15/5/16

Salvació made in Hospi | CE l'Hospitalet 0-0 CD Alcoyano

-> L'Hospi certifica la permanència i jugarà per setè any consecutiu a Segona Divisió B després d'empatar sense gols a l'Estadi davant l'Alcoyano.
-> En un partit marcat pels nervis i la tensió, l'Hospi ha desprofitat el moment de sentenciar el partit amb un triomf i ha acabat demanant l'hora encomenat a l'encert d'Aulestia.
-> Afició i jugadors celebren una permanència tremendament soferta, una alegria que no pot amagar totes les coses que s'han fet malament al llarg del curs.
-> RODA DE PREMSA d'Antonio Olmo, tècnic de l'Hospi.
-> RODA DE PREMSA d'Andrés Palop, entrenador de l'Alcoyano.
-> GALERIA DE FOTOS de l'Hospi 0-0 Alcoyano.

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Aulestia, Dani Fernández, Castell (Héctor, 75'), Sierra, Aleix, Marc Vales, Cristian Gómez, Raúl Torres (Tià Sastre, 88'), Puerto, Guzmán (Christian Alfonso, 46') i Corominas.

CD ALCOYANO: Jero, Devesa, Navarro, Mongil, Fran Martínez, Fran Miranda (Fall, 64'), Alfaro, Anaba, Yacine (Javi Rubio, 73'), Borja Sánchez i Liberto.

Àrbitre: Alejandro Muñiz Ruiz (Galícia). Ha amonestat els locals Dani Fernández i Óscar Sierra.

Incidències: partit corresponent a la 38a jornada del Campionat de Lliga de Segona Divisió B celebrat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 950 espectadors. Tarda assolellada i bon ambient a l'Estadi. Miki Muñoz i Andrés han completat la convocatòria de l'Hospi; Carles Salvador, Marc Martínez i Óscar López ho han fet a l'Alcoyano.

Probablement era molt suposar, que els aficionats de l'Hospi tinguéssim una tarda tranquil·la. I evidentment, hem pecat d'optimistes. Si alguna cosa comporta patir i estimar la franja és això, arribar a l'extrem sigui quin sigui el final. Què bonic que hauria estat guanyar per 6 a 0 l'Alcoyano i celebrar una permanència tardana però relaxada, amb gols i tranquil·litat. I què? Què hauria tingut a veure amb l'Hospi? Res. Ens agrada fer-ho difícil: que ens val un empat? Sumem un puntet. Que els altres rivas guanyen perquè un error ens pugui condemnar? Que guanyin. Que tinguis el partit aparentment controlat i el rival t'estigui a punt de fer un fill a les acaballes del partit? Doncs també passarà. Amb el 0-0 l'Alcoyano ha tingut la d'Andreev en aquell Hospi-Almería B. La de Guirado en aquell Hospi-Olímpic de 2013. Com comentava aquest matí amb un amic, semblava que aquest any no tancaríem la Lliga contra els de Xàtiva; res més lluny de la realitat, un gol de l'Alcoyano ha separat l'intercanvi de posicions entre l'Olímpic, que jugarà l'eliminatòria per la permanència i l'Hospi, quinzè en un any que mai no caldrà oblidar. Difícil cometre més errades, més irresponsabilitats per dia de les que han tingut lloc enguany a Can Hospi. Dia de celebració, sobretot de respirar profundament i treure aquell somriure que els nervis ens feia amagar. Demà, tocarà començar a analitzar què s'ha fet malament, al camp, a la banqueta i, sobretot, a la llotja, per començar a teixir un futur que a hores d'ara pinta institucionalment fosc. De moment, la passa esportiva l'hem feta.

L'onze inicial ha estat tota una declaració d'intencions, tal com ha reconegut Antonio Olmo en roda de premsa. L'Hospi, per primer cop aquest curs, ha canviat el dibuix per passar a una línia defensiva de cinc, amb tres centrals i dos laterals "de recorregut". Ha sorprès veure la presència d'Aleix Coch, que no jugava des de feia dos mesos i de Guillem Castell, que no actuava des del partit el passat mes de gener al camp del Villarreal B. La consigna, claríssima, mantenir la porteria a zero, una premisa que automàticament donava la permanència a l'Hospi, que recordem en feia prou amb un punt per seguir a Segona B. Els riberencs han arriscat el mínim possible i al llarg del primer temps no s'han apropat massa a la porteria de Jero, avui titular a l'Alcoyano. Els d'Andrés Palop, ja amb la feina feta, han fet un partit decent i han aprofitat el neguit dels riberencs per fer mal, especialment des de les botes d'un Liberto que ha fet estralls per banda dreta. A l'Alcoyano li ha sobrat arribada però li ha mancat concreció per definir les accions que ha generat; només Liberto (5') i Mongil (9') han provat de sorprendre un Aulestia que, dintre de tot, ha viscut tranquil en aquest primer temps. Pel que fa a l'Hospi, el bagatge ofensiu s'ha reduït a una bona ocasió de David Corominas, que ha trobat la resposta de Jero (14') i la situació de gol que ha desaprofitat Guzmán, que s'ha avançat massa la pilota en el control i ha permès que el porter visitant li guanyés la partida en un duel en solitari (38').

A la represa, Christian Alfonso ha ingressat al terreny de joc per aportar més frescor a la parcel·la ofensiva de l'equip i el cert és que l'Hospi ha fet una passa endavant, sense escarafalls, i ha patit menys al darrere. Però els de Corominas no han sabut aprofitar el seu moment, ni sobretot les seves ocasions, per enllestir la feina i no estar pendent de patir al final. Una de les millors opcions l'ha tinguda Xavi Puerto, que s'ha plantat sol davant Jero però que no l'ha pogut superar en un mà a mà d'allò més clar (59'). També hauria pogut pujar el marcador el gol de Christian Alfonso tres minuts després, anul·lat per un presumpte fora de joc que ningú ha vist massa clar, llevat de l'assistent, que ha invalidat l'acció (62'). I a la tercera, després d'una preciosa acció personal, Alfonso tampoc no ha definit amb encert i ha enviat la rematada als núvols (66'). I és clar, ja ho diu el tòpic, que qui perdona... ho acaba pagant. O gairebé, afortunadament per a l'Hospi. Els minuts finals han condemnat un Hospi nerviós a patir més del compte i l'Alcoyano hauria pogut fer esclatar més d'un cor a cinc minuts pel final, quan Liberto s'ha plantat sol davant Aulestia i el meta basc ha brillat, com durant tota la temporada, per salvar l'Hospi del que hagués estat un desastre absolut. Per alguna cosa el guipuscoà ha estat el millor jugador del curs a Can Hospi. I potser per això, l'Hospi ha acabat demanant l'hora per salvar un punt a casa en la darrera jornada i, de fet, per salvar la categoria a última hora. Deu ser que de la teoria dels màsters a la pràctica del món real cal més qualitat i emoció que quantitat i metodologia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada