1/5/16

Naufragi | CE l'Hospitalet 0-4 Hércules CF

-> Un Hércules infinitament millor no atenua l'enèsim ridícul de l'Hospitalet a l'Estadi. El 0-4, fins i tot curt, complica la vida de nou als riberencs.
-> Dos gols consecutius just abans d'arribar a la mitja hora de partit han ensorrat les esperances d'un Hospi inoperant, que mai ha semblat jugar-se la vida.
-> La victòria de l'Olímpic torna a situar la setzena plaça a només dos punts i a les portes d'una autèntica final dissabte vinent (18:00 hores) al camp de l'Atlético Levante.
-> RODA DE PREMSA d'Antonio Olmo, tècnic de l'Hospi
-> RODA DE PREMSA de Vicente Mir, tècnic de l'Hércules
-> GALERIA D'IMATGES de l'Hospi 0-4 Hércules

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Aulestia, Dani Fernández, Sierra, Savall (Puerto, 46'), Marc Vales (Ton Alcover, 64'), Prior, Cristian Gómez, Tià Sastre (Guzmán, 46'), Gerard Oliva, Christian Alfonso i Corominas.

HÉRCULES CF: Chema, Álvaro, Paco Peña, Atienza, Álex Muñoz, Vivi (Gallar, 64'), Juanma, Javi Flores (Gato, 77'), Miñano (Rojas, 71'), Chechu i Mainz.

Gols: 0-1 Atienza (25'); 0-2 Mainz (27'); 0-3 Chechu (57', penal); 0-4 Atienza (82').

Àrbitre: José Antonio Fernández Rodríguez (Galícia). Ha amonestat els locals Marc Vales i Dani Fernández i els visitants Paco Peña i Vivi.

Incidències: partit corresponent a la jornada 36 del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 400 espectadors. Tarda assolellada.


Mai t'hi acostumes. L'Hospi 2015-2016 ens ha regalat partits regulars, dolents, pèssims i esperpèntics. Tan se val que hi hagi en joc la vida esportiva o que no ho sembli. Tan se val que l'equip vingués de fer un gran partit, de donar la cara i de guanyar a Olot. Aquest Hospi és bipolar, o tripolar, i avui ha tornat a impartir una lliçó d'absència espiritual que ha derivat en l'enèsim naufragi del curs a l'Estadi, un Estadi un, poca conya, aquest curs hi han sumat 15 dels 18 equips que l'han visitat. Quan guanyes només tres partits com a local en tot l'any és clar que alguna cosa falla, per molt que els que ens dediquem a informar no hi entenguem massa, de qüestions tècniques i tàctiques. No cal tenir cap màster per veure que això ve de lluny i que tantes, tantíssimes decepcions amb aquest equip, sovint quan les coses estaven de cara per encarrilar un objectiu realista però de mínims, no són normals. Caldrà, novament, donar la cara. Els de la gespa, avui poc afortunats, han tingut dies de reacció i de redempció; d'altres, per una incapacitat evident, mai no ho faran. I si cal, sempre culparan el veí. Afortunadament, tot s'acaba sabent, coses de la paciència.

Dos canvis de partida, obligats. Ni David López ni Puerto estaven en condicions per sortir d'inici i el primer ha quedat fora de la llista i el segon ha jugat la segona meitat. Sierra ha ocupat avui el lateral esquerre i Marc Vales, titular per primer cop, ha fet parella de centrals amb Savall. A dalt, Gerard Oliva ha ocupat el lloc de Puerto. El partit ha començat ensopit i sense massa activitat a les àrees, la qual cosa, a posteriori, s'hauria pogut allargar uns quants minuts. Perquè quan l'Hércules ha premut l'accelerador ha acabat per destarotar un Hospi que ha semblat fins i tot apàtic, com si no fos conscient que hi havia la permanència en joc. Javi Flores ha avisat en dues accions separades per deu minuts (14' i 24') que han estat l'antesala del desastre. Minut 25, falta lateral botada per Chechu, mala sortida d'Aulestia i rematada de cap d'Atienza al fons de la xarxa. 0-1. Dos minuts després i ara per banda dreta, centrada de Chechu i rematada fantàstica, de killer, de David Mainz, que creuava la pilota lluny de l'abast d'Oinatz Aulestia (27'). I aquí, gairebé, s'ha acabat la història. L'Hospi només ha pretès intimidar Chema amb un xut llunyà i innocent de Cristian Gómez (32'), però de fet ha estat l'Hércules qui hauria pogut fer més sang abans del descans si Mainz (42') o l'ex-riberenc Albert Vivancos (43'), haguessin ajustat el seu punt de mira.

A la represa l'Hospi saltava obligar a fer alguna cosa. O almenys fer-ho veure. Puerto i Guzmán han ingressat al terreny de joc en detriment de Savall i de Tià Sastre. Una volea de Christian Alfonso a la qual ha respost Chema amb una bona estirada (50') ha estat l'únic digne de destacar abans que el partit s'acabés al minut 57, després d'un penal de Marc Vales sobre Javi Flores i que un altre Flores, Chechu, transformava amb parsimònia, sense neguits, per situar un esclaridor 0-3 a l'electrònic. I amb mitja hora per davant, el pitjor era la sensació que l'Hércules podia fer tot el mal que desitgés amb un Hospi venut. Del més destacable, el retorn de Ton Alcover tres mesos i mig després de la seva lesió (71'). Futbolísticament, passaven els minuts amb un Hércules sòlid i sobri, que va respirar uns minuts abans d'exhibir pulmó en deu minuts final que contindrien un segon gol del central Pichu Atienza, novament després d'una acció a pilota aturada (82'). D'aquí al final, resignació i un cert ambient de tantsemenfotisme, realment alarmant. Alarmant perquè potser, el millor de tot plegat, del futur que s'albira a Can Hospi, és precisament una derrota per 0 gols a 4. Així estem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada