Els tòpics dels playoffs

"Tant m'és el rival, però vull jugar la tornada a casa", "millor jugar el primer partit com a local i poder gestionar l'eliminatòria", "un 0-0 a casa ens beneficia", "un 0-0 a casa ens perjudica", "segur que ho remuntem: hi ha hagut molts casos". Aquestes i moltes d'altres frases similars es pronuncien quan arriben moments de la temporada com l'actual, amb les fases d'ascens i les promocions de permanència en punt d'ebullició. Frases que sovint semblen tòpics i que probablement ho són, però que requereixen d'un context per prendre-les més o menys seriosament. Que cada partit i cada eliminatòria són un món a banda és un altre tòpic, però no és menys cert que les matemàtiques que es deriven de la història d'aquests playoffs desmunten alguns d'aquests tòpics, per sorpresa de la gent que s'hi agafa per justificar les seves decisions o desitjos. Toca veure, doncs, la incidència històrica del factor camp en aquestes eliminatòries, si el 0-0 és un bon resultat per defensar o atacar en un partit de tornada o si històricament ha estat factible capgirar eliminatòries que arribaven en contra abans del segon partit. Per fer-ho, prendrem com a referència les últimes cinc fases d'ascens a la Lliga Adelante, concretament les cinc que s'han disputat des de la introducció de l'eliminatòria de campions.

El factor camp, gairebé imperceptible

En aquestes cinc temporades, són 70 les eliminatòries que s'han disputat en la lluita per ascendir a la Segona Divisió del futbol espanyol. Endinsats en el clàssic debat sobre si resulta més beneficiós resoldre l'eliminatòria al teu camp, la història dicta que no hi ha grans diferències. De fet, 'només' el 54,3 % dels equips han superat l'eliminatòria resolent-la en el segon partit com a locals, mentre que un important 45,7 % ho han fet tot i disputar el primer partit a casa i tenir la tornada en terreny de joc aliè. De fet, el playoff d'ascens 2012-2013 va ser el que més accent local va tenir en aquest capítol: 9 de les 14 eliminatòries es van resoldre a favor dels equips que tenien el factor camp a favor. D'aquestes nou classificacions, sis van córrer a càrrec d'equips que ja partien amb avantatge del partit d'anada mentre que Huracán (en dues ocasions) i l'Hospi (contra el Caudal), van aprofitar el factor camp per remuntar el seu destí. Pes local després de tres temporades consecutives en què les classificacions es repartien de forma equitativa (7 vs 7) entre locals i visitants.

El Bilbao Athletic no va poder endur-se l'eliminatòria vs Huracán a Manises

En aquest sentit, en canvi, sorprèn una altra dada que relativitza la igualat que apuntàvem. En aquests cinc curs són 19 equips (la Ponferradina per partida doble) els que han aconseguit l'ascens a la Lliga Adelante. I resulta ben curiós veure com de les 20 eliminatòries, 14 es van resoldre a favor dels equips que partien amb el factor camp en contra, 14 equips que van celebrar el seu ascens en camp aliè. Especialment xocant va ser el cas de la temporada 2010-2011, quan Sabadell, Murcia, Alcoyano i Guadalajara van aconseguir pujar de categoria a domicili, als camps d'Eibar, Lugo (tant Murcia com Alcoyao) i Mirandés. Alavés i Jaén (2012-13), Castilla (2011-12), Ponferradina i Alcorcón (2009-10) i Real Unión (2008-09) són els sis equips que van aconseguir imposar el factor camp a favor per desnivellar l'ascens al seu favor.

El 0-0, un marcador enganyós

Tendim a creure que arrencar una eliminatòria amb un empat sense gols beneficia més l'equip que actuarà com a visitant al partit de tornada que no pas al local. Sempre es diu que l'equip amb el factor camp a favor ha d'arriscar més per jugar davant el seu públic; una autèntica quimera, ja que a aquestes alçades de temporada es prioritza més que mai el resultat i la progressió en la competició que no pas el fet d'agradar la parròquia local. Si convenim, però, que després d'un 0-0 a l'anada l'equip que juga la tornada com a visitant pot treure molt més rendiment del fet de marcar un gol (per allò del valor doble dels gols en camp contrari) que no pas si ho fa l'equip local. Però si tornem als precedents, la història ens dibuixa una realitat força diferent. Un 18,6% de les eliminatòries en les darreres cinc promocions d'ascens havien començat amb un 0-0 del partit d'anada (cas del Cádiz-Hospi, el Llagostera-Racing i el Guijuelo-Leganés aquesta temporada). D'aquestes 13 eliminatòries, vuit s'han resolt a favor dels equips que tenien la tornada a casa mentre que les cinc restants han caigut del costat dels conjunts amb factor camp en contra. 

