#2bg3 | Amb els peus a Lloseta

Imatge: Fútbol Balear

D'ençà que a tocar de les 8 de la tarda del passat 27 de juny el Club Deportivo Llosetense confirmés el seu ascens a Segona Divisió B després d'eliminar el San Pedro en la darrera eliminatòria de la fase d'ascens, l'alegria de l'èxit sense precedents d'un dels clubs més antics del futbol balear s'havia convertit en preocupació i els nervis, en el neguit que suposava adonar-se de la nova realitat: l'ascens de categoria era un premi enverinat per a un club de pocs recursos. Calia, en qüestió de dies, assegurar un pressupost mínim d'aproximadament 200.000 euros per poder fer front amb garanties el trànsit pel futbol de bronze sense hipotecar el futur del club. Aquesta darrera premissa ha estat vital, innegociable, per a Pere Ignasi Prieto, el president d'un Llosetense que des de l'endemà de l'ascens va tenir clar que faria el possible per fer realitat el somni de jugar a Segona B però sense perdre el nord. Amb els peus a terra. Buscant els diners de sota les pedres, si calia, però amb la seguretat de no estar jugant amb el futur del club per mirar de no caure en els errors d'equips com el Manacor o el Binissalem, que a dia d'avui paguen els excessos del seu pas per la Segona Divisió B.

Després de diverses crides a socis, simpatitzants, habitants de Lloseta, el Raiguer, institucions i empreses privades, la situació pintava malament fa qüestió de quatre dies. Amb prop de 70 assistents, el president del Llosetense reconeixia que la xifra dels 200.000 euros encara no s'havia assolit i tornava a insistir en la seva màxima: "sense aquesta quantitat no pujarem a Segona B". L'endemà, però, tot va canviar: després de diverses negociacions l'entitat llosetina aconseguia el compromís ferm per part d'algunes empreses que els permetria comptar els recursos necessaris per executar el dret que l'equip s'havia guanyat sobre el terreny de joc després d'haver completat un any de somni, amb un subcampionat de Lliga i una fase d'ascens brillant en què els d'Óscar Troya van desfer-se de l'Unión Adarve, del Murcia Imperial i del San Pedro malagueny. La cirereta, la victòria final en un Municipal d'Es Puig ple a vessar (unes 2.100 persones), com gairebé mai s'havia vist en una localitat, Lloseta, que amb prou feines supera els 5.000 habitants.

Tot i l'èxit, Óscar Troya considerava que havia complert un cicle a Lloseta (tres anys s'hi ha estat) i engegava una nova etapa al RCD Mallorca, club que l'ha 'cedit' per dirigit el Poblense a Tercera Divisió. El Llosetense, però, ja tenia el nom ideal per fer-se càrrec d'un projecte auster i realista: Nico López. L'inquer torna a les banquetes de Segona Divisió B per dirigir un vaixell que, de ben llarg, serà el més modest d'una categoria que acull creuers com són el Reus Deportiu, l'Huracán, l'Alcoyano, l'Hércules o el Barcelona B. La grandesa (o realitat) del futbol, però, és que la pilota acaba dictant sentència; la història, els noms, els pressupostos, l'afició i la quantitat són dades interessants, però d'un valor relatiu quan les comparem amb la incidència real i decisiva que tenen els partits. Sí, al final clubs com el Llosetense, la Pobla de Mafumet, el Gernika, el Leioa o l'Ebro compartiran divisió real amb Cádiz, Murcia, Castilla, Barcelona B, Hércules, Recreativo, Jaén... I això per bé que el Cádiz comptarà amb el suport de Pina, el Granada, l'Udinese i qui faci falta per teixir l'enèssim projecte faraònic per abandonar la Segona B mentre que Nico López ja farà prou a Lloseta amb administrar 80.000 euros per dissenyar una plantilla de 20-22 de futbolistes per competir a la mateixa categoria.

El Bar Bestard, també decisiu per l'ascens del Llosetense. Imatge: IB3 Televisió

Tornant al tema inicial, president i tècnic han vist clar el camí a seguir: producte de la terra i maximització de recursos per fer el millor paper possible. Per mantenir l'orgull del club, del poble, però sempre amb els peus a terra. I és que no és massa habitual al món del futbol punts de vista tan sensats com el que ha defensat Pere Ignasi Prieto amb les possibilitats reals d'ascens. Mentre desenes i centenars d'equips acumulen anys i anys d'estirar més el braç que la màniga per assolir objectius excessivament ambiciosos que escapen a la realitat dels clubs, a Lloseta han tingut clar des del primer dia que un ascens a Segona Divisió B no podia ser el desencadenant d'un futur complicat per a una institució fundada l'any 1923. I és evident que podríem parlar de l'injust que hauria resultat no jugar a Segona B quan t'has guanyat el dret a fer-ho sobre el terreny de joc, però també és cert que en massa ocasions els clubs giren l'esquena a una realitat, la social, que en el cas del Llosetense deixava la xifra d'una escassa setantena de socis la passada temporada.

La bona notícia per al Llosetense, crec, no és simplement haver ascendit a Segona Divisió B sinó que és haver-ho fet havent madurat la decisió tot valorant aspectes fonamentals per no comprometre el futur d'una entitat que camina cap al centenari. Aquest és l'orgull real, el de veure com uns dirigents d'un club de futbol han anteposat el criteri i l'estima a un club a la bogeria de les xifres i a la manca de coherència que s'ha instal·lat en tants i tants clubs del futbol des de fa anys. En nom d'una pretesa professionalització, els clubs del futbol d'entesten a cometre excessos que en un futur immediat (o no tant) s'acaben pagant si l'encert sobre la gespa no amaga aquest descontrol econòmic. Com a mostra, unes dades: dels equips que van jugar la Segona B la temporada 2010-2011, cinc han desaparegut, tres més són a Regional i set més a Tercera, amb l'economia com a motiu principal per a nou d'aquests clubs. Tampoc és que al futbol o a l'economia dos més dos sempre acabin sumant quatre, però que ho facin en un primer moment ja és un bon punt de partida.