Ja hi tornem a ser. Dilluns 19, primer dia d'una setmana en què tornarà a arrencar la competició al grup 3 de Segona Divisió B i ho farà, casualment, amb el debut del vigent campió de Lliga: el Centre d'Esports l'Hospitalet. Com sempre, al Blog de l'Hospi tractarem de donar una cobertura del que passi al llarg d'aquest campionat, allunyat dels focus del futbol professional però amb un encant especial, indiscutible. No pretenem ser cap més referència que un simple punt de trobada de jugadors, tècnics, aficionats i periodistes que seguiu qualsevol dels 20 equips de #2bg3 (especialment de l'Hospi). Sense cap més pretensió i amb l'ànim que vosaltres sigueu partíceps d'aquest espai mitjançant els vostres comentaris, crítiques i suggeriments. I per anar fent boca, cada dia d'aquesta setmana, pels volts de les 12:00 hores, tindreu l'anàlisi de quatre equips que formaran part d'aquest grup 3 aquesta temporada. Arrenquem avui amb el primer capítol, on apareixen dos filials (Villarreal B i València Mestalla) i dos equips catalans que han canviat de tècnic (Sant Andreu i Reus Deportiu). Cordeu-vos els cinturons que això és a punt d'enlairar-se!
VILLARREAL CF B
Més experts, més
perillosos?
 |
| Imatge: Villarreal CF |
Serà interessant
veure què pot donar de sí el filial groguet aquesta temporada. El curs passat,
molts li vam penjar el cartell de favorits al playoff pel simple fet que venien
de la Lliga Adelante. Res més lluny de la realitat, Lluís Planagumà va comptar
amb una plantilla molt jove, massa per respondre d’inici a les exigències d’una
categoria ‘punyetera’ com és la Segona B. No hi van ajudar, tampoc, els
concursos de Gerard Moreno o Lejeune amb el primer equip, la marxa de Toño i de
Salva Chamorro al mercat d’hivern ni el constant ball de porters amb Ortolà,
Jorge i Aitor com a màxims protagonistes. Amb tot, el filial es va fer fort al
Mini Estadi, on només hi van guanyar l’Espanyol B, l’Alcoyano i el Prat. Màxim realitzador
com a local, el ieclà Juanto es va erigir com a heroi groguet a la segona
volta, juntament amb el rei de les assistències, el canari Iriome.
Enguany, Juanto
tornarà a ser la referència per a un equip que ha mantingut el bloc que va anar
de menys a més la temporada passada i que buscarà mantenir la progressió. No hi
serà Iriome (que marxa al Mirandés), en un equip que també perd els andalusos
Manu Bonaque i Álex Zambrano. De fora arriba només un central de futur, el
montenegrí Ermin Alic; serà la novetat d’un conjunt que viurà una entrada de
jugadors del ‘C’ (Tercera Divisió) però que buscarà no repetir errades
passades. Per això, serà vital millorar el rendiment lluny de Vila-real (dues
victòries i tercer pitjor equip del grup l’any passat). El míster, el català
Lluís Planagumà també comptarà amb un any més d’experiència a una categoria on
el coneixement dels rivals i els camps és vital per gestionar situacions
adverses davant d’equips ‘veterans’.
A favor: Haver mantingut bona part del bloc avança feina per al filial.
En contra: La
condició del filial i la corresponent dependència del primer equip complicaran el treball
diari del grup.
El filial més
ambiciós
 |
| Imatge: València CF |
Poc podíem imaginar
l’any passat, després que Paco López agafés el relleu a la banqueta de Sergio
Ventosa i el Mestalla remuntés al vol, que el filial valencianista acabaria
depenent de tercers a la darrera jornada per no disputar la promoció de descens
a Tercera Divisió. Molts tècnics parlaven meravelles de la seva plantilla i del
seu potencial, però la lesió d’Àlex Cortell només començar la segona volta (a
Paterna contra l’Hospi) va ser l’inici de la davallada d’un equip que no va
tornar a trobar la seva identitat. De la mà de Rufete a la direcció esportiva,
l’escola de futbol del València vol tornar a ser referència a Espanya, planter
real del Primer Equip i ha confiat els destins del Mestalla a Nico Estévez, que
torna ‘a casa’ després de dues exitoses campanyes ben a prop, a Manises i amb
el nouvingut Huracán.
Nico Estévez,
juntament amb el seu equip de treball, haurà de treure el màxim rendiment (i
sobretot obtenir més regularitat) d’un planter que millorar per noms i
potencial el de la temporada passada. Han marxat jugadors ‘veterans’,
considerant que ja no disposarien d’opcions per arribar al primer equip. Però
els fitxatges de Chumbi i d’Hiroshi, que ja han tastat el futbol professional
(igual que l’holandès Lion Kaak) són una mostra de les intencions d’un València
Mestalla que amb constància serà un dels candidats per disputar el playoff d’ascens.
