Breus del 1r equip i resultats del futbol base (8 i 9 de gener)

El món del futbol li dóna avui dilluns el seu últim adéu a Ángel Pedraza, en una cerimònia que tindrà lloc al Tanatori de Les Corts a partir de la 1 del migdia. Al llarg de tot el dia d'ahir, juntament amb familiars i amics de l'Ángel, diverses personalitats del món del futbol van desfilar per la capella ardent de l'entrenador andalús donant mostra de la gran empremta que Pedraza va deixar en tothom qui va conèixer. De nou, una fora abraçada a tots la seva família i amics. De tot cor.

Primer equip

Resum del CF Badalona 2-1 CE L'Hospitalet (Televisió de l'Hospitalet)
Resum dels equips catalans de Segona B (Esports 3)
Resum de l'Sporting Mahonés 1-0 Mallorca (IB3)
Resum dels equips valencians de Segona B (Punt 2, via DaNuStyLeJuMp)

L'Hospi no va poder retre-li homenatge al seu exentrenador derrotant el Badalona al Centenari, on va caure-hi per 2-1. L'equip va sobreposar-se al gol inicial de Santi Villa, va empatar l'encontre i va tenir moments de gran domini davant d'un Badalona incapaç de reaccionar... fins al temps de descompte, quan Ferrón va buscar el penal davant Moussa i David Prats va transformar-lo establint el 2-1 definitiu. La millor notícia va ser que ni l'Ontinyent (2-1 a Castelló), ni l'Atlètic Balears (0-0 a Dénia) ni el Mallorca B (1-0 a Maó), els tres immediats perseguidors van ser capaços de guanyar i deixen l'Hospi catorzè una setmana més, tot i que a només dos punts del conjunt de la Via de Cintura i quatre per sobre de la Gramenet, que després de vèncer per 0-2 a Sant Boi ha escalat fins la 17a plaça. Compte també amb l'Alzira, que va encadenar el seu tercer triomf consecutiu (0-1 a Terol) i se situa amb 17 punts ben a prop de la zona 'd'oxigen'. A la zona alta, l'Orihuela no va passar de l'empat a Alacant (0-0) i veu com Badalona, Sabadell (0-1 a Lleida) i Alcoyano (1-0 al Sant Andreu) se li apropen perillosament; a més, tots tres equips obren un forat de més d'un partit respecte el cinquè classificat, l'Alacant. L'últim partit de la jornada ens va deixar l'empat entre dos equips que transiten per la zona tranquil·la de la lliga: Benidorm 1-1 Gandia.

Segueix la malastrugança de l'Hospi en els seus desplaçaments a Badalona. Amb la d'ahir són sis les derrotes consecutives dels riberencs al Camp del Centenari, on no hi guanyen des del maig de 1977. Dues derrotes per 1-0, dues més per 2-1, una per 3-0 i una altra per 5-1 és el balanç dels hospitalencs a l'Avinguda de Navarra no segueixen, a més, amb la sort d'esquena pel que fa als penals. I és que la dada és realment esfereïdora: en els últims quatre partits a Badalona a l'Hospi li han assenyalat un total de sis penals en contra, a raó de dos per partit si tenim en compte que la temporada 2007-2008, Peña Molina no va 'castigar' els homes de Jordi Roura. Si bé les dues penes màximes d'ahir van ser clares, tot el contrari succeïa el 25 de març de 2007, qun Herrero Arenas es convertia en el trist protagonista de l'encontre en assenyalar dos penals inexistents a l'Hospi d'Oliva, que acabaria desquiciat i perdent per 3-0 davant del rival que va tenir a tocar la classificació pel play-off... fins el gol de David Giménez. Un any abans, en un Centenari ple a vessar, el Badalona golejava un Hospi ja salvat en un polèmic partit. Resultat final de 5-1 i dos penals xiulats pel canari Suárez Betancor.

La bona notícia va ser l'estrena golejadora de Rubén García amb l'Hospi gràcies a un autèntic golàs des de fora de l'àrea. El migcampista aragonès va inaugurar el seu compte golejador i va convertir-se en, ni més ni menys, en el tretzè jugador de la plantilla que marca com a mínim un gol. De fet, ja són menys els jugadors que queden per perforar la porteria contrària que no pas els que han marcat; Andrés Barón, Hammouch, Manel Viale, Moussa, Peque, Manel i Marc Pedraza són els jugadors de camp que resten per estrenar-se, mentre que Jordi Martínez continua sent el màxim realitzador de l'equip amb 4 gols, seguit per Corominas i Cirio amb 3 gols. En el capítol d'assistències, Eloi Fontanella va recuperar el lideratge en solitari després de la seva passada a Rubén García i se situa al capdavant de la classificació amb 4, una més que Pitu i Coro. Per acabar, la segona expulsió de Moussa a la lliga (primera per doble amonestació) suposa la setena expulsió d'un jugador de l'Hospi aquesta temporada, cinc de les quals han estat lluny de l'Estadi.

Diumenge vinent els homes de Miguel Álvarez tenen un duel vital a l'Estadi davant l'Sporting Mahonés de Joan Esteva... i d'Antonio Trujillo. El davanter de Santa Ponça, botxí de l'Hospi en el partit d'anada disputat a Bintaufa gràcies als seus tres golassos va escalfar motors dissabte i va anotar el gol de la victòria davant el Mallorca B (1-0) en aprofitar una pilota morta dins l'àrea després d'un córner executat per Méndez Canario (45'). Tot i aixpò, els menorquins no van ser superiors a un Mallorca B minvat per la injusta expulsió d'Uche al minut 21 que, tanmateix, no els va impedir gaudir d'alguna bona ocasió. L'Sporting viatjarà a l'Hospitalet sense el seu davanter centre Marcos Trujillo, que dissabte va ser expulsat per tercera vegada a la temporada, pel que Pedro García o el mateix Trujillo podrien formar part d'un onze inicial en què haurem de veure si hi seran Raül Vates o el porter Moso, baixa per lesió les darreres dues setmanes. Pel que fa a l'Hospi, Álvarez no podrà comptar amb el lesionat Toni Velamazán ni amb els sancionats Moussa i Pitu, que ahir va veure la cinquena groga de la temporada. Per contra, Manel Viale, Lobato i Cristian Alfonso podrien tornar a gaudir d'alguns minuts després de no jugar a Badalona. Feia 5 anys i mig que l'Sporting Mahonés no visitava l'Estadi: va ser el 12 de juny de 2005 en el partit de tornada de la primera eliminatòria del play-off d'ascens a Segona B; aquell dia, els maonesos van perdre per 3-1 davant l'Hospi de Moya i van caure eliminats després del 2-2 de l'anada disputada a Bintaufa vuit dies abans.

Futbol base
Una mica com està succeïnt amb l'Alzira, el Juvenil A ha iniciat una sorprenent reacció que l'ha portat a sumar tres victòries seguides. Els de Dani Casado van donar la sorpresa ahir al migdia al Feliu i Codina derrotant a domicili el tercer classificat, la Damm i capgirant un partit que s'havia posat coll amunt amb el gol cerveser, obra de Pos (35') amb un gol de Marc Gallart abans del descans (43') i un segon gol de Pedro a un quart d'hora del final que va certificar el 9 de 9 dels riberencs, que són penúltims amb 13 punts a només tres de la salvació. L'Hospi rebrà el proper dissabte a l'Estadi el segon classificat, l'Espanyol, que aquest cap de setmana era incapaç de super el Huesca a Sant Adrià (0-0). Bon resultat també del Juvenil B, que va derrotar el Castelldefels per 3-2 i tanca la jornada fora del descens a Preferent.

La primera jornada del futbol base en aquest 2011 ens va deixar un total de 8 victòries, 2 empats i 7 derrotes i d'un equip, l'Infantil D, que descansava en jugar un grup 'senar'. Destacables són la dotzena victòria en 12 jornades del Benjamí C (5-0 a la PB Barcino B) i la golejada de l'Infantil A per 9-1 a l'UB Catalònia que deixa els riberencs encara tercers a la lliga. En el cantó negatiu sobresurten la derrota clara del Juvenil C a Badalona davant la Unificació Llefià B (4-1) que aparta l'Hospi de la zona noble o l'espectacular partit del Benjamí A a l'Estadi davant del Cubelles que els riberencs van acabar perdent per 4-7.

Juvenil A / Divisió d'Honor Juvenil; grup 3
(15è; 13 punts - 3 4 11 - 17 GF 38 GC - 18 PJ)
CF Damm 1-2 CE L'HOSPITALET

Juvenil B / Lliga Nacional Juvenil; grup 7
(13è; 19 punts - 5 4 8 - 26 GF 30 GC - 16 PJ)
CE L'HOSPITALET B 3-2 UE Castelldefels

Juvenil C / Primera Divisió; grup 4
(8è; 20 punts - 6 2 4 - 23 GF 17 GC - 12 PJ)
CF Unificació Llefià B 4-1 CE L'HOSPITALET C

Cadet A / Preferent; grup 3
(8è; 18 punts - 5 3 4 - 22 GF 15 GC - 12 PJ)
CE L'HOSPITALET 3-0 UA d'Horta

Cadet B / Primera Divisió; grup 1
(8è; 17 punts - 5 2 5 - 25 GF 21 GC - 12 PJ)
CE L'HOSPITALET B 0-0 UE Sants B

Cadet C / Primera Divisió; grup 3
(8è; 15 punts - 4 3 5 - 23 GF 18 GC - 12 PJ)
La Florida CF 2-5 CE L'HOSPITALET C

Infantil A / Segona Divisió; grup 1
(3r; 30 punts - 10 0 2 - 60 GF 14 GC - 12 PJ)
CE L'HOSPITALET 9-1 UB Catalònia

Infantil B / Segona Divisió; grup 3
(14è; 11 punts - 3 2 6 - 13 GF 16 GC - 11 PJ)
UE Sant Andreu C 3-1 CE L'HOSPITALET B

Infantil C / Segona Divisió; grup 8
(12è; 9 punts - 2 3 6 - 22 GF 42 GC - 11 PJ)
UE Sant Andreu de la Barca 3-2 CE L'HOSPITALET C

Infantil D / Tercera Divisió; grup 10
(3r; 27 punts - 9 0 2 - 49 GF 13 GC - 11 PJ)
CE L'HOSPITALET D
Descansa

Aleví A / Primera Divisió; grup 2
(10è; 28 punts - 4 2 8 - 28 GF 33 GC -14 PJ)
Gimnàstic Manresa B 2-2 CE L'HOSPITALET

Aleví B / Primera Divisió; grup 1
(13è; 26 punts - 4 0 10 - 25 GF 45 GC - 14 PJ)
CE L'HOSPITALET B 1-4 Gimnàstic Manresa

Aleví C / Segona Divisió; grup 6
(14è; 18 punts - 2 1 9 - 22 GF 44 GC - 12 PJ)
CE L'HOSPITALET C 0-10 CF Unificació Llefià B (0-5)

Aleví D / Segona Divisió; grup 2
(15è; 13 punts - 1 0 11 - 24 GF 53 GC - 12 PJ)
CF Igualada 5-0 CE L'HOSPITALET D

Aleví E / Segona Divisió; grup 1
(11è; 27 punts - 4 3 5 - 30 GF 36 GC - 11 PJ)
CE Sant Gabriel C 0-4 CE L'HOSPITALET E

Benjamí A / Primera Divisió; grup 1
(13è; 25 punts - 3 2 9 - 34 GF 56 GC - 14 PJ)
CE L'HOSPITALET 4-7 CF Cubelles

Benjamí B / Segona Divisió; grup 5
(3r; 42 punts - 10 0 2 - 42 GF 28 GC - 12 PJ)
Arrabal-Calaf 1-2 CE L'HOSPITALET B

Benjamí C / Tercera Divisió; grup 1
(1r; 48 punts - 12 0 0 - 60 GF 6 GC - 12 PJ)
CE L'HOSPITALET C 5-0 CE PB Barcino B

22 maleïts metres | CF Badalona 2-1 CE L'Hospitalet

Som l'Hospi. Una frase, un concepte, una justificació tan abstracta com aquesta serveix per intentar explicar o resumir, una altra vegada, un partit del Centre d'Esports l'Hospitalet. El dia després de rebre un cop dur, de rebre la trista notícia de la mort d'Ángel Pedraza, tècnic riberenc fins la 10a jornada d'aquesta temporada, el dia en què els jugadors estaven més mentalitzats que mai per fer saltar la banca i, de pas, dedicar la victòria al tècnic sevillà. Però l'atzar, el futbol, és tremendament injust i, sobretot, capriciós. El millor Hospi a domicili de la temporada ha passat per sobre del Badalona en una gran segona part en què Rubén García ha igualat el gol de penal de Santi Villa. Després de desaprofitar un grapat d'ocasions clares, però, un nou penal al temps de descompte ha servit perquè David Prats situés el 2-1 definitiu al marcador del Centenari, prologant la ratxa dels escapulats al seu feu i allargant el malastruc dels riberencs a domicili. Curiós, si més no, que el davanter de Pomar tornés a ser artífex d'un fatal desenllaç per a l'Hospi: en el darrer precedent (7 d'octubre de 2007), Prats marcava al 92' l'1-0 amb què el Badalona derrotaria l'Hospitalet que aleshores dirigia Jordi Roura. Curiós també que, amb els dos penals d'avui, a l'Hospitalet li n'hagin xiulat 6 en les 4 últimes a Badalona. Curiós.

En veritat, es fa difícil parlar de mèrits o demèrits al futbol i justificar una derrota quan el rival ha marcat més gols que tu que és, al cap i a la fi, del que es tracta en aquest esport. Per l'esperança queda el partit d'un Hospi que ha mostrar una cara diferent a la que ens havia ensenyat en els darrers desplaçaments (Castelló, Dénia o Lleida). Ha estat un partit amb dues parts ben diferenciades, amb un Hospi que ha acabat sent superior al Badalona en la segona meitat i en un primer acte en què el respecte mutu ha estat la tònica predominant de l'encontre. De fet, la primera mitja hora de partit ha respost al patró que esperàvem: pocs riscos per part de tots d'equips amb un Badalona segur al darrera i atacant el just, necessari i exigible pel seu rol de local. Per la seva banda, l'Hospi pressionava la sortida de la pilota de la defensa i el mig del camp badaloní buscant la recuperació ràpida i la contra, sense massa èxit en la definició.

Amb aquesta dinàmica han anat passant els minuts sense que ni els uns ni els altres fossin capaços de llançar a porteria. De fet, les tres accions més perilloses han corregut a càrrec dels homes de Manolo Márquez sense dirigir-se entre els tres pals que defensava Carlos Craviotto: al minut 17, bona combinació entre Víctor Rodríguez i Santi Villa que aquest definia amb un xut de rosca que marxava per sobre del travesser de la porteria riberenca; l'andalús era protagonista també, cinc minuts més tard, de la segona acció perillosa dels badalonins amb un xut potent des d'uns 30 metres que, tanmateix, corria la mateixa sort que el seu primer intent: la pilota es perdia més enllà del pal llarg de la meta de Craviotto (22'). Quan s'acomplia la primera mitja hora de partit era el killer del Badalona, Marc Sellarès, qui ho intentava amb una rematada de cap a la sortida d'una falta lateral botada per Víctor (30'); el seu cop de cap es perdia, de nou, per sobre de la porteria d'un Hospi que encara no s'havia apropat a la porteria de David Valle.

Però quan ho ha fet, ha obligat l'exporter de la Grama o el Terrassa entre d'altres equips a lluir-se; és el cas de la primera i única ocasió clara de la primera meitat pels homes de Miguel Álvarez, després d'una bona acció en banda esquerra de Cirio, que arribava a la línia de fons i ni Coro, fent mistos, ni Eloi Fontanella, que es trobava amb una brillant intervenció de David Valle, aconseguien perforar la xarxa escapulada (33'). Curiosament, les dues millors ocasions del primer acte han coincidit amb els minuts menys intensos pel que fa al ritme d'un partit que seguia marcat pel respecte entre tots dos conjunts. Parlem de dues ocasions perquè també el Badalona ha posat a prova Carlos Craviotto: corria el minut 40 i a la sortida d'un córner a l'esquerra de l'atac local, Vázquez s'elevava per sobre de la maranya organitzada dins l'àrea visitant per rematar de cap i fer treballar Craviotto, que es treia de sobre la pilota com podia i evitava el gol dels badalonins. Va ser l'última acció destacada d'una primera meitat que havia provocat molts badalls a les graderies del Centenari i ben poques pinzellades de bon futbol.

La segona meitat, sense canvis a tots dos equips, presentaria ben aviat símptomes de revolució que acabarien per capgirar la lenta dinàmica del matx. Ens situem al minut 47 i en una internada del local Víctor, que tot just s'havia intercanviat de banda amb Sergio Martínez; la cursa de l'extrem escapulat es veia interrompuda per una clara falta d'Andrés Barón... que Ripoll Solano veia dins l'àrea i acabava assenyalant com a penal. Poques protestes a les files de l'Hospi però alguns dubtes sobre si la falta era dins o fora de l'àrea riberenca (les càmeres ho aclariran). Santi Villa, amb seguretat i contundència transformaria el penal enviant-lo ajustat al pal esquerre, lluny de l'abast de Craviotto. Mala senyal: als 4 minuts de la represa l'Hospi es veia per sota al marcador, en un camp complicat i, encara més dur de pair, sense haver fet menys mèrits que el rival.

Però el gol local va acabar per esperonar un Hospi que va començar a engreixar la maquinària i que minut a minut va anar guanyant presència en terreny de joc escapulat. Pel desenllaç del partit va ser determinant la relativa rapidesa amb què els riberencs van respondre al tret badaloní. I és que en la primera acció clara de perill de la segona meitat, l'Hospitalet igualava el partit gràcies a un gol, a un golàs de Rubén García. Corria el minut 56, l'onze de la segona meitat quan un Eloi Fontanella generós en el seu esforç i primorós en els minuts que ha disputat a la segona part del partit ha lluitat per una pilota aparentment perduda i ha assistit el migcampista aragonès que es trobava gairebé sol a la frontal de l'àrea. Rubén García, després de retallar l'entrada d'un defensa local, deixava anar una gardela impressionant que es colava gairebé per l'escaire de la porteria de David Valle, sense que el porter barceloní pogués fer res per evitar-ho.

L'1-1 va donar pas als millors minuts d'un Hospi que, sense el handicap de la inferioritat numèrica va recordar força al que vam viure i veure a la segona part al Narcís Sala. Els instants posteriors al gol de Rubén García la pressió riberenca va ser asfixiant i va tancar el Badalona a la seva parcel·la del camp. Fruit d'aquesta collada els hospitalencs van gaudir de les millors ocasions per donar la volta a l'electrònic: primer en una acció combinativa entre Corominas, Eloi i Pitu, que el migcampista de Salt solucionava amb una volea sense deixar caure la pilota que marxava per sobre del travesser de la porteria badalonina (59'). Un minut més tard, el mateix Pitu rematava una acció individual amb un xut ras, llunyà, que marxa fregant el pal esquerra de la meta defensada per David Valle (60'). Eren els millors minuts d'un Hospi que movia la pilota amb rapidesa i criteri sense que el Badalona sabés com aturar la maquinària riberenca, d'un Hospi fidel al concepte futbolístic que Pedraza havia defensat des de la seva arribada a l'entitat el passat mes de juliol. No obstant això, el Badalona deixava clares les seves intencions un minut després, quan Marc Sellarès era més lent que Manel i era incapaç de batre Carlos Craviotto en un clar mà a mà (61').

L'acció va donar pas a uns instants de recés que locals i visitants van aprofitar per agafar aire de cara a un final de partit que es presentava d'allò més intens. De fet, per continuar on havíem acabat, el mateix Marc Sellarès seria l'encarregat de tornar a portar perill de l'àrea visitant en una jugada originada en una pèrdua de pilota d'Andrés Barón, superat en el dia d'avui, continuada per David Prats i culminada (malament) pel davanter donostiarra del Badalona amb un xut que marxaria alt, massa alt (72'). L'Hospi, per la seva banda, va gaudir d'una opció de gol claríssima a les botes de Sergio Cirio, que rebia una assistència genial d'Eloi Fontanella però tampoc no era capaç de superar la sortida de David Valle, que tornava a intervenir de manera providencial per evitar l'1-2 (76'). Va ser el principi del fi de l'Hospi de Miguel Álvarez, que a la recerca de refrescar l'equip va sacrificar jugadors desequilibrants com Cirio i Coro per donar entrada a Ceballos i a Jordi Martínez, canvis que van fer perdre profunditat a un Hospi que no va tornar a apropar-se a la porteria local llevat d'una acció de Pitu al 88' en què el saltenc provaria una vaselina des de 35 minuts que no sorprendria David Valle, tota una assegurança sota els pals del Badalona.

Amb el tercer canvi que donaria entrada a Peque per Eloi Fontanella i amb un Hospi ofensivament mermat pels canvis entràvem al temps de descompte que, continuant amb el paral·lelisme, tornaria a ser tan cruel com ho va ser fa dos mesos al camp del Sant Andreu. El destí, com gairebé resa el tòpic, va tornar a tenir els 11 metres com a protagonistes, després que Moussa cometés un penal tan clar com, potser, innecessari sobre Jordi Ferrón que el '7' del Badalona va celebrar com si del gol de la victòria es tractés (91'). Segons després, desgraciadament, David Prats transformaria la pena màxima i col·locava el 2-1 que, finalment, acabaria resultant definitiu davant de la incredulitat dels jugadors riberencs i de la lògica alegria d'un Badalona que es veu amb 38 punts a la classificació i amb molt, gairebé tot, per guanyar.

El penal, que va suposar l'expulsió de Moussa Bandeh, i el posterior gol va donar pas a un final de partit en què el Badalona ja no va patir per la victòria. Nova oportunitat perduda per un Hospi que ja té l'Atlètic Balears a només dos punts i que esperarà al resultat de l'Ontinyent per saber sin tanca la jornada com a 14è o 15è classificat. Més enllà de la derrota, que allarga la mala ratxa de resultats a domicili (també la història al Camp del Centenari), l'equip avui ha donat símptomes de millor, de major exigència i de fam, de ganes de guanyar, quelcom que havíem criticat en anterior desplaçaments. Si bé és cert que les derrotes valen els mateixos punts es jugui com es jugui, també és veritat que jugar bé t'obre més portes que jugar malament. Llaurar per collir. Collir per salvar-se. Aquesta és la idea.

FITXA TÈCNICA

CF BADALONA: David Valle, Ferrón, Óscar Ramírez, Vázquez, Robles, Sidibe, Santi Villa (Charly Ruiz, 83'), Sergio Martínez (Rubén Casado, 69'), Víctor Rodríguez (Carroza, 89'), David Prats i Marc Sellarès.

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Barón, Moussa, Manel, Lucas Viale, Rubén García, Corominas (Jordi Martínez, 83'), Cristian Gómez, Eloi Fontanella (Peque, 89'), Pitu i Cirio (Ceballos, 77').

Gols: 1-0 Santi Villa (49', penal); 1-1 Rubén García (56'); 2-1 David Prats (92', penal).

Àrbitre: Sebastián Ripoll Solano (Balear). Bé. Ha mostrat targeta groga als locals Sidibe (38') i David Prats (62') i als visitants Lucas Viale (10'), Barón (47') i Pitu (85'). Ha expulsat el riberencs Moussa per doble amonestació (89' i 91').

Incidències: partit disputat al Camp del Centenari de Badalona davant d'aproximadament un miler d'espectadors. Mati assoleiat i temperatura molt agradable. S'ha guardat un minut de silenci en memòria d'Ángel Pedraza, tot i que l'Hospitalet no ha dut braçalets negres per aquest motiu. Manel Viale i Dani Planchería han estat els homes que han completat la convocatòria d'avui, de la qual se n'ha quedat fora a última hora Cristian Lobato. Pitu ha vist la cinquena groga de la temporada i es perdrà el partit del proper diumenge davant l'Sporting Mahonés.

Mor Ángel Pedraza

L'exentrenador del Centre d'Esports l'Hospitalet aquesta mateixa temporada, Ángel Pedraza, ha mort avui dissabte als 48 anys d'edat després d'una llarga malaltia. Qui havia estat jugador del Barcelona i del Mallorca entre d'altres equips i tècnic de l'Espanyol B, l'Iraklis, el Benidorm o el Vila-real B entre d'altres ens ha deixat aquesta tarda a conseqüència d'una llarga malaltia, de la qual va sortir-se'n en una primera etapa quan dirigia l'Atlètic Balears. Pedraza havia dirigit aquesta temporada l'Hospi fins la 10a jornada, quan després d'un empat a casa davant del Sabadell la Junta Directiva de l'entitat va decidir buscar un revulsiu per canviar la dinàmica de l'equip, just el dia que el seu fill Marc, jugador del primer equip de l'Hospitalet, feia el seu debut amb la samarreta riberenca. La capella ardent del tècnic sevillà s'instal·larà al Tanatori de Les Corts des d'aquest diumenge, mentre que la cerimònia oficial tindrà lloc el proper dilluns a la 1 del migdia al mateix espai.

Cop dur per la família de l'Hospi i, sobretot, pels familiars i amics que deixa Ángel Pedraza. A tots ells, el nostre més sentit condol i una molt sincera abraçada. Descansi en pau.

Què, donem un cop d'efecte? | CF Badalona - CE L'Hospitalet (diumenge, 12:00 hores)

Després de l'amistós de dimarts passat a Vilassar de Mar (1-3), ara sí, a l'Hospi li ha arribat l'hora d'iniciar futbolísticament aquest 2011. Ho farà aquest diumenge en una plaça difícil, una de les més complicades de la lliga: Badalona. I és que els de Manolo Márquez estan duent a terme un campionat sensacional a dia d'avui: són segons a la classificació a només tres punts del líder, l'Orihuela i han cimentat aquests números amb la seva prestació al Camp del Centenari, terreny de joc en què cap equip ha estat capaç de guanyar encara i on els escapulats només han rebut 3 gols en els 10 partits que hi ha jugat. De l'altra banda tenim un Hospi que pateix fora de l'Estadi: 6 punts de 30 possibles i només un triomf (fa gairebé tres mesos) és el trist balanç dels riberencs a domicili, una assignatura que sens dubte hauran de millorar al llarg d'aquesta segona volta. Si haguéssim d'apostar segurament el Badalona seria l'opció escollida per gran part dels apostants; aixo, pero, és futbol i nosaltres, per si no queda clar, som l'Hospi. I a més, tornem a comptar amb la col·laboració estel·lar de Rodado Rodríguez...

El Badalona
Podríem discutir sobre si, jugador per jugador, la plantilla del Badalona és tan superior a la de l'Hospitalet com per ser 13 punts per sobre a la classificació; allo innegable és que els del Barcelonès Nord han aprofitat l'embranzida d'una bona arrencada, fonamentada com dèiem en el bon paper quan juguen com a locals, per situar-se en una zona més que còmode i aportar tranquil·litat a l'enèssim projecte endegat per l'entitat que presideix Fermín Casquete i que encapçala Manolo Márquez en la parcel·la esportiva. Una situació que si bé deixa al descobert moltes virtuts d'un conjunt amb una idea clara de joc, permet amagar o, si més no dissimular, algunes de les carències del Badalona, que com l'Hospi pateix fora de casa. Tanmateix, els escapulats només han sumat 9 punts fora del Centenari; fa tres partits que no guanyen i que tampoc marquen a domicili. A la primera volta, el Badalona sumava a l'Hospitalet (1-1) un dels seus tres empats fora de casa.

El fort dels homes de Márquez, pero, és al seu Estadi: 8 victòries i 2 empats en 10 partits és l'impressionant balanç del millor local de la lliga, juntament amb l'Orihuela, d'un equip pràctic que amortitza els gols que marca: 15 gols en 10 partits i que té, com gran part dels equips de la lliga, la solidesa defensiva com a pal de paller del seu estil de joc. Sense anar més lluny, el gol de rebot d'Aleix Vidal (Mallorca B) de diumenge passat era el primer que rebia David Valle des del passat 18 de setembre; és a dir, tres mesos i mig sense haver de recollir cap pilota del fons de la xarxa. Potencial també a la línia ofensiva, amb Marc Sellarès i David Prats com a armes destacades: entre tots dos sumen 12 gols dels 20 que ha marcat el Badalona (7 pel donostiarra i 5 pel davanter de Pomar), és a dir, un 60% dels gols escapulats, que completen Santi Villa i Víctor amb dos gols cadascun, Vázquez i Pugui amb un i dos gols en pròpia porta.

Demà, el Badalona tindrà les baixes de Pugui, amb un trencament muscular als isquiotibials de la seva cama dreta i de Dani Guerrero, amb la mateixa lesió a la seva cama esquerra. Tampoc hi serà el nigerià Obioma, que encara no ha debutat en el que portem de lliga a causa de problemes amb el seu trànsfer (s'espera que pugui solucionar aquest tema al llarg d'aquest gener). Les bones notícies al bàndol escapulat arriben en forma de recuperacions: Rubén Casado va reaparèixer diumenge passat més aviat del que s'esperava després de la seva lesió. A més, Alejandro Vázquez (que fins la 18a jornada havia disputat tots els minuts) tornarà a l'onze inicial després del partit de sanció que va complir en veure la cinquena groga en el darrer partit del 2010. També sembla recuperat el romanès Max, tot i que difícilment entrarà a la llista de convocats pel partit de demà.

Possible alineació del CF Badalona: David Valle; Óscar Ramírez, Sergio Martínez, Vázquez, Robles, Santi Villa, Xavi Muñoz, Ferrón, Víctor Rodríguez, David Prats i Marc Sellarès.

L'Hospi
10 d'octubre de 2010. És la data de la última (i única) victòria de l'Hospi a domicili. Va ser al camp del Mallorca B (0-2) i amb Ángel Pedraza a la banqueta. Des d'aleshores, tres empats i quatre derrotes fora de l'Estadi, la gran assignatura pendent d'aquest Hospi de Miguel Álvarez, sòlid a casa i difuminat a fora. Demà, però, l'escenari no és el més propici per trencar aquesta mala ratxa, tot i que l'Hospi compta amb plantilla suficient com per plantar cara al segon classificat de la lliga. No obstant això, i tot i anar partit a partit, és important també anar recuperant els jugadors lesionats fins al moment i fer que l'equip segueixi creixent amb aquestes reincorporacions.

Serà un partit especial per alguns jugadors de l'Hospitalet amb passat escapulat, com és el cas de Sergio Cirio, David Corominas o Pitu... però també del tècnic de l'Hospi, Miguel Álvarez, que va entrenar els badalonins fa dues temporades. En el cas de Cirio, el davanter barceloní va defensar la samarreta del primer equip del Badalona la temporada 2005/06, tot i que abans ja havia format part del seu futbol base. Més curts van ser els períodes de Coro i de Pitu al Badalona: el vilassanenc hi va militar la temporada 2007-2008, la darrera abans de fitxar pel CE L'Hospitalet mentre que el migcampista gironí va jugar-hi la segona volta de la passada temporada sota les ordres de Toni Llebaria.

Demà al Camp del Centenari, Miguel Álvarez comptarà amb les baixes de Cristian Alfonso i de Toni Velamazán lesionats, mentre que caldrà parar atenció a l'evolució tant de Jordi Martínez com de Manel Viale, que seran dubte fins a darrera hora a causa de les lesions que es van produir en els partits davant el Santboià i el Lleida, respectivament. L'altra baixa que tindrà l'Hospi demà serà la d'Iván Hammouch, que va veure la cinquena groga del campionat al Camp d'Esports i haurà de descansar fins diumenge vinent. En aquest cas, els Reis Mags, el Pare Noel o qui fos també han portat bones notícies a Ca n'Hospi: Dani Planchería ja va disputar 45 minuts en l'amistós contra el Vilassar i va tornar a calçar-se les bótes després de la seva operació a principis de novembre. Bona també és la recuperació de David Corominas, inèdit en partit oficial des del 28 de novembre (2-1 a Castelló).

Possible alineació del CE L'Hospitalet: Craviotto, Barón, Moussa, Manel Gómez, Lucas Viale, Rubén García, Cristian Gómez, Cirio, Corominas, Pitu i Eloi Fontanella.

L'àrbitre
L'encarregat de dirigir l'encontre entre el CF Badalona i el CE L'Hospitalet serà el balear Sebastián Ripoll Solano, que estarà assistit a les bandes per Nazareth Carrasco Crespí i... sí, Ángel Rodado Rodríguez, el col·legiat que va perpetrar un dels arbitratges més lamentables a la història de l'Hospi i que va privar els riberencs de l'ascens a Segona B davant el Rayo B. El balear, doncs, torna a creuar-se amb l'Hospitalet 7 mesos després. Tornant a Ripoll Solano, serà la tercera vegada que li xiuli un partit a l'Hospi amb un balanç d'una victòria (1-0 al Vila-real B la temporada 2007-2008) i una derrota (0-1 davant l'Alacant la temporada 2006-2007). Aquesta temporada ha dirigit els partits Alacant 1-0 Alzira (7 grogues i 1 vermella), RSD Alcalá 1-0 Montañeiros (9 grogues i 2 vermelles), Sant Andreu 1-1 Gandia (6 grogues), Vecindario 1-1 Rayo B (6 grogues i 1 vermella) i RM Castilla 3-1 Badajoz (7 grogues). En total, cinc partits amb tres victòries locals i dos empats (cap de visitant) i una mitjana de 7 grogues i 0,8 expulsions per encontre. Imatges: futbolbalear.com

Els precedents
A tot el que hem exposat fins ara hi hem d'afegit el fet que el Centenari no és un camp que històricament se li hagi donat massa bé a l'Hospi; de fet, els riberencs fa més de 33 anys que no hi guanyen, d'ençà que a la 37a jornada de la temporada 1976-1977 derrotessin el Badalona per 1-2. En total, 18 desplaçaments a la ciutat del Barcelonès Nord amb un total de 13 derrotes, 2 empats i només 3 victòries hospitalenques; 36 gols a favor del Badalona i 16 marcats per l'Hospi, que acumula 5 derrotes en les últimes 5 visites a Badalona.

2007-2008 - Segona Divisió B - Badalona 1-0 L'Hospitalet
2006-2007 - Segona Divisió B - Badalona 3-0 L'Hospitalet
2005-2006 - Segona Divisió B - Badalona 5-1 L'Hospitalet
2003-2004 - Tercera Divisió - Badalona 2-1 L'Hospitalet
1981-1982 - Tercera Divisió - Badalona 1-0 L'Hospitalet
1980-1981 - Tercera Divisió - Badalona 1-1 L'Hospitalet
1978-1979 - Tercera Divisió - Badalona 1-1 L'Hospitalet
1977-1978 - Tercera Divisió - Badalona 1-0 L'Hospitalet
1976-1977 - Regional Preferent - Badalona 1-2 L'Hospitalet
1974-1975 - Regional Preferent - Badalona 1-0 L'Hospitalet
1973-1974 - Regional Preferent - Badalona 2-1 L'Hospitalet
1972-1973 - Regional Preferent - Badalona 1-0 L'Hospitalet
1965-1966 - Segona Divisió A - Badalona 1-0 L'Hospitalet
1964-1965 - Segona Divisió A - Badalona 2-3 L'Hospitalet
1963-1964 - Segona Divisió A - Badalona 2-1 L'Hospitalet
1959-1960 - Tercera Divisió - Badalona 5-1 L'Hospitalet
1958-1959 - Tercera Divisió - Badalona 1-4 L'Hospitalet
1957-1958 - Tercera Divisió - Badalona 5-0 L'Hospitalet

Mercato d'hivern, primer capítol

El passat dilluns 3 de gener, només un dia després que es tanqués la primera volta de la lliga al grup tercer de Segona Divisió B, va quedar obert de forma oficial el mercat d'hivern. Des d'aleshores i fins les 6 de la tarda del proper 31 de gener, els 20 equips que conformen el grup haurien de poder fitxar jugadors, si ho creuen convenient. Parlem en condicional perquè a hores d'ara hi ha dues excepcions, doncs conjunts com són el Castelló i la Gramenet que no podran incorporar cap jugador al mercat d'hivern fins que no solucionin deutes pendents amb alguns jugadors d'anteriors temporades. Una novetat respecte temporades anteriors és la derogació de la norma que, resumint, deia que cap jugador que hagués disputat més de cinc partits de lliga amb el seu equip podia marxar a cap altre conjunt del mateix grup; així, podem viure al llarg d'aquest mes de gener un intercanvi interessant de cromos entre els diversos equips, com ja hem vist en aquests primers dies de transaccions. Podreu seguir de forma setmanal l'evolució del mercat amb les entrades del blog i de forma diària (que no instantània) al marge dret del blog o al nostre Twitter; a més, torneu a disposar de les plantilles dels 20 equips que conformen aquest grup tercer clicant als enllaços que trobareu al marge dret o bé en aquesta notícia.

Amb l'endogàmia per bandera, començarem parlant d'un CE L'Hospitalet que a hores d'ara només ha deixat oberta la porta de sortida per fer oficial la marxa, d'una banda, de Manuel Ruano i, de l'altra, d'Óscar Álvarez. D'una banda, el fins ara segon entrenador de l'Hospi rescindia el contracte amb l'entitat i abandonava l'Hospitalet després de diverses temporades d'haver-hi treballat tant al futbol base com amb el primer equip. Ahir, a més, va fer-se oficial la baixa voluntària d'Óscar Álvarez que deixa la defensa orfena i necessitada d'alguna incorporació, sobretot amb la lesió de Manel Viale que deixa la rereguarda riberenca en un estat de circumstàncies.

Una possibilitat, perquè no, seria la d'incorporar Biel Medina; l'excentral de l'Hospi es troba actualment sense equip i entrenant amb un Sporting Mahonés que fins al moment no ha realitzat cap incorporació i que només ha tramès la baixa a Aitor Pons, que ja fa unes setmanes va tornar a l'Alaior després de no convèncer Joan Esteva. A Mallorca, per la seva banda, Atlètic Balears i Mallorca B s'encomanen a diferents receptes per fugir de la zona de perill; els de la Via de Cintura han concedit la baixa a Fernando i Aarón Fernández i ja han incorporat el porter francès Nicolas Bonnis (Ceuta). Aquesta, però, no serà l'únic fitxatge dels balearicos, que tenen en període de prova una sèrie de jugadors francesos i brasilers que podrien ser interessants pels de Gustavo Siviero. A l'altre club de la ciutat, el canvi principal ha estat a la banqueta, amb la marxa de Jaume Bauzá i 'l'ascens' de Vicente Engonga com a màxim responsable del Mallorqueta, que llevat de sorpreses tirarà del Juvenil A de Divisió d'Honor per reforçar l'equip amb l'objectiu de sortir de la zona de descens.

Pel que fa als equips catalans, la calma és la nota predominant a la majoria d'equips. Sense descartar cap opció que pogués ser esportivament i econòmicament profitosa, ni Badalona ni Sabadell han realitzat cap incorporació: els de Manolo Márquez, però, esperen comptar amb Obioma (al seu país des de fa massa mesos) i no descarten reforçar el mig del camp; els arlequinats, mentrestant, han rebut l'interès del Gavà, el Santboià i l'Europa per la cessió d'Aitor Ramírez, segons ha informat Ràdio Sabadell. Qui sí podria reforçar l'equip és el Sant Andreu de Natxo González, que compta encara amb una plaça lliure a la plantilla i que podria incorporar algun jugador d'atac vistes les prestacions d'alguns jugadors com ara Joel, que encara no s'ha estrenat a la lliga. Més tranquil·les baixen les aigües del Segre després que la UE Lleida guanyés el judici al Banco Popular i compti amb 2,5 milions d'euros per pagar el deute contret amb els jugadors. Així les coses, sembla més difícil la marxa d'un dels jugadors més destacats de l'equip, Rubén Rayos, pel qual s'havien interessat equips com el Numància o el Nàstic de Tarragona.

A Sant Boi, en canvi, han tornat a apostar per la veterania per fer la que es preveu única incorporació en aquest mercat d'hivern: es tracta de Joan Molina, ex davanter de Mataró, Premià i Sant Andreu i que arriba al Joan Baptista Milà provinent del FC Vilafranca; amb l'arribada de Molina (35 anys) es supleix en part la baixa de Javi Revert, que fa unes setmanes feia oficial el seu retorn al Llagostera després de no comptar amb massa minuts per part de Quim Ayats. També s'espera un mes mogut a Santa Coloma de Gramenet, on Ramon Moya ja ha donat la baixa a homes com Álex Cañadilla, Óscar Muñoz, Dani Medina o Marcel i ha vist com Óscar Céspedes marxava al Racing de Ferrol (Tercera Divisió, Grup 1). Amb totes aquestes baixes, el planter tindrà una importància cabdal en aquesta segona volta, amb la participació d'homes com Oriol Molins o l'ex de l'Hospi Juvenil, Josele Avellaneda. Amb ells, una possible arribada seria la del també exriberenc Sergio Postigo, que entrena amb els blaus des de fa setmanes després de la seva greu lesió i que s'afegirà a la plantilla gramenetista tan aviat s'aixequi el veto a l'entitat del Barcelonès Nord.

Més mogut està al mercat al sud del grup, a la Comunitat Valenciana, on tots els equips han fet moviments tant per concedir baixes com per tancar altes per les seves plantilles. I en només 4 dies de mercat ja hi ha hagut temps pel primer culebrot, amb l'Alcoyano i l'Ontinyent com a protagonistes i amb Fran Moreno i César Remón com a hostes; resumint-ho molt, l'Alcoyano havia donat la baixa a Fran Moreno que, dies després, tornava a l'Ontinyent. Al club del Clariano, amb problemes econòmics, César Remón havia demanat la baixa per marxar a Alcoi i cobrar els tres mesos que se li devien; com que l'Ontinyent no acceptava les exigències de Remón, l'Alcoyano obligava ahir mateix Fran Moreno a tornar sota les ordres de Paco López per forçar els de la Vall d'Albaida a deixar lliure César Remón. Finalment, i llevat de qualsevol ensurt de darrera hora, l'assumpte s'ha solucionat i Fran Moreno ha tornat al Clariano i César Remón ha fet les maletes cap al Collao. I el dia 16, Ontinyent-Alcoyano. Aquests dos equips, però, han deixat més fets destacables: l'Ontinyent ha donat la baixa al migcampista Gabri, que marxa a l'Atlético Saguntino i al porter Miguel Ángel Ramos, que ha fitxat pel Premià de Jaume Creixell; així, els de Toni Aparicio hauran de buscar un recanvi pel porter català, ja que a hores d'ara només compten amb Rubén García com a únic porter del primer equip. L'Alcoyano, per la seva banda, ha venut Adrià Granell a l'Albacete i ha concedit la baixa per (extraoficialment) baix rendiment a Javi Rodríguez (i a Fran Moreno) i es troba remenant el mercat per buscar possibles substituts.

Entre aquests substituts sona el nom de Juanma Ruano, davanter de l'Alzira que ha abandonat la disciplina del conjunt blaugrana, actual 19è classificat a la lliga. Els de Manolo Herrero també han donat la baixa a Lechuga (Puerto Real) i es veuen gairebé obligats a reforçar la zona d'atac per tal de seguir somiant amb la salvació. 45 quilòmetres al sud, el Gandia ha decidit posar també fil a l'agulla per evitar que l'equip segueixi amb la mala ratxa que l'ha deixat relativament a prop de la zona de perill després d'un gran inici de lliga. Vicente Medina no comptava amb Mauro Fanari, que ha tornat a La Roda i podria donar la baixa també a Omar García. En el capítol d'altes, encara no s'ha confirmat cap incorporació tot i que els blanc-i-blaus tenen a diversos jugadors a prova com és el cas d'Elies.

Ni tan sols el líder de la lliga, l'Orihuela, ha escapat a la temptació de renovar el seu equip. Els de Pato han incorporat el davanter bosnià Eldin Hadzic provinent de l'Eibar (havia format part del planter de l'Hércules) i al migcampista francès Mathieu Coureur (ex Nantes i Gueugnon); per contra, Manolo Mas i Álvaro han obtingut la baixa del club oriolà; en el cas del davanter, amb destinació inclosa: l'Eldense de Marcos Guill. L'altre equip groc d'Alacant, el Dénia de Nino Lema ha donat la baixa a Koeman, Pitu Rial i Israel Losa i ha incorporat Didi (ex Slavia Sofia) que fins ara havia jugat amb el filial i Jordi Vinuesa, que torna a la disciplina de l'entitat de la Marina Alta després del seu pas efímer pel Guijuelo. Menys marge de maniobra té el Castelló degut als deutes que té amb antics jugadors del club i que li impedeixen fitxar fins que no se solucionin. Per ai això no fos poc, la curta plantilla amb què compta Casuco s'ha vist reduïda a la pràctica amb la retirada de Pere Martí amb només 28 anys després d'una greu lesió al genoll i deixant el tècnic de Llorca amb només 20 jugadors del primer equip.

Menció especial mereixen el Benidorm i l'Alacant, grans incògnites a hores d'ara després de fer-se oficial la greu situació econòmica que atravessen en els darreres mesos i que ha portat, en el cas dels de la Marina Baixa, a demanar al Ministeri de Treball la convocatòria d'una vaga pel proper cap de setmana (reben el Gandia al Guillermo Amor). Amb aquesta situació límit, no seria descartable una fuga de jugadors si no s'arriba a un acord amb l'Ajuntament de Benidorm, part important en aquest conflicte i que podria tenir la clau de la solució. L'Alacant de Vicente Borge també ha fet pública la situació que travessa actualment i que, entre d'altres coses, se'ls priva un 'luxe' tan fonamental com és el de tenir aigua freda a les instal·lacions del Palamó, un fet que ja han hagut de viure alguns dels rivals que han visitat el feu alacantinista.

En darrer lloc, l'únic equip aragonès del grup, el Teruel que dirigeix Ramon Maria Calderé segueix rastrejant el mercat per reforçar una davantera mermada per la marxa d'Ador i de Joselu, que després de protagonitzar el culebrot de l'estiu a la ciutat mudèjar ha passat de puntetes en aquesta primera volta. Amb el dubte de la continuïtat del porter titular Juan Carlos Caballero, que podria comptar amb una oferta de l'Alianza de Lima peruà, els aragonesos busquen realitzar un parell d'incorporacions per seguir amb la bona temporada que han fet fins ara.

Amistós | UE Vilassar de Mar 1-3 CE l'Hospitalet

L'Hospi ha inaugurat aquest vespre el 2011 futbolístic amb un triomf al Xevi Ramon de Vilassar de Mar en un partit amistós que ha servit a tots dos equips per preparar els seus compromisos respectius del proper cap de setmana. Els de Miguel Álvarez s'han acabat imposant per 1-3 davant d'un rival de Primera Catalana que no ha pogut fer massa cosa davant el ritme més elevat que han imposat els riberencs des de l'inici de partit, culminant una bona primera meitat amb què han marxat amb un clar 0-3 al descans. A la segona, amb força canvis a tots dos equips, el partit ha baixat en intensitat fins el darrer quart, quan tots dos equips han gaudit d'ocasions de gol i els maresmencs han pogut reduir distàncies a manca de sis minuts pel final del partit.

Com dèiem, l'Hospi ha sentenciat el partit per la via ràpida i ja en la primera acció clara de gol de l'encontre Pitu ha inaugurat el marcador després d'una ràpida combinació iniciada per Marc Pedraza, avui compartint mig del camp amb Cristian Gómez, David Corominas i culminada pel migcampista gironí, que situava el 0-1 a l'electrònic (9'). L'Hospi, que s'ha pres aquesta prova de manera ben seriosa, no ha donat opció a un Vilassar que només s'apropava a la porteria de Craviotto amb alguna acció d'Àngel López, ex de Mataró, Premià o Sant Andreu. Amb Moussa i Lobato per l'esquerra i amb Coro per la dreta especialment incisius, l'Hospi ha fet mal els locals per les bandes; en una d'aquestes accions, un defensa local ha comès un clar penal sobre Sergio Cirio que David Corominas, que retornava després de la seva lesió, transformava en enganyar el porter vilassanenc (21'). Amb el 0-2, l'Hospi ha seguit jugant a plaer i hauria pogut ampliar la diferència en ocasions com les que han tingut, en la mateixa jugada, Sergio Cirio i David Corominas, que s'han trobat amb les mans de Rafa per evitar el 0-3 (32'). El porter local, però, no ha pogut fer res al minut 44 després d'una gran passada a l'espai de Coro per a Pitu que ha deixat el gironí sol davant Rafa i l'ha batut amb tota la tranquil·litat del món per situar el 0-3 amb què s'arribaria al descans.

La segona meitat ha començat força ensopida i ha calgut esperar un quart d'hora per veure la primera ocasió de perill per l'Hospi, en una bona combinació d'Eloi Fontanella amb Manel que l'avui capità riberenc no ha sabut resoldre davant la sortida de Pujol (60'). Més tard, enmig de l'avorriment generalitzat entre els pocs aficionats que s'han donat cita al Xevi Ramon, el 'matador' Eloi Fontanella desaprofitava una ocasió increïble després d'una bona acció individual de David Ceballos; el bredenc, amb tota la porteria per ell sol, enviava la pilota per sobre del travesser vilassanenc (78'). Només a les acaballes del partit han despertat els jugadors de Manel Moya: al 84', el Vilassar reduia distàncies situant l'1-3 al marcador i, cinc minuts més tard, gaudien d'una altra ocasió que obligava Dani Planchería a treure una mà miraculosa per evitar el 2-3 (87'). Abans del xiulet final, però, l'Hospitalet fregava el gol de nou amb una jugada individual de Peque que seria incapaç de resoldre el mà a mà amb Pujol, que acabaria guanyant la partida al jove lateral dret riberenc.

Més enllà de resultat l'Hospi ha donat bones sensacions en els primers quaranta-cinc minuts, en què ha emprat un onze inicial que no diferirà molt del que veurem diumenge vinent al Camp del Centenari de Badalona. Amb Velamazán, Jordi Martínez, Cristian Alfonso, Manel Viale i Rubén García a la grada, tots lesionats, i amb la baixa ja confirmada d'Óscar Álvarez, que deixa la disciplina riberenca, Miguel Álvarez compta amb 16 jugadors justos pel partit davant els de Manolo Márquez, segons a la lliga després de derrotar el Mallorca B (2-1) el passat diumenge.

