Etiquetes

16/12/11

Una assemblea plàcida

Aquest vespre s'ha celebrat a les instal·lacions de l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet l'Assemblea Ordinària 2011 del Centre d'Esports l'Hospitalet, una 'reunió' sense cap tipus de novetats en què s'han aprovat els punts que apareixien a l'ordre del dia d'una forma unànima. Pobra assistència (uns 40 socis s'hi han donat cita), el més destacable més enllà dels números ha estat, d'una banda, la certificació de l'objectiu real del primer equip aquest exercici: disputar (amb garanties d'èxit) el play-off d'ascens a la Lliga Adelante. L'altra, reconegut més de passada, ha estat l'assumpció de certa part de culpa pel que fa a la manca d'idees, de fórmules, a l'hora d'aconseguir una major massa social per l'entitat. I és que a una pregunta del soci riberenc Jaume Oromí sobre la xifra real de socis i abonats de l'entitat riberenca, la resposta del president de l'Hospitalet, Miguel García, ha situat aquest número al voltant dels 400 socis i en 100 el d'abonats, aproximadament. Ha estat una de les poques intervencions en el torn de precs i preguntes, en una Assemblea en què el soci ha escoltat més que no pas intervingut.

I és que la crisi econòmica i la influència que això té en la subvenció que rep l'entitat ha centrat part de les explicacions tant per part del Sr. García com del Secretari General riberenc, Salvador Cabezas. En primer lloc, s'han aprovat punts corresponents al passat exercici, entre ells el pressupost que, un cop saldat el balanç d'ingressos i de despeses deixa un superàvit de 398,11 euros. De tot el reguitzell de xifres, la més destacable (per negativa) han resultat els 19.360 euros que es van ingressar en concepte de taquillatge en els 20 partits oficials disputats a l'Estadi la passada temporada, una xifra que no arriba a cobrir les despeses d'arbitratge, poc per sota dels 30.000 euros anuals. L'altra xifra destacada és la dràstica reducció de la subvenció de l'Ajuntament de l'Hospitalet pel que fa a l'activitat esportiva i, especialment, la partida que suposava la subvenció per la gestió del camp.

Tots dos factors influeixen de forma decisiva en el descens pressupostari pel que fa als ingressos que es calculen per l'exercici 2011-2012, que se situen en els 735.801 euros, més de 200.000 euros menys respecte als ingressos de l'exercici anterior (947.226,63 euros). Aquesta reducció, però, comporta un reequilibri pel que fa a les despeses, que s'estimen força igualades a la quantitat d'ingressos esperada, resultant en un balanç negatiu que ara mateix se situa en els 2.099 euros però que en paraules del president és una predicció perfectament subsanable al llarg de la temporada. Del pressupost comentat anteriorment previst per la temporada 2011-2012, 554.300 van destinats al primer equip, tant pel que respecta a sous, dietes i primes com pel que respecta a despeses pròpies com ara desplaçaments, equipament esportiu, material, etc.

15/12/11

Som de... l'Atlètic Balears

Des de la setmana passada els dijous al Blog de l'Hospi son sinònim de 'Som de...' una nova secció en què algú pertanyent al rival del cap de setmana ens parla del seu equip, del seu club i de quantes observacions vulgui fer sobre la categoria o el Centre d'Esports l'Hospitalet. A les portes del partidàs de diumenge a l'Estadi, el Daniel Riera, aficionat de l'Atlètic Balears i membre de la Penya Mecànic 1904 ens parla sobre els orígens de l'entitat de la Via de Cintura, la seva afició, l'Estadi Balear, la directiva, els jugadors i el moment actual que travessen i, fins i tot, parla de l'Hospi. És a dir, text complet per apropar-nos a la realitat del 'coco' del grup 3 de Segona Divisió B. I de retruc, l'etern record del considerat 'Heroi de Tudela': l'Ángel Pedraza.

Història
L’Atlètic Balears té les seves arrels aproximadament a l’any 1904, quan els treballadors de la companyia naviera “La Isleña Marítima” varen fundar el “Mecànic. F.C.”, i començaren a disputar partits amistosos a l’explanada ubicada davant la Catedral de Mallorca (“La Seu”), vora el “Moll de La Riba”. Agafaren els colors de la Companyia (blanc i blau), aprofitant les granotes de treball a les quals retallaren les cames i pintaren la franja blanca que caracteritzava els vells vapors. Després de varies fusions, es va produïr la definitiva. Corria l’any 1942 quan el C.D. Atlético i el Baleares F.C. varen unir els seus destins amb la condició de mantenir el nom del primer al davant i respectar els colors del segon.

Malgrat tot, però, el club seguia format per les classes més humils de la ciutat, basicament treballadors del sector metalúrgic, i això, juntament amb les repressàlies per haver anat a disputar (el “Baleares”) les Olimpiades Populars de Barcelona l’any 1936, crearien un estigma que, hores d’ara, encara arrossega dins la societat civil mallorquina, juntament amb la rivalitat històrica amb l’equip de les classes benestants i burgeses (Real Mallorca, antic Real Sociedad Alfonso XIII). Per aquests motius, entre d’altres, sempre ha caminat sobre la corda fluixa, amb èpoques millors (quatre temporades a segona divisió en les dècades dels 50 i 60) i èpoques pitjors (arribant a jugar a categoría regional preferent –equivalent a la primera catalana-).

L’afició
Els “balearicos” són, sense dubte, l’afició més calenta de l’illa. Com si la Història tengués un deute permanent amb ella, viuen cada partit amb tot el cor i cada triomf es gaudeix com si d’una final es tractés. Per contra, les èpoques dolentes també han provocat èxodes massius cap a tot arreu, excepte cap a l’estadi dels enemics naturals. Actualment la resposta és extraordinària (entrades d'entre 3 i 4.000 persones i fins i tot superiors), i la sensació de poder aconseguir les fites somiades és ben propera.

L’Estadi
L’Estadi Balear va ésser inaugurat el dia 8 de maig de 1960, amb les aportaciones econòmiques de dos mil seguidors, perquè l’antic camp de la barriada de Els Hostalets (camp de Son Canals) va quedar petit amb el trànsit de l’equip per la divisió de plata i més els propietaris dels terrenys no volien prorrogar el seu lloguer al Club. Ara, 51 anys després, és necessària una remodelació del mateix que, segons ens consta, començarà el proper estiu. El terreny de joc fa 102 x 68 metres, i actualment és de gespa artificial.