Atenció a l’argentí Fede Cartabia, que comença a ser un habitual amb el primer
equip i que aquest any pot explotar a Segona B fins que Djukic se l’emporti a
Primera Divisió.
A favor: Mantenen
els jugadors amb més futur del planter i s’han reforçat amb homes experimentats
que aportaran competitivitat i seriositat en algunes situacions.
En contra: l’etern
entorn del València. Sense temps per la paciència, els bons resultats seran la
clau per mantenir una dinàmica positiva i, sobretot, tranquil·litat.
Menys recursos, més il·lusió
 |
| Imatge: Judit Andreu / UE Sant Andreu |
Quan Manuel Camino
va apostar l’any passat per la Copa Federació molts es van posar les mans al
cap. El primer, probablement, el tècnic Piti Belmonte, que va haver de fer mans
i mànigues per combinar durant sis mesos totes dues competicions. A Camino la
jugada no li va sortir malament: l’equip va conquerir el trofeu que durant
tants dimecres i dijous havien batallat, però el concurs a la Copa RFEF li va
costar, probablement, les opcions de lluitar fins el final per una plaça al
playoff d’ascens a la Lliga Adelante. Enguany Camino tindrà un caramel més
cridaner: la Copa del Rei. I l’encarregat de gestionar-ne la participació, un
tècnic que abandona una discreta aventura al futbol maltès per reivindicar-se,
de nou, al futbol espanyol: Patxi Salinas.
I amb Salinas, foc
nou. Bàsicament perquè han marxat 11 jugadors (a banda del jove central Pol,
cedit al Masnou), molts d’ells peces clau com Cárdenas, Jorge Muñoz, Aitor,
Marc Mas i, sobretot, el golejador Édgar Hernández. I qui ha arribat? Doncs
l’aposta del Sant Andreu 2013-2014 és força arriscada amb dos jugadors
contrastats a Tercera Divisió i fora de Catalunya: Francis Ferrón i Ander
Vitoria. Els quadribarrats mantindran la màgia d’Araujo i el bloc defensiu amb
Melo, Dídac, Azparren, Xapi Arnau i Canelada. Dels nous, qui aportarà més
experiència és el bilbaí Ibon Gutiérrez. Les incògnites, veure com respondran
dos homes #3div5 a Segona B: Iván Guzmán i Boris Garrós.
A favor: La
filosofia amb què sembla encarar el campionat Patxi Salinas. “Paciència i bons
aliments”, sense marcar-se grans fites.
En contra: La
plantilla perd potencial respecte a l’any passat i l’any passat el llistó es va
deixar força alt. I ja sabem que quan la gent s’acostuma al xoriço ibèric, la
mortadel·la no és suficient.
Nou horitzó
 |
| Imatge: CF Reus Deportiu |
Any 1 després de
Santi Castillejo. Frase que pot servir per donar una idea del que li espera al
CF Reus Deportiu aquest any. Fos de segon amb Calderé o els darrers quatre anys
com a primer entrenador, la figura del tècnic navarrès ha anat lligada a la del
Reus durant molts anys. També a la del fins ara director esportiu Gerard
Escoda. La marxa de Castillejo a l’etern rival, el Nàstic, ha estat l’excusa
(?) per canviar l’enfocament esportiu dels roig-i-negres, que també han prescindit
de Gerard Escoda i de tres històrics de la plantilla com Edu Vives, Sergio
Durán i David Sangrà. Ara, amb Emili Vicente com a entrenador i Sergi Parés a
la direcció esportiva, els reusencs hauran de convèncer la seva parròquia que
aquest és el camí a seguir.
I ho faran amb,
únicament, vuit renovacions. Bàsica és la del porter valencià Ángel Blasco, que
iniciarà la seva vuitena temporada i completant una rereguarda continuïsta amb Ferran,
Socias i Taranilla. Cal dir, però, que el Reus guanyarà força en experiència al
darrere amb les arribades de Carlos Quesada, Sobregrau i Ñoño. També a l’atac,
amb Asier Eizaguirre, David Agudo i Rubén Negredo: entre tots sumen 650 partits
jugats a Segona Divisió B. Caldrà, però, ajuntar aquestes peces per tornar a
mantenir el Reus a Segona B en un any que mai pot ser de transició. I menys amb
l’inici de Lliga, amb tres rivals de playoff (Huracán, Lleida Esportiu i Hospi)
i cinc catalans en les sis primeres jornades.
A favor:
l’experiència d’Emili Vicente i de les noves incorporacions en això de la
Segona B.
En contra: la
pèrdua d’essència del que ha estat el Reus als darrers anys. Caldrà veure com
funcionen aquests canvis.
