22 maleïts metres | CF Badalona 2-1 CE L'Hospitalet

Som l'Hospi. Una frase, un concepte, una justificació tan abstracta com aquesta serveix per intentar explicar o resumir, una altra vegada, un partit del Centre d'Esports l'Hospitalet. El dia després de rebre un cop dur, de rebre la trista notícia de la mort d'Ángel Pedraza, tècnic riberenc fins la 10a jornada d'aquesta temporada, el dia en què els jugadors estaven més mentalitzats que mai per fer saltar la banca i, de pas, dedicar la victòria al tècnic sevillà. Però l'atzar, el futbol, és tremendament injust i, sobretot, capriciós. El millor Hospi a domicili de la temporada ha passat per sobre del Badalona en una gran segona part en què Rubén García ha igualat el gol de penal de Santi Villa. Després de desaprofitar un grapat d'ocasions clares, però, un nou penal al temps de descompte ha servit perquè David Prats situés el 2-1 definitiu al marcador del Centenari, prologant la ratxa dels escapulats al seu feu i allargant el malastruc dels riberencs a domicili. Curiós, si més no, que el davanter de Pomar tornés a ser artífex d'un fatal desenllaç per a l'Hospi: en el darrer precedent (7 d'octubre de 2007), Prats marcava al 92' l'1-0 amb què el Badalona derrotaria l'Hospitalet que aleshores dirigia Jordi Roura. Curiós també que, amb els dos penals d'avui, a l'Hospitalet li n'hagin xiulat 6 en les 4 últimes a Badalona. Curiós.

En veritat, es fa difícil parlar de mèrits o demèrits al futbol i justificar una derrota quan el rival ha marcat més gols que tu que és, al cap i a la fi, del que es tracta en aquest esport. Per l'esperança queda el partit d'un Hospi que ha mostrar una cara diferent a la que ens havia ensenyat en els darrers desplaçaments (Castelló, Dénia o Lleida). Ha estat un partit amb dues parts ben diferenciades, amb un Hospi que ha acabat sent superior al Badalona en la segona meitat i en un primer acte en què el respecte mutu ha estat la tònica predominant de l'encontre. De fet, la primera mitja hora de partit ha respost al patró que esperàvem: pocs riscos per part de tots d'equips amb un Badalona segur al darrera i atacant el just, necessari i exigible pel seu rol de local. Per la seva banda, l'Hospi pressionava la sortida de la pilota de la defensa i el mig del camp badaloní buscant la recuperació ràpida i la contra, sense massa èxit en la definició.

Amb aquesta dinàmica han anat passant els minuts sense que ni els uns ni els altres fossin capaços de llançar a porteria. De fet, les tres accions més perilloses han corregut a càrrec dels homes de Manolo Márquez sense dirigir-se entre els tres pals que defensava Carlos Craviotto: al minut 17, bona combinació entre Víctor Rodríguez i Santi Villa que aquest definia amb un xut de rosca que marxava per sobre del travesser de la porteria riberenca; l'andalús era protagonista també, cinc minuts més tard, de la segona acció perillosa dels badalonins amb un xut potent des d'uns 30 metres que, tanmateix, corria la mateixa sort que el seu primer intent: la pilota es perdia més enllà del pal llarg de la meta de Craviotto (22'). Quan s'acomplia la primera mitja hora de partit era el killer del Badalona, Marc Sellarès, qui ho intentava amb una rematada de cap a la sortida d'una falta lateral botada per Víctor (30'); el seu cop de cap es perdia, de nou, per sobre de la porteria d'un Hospi que encara no s'havia apropat a la porteria de David Valle.

Però quan ho ha fet, ha obligat l'exporter de la Grama o el Terrassa entre d'altres equips a lluir-se; és el cas de la primera i única ocasió clara de la primera meitat pels homes de Miguel Álvarez, després d'una bona acció en banda esquerra de Cirio, que arribava a la línia de fons i ni Coro, fent mistos, ni Eloi Fontanella, que es trobava amb una brillant intervenció de David Valle, aconseguien perforar la xarxa escapulada (33'). Curiosament, les dues millors ocasions del primer acte han coincidit amb els minuts menys intensos pel que fa al ritme d'un partit que seguia marcat pel respecte entre tots dos conjunts. Parlem de dues ocasions perquè també el Badalona ha posat a prova Carlos Craviotto: corria el minut 40 i a la sortida d'un córner a l'esquerra de l'atac local, Vázquez s'elevava per sobre de la maranya organitzada dins l'àrea visitant per rematar de cap i fer treballar Craviotto, que es treia de sobre la pilota com podia i evitava el gol dels badalonins. Va ser l'última acció destacada d'una primera meitat que havia provocat molts badalls a les graderies del Centenari i ben poques pinzellades de bon futbol.

La segona meitat, sense canvis a tots dos equips, presentaria ben aviat símptomes de revolució que acabarien per capgirar la lenta dinàmica del matx. Ens situem al minut 47 i en una internada del local Víctor, que tot just s'havia intercanviat de banda amb Sergio Martínez; la cursa de l'extrem escapulat es veia interrompuda per una clara falta d'Andrés Barón... que Ripoll Solano veia dins l'àrea i acabava assenyalant com a penal. Poques protestes a les files de l'Hospi però alguns dubtes sobre si la falta era dins o fora de l'àrea riberenca (les càmeres ho aclariran). Santi Villa, amb seguretat i contundència transformaria el penal enviant-lo ajustat al pal esquerre, lluny de l'abast de Craviotto. Mala senyal: als 4 minuts de la represa l'Hospi es veia per sota al marcador, en un camp complicat i, encara més dur de pair, sense haver fet menys mèrits que el rival.

Però el gol local va acabar per esperonar un Hospi que va començar a engreixar la maquinària i que minut a minut va anar guanyant presència en terreny de joc escapulat. Pel desenllaç del partit va ser determinant la relativa rapidesa amb què els riberencs van respondre al tret badaloní. I és que en la primera acció clara de perill de la segona meitat, l'Hospitalet igualava el partit gràcies a un gol, a un golàs de Rubén García. Corria el minut 56, l'onze de la segona meitat quan un Eloi Fontanella generós en el seu esforç i primorós en els minuts que ha disputat a la segona part del partit ha lluitat per una pilota aparentment perduda i ha assistit el migcampista aragonès que es trobava gairebé sol a la frontal de l'àrea. Rubén García, després de retallar l'entrada d'un defensa local, deixava anar una gardela impressionant que es colava gairebé per l'escaire de la porteria de David Valle, sense que el porter barceloní pogués fer res per evitar-ho.

L'1-1 va donar pas als millors minuts d'un Hospi que, sense el handicap de la inferioritat numèrica va recordar força al que vam viure i veure a la segona part al Narcís Sala. Els instants posteriors al gol de Rubén García la pressió riberenca va ser asfixiant i va tancar el Badalona a la seva parcel·la del camp. Fruit d'aquesta collada els hospitalencs van gaudir de les millors ocasions per donar la volta a l'electrònic: primer en una acció combinativa entre Corominas, Eloi i Pitu, que el migcampista de Salt solucionava amb una volea sense deixar caure la pilota que marxava per sobre del travesser de la porteria badalonina (59'). Un minut més tard, el mateix Pitu rematava una acció individual amb un xut ras, llunyà, que marxa fregant el pal esquerra de la meta defensada per David Valle (60'). Eren els millors minuts d'un Hospi que movia la pilota amb rapidesa i criteri sense que el Badalona sabés com aturar la maquinària riberenca, d'un Hospi fidel al concepte futbolístic que Pedraza havia defensat des de la seva arribada a l'entitat el passat mes de juliol. No obstant això, el Badalona deixava clares les seves intencions un minut després, quan Marc Sellarès era més lent que Manel i era incapaç de batre Carlos Craviotto en un clar mà a mà (61').

L'acció va donar pas a uns instants de recés que locals i visitants van aprofitar per agafar aire de cara a un final de partit que es presentava d'allò més intens. De fet, per continuar on havíem acabat, el mateix Marc Sellarès seria l'encarregat de tornar a portar perill de l'àrea visitant en una jugada originada en una pèrdua de pilota d'Andrés Barón, superat en el dia d'avui, continuada per David Prats i culminada (malament) pel davanter donostiarra del Badalona amb un xut que marxaria alt, massa alt (72'). L'Hospi, per la seva banda, va gaudir d'una opció de gol claríssima a les botes de Sergio Cirio, que rebia una assistència genial d'Eloi Fontanella però tampoc no era capaç de superar la sortida de David Valle, que tornava a intervenir de manera providencial per evitar l'1-2 (76'). Va ser el principi del fi de l'Hospi de Miguel Álvarez, que a la recerca de refrescar l'equip va sacrificar jugadors desequilibrants com Cirio i Coro per donar entrada a Ceballos i a Jordi Martínez, canvis que van fer perdre profunditat a un Hospi que no va tornar a apropar-se a la porteria local llevat d'una acció de Pitu al 88' en què el saltenc provaria una vaselina des de 35 minuts que no sorprendria David Valle, tota una assegurança sota els pals del Badalona.

Amb el tercer canvi que donaria entrada a Peque per Eloi Fontanella i amb un Hospi ofensivament mermat pels canvis entràvem al temps de descompte que, continuant amb el paral·lelisme, tornaria a ser tan cruel com ho va ser fa dos mesos al camp del Sant Andreu. El destí, com gairebé resa el tòpic, va tornar a tenir els 11 metres com a protagonistes, després que Moussa cometés un penal tan clar com, potser, innecessari sobre Jordi Ferrón que el '7' del Badalona va celebrar com si del gol de la victòria es tractés (91'). Segons després, desgraciadament, David Prats transformaria la pena màxima i col·locava el 2-1 que, finalment, acabaria resultant definitiu davant de la incredulitat dels jugadors riberencs i de la lògica alegria d'un Badalona que es veu amb 38 punts a la classificació i amb molt, gairebé tot, per guanyar.

El penal, que va suposar l'expulsió de Moussa Bandeh, i el posterior gol va donar pas a un final de partit en què el Badalona ja no va patir per la victòria. Nova oportunitat perduda per un Hospi que ja té l'Atlètic Balears a només dos punts i que esperarà al resultat de l'Ontinyent per saber sin tanca la jornada com a 14è o 15è classificat. Més enllà de la derrota, que allarga la mala ratxa de resultats a domicili (també la història al Camp del Centenari), l'equip avui ha donat símptomes de millor, de major exigència i de fam, de ganes de guanyar, quelcom que havíem criticat en anterior desplaçaments. Si bé és cert que les derrotes valen els mateixos punts es jugui com es jugui, també és veritat que jugar bé t'obre més portes que jugar malament. Llaurar per collir. Collir per salvar-se. Aquesta és la idea.

FITXA TÈCNICA

CF BADALONA: David Valle, Ferrón, Óscar Ramírez, Vázquez, Robles, Sidibe, Santi Villa (Charly Ruiz, 83'), Sergio Martínez (Rubén Casado, 69'), Víctor Rodríguez (Carroza, 89'), David Prats i Marc Sellarès.

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Barón, Moussa, Manel, Lucas Viale, Rubén García, Corominas (Jordi Martínez, 83'), Cristian Gómez, Eloi Fontanella (Peque, 89'), Pitu i Cirio (Ceballos, 77').

Gols: 1-0 Santi Villa (49', penal); 1-1 Rubén García (56'); 2-1 David Prats (92', penal).

Àrbitre: Sebastián Ripoll Solano (Balear). Bé. Ha mostrat targeta groga als locals Sidibe (38') i David Prats (62') i als visitants Lucas Viale (10'), Barón (47') i Pitu (85'). Ha expulsat el riberencs Moussa per doble amonestació (89' i 91').

Incidències: partit disputat al Camp del Centenari de Badalona davant d'aproximadament un miler d'espectadors. Mati assoleiat i temperatura molt agradable. S'ha guardat un minut de silenci en memòria d'Ángel Pedraza, tot i que l'Hospitalet no ha dut braçalets negres per aquest motiu. Manel Viale i Dani Planchería han estat els homes que han completat la convocatòria d'avui, de la qual se n'ha quedat fora a última hora Cristian Lobato. Pitu ha vist la cinquena groga de la temporada i es perdrà el partit del proper diumenge davant l'Sporting Mahonés.