La directiva
El president del Club és Fernando Crespí, qui ja porta cinc anys al front del mateix, acompanyat a la vicepresidència per Bartomeu Sales (advocat), i Fernando Miró (empresari) entre d'altres. Pel que fa a la part econòmica, l’home fort és, sense dubte, Bartomeu Cursach, empresari de l’oci (discoteques, restaurants, etc…) que ha fet possible la construcció d’un equip de garanties a través de la seva empresa de representació de jugadors Inverfutbol.

L’equip ... i els resultats
De la mà de l’entrenador (Gustavo Siviero –segon any al club-) i del preparador físic (Juan Manuel Alfano –segon any al club-), ambdós argentins, s’ha iniciat un projecte engrescador. Amb jugadors que han militat a primera divisió (Antoñito, Jesús Perera, David Sánchez, Dani Martín, Javier Dorado, José Izquierdo i Brayan Angulo), a Segona Divisió (Biel Ribas i Nico Bonis) i d’altres també internacionals amb les seleccions dels seus respectius païssos (Marc Vales amb Andorra, Lawal Amb Nigèria), la plantilla actual és un luxe. Sembla, a més a més, que hi ha compromís per la seva part per tal d’aconsseguir l’ascens. Queda molta lliga, però de moment caminen amb pas ferm. I és que l’equip és el líder de la categoría, amb 40 punts i només una derrota (a casa, contra el Lleida). Encara que queda molt calendari per disputar, però la inmillorable posició dóna molta confiança per tal de finalitzar en posicions de play-off i, si és posible, com a líder.

El CE l’Hospitalet
És, sense dubte, el rival a batre. De la mà de Miguel Álvarez (qui després deixaria el Club) va aconseguir la passada temporada una remontada històrica i es perfila, a priori, com l’únic equip capaç de disputar el títol a l’Atlètic Balears. Té jugadors de gran qualitat i ja la passada temporada va passar per damunt de l’Atlètic Balears (5-0), amb un joc elèctric i de constant circulació de l’esfèric, amb un gran Cirio i amb una sensació de solidesa que enguany han demostrat des de l’inici del campionat.

El darrer cop que l’Hospitalet va visitar l’Estadi Balear l'emoció va embargar profundament els jugadors dels dos equips i l’afició local, després de recordar tots junts la figura d'Àngel Pedraza, el darrer entrenador que ha aconseguit un ascens per a l’Atlètic Balears i que, malauradament, ens va deixar. La seva vídua –Sara- i la seva filla –Anna- solen venir amb freqüència per l’Estadi, i fa poques setmanes es va celebrar el primer “Memorial Àngel Pedraza” a l’Estadi Balear, amb la disputa del partit de veterans entre les formacions de l’Atlètic Balears i el FC Barcelona. L’Hospitalet gaudeix de les qualitats de l’altre membre de la familia Pedraza –en Marc-, què de bon segur portarà als gens la qualitat tècnica i tàctica del seu pare. També des d’aquí volem fer esment a les instalacions modèliques del nostre rival.

L'Estadi de Futbol de l'Hospitalet és sense dubte un exemple de les passes a seguir per una remodelació. Dues plantes amb molta verticalitat, que no fan allunyar-se el públic de la part més alta, terreny de joc de grans proporcions i en bon estat permanent. Això, juntament amb un perímetre ample i envoltat d’instal·lacions esportives diverses (futbol, rugby, petanca, etc) fan de l’estada un esdeveniment esportiu en el sentit més ample de la paraula.

Daniel Riera
Penya Mecànic 1904

11/12/11

Menys que res | Ontinyent CF 1-0 CE l'Hospitalet

Una dada egòlatra defineix el partit que vam viure ahir al Clariano: habitualment dediquem cinc paràgrafs a les cròniques: un d'introductori i dos per a cada part. Ahir a Ontinyent van passar tan, però tan poques coses que avui en farem prou amb tres. Primera part infumable i segona part d'importència i espessor. De fet, van passar tan poques coses en 92 minuts minuts que al 93è minut Gallego Gambín va equivocar-se en assenyalar una falta inexistent de Manel Viale sobre Kikín... dins l'àrea. Penal injust (hem de dir que al camp ens ho va semblar) i gol al descompte en, pràcticament, l'únic xut entre els tres pals en tot el partit... per part dels dos equips. I és que més enllà de la cruel derrota, made in Hospi, el pitjor és la sensació de nul·la creativitat i arribada, la desesperant manca d'ambició i tensió de la primera partit i l'excessiva previsibilitat al segon temps. Tot això amanit amb una defensa numantina de l'Ontinyent arran de l'expulsió d'Óscar López als dos minuts de la represa. Al minut 90 era empat (just) a no res. Al final encara va ser pitjor: derrota inesperada però que ha de servir com a punt d'inflexió per un equip que té el motor gripat en els darrers partits.

Un canvi, obligat, a les files de l'Hospi. Tornava Moussa a l'onze inicial en substitució de Dani Guillén, que s'havia quedat a l'Hospitalet amb molèsties físiques. La primera part d'ahir al Clariano va ser de les que fan època i no precisament pel (bon) futbol que s'hi ha veure. En alguns moments, entre el silenci de la parròquia valenciana i la tranquil·litat amb què tots dos equips semblaven afrontar el partit teníem la sensació de viure un partit de pretemporada a 8ºC de temperatura. Vam haver de ser molt generosos, massa, per anotar alguna acció de perill: l'afortunat va ser Juan Navarro, que una acció plena d'atreviment (amb ironia, és clar), va provar sort amb un xut des de la frontal que Craviotto no tindria cap problema en blocar (28'). Per l'Hospi, res de res: problemes a la darrera passada, al darrer control que fins i tot evitaven la creació d'ocasions. I quan no passava res d'això, eren els laterals de l'Ontinyent els encarregats de guanyar la partida als extrems riberencs.

Començàvem la segona part amb l'expulsió d'Óscar López, clara, en veure la segona groga (47'). Els de Granero van cedir terreny a un Hospi que va monopolitzar el control de la pilota però no va gaudir de cap profunditat. Només Aday va poder rondar el gol amb l'únic xut a porteria fruit d'una acció individual que blocaria Alberto (51'). La resta? Xuts de falta desviats de Lucas Viale (48') o de Pitu (66') i un altre xut que marxaria per sobre del travesser per part del migcampista gironí de l'Hospi, un dels menys foscos en el dia d'ahir (70'). Una de les poques armes per sorprendre l'Ontinyent, Haro, només va gaudir de 18 minuts tot i que tampoc va estar massa lluït. Ho va estar més que el murcià Gallego Gambín, que al temps de descompte picava en una acció de murri de Kikín i assenyalava penal pel quadre local. Álex Cacho agafaria la responsabilitat de llançar i transformar el penal per donar un triomf tan sorprenent com agònic als ontinyentins (94'). Sí, podem parlar d'errada arbitral i fins i tot de marcador injust. I fins i tot el partit d'ahir el podríem haver perdut igual. El problema, bàsicament, és la manca de recursos per generar accions de perill, el no tenir la sensació que poguessin passar coses per canviar el rumb del marcador. I diumenge, ve l'Atlètic Balears a l'Estadi.. (12:00 hores, IB3).

FITXA TÈCNICA

ONTINYENT CF: Alberto, Diego Alegre, Álex Cacho, Óscar López, Mansilla, Juan Navarro, Urrea (Borja, 89'), Carlitos (Forte, 75'), Kikín, Javi Salero i Bardolet (Raúl Muñoz, 52').

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Moussa, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Pitu, Corominas, Aday (David Haro, 72'), Marc Pedraza (Manel Gómez, 85') i David Prats.

Gol: 1-0 Álex Cacho (94', penal).

Àrbitre: José Joaquín Gallego Gambín (Múrcia). Ha mostrat grogues al local Álex Cacho (94') i als visitants Rubén García (21'), Hammouch (79') i Viale (93'). Ha expulsat el local Óscar López amb doble groga (36' i 47').

Incidències: partit de la 17a jornada del grup tercer de Segona Divisió B disputat al Camp del Clariano davant d'uns 1.200 espectadors. Partit televisat per Esport3 i NouDos. Tarda força fresca en la vuitena visita de l'Hospi a la capital de la Vall d'Albaida. Moragón, Pol Llonch i Castaño han completat la convocatòria riberenca.

9/12/11

Volem seguir sent nobles | Ontinyent CF - CE l'Hospitalet (diumenge 17:00)

Això s'acaba. I no estem parlant de l'any 2011, que si bé és cert que ja toca a la seva fi (Atlètic Balears i Barcelona esperen a l'horitzó riberenc) no és l'objecte de la frase inicial. Si no hi ha un canvi de darrera hora -res ho fa sospitar a dia d'avui- el de diumenge al Clariano seria el darrer partit que enregistraran les càmeres de Televisió de l'Hospitalet després de més de 10 temporades voltant per tota Espanya seguint les aventures de l'Hospi. Serà també, probablement, la darrera retransmissió forània que Ràdio l'Hospitalet faci del nostre estimat Hospi després d'anys, molts i molts anys de viatjar en tot tipus de condicions, per tota la geografia espanyola i tractant de traslladar la passió per l'Hospi a aquells que érem a la nostra ciutat, patint des de la distància. Més enllà de l'aspecte esportiu, és el tram final d'un punt i a part. Perquè el que de debò és insostenible és deixar una ciutat com l'Hospitalet (segona en nombre d'habitants i una de les darreres pel que fa a la classe política) apagada, sense cap mitjà (amb cap i peus) que informi de tot allò que succeeix a la nostra ciutat. Per això i, perquè peti qui peti, som L'Hòstia, diumenge toca profanar el Clariano, toca vibrar amb el que de debò ens mou.

L'Ontinyent

Imatge: Fútbol Aragonés
Si les coses no van precisament bé en alguns àmbits de la nostra ciutat tampoc podem dir que les aigües baixin tranquil·les a la capital de la Vall d'Albaida. Amb el tancament d'Ontinyent Digital, Hit Radio i Ritmo FM el passat estiu a causa de la crisi, a l'entitat blanc-i-negra les coses tampoc marxen massa bé en l'aspecte econòmic. Dos rivals consecutius i dos rivals amb problemes extraesportius; menys preocupant sembla el cas ontinyentí en comparació amb el de l'Sporting Mahonés, però als jugadors valencians encara se'ls deu alguna que altra mensualitat. De fet, el retard en l'abonament de les nòmines ja ha provocat algun acte de protesta com ara le negativa a entrenar i alguns comunicats i rodes de premsa per denunciar la situació. Evidentment, aquesta precària situació extraesportiva ha acabat afectant el recorregut esportiu de l'equip, que tot i ser relativament a prop de la zona noble de la Lliga té serioses dificultats per treure alguns partits endavant. A això hi hem d'afegir la plaga de lesions que afecta l'equip dirigit per Roberto Granero, extècnic del Benidorm (porta dos descensos consecutius).

Imatge: Fútbol Aragonés
Una dada és prou il·lustrativa per completar l'anàlisi que dijous passat ens feia en Toni Tortosa des de terres valencianes: Granero ja ha utilitzat fins a 25 jugadors en el que portem de temporada, una dada sorprenent si tenim en compte que no es tracta d'un equip filial. Per sort, els jugadors del planter estan traient les castanyes del foc en certs moments, igual que jugadors com Mansilla i Carlitos, arribats a darrera hora o amb la temporada ja començada. I és que poc o res té a veure la plantilla actual amb la de l'any passat: només sis jugadors segueixen del curs anterior, amb una important arribada d'ex jugadors de l'Alacant (Forte, Urrea, Javi Salero o el porter Alberto en són exemples). Precisament Salero i Dani Bardolet (cedit pel Mallorca) siguin dos dels homes a seguir en un equip. Equip 'espectacular' pel que fa a l'aspecte golejador (quart més golejador i setè més golejat), ha sumat 16 de 24 punts possibles al Clariano, on només hi han guanyat el Gandia (0-2) i l'Atlètic Balears (2-3). 
 

Atents a l'efectivitat golejadora de Javi Gómez (que no serà de la partida en principi), màxim golejador de l'equip amb 6 gols, Kikín amb 5 dianes i Carlitos amb 4 també seran homes a tenir en compte en un conjunt, insistim, perillós en atac però vulnerable a la rereguarda. L'altra incògnita seran les baixes amb què compti Granero, ja que no es preveia que pogués recuperar massa homes que ja no van viatjar a Terol diumenge passat. Per redimir els pecats del 4-0 de diumenge a Pinilla sembla que Granero no podrà comptar amb els lesionats Fali, Gonzalo, Santos, Borja, Fernando Béjar i Javi Gómez. Amb un panorama tan desolador, la única alegria corre a càrrec de Diego Alegre, que retornarà després de complir partit de sanció a Terol el passat diumenge.

Possible onze inicial de l'Ontinyent: Alberto, Verdejo, Álex Cacho, Óscar López, Mansilla, Juan Navarro, Urrea, Carlitos, Kikín, Javi Salero i Bardolet.

L'Hospi
El triomf diumenge passat davant l'Sporting Mahonés per 2-0, més enllà de la dificultat de l'empresa i de la imatge (millorable) que va transmetre l'equip ha de servir com a punt d'inflexió per recuperar el to i la confiança que van otorgar les 7 victòries consecutives. Amb les vacances a l'horitzó i els partits davant l'Atlètic Balears i el Barcelona en un termini mitjà, el partit de demà a Ontinyent és a hores d'ara el més important, el que permetrà afrontar el rush final d'aquest 2011 amb molt per guanyar i ben poc a perdre i amb l'ànim de seguir retallant punts a un Atlètic Balears tan intractable com obligat a ser-ho. No serà, com sempre diem, una empresa fàcil això de guanyar a domicili: més encara quan l'Ontinyent, immers en problemes econòmics, necessita netejar la seva imatge després de perdre per 3-0 a la Copa Federació fa 10 dies i caure per 4-0 diumenge passat a la Lliga, en totes dues ocasions al camp de Pinilla.

No hi serà, però, l'autor del gol de l'Hospi al Clariano l'any passat. Amb una lesió al peu que el mantindrà allunyat dels terrenys de joc fins l'any 2012, Sergio Cirio es confirma com una de les dues baixes amb què comptarà Jordi Vinyals de cara al partit de demà. L'altre jugador que es quedarà a casa per motius físics és Sergio Castaño, que tot i jugar dimecres l'amistós davant el Santboià encara no es troba en condicions per afrontar un partit de l'exigència del duel d'Ontinyent. A banda de Castaño i Cirio, Vinyals haurà de descartar tres jugadors més per conformar la convocatòria; llevat de canvis, sembla que Toni Vela, Pol Llonch i Albert Vega 'Peque' es podrien quedar a l'Hospitalet.

Possible onze inicial de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Pitu, Corominas, Aday, Marc Pedraza i David Prats.

L'àrbitre
Un vell conegut de l'Hospi torna a creuar-se en el camí riberenc. José Joaquín Gallego Gambín, col·legiat murcià de 27 anys i que fa dues temporades va xiular el partit d'anada de la tercera eliminatòria del play-off d'ascens entre l'Almería B i l'Hospi, que es va saldar amb 1-1 final i amb Cristian Lobato expulsat (sí, llegiu bé, expulsat). És l'únic precedent amb Gallego Gambín, ascendit a Segona B aquesta temporada i que demà al Clariano estarà acompanyat pels seus assistents, companys de delegació, Pedro Murcia Gómez i Antonio Robles Martínez. Serà el sisè partit que el murcià dirigeixi aquesta temporada després de 2 victòries locals, 1 empat i 2 victòries visitants en què ha tingut un promig de 5 grogues per encontre i ha expulsat 3 jugadors. De totes les actuacions, la més fluix sens dubte va ser la primera, a Paterna, en un València Mestalla 3-3 Lleida Esportiu en què va perjudicar el filial, que va acabar amb 9 jugadors veient com els lleidatans gaudien de dos penals dubtosos a favor.

Els precedents
L'històric dels emparellaments entre l'Ontinyent i l'Hospitalet, que s'ha desplaçat fins a 7 vegades per jugar al Clariano, només ens deixa una victòria (2-4, temporada 98-99); la resta d'enfrontaments s'han saldat amb tres victòries ontinyentines i tres empats, amb 11 gols de l'equip valencià per 9 dels riberencs, gairebé la meitat dels quals van arribar el 18 d'octubre de 1998 mitjançant Diego (2), Juli i Peri. El darrer precedent, de record dur, ens fa viatjar al passat mes d'abril, quan Óscar García va capgirar a la represa el gol inicial de Sergio Cirio, que havia avançat l'Hospi en una bona primera meitat. A la segona, però, les coses van canviar i el exdavanter del Leganés va convertir un triomf valuosíssim en un malson que va impedir l'Hospi sumar tres punts cabdals per disputar el play-off d'ascens.

8/12/11

Som de... l'Ontinyent

Encetem secció periòdica al Blog. A "Som de..." cada setmana hi trobareu un escrit, una opinió, una introducció, una reflexió d'algun aficionat, jugador, tècnic... en definitiva, d'algun representant del rival de l'Hospi de la mateixa setmana. Per tant, com és evident, l'estrena del 'Som de..." la fa des de terres valencianes en Toni Tortosa, un dels encarregats d'una gran web del #2bg3: Aficionats de l'Ontinyent.

Un Ontinyent amb les ales tallades

Abans, al club de la Vall d'Albaida es parlava de futbol i en comptades ocasions de diners. Ara, els deutes s'han convertit en una epidèmia difícil de combatre, igual que les lesions dels jugadors. Només la professionalitat dins del camp i la força d'una afició que no renuncia a El Clariano, són les armes en el camí cap a la victòria.

El destí del conjunt blanc i negre es bifurca en el passat fa només dos temporades, quan l'equip va acariciar la categoria de plata. Des d'aleshores els moments s'han fet cada vegada més difícils i els propers mesos seran dels més importants per salvar l'existència de la institució.

En el plànol esportiu, la planificació amb una plantilla curta deguda a la reducció de pressupost, fa que Roberto Granero afronte cada encontre baix mínims d'efectius. I gràcies, gràcies que més d'un jugador "pensat" per al filial, ha estat a l'alçada per al primer equip i no s'ha arribat a aquesta situació molt abans.

