Ridiculitzats | CD Eldense 5-1 CE l'Hospitalet

- L'Hospi fa el pitjor partit en anys i cau humiliat a Elda (5-1) després d'una imatge patètica.

- El gol de Javi Martínez, un miratge. Tres golassos de Cañadas han cavat la tomba riberenca.

- El pitjor, que encara queden 2 partits per deslluir una temporada més que correcta. 

- SALA MULTIMÈDIA: galeria de fotos, rodes de premsa i vídeoresum del partit.

FITXA TÈCNICA 

CD ELDENSE: Alberto, Juanjo, Aitor, Aridane, Bardanca, Vivanco (Perona, 79'), José Sánchez (George, 64'), Yahvé, Luís Doménech, Cañadas (José Antonio, 73') i Sergi Guardiola.

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Peque, Valentín, Aleix, Agus, Alcaraz, Barrera (Via, 64'), Bueno, Javi Martínez (Carreras, 64'), Morgado (Joel, 68') i David Haro. 

Gols: 0-1 Javi Martínez (26'); 1-1 Cañadas (34'); 2-1 Cañadas (36'); 3-1 Cañadas (61'); 4-1 Yahvé (68'); 5-1 Juanjo (76'). 

Àrbitre: Álvaro Cadenas de Llano Delgado (Andalusia). Ha amonestat el local Doménech (45'), Vivanco (76') i els visitants Alcaraz (12'), Aleix (35') i Agus (71').

Incidències: partit corresponent a la jornada 36 del Campionat de Lliga del grup 3 de Segona Divisió B celebrat al Nuevo Pepico Amat davant d'uns 1.900 espectadors. Tarda calorosa i assolellada a Elda. A l'Hospi, Oliver i José Rodríguez han completat la convocatòria riberenca; a l'Eldense ho han fet Marcos i Josete.

Ja fa alguns anys que em dedico a perdre el meu temps seguint l'Hospi allà on vagi, sigui a casa o a domicili, a Catalunya o més enllà de l'Ebre. Evidentment, n'he vist de tots colors, per bé i per malament. Hem vist l'equip a Tercera Divisió, jugant davant de 50 persones a Vilajuïga, sortint indemne del Carranza amb 18.000 persones a les graderies. Gols finals que ens han donat punts i ens han tret ascensos, il·lusions i llàgrimes de tristor. De tot. Però en tot aquest temps, crec, no havia passat tanta vergonya com la que ahir vaig passar a Elda. L'Hospi va perdre 5-1. I gràcies. Perquè l'Eldense, absolutament esfondrat físicament, no va voler (o poder) forçar més la màquina davant d'un equip que va abandonar totes i cadascuna de les seves senyes d'identitat per caure ridiculitzat i humiliat ben lluny de casa, sense l'escalf dels qui amb la seva desídia són còmplices (i en part culpables) de la imatge d'ahir. Després de tres quarts de Lliga de notable, l'equip s'ha deixat anar. Tindrem temps per analitzar-ne les causes, buscar raons o, fins i tot, culpables, però la realitat és que queden per davant dos partits de Lliga, 180 minuts de futbol amb tan sols dues direccions: dilapidar el crèdit que aquesta plantilla s'havia guanyat durant bona part del curs o donar un cop de puny sobre la taula i reaccionar. Per una simple qüestió d'orgull i d'honor. I perquè la desfeta d'ahir, sobretot per la forma, no s'hauria de tornar a repetir. També us dic (i recordeu-ho per d'aquí 365 dies), que tan de bo l'any vinent perdem per 5-1 perquè ja estem salvats i ens hem deixat anar. Tan de bo...

Com cada setmana, el segon paràgraf ens serveix per situar els canvis a l'onze inicial i comentar l'inici del partit. Un miratge, ahir. Álex Barrera era la gran novetat a l'onze; el de Fuengirola passava de no anar convocat a titular per la lesió de Vivi. A més, Bueno i Javi Martínez canviaven la banqueta per la titularitat en detriment de Luque (lesionat) i l'alaiorenc Rubén Carreras, ahir suplent. I amb aquests ingredients s'havia de lliurar una batalla en la qual l'Eldense partia com a favorit per una simple qüestió de necessitat. Els blaugrana, però, van començar amb un cert neguit que va permetre l'Hospi trobar-se relativament còmode sobre la gespa del Nuevo Pepico Amat. Tot i els nervis, serien els d'Albés els primers a avisar, amb un Hospi espès a l'hora de trepitjar l'àrea local; Juanjo Chavalés estava a punt d'inaugurar el marcador en una jugada embolicada a la sortida d'un córner que Craviotto treia sota pals (17') i instants després era Pablo Vivanco qui no enganxava per poc una centrada lateral (22'). Gairebé sense voler, l'Hospi s'avançava quatre minuts després: servei de cantonada servit per José Ángel Bueno, mala defensa de l'Eldense i Javi Martínez, més viu que la resta, enviava la bola al fons de la xarxa per fer el seu primer gol amb l'elàstica de la franja (26'). 0-1...

Poc havíem de presagiar la catàstrofe posterior que, més enllà d'una evident manca de tensió a l'Hospi tindria un culpable en clau blaugrana: Antonio Cañadas Zapata. El murcià va fer honor al seu malnom de 'Harry Potter' i va capgirar el marcador en qüestió de minuts gràcies a la seva màgia. El gol de l'empat arribava al minut 34, amb el murcià trobant ple de facilitats per colar-se fins la frontal i col·locar la pilota amb la seva cama dreta al fons de la xarxa riberenca. Més espectacular seria encara el 2-1, tan sols dos minuts després, en un llançament de falta que feia olor de gol des del moment que Cadenas de Llano Delgado havia assenyalat la penalització. Novament, cama dreta, màgia i barraca. En dos minuts Cañadas rescatava l'Eldense d'un descens a Tercera que es veia proper per mantenir viva la flama de la permanència (36'). Per sort, l'Eldense no va donar continuïtat en forma de gols a la seva dinàmica de confiança. Abans del descans, és clar.

Després del descans, el desastre. Ja la primera acció de perill de l'Eldense la va generar un mal refús d'Aleix Coch que va acabar a punt de sorprendre Craviotto (53'). A l'altra àrea, David Haro posava a prova Alberto en una de les escasses opcions de l'Hospi en tot el partit (54'). El 2-1, però, encara donava esperances a l'Hospi, esperances que es trencarien un cop superada l'hora de partit amb un altre golàs, el tercer, d'Antonio Cañadas. Còpia gairebé del segon: llançament de falta a la frontal de l'àrea, cama dreta i cap dins (61'). Dit d'una altra manera: Antonio Trujillo ha trobat substitut després del seu triplet de golassos en aquell Sporting Mahonés-Hospi de 2010. I en aquest minut 61 s'acabava un Hospi que va abaixar els braços i que encara pot estar content que el sidral acabés només en 5-1. Via i Carreras primer i Joel després van entrar per donar aire a un Hospi que estava motivacionalment mort. Sense esma. Lluny de reaccionar, una de les millors defenses de la Lliga acabaria fent aigües per regalar dos gols de regional.

Primer, Antonio Cañadas apareixia (ara com a assistent) per fer més fàcil la rematada de cap de Yahvé, que establia el 4-1 provisional (68'). Minuts després, era Juanjo Chavalés, també de cap, qui trobava totes les facilitats del món per fer la maneta (76'). Feia vuit anys que l'Hospi no rebia cinc gols en un partit de Lliga (5-0 vs Alicante amb Roura com a tècnic) i això que el 'cinc' hauria pogut arribar abans si Craviotto, en el seu partit 284 com a futbolista riberenc, no hagués tret una gran mà per salvar el gol del killer Sergi Guardiola. Total, que quedava un quart d'hora, l'Hospi perdia per 5-1 a Elda i la màxima preocupació és que el drama anés en augment. Per sort riberenca, l'Eldense es va dedicar ja a administrar forces i a pensar en el Badalona mentre l'Hospi mirava de minimitzar l'escletxa: la millor opció la tindria Agus, amb una rematada que Alberto aturava sense problemes (84'). Va ser l'epíleg d'un partit que alguns qualificarien com a "partit per oblidar" però que, lluny d'això, perdurarà durant un bon temps en la memòria de l'aficionat de l'Hospi, del que s'estima el club, del que dóna la cara i no amaga el cap sota l'ala per mirar de no quedar en evidència. La que ens espera...