacitat per defensar el passi al temps de descompte. La màgia apareixia a l'Estadi amb Valentín com a iniciador: canvi de joc d'esquerra a dreta, l'ex del Cádiz, Bebo Akinsola, pentinava de cap caigut en banda i un gadità, Pirulo, rebia l'esfèrica al punt de penal i amb l'ànima, amb l'Acollidora i amb un parell de collons afusellava Aragoneses i desfermava la bogeria més absoluta a l'Estadi. Llàgrimes i invasió d'un centenar d'aficionats. Corredisses, emoció i èpica. Com més ens agrada. 2-1 i classificats no sense agonia. Encara hi hauria temps per una jugada més que acabaria sense conseqüències. Una jugada que donava pas a una classificació èpica i preciosa. A una classificació made in Hospi.

FITXA TÈCNICA 

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Valentín, Viale (Akinsola, 85'), Moyano, Lucas (Pirulo, 78'), Pol (Canario, 66'), Provencio, Aridai, David Haro i Iban Salvador. 

CÁDIZ CF: Sergio Aragoneses, Ceballos, Tena, Fran, Josete, Jorge Luque (Mikel Martins, 75'), Garrido, Kike Márquez, Jorge López (Dioni, 70'), Airam i Juan Villar (Perico, 83'). 

Gols: 0-1 Juan Villar (77'); 1-1 Moyano (87'); 2-1 Pirulo (94'). 

Àrbitre: Iván González González (Illes Balears). Ha amonestat els locals Provencio (29'), Hammouch (45'), Lucas (89') i els visitants Josete (20'), Tena (45'), Ceballos (86'), Airam (92'). 

Incidències: partit de tornada corresponent a la primera eliminatòria del playoff d'ascens a la Lliga Adelante celebrat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 3.000 espectadors. Matí ennuvolat i fresc a la Ciutat. Per problemes de seguretat una part de la tribuna ha quedat tancada. A l'Hospi, Manel i Álex Sánchez han completat la convocatòria; al Cádiz ho han fet Ricky y Migue García.