Al remat, la lliga de l'Ontinyent es juga al Clariano amb la seua afició. És la principal esperança per plantar cara als rivals, no serà fàcil el proper diumenge davant un Hospitalet que ha arribat a la zona alta per quedar-s'hi.

Toni Tortosa
Aficionats de l'Ontinyent

7/12/11

Amistós | CE l'Hospitalet 2-3 FC Santboià

Resum del partit (Televisió de l'Hospitalet)

L'Hospi ha perdut aquesta tarda per 2-3 davant el Santboià en un partit d'entrenament que ha enfrontat tots conjunts a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet. Partit sense res en joc, ple de provatures a l'Hospi però que s'ha escalfat en certs moments per culpa d'algunes friccions innecessàries i de detalls fora de lloc per alguns jugadors, com ara entrades massa dures pel tipus de partit. Un partit que ha tingut una primera partit força moguda que ha tingut el gol d'Ángel Sánchez com a primera acció destacada: corria el minut 17 quan el grancanaria recepcionava una assistència d'Aday i des de mitjana distància enviava el seu xut lluny de l'abast d'Èric (17'). Instants després, Marc Pedraza ha fallat un gol cantat enviant la pilota als núvols. I com sempre, del possible 2-0 s'ha passat al gol rival amb una bona diana de Cano amb un xut creuat des de la frontal (25'). No hem arribat al descans amb les taules, ja que l'exHospi Jordi Martínez ha clavat un autèntic golàs (41') que aixecat algun que altre aplaudiment entre els pocs aficionats que hi havia a l'Estadi aquesta tarda.

El mateix Jordi Martínez ha ampliat la seva venjança particular definint una acció atacant visitant el poc de començar el segon temps (1-3, 46'). Ha estat un segon temps amb canvis i menys ritme que a la primera meitat, una represa que ha permès veure la participació d'homes del planter com Héctor Poncelas i Pedro Baena, així com del central Alan Liesegang, que ha disputat tot el partit. Abans del final, però, l'Hospi ha reduït distàncies amb un penal que ha transformat de forma magistral Toni Vela, que d'aquesta manera s'estrena com a golejador riberenc encara que sigui en un amistós. D'aquesta manera, l'Hospi ha afegit un plus de competitivitat amb aquest partidet per preparar el complicat partit a Ontinyent diumenge vinent (17:00, Ràdio l'Hospitalet). Per cert, gràcies a Bernat Monzó per l'ajuda a l'hora de completar l'alineació del Santboià.

Fitxa tècnica

CE l'Hospitalet:
Moragón, Pol Llonch, Moussa, Alan, Castaño (Lucas Viale, 77'), Manel Gómez, Ángel Sánchez (Marc Pedraza, 77'), David Haro, Aday (Héctor Poncelas, 77'), Toni Vela i Marc Pedraza (Pedro Baena, 46').

FC Santboià: Èric, Joel, Jose, Erencia, Álvaro, Heredia, Pedro, Tonet, Cano, Jordi Martínez i José Javier. També han jugat: Manel, Isaac, Javi, Guillem Cornellà, Venzal, Marc Masip, Peter, Raúl Pradas i Romero.

Gols: 1-0 Ángel Sánchez (17'); 1-1 Cano (25'); 1-2 Jordi Martínez (41'); 1-3 Jordi Martínez (46'); 2-3 Toni Vela (79', penal).

Àrbitre: Dani Casado (2n entrenador de l'Hospi).

Incidències: partit jugat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant de... pocs espectadors, la veritat. El Santboià ha jugat amb les dessuadores d'entrenament i llevat d'alguna excepció, els jugadors han saltat al camp sense protecció a les cames. Presència d'aficionats del Santboià (i de l'Hospi, evidentment).

Futbol entre festes | CE l'Hospitalet - FC Santboià (dimecres, 16:30)

Avui a la tarda (16:30), el Centre d'Esports l'Hospitalet s'enfrontarà al FC Santboià en un partit amistós per preparar l'important i complicant desplaçament del cap de setmana al camp de l'Ontinyent. Serà una bona oportunitat per veure en acció els jugadors menys habituals, per recuperar sensacions en jugadors com Sergio Castaño i per tractar de recuperar sensacions pel que fa a l'efectivitat golejadora. En principi, Vinyals comptarà també amb alguns jugadors del Juvenil de Lliga Nacional per participar en el duel davant els santboians. Els de Miguel López, relleu de Paco Clos a la banqueta vermella, són catorzens a la Lliga de Tercera i els ha costat adaptar-se després del descens de l'any passat; un equip, el Santboià, que compta a les seves files amb quatre exriberencs com són José García, Tonet, Raúl Pradas i Jordi Martínez. La cita, demà a dos quarts de cinc de la tarda a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet.

4/12/11

Retorn a la victòria | CE l'Hospitalet 2-0 Sporting Mahonés

Resum del CE l'Hospitalet 2-0 Sporting Mahonés (Televisió de l'Hospitalet)
Les dades de la 16a jornada del #2bg3 al Blog de l'ARA
Crònica de l'Hospi Juvenil 3-1 Jàbac i Terrassa


Retorn a la 'normalitat'. L'Hospi ha tornat a sumar tres punts d'una tacada després de derrotar l'Sporting Mahonés aquest migdia en un partit no massa lluït i que ha tingut en el marcador final el millor per als riberencs. Els de Vinyals, de nou mancats de continuïtat, han trobat massa dificultats a la primera meitat per obrir la defensa menorquina, únicament preocupada per defensar l'empat a zero inicial. A la represa, el cansament visitant i la major ambició local han canviat la decoració i dos gols de Marc Pedraza i de David Prats han fet imposar la lògica que dictava la classificació i que el mateix partit ja començava a posar en dubte. Després, Hospi i Sporting han semblat signar un pacte de no agressió que ha dut el partit cap al final sense massa més ensurts. Amb aquest 2-0, l'Hospi suma la sisena victòria del curs a l'Estadi, la primera que no es produeix per la mínima i retalla distàncies amb un Atlètic Balears que ha empatat sense gols a Dénia (0-0). Els de Vinyals, que diumenge vinent visitaran l'Ontinyent, viuran la setmana en segona posició, cinc per sobre del cinquè classificat passi el que passi aquesta tarda a Reus.