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto (Dani Planchería, 46'), Barón (Hammouch, 46'), Moussa, Manel Gómez, Lucas Viale, Marc Pedraza (Peque, 46'), Corominas (Ceballos, 46'), Cristian Gómez, Cirio (Eloi Fontanella, 46'), Pitu i Lobato.

Gols: 0-1 Pitu (9'); 0-2 Corominas (21', penal); 0-3 Pitu (44'); 1-3 (84').

Incidències: partit disputat al Xevi Ramon de Vilassar de Mar davant de 44 espectadors (dada a meitat de la primera part). Nit freda a la localitat maresmenca, amb uns 5 graus de temperatura. Terreny de joc de gespa artificial, un camp que l'Hospi no trepìtjava des del 12 de setembre de 2004 (1-2 a Tercera Divisió). Miguel Álvarez ha fet diverses provatures situant Marc Pedraza de doble pivot amb Cristian Gómez o situant Andrés Barón al lateral dret en vistes de la baixa de Hammouch pel partit de diumenge a Badalona. A més, Corominas i Planchería han reaparegut després de les seves respectives lesions.

Arribem a l'equador (anàlisi de la 1a volta)

Amb l’arribada del nou any s’ha posat el punt i final a la primera volta de la lliga, amb un líder sòlid (mai millor dit) com l’Orihuela, amb dos catalans (Badalona i Sabadell) en llocs de play-off i amb dos altres equips del país en zona de descens (Gramenet i Santboià). Hora, per exemple, de reflexionar sobre el paper que els 20 equips que composen aquest grup tercer estan realitzant i de veure per on pot anar la segona volta. És allò tan clàssic i que mai s’ha fet abans de dir el millor i el pitjor de cada equip; és a dir, pura innovació. Per cert, el primer equip ha tornat als entrenaments avui dilluns per preparar el retorn a la lliga, el proper diumenge al camp del Badalona. Abans, els de Miguel Álvarez disputaran un amistós demà al camp del Vilassar de Mar (Primera Catalana) a partir de les 8 del vespre. Podreu seguir els fets més destacats d'aquest matx al Twitter del Blog de l'Hospi.

1r amb 38 punts – ORIHUELA CF

El millor: Sens dubte, la seva solidesa defensiva. 6 gols encaixats en 19 partits fan dels ‘escorpins’ l’equip menys golejat de tot el futbol d’abast estatal.

El pitjor: El que fins ara ha estat una virtut pot convertir-se en un problema per poc que les coses comencin a trontollar. El factor sort/encert o com vulgueu anomenar-lo ha estat evident i caldrà veure si l’equip tolera una segona volta que es farà llarga.

2n amb 35 punts – CF BADALONA

El millor: Impressionant temporada dels escapulats. Segurament l’any de menys exigència pel que fa als objectius esta resultant la més positiva. L’equip s’ha mostrat increïblement sòlid al Camp del Centenari, on encara no coneix la derrota i se n’està sortint prou bé de tenir l’infermeria plena partit rere partit. Bones perspectives per quan l’equip recuperi efectius.

El pitjor: els números fora del Centenari. Se li pot criticar certa manca d’ambició a Manolo Márquez, però el Badalona és un equip resultadista per sobre de qualsevol altra concepció futbolística. Si millora les seves prestacions a domicili farà play-off.

3r amb 34 punts – CE SABADELL FC

El millor: L’altra sorpresa agradable del futbol català. Sabadell és una plaça sempre complicada per tot el bagatge històric dels arlequinats i el projecte 2010-2011 ha començat amb el peu dret, com Carreras. Clar i català, el tècnic de Sant Pol ha construït un equip sòlid que, sense renunciar al joc atractiu que permet la categoria, té en la defensa (que no únicament en els defenses) una de les seves grans virtuts.

El pitjor: La mateixa exigència que es pugui assignar l’equip, l’entitat i l’afició del Centre d’Esports. Factor positiu si se sap gestionar però que pot resultar contraproduent si acaba per generar ansietat i necessitat d’acomplir uns objectius que tampoc eren massa clars a principis de temporada.

4t amb 33 punts – CD ALCOYANO

El millor: Sempre estan allà. Des de temps pretèrits, tots recordem haver de buscar l’Alcoyano a la zona mitjana-alta de la classificació per localitzar-lo, tot i renovar l’equip a fons temporada rere temporada. El ‘factor Collao’, amb més llegenda que realitat, acaba per aportar un plus a un equip que, en realitat, tampoc és millor que alguns que hi ha per sota a la classificació.

El pitjor: Com al Sabadell, les urgències històriques. A Alcoi porten massa temps esperant el salt de categoria i l’exigència dipositada des dels aficionats alcoians obliga l’equip a ser a dalt tot i no comptar amb un planter per haver-hi de ser sí o sí. Caldrà estar atents als reforços del mes de gener després de la marxa d’Adrià Granell, Javi Rodríguez i Fran Moreno.

5è amb 31 punts – UE SANT ANDREU

El millor: el nom. El Sant Andreu s’ha guanyat un respecte entre els seus rivals gràcies al seu bon paper de les últimes dues temporades. Al futbol tot suma, i el respecte i la por s’ensuma d’una hora lluny. Tot i tenir una plantilla sensiblement inferior a la d’altres temporades, els de Natxo González són com el vell lleó: sempre perillosos.

El pitjor: L’ansietat. Després de fregar l’ascens la temporada passada, la situació econòmica ha convertit en un ultimàtum aquest tercer intent. Els 10 partits sense guanyar que va acumular el Sant Andreu fins fa poques jornades són una evidència que els quadribarrats, amb ansietat, es converteixen en un equip d’allò més vulgar. Els cal créixer i treballar des de la seva capacitat real, per plantilla i qualitat, i no pel que s’hagi marcat des de l’entitat, des de l’afició o per necessitat històrica.

6è amb 31 punts – ALICANTE CF

El millor: Es reinventen constantment. L’Alacant, clarament de menys a més, té més de mitja permanència al sac en un any complicat, amb canvi de president (d’Iniesta a Asensi), de terreny de joc (del Rico Pérez al Palamó) i d’equip, com gairebé cada temporada. Tot i els entrebancs, Borge ha sabut crear un bloc per sobre de les individualitats que, fins ara, li esta reportant bons resultats a la lliga.

El pitjor: L’estat de la gespa del Palamó. Juntament amb Oriola i Lleida, de les pitjors del grup. Pel que fa l’equip, es fa difícil pensar que pugui ser a dalt a final de temporada si els equips amb capacitat real de copar les posicions de play-off desperten, però també és ben cert que els alacantins ja tenen bona part del camí recorregut.

7è amb 31 punts – UE LLEIDA

El millor: Les sis victòries consecutives. Més enllà de la setena posició que ocupa l’equip actualment (a només 2 punts de l’Alcoyano), aquest 18 de 18 deixa el descens ben lluny pels de la Terra Ferma, que amb una segona volta poc lluïda tenen la salvació a l’abast.

El pitjor: Com en d’altres equips del grup, la situació econòmica. Són algunes les mensualitats que els jugadors i membres del cos tècnic del Lleida han deixat de percebre. Difícil de preveure com pot afectar això a la llarga, més encara quan hi ha tot un mes de gener en què el mercat pot facilitat la marxa d’homes importants com Rayo.

8è amb 28 punts - TERUEL CF

El millor: 5 punts dels darrers 18 possibles han frenat l’equip de Calderé, que ha tingut un retorn eminentment dolç al futbol de bronze. Bona aposta pel futbol dels aragonesos, ambiciosos a Pinilla i sòlids fora del seu estadi.

El pitjor: caldrà veure quin recorregut té l’actual plantilla terolenca i com es reforça la línia d’atac en aquest mercat d’hivern; les baixes d’Ador i Joselu (que restaven més del que sumaven) fan necessària l’adquisició d’un o dos puntes que marcaran el destí dels de Calderé, que se situen nou punts per sobre de l’Atlètic Balears i hauran de seguir treballant per somiar amb la salvació.

9è amb 27 punts – CF GANDIA

El millor: les primeres 12 jornades de lliga que han permès els de Vicente Medina obtenir un coixí de punts important en la seva lluita per aconseguir la permanència.

El pitjor: Un altre equip incògnita, confeccionat a correcuita a última hora i que caldrà veure com respon davant de tota una temporada. Equip resultadista, li pesa la manca d’efectivitat en atac; el Gandia només ha marcat més d’un gol en un partit (1-2 a Alzira).

10è amb 27 punts – CD DÉNIA

El millor: a diferència de l’Ontinyent, el Dénia ha sabut ‘reposar-se’ de la brillant passada temporada i, tot i les baixes, viu còmodament instal·lat a la zona mitjana de la classificació. A més, els de Nino Lema també han après a treure profit dels desplaçaments i ja sumen quatre victòries a domicili (Atlètic Balears, Lleida, Alzira i Mallorca B).

El pitjor: d’una banda, com en la resta d’equips, caldrà estar atents a la continuïtat que puguin tenir en la bona tasca realitzada fins al moment i si els problemes econòmics poden tenir incidència en aquesta evolució. De l’altra, equips com Castelló, Hospi o Ontinyent haurien d’aixecar el vol en aquest segon tram de lliga i, de retruc, apropar el Dénia a la zona de perill. Atents també a com gestionar aquesta situació.

11è amb 26 punts – BENIDORM CF

El millor: Com el Gandia o l’Alacant, el Benidorm havia tret un grandíssim resultat de la seva solidesa defensiva, especialment fora del Guillermo Amor, amb victòries calcades a Gandia, l’Hospitalet i Castelló, on el rival desaprofitava mil i una ocasions i el Benidorm en feia prou amb mitja ocasió per sumar els tres punts.

El pitjor: Els de la Marina Baixa són possiblement l’equip amb més problemes econòmics, greus fins al punt que aquest mateix dilluns presentaven la sol·licitud de vaga al Ministeri que els faria no presentar-se en el partit de diumenge davant del Gandia. De moment, els de Granero porten tres derrotes consecutives i el panorama a curt termini és ben poc esperançador

12è amb 25 punts – CD CASTELLÓN

El millor: Com en el cas de l’Hospi, la reacció amb el canvi d’entrenador ha arribat tot i que no amb la intensitat que s’hauria volgut, segurament. L’equip encara no ha passat de l’onzena plaça tot i haver encadenat set partits sense perdre. La capacitat de millora, per plantilla, encara és gran.

El pitjor: la situació institucional que travessa l’entitat fa delicat l’equilibri club-equip. A banda d’aquest fet, la impossibilitat de reforçar l’equip aquest mes de gener deixarà el Castelló amb una plantilla de qualitat però excessivament curta. Difícilment tinguin problemes per mantenir la categoria, però per poc que pateixin problemes de lesionats o sancionats podran ser a dalt a finals de temporada.

13è amb 24 punts – SPORTING MAHONÉS

El millor: Bintaufa. Els d’Esteva hi han sumat 20 dels 24 punts que acumulen a la lliga i només Sant Andreu i Alacant hi han aconseguit guanyar. Han derrotat la Grama, el Castelló i el Lleida després que aquests s’avancessin al marcador.

El pitjor: Els desplaçaments. 4 punts fruit de 4 empats és el trist balanç dels menorquins fora de Bintaufa, un equip poruc, que arrisca poc, i que al final acaba pagant les seves errades defensives davant l’efectivitat del rival. De fet, només el Dénia i l’Orihuela, tots dos a Bintaufa, han estat incapaços de marcar un gol a l’Sporting en aquesta primera volta.

14è amb 22 punts – CE L’HOSPITALET

El millor: La plantilla. Destil·la molta qualitat i la capacitat de millora és molt evident. Hi ha gol, hi ha qualitat i imaginació. Amb Álvarez, l’equip s’ha fet fort a casa i ha recuperat l’olfacte golejador fins al punt de compartit el cartell d’equip més golejador del grup amb Alcoyano, Sabadell i Sant Andreu. Tal i com passa amb el Castelló, a l’equip se li ha de demanar estar entre els 10 primers com a mínim.

El pitjor: Cal més ambició a domicili. L’equip és massa conservador d’inici i quan es veu pel darrere en el marcador (Castelló, Dénia, Lleida) ha de córrer per solucionar el que no havia fet abans. D’altra banda, les lesions tampoc no han ajudat a que l’equip gaudeixi d’una certa continuïtat a l’hora de comptar amb homes importants como Jordi Martínez, David Corominas o Cristian Alfonso, tot i les alternatives amb què compta Miguel Álvarez.

15è amb 20 punts – ONTINYENT CF

El millor: Segurament, que difícilment puguin fer un paper pitjor. Després de fer un inici de lliga relativament bo, els de la Vall d’Albaida s’han esfondrat totalment i ja flirtegen amb el descens. Han patit baixes importants aquest estiu, però la plantilla continua tenint qualitat suficient com per exigir-los estar per sobre d’equips com el Dénia o el Gandia.

El pitjor: Que probablement part d’aquest esfrondrament tingui a veure amb el fet de no cobrar des de fa tres mesos. Hi ha equips (Lleida) que segueixen amb la seva intensitat tot i la precària situació econòmica i d’altres (Benidorm o Ontinyent) que semblen acusar aquest fet. Si se soluciona, l’Ontinyent resorgirà de les seves cendres; en cas contrari, el Clariano tornarà a viure un final de lliga intens… per la salvació.

16è amb 19 punts – CD ATLÈTIC BALEARS

El millor: La situació a la lliga. Sense haver fet res de l’altre dijous llevat d’un memorable derbi davant el Mallorca B (4-0), els de Siviero no es troben en zona de descens i tenen a tocar l’Ontinyent. A més, han deixat clar que el partit de l’Hospitalet (5-0) va ser un accident: des d’aleshores, quatre gols encaixats en set partits.

El pitjor: Ofensivament, l’equip ha pagat la solidesa amb una manca de gol evident: només han marcat en dos dels últims vuit partits i no ho fan a casa des del mes d’octubre. L’altra llast són les excessives expectatives creades a inicis de temporada amb una plantilla ni molt menys confeccionada per jugar play-off d’ascens, precisament.

17è amb 16 punts – RCD MALLORCA B

El millor i el pitjor: es fa difícil veure de quina manera el que en principi són virtuts poden acabar convertint-se en punts negatius en l’únic filial del grup. La marxa de Jaume Bauzà de l’equip ha destapat un debat interessant: l’extècnic mallorquinista defensava, tot i la tasca formativa i d’assortiment del jugadors del primer equip, la necessitat de mantenir la categoria i d’orientar el plantejament de l’equip amb aquesta finalitat. La imprevisibilitat dels filials converteix el Mallorca B en tota una incògnita; el pitjor, segurament, la manca d’experiència en situacions límits d’uns jugadors joves i que habitualment sempre han viscut a la zona alta de la lliga en les seves èpoques de base.

18è amb 15 punts – UDA GRAMENET

El millor: es fa difícil ser positiu amb la Grama. Potser ser a només 4 punts de la 16a posició després d’enllaçar 11 partits sense guanyar és una de les poques dades a les quals podem agafar-nos per somiar amb la salvació colomenca.

El pitjor: la situació econòmica, institucional, ha acabat un cop més per desestabilitzar l’àspecte esportiu. Les comparacions són odioses, però les similituds amb el Terrassa dels darrers anys i, més concretament, amb el que va baixar a Tercera la temporada passada són més que evidents.

19è amb 14 punts – UD ALZIRA

El millor: la persistència del planter. Han seguit confiant en les seves possibilitats tot i arribar a la 17a jornada amb només 8 punts sumats. Dues victòries consecutives han tret els blaugrana de la darrera posició i, sobretot, han premiat el bon futbol de l’equip que primer va dirigir Jero López i ara entrena Manolo Herrero.

El pitjor: el marge d’error. L’Alzira no té ‘dret’ a equivocar-se; s’han perdut massa punts a la primera volta i, ara, toca fer una segona part de lliga de Champions. Els comptes surten per fer-se foros al Luís Suñer Picó.

20è amb 14 punts – FC SANTBOIÀ

El millor: el primer, innegable, el debut a la Segona Divisió B. Tot un premi per una entitat modesta com la del Baix Llobregat. El segon, l’aposta de l’equip pel bon futbol, un factor que permet un marge de millora sensible si es milloren els punts negatius.

El pitjor: sens dubte, el nivell defensiu. Els de Quim Ayats han encaixat gol en tots i cadascun dels partits disputats. Una altra dada: amb 21 gols a favor són a només un de ser l’equip més golejador del grup tot i ocupar la darrera posició; sense anar més lluny, han marcat tres gols més que l’Orihuela, líder del grup…