L'Hospi haurà d'atacar com a local el 0-0 de diumenge passat a Cadis

És el cas de l'últim precedent, el d'un Caudal que el passat curs viatjava a Cartagena després del 0-0 de l'anada a l'Hermanos Antuña i que va resoldre a Cartagonova amb un 0-1. Habitualment, és complicat veure resoldre aquestes eliminatòries sense gols des del punt de penal, una situació que només ha succeït en dues ocasions: la temporada 2011-2012 el Lucena i l'Albacete van eliminar l'Huracán i el Cádiz, respectivament, des dels 11 metres després de 210 minuts sense gols. L'experiència d'un partit de tornada amb 0-0 no serà nova per al Centre d'Esports l'Hospitalet, que fa set temporades va viatjar a Ipurua amb un empat sense gols i va caure eliminat després de ser derrotat per 2-0. Tres temporades després, en la promoció d'ascens a Segona B, els riberencs havien de certificar l'ascens a l'Estadi després del 0-0 al camp del Rayo Vallecano B, que va acabar pujant amb un gol al descompte que situava l'1-1 definitiu. La dada del 61,5% d'efectivitat per als equips que ataquen el 0-0 amb el factor camp a favor augmenta fins el 68% (17 vs 8) quan ens remuntem a la temporada 2003-04, inici del sistema d'eliminatòries per pujar a Segona Divisió.

Quan remuntar no és la tònica habitual

#Pujarem #Remuntarem #Podemos #Remontada. Milers de hashtags apel·lant a l'èpica i a la confiança en les possibilitats, per molt que siguin remotes, s'han escrit, s'escriuen i escriuran al món del futbol. Ara és l'època de l'any en què aquests ànims creixen com bolets, sovint amb més ànim motivador que no pas real. I és que això de remuntar eliminatòries queda a l'abast de ben poca gent, en això de les promocions per pujar a Segona A. De les 70 eliminatòries disputades des de la introducció de la fase de campions, només 13 equips (18,6% del total) han aconseguit capgirar un marcador desfavorable del partit d'anada. En tres d'aquests casos parlem d'empats amb gols (1-1) al partit d'anada, que evidentment sempre s'han resolt a favor de l'equip amb factor camp en contra (Albacete a Oriola, Jaén a Palència i Sabadell a Lleó).

El Badalona de Manolo Márquez va capgirar l'eliminatòria contra el Leganés (2011)

Dels 10 equips que han estat capaços de remuntar una eliminatòria només un va ser capaç de fer-ho amb la tornada lluny del seu estadi. Va ser el Guadalajara de Carlos Terrazas, que la temporada 2010-2011 va ascendir a Anduva després de vèncer el Mirandés per 1-2; a l'anada jugada al Pedro Escartín, els alcarrenys havien caigut derrotats per 0-1. Els nou equips restants van remuntar l'eliminatòria als seus terrenys de joc; Huracán i Ponferradina són els millors equips en aquest capítol, ja que han aconseguit passar una eliminatòria amb l'anada en contra en dues ocasions (els valencians contra el Lucena i el Bilbao Athletic el curs passat i la Ponferradina contra el Jaén i el Lucena fa dues temporades). Dos equips catalans (Hospi 2012-13 i Badalona 2010-11) també van aconseguir eliminar el Caudal i el Leganés en situacions similars. Dels 10 equips que van perdre l'anada, però, només un, el Mirandés 2009-2010 va haver de remuntar un desavantatge de dos gols en contra: després de perdre per 2-0 al Carranza, els burgalesos van guanyar per 4-1 a Anduva i van eliminar el Cádiz de José González.