Un canvi, força sorprenent, a l'onze inicial. Moussa deixava de ser l'únic jugador de camp en haver jugat tots els minuts tant a la Lliga com a la Copa i donava pas a Dani Guillén, que es vestia de curt a l'Estadi per primera vegada, segons Vinyals, per donar participació a tota la plantilla i premiar la bona tasca de Guillén als entrenaments; al partit, el lateral extremeny ha tingut una actuació correcta dins del nivell general de l'equip, tot i que tampoc no ha tingut massa feina en l'aspecte defensiu. Aday i Marc Pedraza tornaven a ser titulars i l'ex del Sant Andreu ha estat un dels més actius en una primera meitat de domini riberenc però sense massa ocasions clares. Les primeres, de fet, han arribat a pilota aturada amb dos llançaments de falta de Lucas Viale (8') i de Pitu (16') que han marxat desviats per poc sense que Oliver hagués d'intervenir. També a pilota aturada, Manel Viale ha disposat d'una gran ocasió en rematar de cap un córner botat per Pitu, però la pilota s'ha acabat perdent a l'esquerra de la meta balear (23').

L'ocasió més clara per l'Hospi ha arribat a la següent acció, després d'una bona passada interior de Marc Pedraza cap a Cirio, que arribant des del darrere s'ha plantat tot sol davant Oliver, però la presència del porter hospitalenc ha incomodat Cirio, que ha rematat per baix i fregant el pal esquerre (24'). Minuts després, Cirio abandonaria el camp amb una possible fractura al cinquè metatarsià per acabar donant entrada a Corominas. Coses de l'atzar, l'Hospi ha perdut intensitat i concentració i ha permès que l'Sporting tingués alguna acció de perill; la més clara, sens dubte, una rematada als núvols de Sergio Martínez en una pilota morta dins l'àrea gran de l'Hospi (33'). Una gota al desert, ja que els maonesos han seguit practicant una defensa gairebé numantina a la recerca d'un puntet miraculós.

La segona meitat, sense canvis a cap dels dos equips, començava amb forces renovades per un Hospi que tancava el rival al seu camp; tot i això, Oliver vivia tranquil i fins al deu de la represa Corominas no va provocar perill amb un xut desviat després d'una bona acció individual i posterior centrada d'Aday (54'). És més: gairebé sense voler-ho, l'Sporting s'hauria pogut avançar amb un llançament de falta llunyà de Ton Alcover que estava a punt de sorprendre Craviotto amb un estrany sobrebot que obligava el meta lleidatà a enviar la bola a córner (55'). L'ensurt va esperonar un Hospi que als pocs minuts obria la llauna amb una boníssima de David Corominas veient l'arribada de Marc Pedraza des de segona línia; control del '8' de l'Hospi i magnífica resolució, per baix, per batre Oliver, situar l'1-0 i dedicar la diana al seu fill i al seu pare (61').

L'1-0 feia mal a l'Sporting, mancat de confiança per tota la situació extraesportiva. El de Borsot, fluixos en atac, van estar a punt d'encaixar el segon en una doble ocasió d'Ángel Sánchez i de Marc Pedraza que acabava per sobre del travesser després d'un primer rebuig de punys d'Oliver (69'). Després d'un doble canvi ofensiu als maonesos, però, l'Hospi sentenciaria el partit amb una bona recuperació de pilota, acció entre Ángel Sánchez i Pitu, passada en diagonal del saltenc cap a Prats que resolia deliciós, per sota, batent Oliver a l'hora que Capó el travava per darrere (73'); sisena diana de Pratigol a la Lliga. Aquí s'acabava el partit, ja que l'Sporting ho intentaria amb molt més cor que cap però sense encert, tot i que Arkaitz demanava penal en una caiguda davant Hammouch. D'aquí al final, Corominas disposaria d'una altra ocasió per fer el tercer però el seu xut marxava desviat (88'), mentre que Pulido Santana perdonava la segona groga a Pitu en una falta tan clara com innecessària; tot s'ha de dir, però, i al primer temps l'àrbitre canari perdonava l'expulsió al visitant Carlos Barreda per una acció encara més infantil.

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Hammouch, Dani Guillén, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García (Ángel Sánchez, 62'), Marc Pedraza, Cirio (Corominas, 31'), Aday (David Haro, 71'), Pitu i David Prats.

SPORTING MAHONÉS: Oliver, Barreda, David Sánchez (Micaló, 85'), Raúl Capó, Biel Medina, Sergio (Ignasi, 70'), Joan Barber, Genís, Nacho del Moral, Ton Alcover i Toni Corbella (Arkaitz, 70').

Gols: 1-0 Marc Pedraza (61'); 2-0 David Prats (73').

Àrbitre: Juan Luís Pulido Santana (Las Palmas). Ha amonestat els locals Marc Pedraza (4'), Hammouch (63') i Pitu (81') i els visitants Joan Barber (8'), Barreda (43'), Toni Corbella (58') i David Sánchez (68').

Incidències: partit de la 16a jornada del grup tercer de Segona Divisió B disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 400 espectadors. Matí assolellat però fredot; onzena visita de l'Sporting a l'Hospitalet. Els jugadors de l'Hospi han saltat al terreny de joc vestint unes samarretes en contra del tancament dels mitjans de comunicació públics de la Ciutat. A l'Hospi, Moragón i Manel han completat la convocatòria.

3/12/11

Fent camí | CE l'Hospitalet Juvenil 3-1 UFB Jàbac i Terrassa

El Juvenil A de l'Hospi ha enllaçat la tercera victòria consecutiva a la Lliga en derrotar el Jàbac i Terrassa per 3-1 en un partit més complicat del que assenyala el marcador final. I és que els de Dani Casado, que ja són quarts a la classificació empatats amb l'Europa, han desaprofitat un munt d'ocasions claríssimes que han fet aparèixer aquella dita que resa que "qui perdona ho acaba pagant". Això, després d'una primera part amb domini aclaparador d'un Hospi elèctric i ambiciós amb un Pedro Bilbao excessivament revolucionat; tot i la seva qualitat, el '7' del Juvenil necessita una pausa per tal que l'equip encara pugui beneficiar-se més de la seva qualitat. La velocitat per banda dreta ha estat una de les armes; l'altra, les jugades a pilota aturada que han dut de corcoll la defensa vallesana. De fet, fruit d'una d'elles l'Hospi ha estrenat el marcador amb un gol de cap del central Sergio Mayorga després d'una jugada assajada (16'). Pocs instants després, el mateix Sergio hauria pogut ampliar distàncies en una jugada calcada que salvava el porter visitant. Sort semblant corria Pedro Bilbao al pas per la mitja hora amb una jugada individual marca de la casa i un xut forçat que marxava fregant la creueta.

L'Hospi havia perdonat a la primera meitat i també a l'inici de la segona, amb dues accions consecutives de Pedro Baena que treia Adrián (49'). I és clar, Llei de Murphy: el killer del Jàbac, en una contra aïllada batia Roger per baix i situava l'empat al marcador (53'). Tocava reaccionar, però costava que el domini del partit es traduïs en ocasions de gol pels riberencs. Ha estat així fins al minut 86, quan de nou Sergio Mayorga ha enviat la pilota al fons de la xarxa per tornar a avançar els riberencs. Per la seva banda, el Jàbac s'encenia amb l'àrbitre per la senyalització d'un fora de joc dubtós i d'un penal on el davanter egarenc hi posava més pa que formatge. Amb els vallesans més pendents de l'àrbitre que del partit, una contra letal de l'Hospi la materialitzava Over Ramos, ja en temps de descompte, per posar la sentència i donar a l'Hospi el vuitè triomf a la Lliga abans de l'aturada de la setmana vinent i de visitar el Sant Andreu en la darrera jornada de l'any.

FITXA TÈCNICA

CE l'Hospitalet Juvenil: Roger, Lucas (Mario, 46'), Sergio Mayorga, Alan, Dani Mañas, Quim, Pedro Bilbao, Robinho (Marc Gallart, 75'), Pedro Baena, Kata (Èric Vila, 64') i Héctor Poncelas (Over, 46').

UFB Jàbac i Terrassa: Adrián, Víctor, Gil, Dani García, Alba, Casasayas (De la Fuente, 84'), Pirla, Rubén (Albert Merino, 64'), Ruy Gama, Xavi Muñoz i Calvo (Clotet, 71').

Gols: 1-0 Sergio Mayorga (16'); 1-1 Ruy Gama (53'); 2-1 Sergio Mayorga (86'); 3-1 Over (90').

Àrbitre: Nicolás Horna Díaz (delegació de Sabadell). Malament. Ha permès que el partit s'escalfés de forma innecessària, ha perdonat alguna groga per tots dos equips i ha errat en alguna jugada puntual que hauria pogut modificar el camí de l'encontre. Ha amonestat els riberencs Robinho (12') i Over (60') i els visitants Ruy Gama (11'), Gil (42') i Xavi Muñoz (55'). Ha expulsat amb vermella directa el jugador del Jàbac, Mateo (86') quan es trobava a la banqueta.

Incidències: Partit disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 60 espectadors. Tarda fresca i humida amb un vent que ha refredat encara més l'ambient. El porter Roberto Aguado ha completat la convocatòria de l'equip de Dani Casado, que ja suma 16 de 21 possibles jugant com a local.

No val a badar | CE l'Hospitalet - Sporting Mahonés (diumenge, 12:00 hores)

Un partit enganyós, un partit trampa. La visita de l'Sporting Mahonés a l'Estadi demà a partir de les 12 té bona part d'ingredients per preveure un partit més complicat del que a priori pugui semblar. L'empat contra el Mestalla i la derrota a Andorra ha fet perdre a l'Hospi bona part del coixí de punts que tenia respecte els seus perseguidors tot i seguir instal·lat a la zona noble de la Lliga. En plena fase de descompressió després del punt àlgid que va suposar la setmana del partit de Copa, l'Hospi necessita tornar a recuperar sensacions i ritme de treball per arribar a Nadal en les millors condicions possibles. Tot això, en una setmana marcada pels esdeveniments relacionats amb el tancament dels mitjans de comunicació públics de l'Hospitalet per part de l'Ajuntament i amb tot el que això suposa. Des del Blog, insistim en el suport a tota la plantilla de treballadors de la Ràdio i Televisió de l'Hospitalet i deixant clara l'oposició a la mesura presa per Núria Marín, més enllà d'unes formes i d'un estil allunyats del que el seu partit ha pregonant arreu de l'Estat espanyol d'ençà que es va fundar.

L'Sporting Mahonés
Allò del circ i dels nans. Mesos sense cobrar: mensualitats pendents de cobrament que van acumulant-se mentre un grup important de jugadors de l'Sporting, aquells que no són de l'illa, pateixen de valent per arribar a final de mes i fer front als pagaments pertinents. Un equip amb un entrenador d'urgència, Mati Borsot; el director esportiu de l'Sporting va fer-se càrrec de l'equip abans del viatge a Dénia i després de la dimissió d'un Lluís Elcacho fart de les promeses incomplertes de Paco Segarra, president de l'entitat menorquina i gran culpable de la situació actual. Panorama negre? Doncs encara podia ser pitjor: situació esportiva complicada i un cert punt de desgràcia acompanyen els maonesos, que diumenge passat van veure com el Teruel li arrabassava la victòria al temps de descompte (1-1) i deixava l'equip anclat en zona de descens.

El rendiment de l'equip aquest curs anava condicionat ja des de l'estiu a la situació extraesportiva de l'entitat. Bon equip, bones adquisicions tot i que la plantilla està mancada d'algun referent atacant més clar (Arkaitz és la referència en un equip que també compta amb el jove Ignasi Dalmedo i amb Lamin, gairebé inèdit) però rendiment fluix lluny de Bintaufa: 1 punt de 21 possibles fruit de l'empat a zero al camp del Mallorca B és el trist balanç de l'Sporting a domicili, un conjunt que ha sortit escaldat d'Oriola (4-0), d'Andorra (3-1), de l'Estadi Balear (3-0) i de Dénia (4-1). Més factors de desconfiança que incideixen en la preocupant situació dels maonesos, que compten a la seva plantilla amb dos exjugadors de l'Hospi com són Biel Medina i Raúl Capó, que possiblement siguin a l'onze titular demà al migdia; a més, el porter titular, Oliver Sánchez, també és de l'Hospitalet i fins la temporada passada estava enrolat al futbol base del FC Can Buxeres.

L'Sporting Mahonés, que ja es troba a terres catalanes, ha desplaçat els únics 16 jugadors que té disponibles si descartem els sancionats i els lesionats. Tal i com informava ahir la web del club menorquí, el defensa Jeroni és baixa després de la seva expulsió diumenge passat davant el Teruel, mentre que cinc jugadors (Iray, Dani Camacho, Adrien Goñi, Lamin i Berto Vaquero són baixa per lesió o malaltia, cas del canari Iray Barreto, un dels veterans de l'equip). Així, Matias Borsot disposarà un onze de circumstàncies sobre la gespa artificial de l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet i conscient de la dificultat de puntuar-hi tot i viatjar amb l'ànim de complicar la vida a l'Hospi i d'aprofitar alguna jugada aïllada per sucar a la nostra Ciutat.

Possible alineació de l'Sporting Mahonés: Oliver, Barreda, David Sánchez, Raúl Capó, Biel Medina, Genís, Nacho del Moral, Moyano, Berto Vaquero, Ton Alcover i Toni Corbella.

L'Hospi
Tornar a recuperar sensacions. Tornar a degustar el sabor de la victòria. I d'una vegada per totes, aconseguir un triomf solvent a l'Estadi per primera vegada a la temporada. Podríen ser, són de fet, alguns dels objectius immediats per l'Hospi de cara al duel de demà davant l'Sporting Mahonés. Un partit trampa des del moment en què la diferència a la classificació entre tots dos equips i la precària situació extraesportiva que travessa l'entitat menorquina fan que qualsevol resultat que no reculli una victòria de l'Hospi es pugui considerar una autèntica sorpresa. Res més lluny de la realitat, els de Vinyals hauran de plasmar al terreny de joc la seva teòrica superioritat per seguir en segona posició i superar la trentena de punts.

La gran incògnita resideix, més que mai, en l'onze inicial que el tècnic de Cardedeu pugui presentar demà. Després que Haro i Corominas fossin els principals damnificats després de l'empat amb el València Mestalla i que l'equip demostrés una certa manca de continuïtat diumenge a Andorra tot i l'entrada inicial d'Aday i de Marc Pedraza, l'alineació pel partit de demà podria comportar novetats com, per exemple, l'entrada d'un Ángel Sánchez que no és titular a la Lliga des de la 5a jornada. La plantilla riberenca es troba en bones condicions i sembla que l'únic nom a descartar és el de Sergio Castaño, que tot i entrenar amb els companys al llarg de la setmana està mancat de ritme. Per la seva banda, tot i arrossegar alguna molèstia, Marc Pedraza també podria ser de la partida.

Possible alineació de l'Hospi: Craviotto, Hammouch, Moussa, Manel Viale, Lucas Viale, Rubén García, Ángel Sánchez, Cirio, David Haro, Pitu i David Prats.

L'àrbitre
El matx entre l'Hospitalet i l'Sporting Mahonés serà dirigit pel col·legiat de Las Palmas Juan Luís Pulido Santana, que estarà assistit a les bandes pels també canaris Carlos Alberto Álvarez Liria i el germà de l'àrbitre principal, Alexis Carlos Pulido Santana. Serà la quarta vegada a la història que Pulido Santana xiuli un partit del CE L'Hospitalet, amb un balanç que es manté equilibrat fins el moment: un empat (1-1 amb el Benidorm a l'Estadi la temporada 2007-08), una derrota (2-0 al camp de l'Espanyol B el mes de gener de 2007) i triomf el passat curs a Son Bibiloni davant el Mallorca B (0-2). Aquesta temporada Pulido Santana ja ha dirigit 5 partits amb un balanç de dues victòries locals, un empat i dos triomfs visitants: promig força alt de grogues (7,2 per partit) i 5 expulsions en els 5 partits xiulats; per si això no fos poc, ja té alguna que altra polèmica guanyada: fins i tot Manolo Márquez va criticar la seva actuació després que l'Orihuela guanyés al Centenari per 1-2 el passat mes d'octubre.

Els precedents
En contra del que pugui semblar, Hospi i Sporting no s'han enfrontat sempre a Segona Divisió B. De fet, els menorquins tornaven a la categoria de bronze del futbol espanyol fa tres temporades, després de 18 anys sense fer-ho. En aquest període, però, riberencs i maonesos s'havien vist les cares al play-off d'ascens a Segona Divisió B, el juny de 2005. Després del complicat partit d'anada a Bintaufa (2-2), els de Ramon Moya van derrotar l'Sporting a la tornada gràcies als gols de Toni Mora (18'), Dani Cobo (31') i Paco Valera (73'), que feien estèril el 2-1, obra de Juan Pablo (45'). En total, Hospi i Sporting s'han vist les cares fins a 10 vegades en terres catalanes amb un balanç ben favorable als hospitalencs: 8 victòries, 1 empat i 1 només 1 victòria balear (1-3, temporada 1989-1990). Els dos primers precedents, curiosament, són de lliga a Tercera Divisió, quan els equips balears i catalans compartien grup i la Segona B encara no s'havia creat. El darrer enfrontament, l'any passat, es va saldar amb el triomf de l'Hospi per la mínima, 2-1 gràcies als gols de David Corominas i de Christian Alfonso.

2011-2012 - Segona Divisió B - L'Hospitalet 2-1 Sporting Mahonés
2004-2005 - Play-off d'ascens a 2a B - L'Hospitalet 3-1 Sporting Mahonés
1992-1993 - Segona Divisió B - L'Hospitalet 2-1 Sporting Mahonés
1991-1992 - Segona Divisió B - L'Hospitalet 2-0 Sporting Mahonés
1990-1991 - Segona Divisió B - L'Hospitalet 3-0 Sporting Mahonés
1989-1990 - Segona Divisió B - L'Hospitalet 1-3 Sporting Mahonés
1988-1989 - Segona Divisió B - L'Hospitalet 1-1 Sporting Mahonés
1987-1988 - Segona Divisió B - L'Hospitalet 3-0 Sporting Mahonés
1978-1979 - Tercera Divisió - L'Hospitalet 2-0 Sporting Mahonés
1977-1978 - Tercera Divisió - L'Hospitalet 3-0 Sporting Mahonés