Kiko Ramírez no seguirà a l'Hospi

Aquest matí de dissabte ha servit per, a banda de fer una mica de neteja a casa, llegir l'adéu de Kiko Ramírez a la banqueta de l'Hospi. Ho ha fet el mateix tècnic tarragoní mitjançant el seu compte a Twitter amb les següents paraules: "todo lo bueno se acaba, tremendamente agradecido y orgulloso de haber pertenecido a esta gran familia. Grande CE l'Hospitalet!". D'aquesta manera Kiko Ramírez feia oficial el que d'alguna manera era un secret a veus: el seu adéu a la banqueta del Centre d'Esports l'Hospitalet. Ho fa després de gairebé dues temporades a l'entitat, en què ha aconseguir classificar l'equip en segona posició, disputar la fase d'ascens i arribar a la darrera eliminatòria contra el Leganés; configurar un equip nou de trinca, el més jove del grup i salvar-lo amb solvència unes quantes jornades abans del final i, de postres, arribar als 1/16 de final de la Copa del Rei i enfrontar-se a l'Atlético de Madrid, vigent campió de Lliga. Tot això, sense el suport explícit (més aviat el contrari) de la nova Junta Directiva.

Ramírez va arribar a l'Hospi el mes d'octubre de 2013, agafant el relleu de Martín Posse amb l'equip ancorat en zona de descens. Tocant les tecles justes i envoltat de clubs de gran envergadura, pressupost i plantilles, l'Hospi va anar remuntant a la classificació i va classificar-se per a la seva segona fase d'ascens consecutiva en la darrera jornada (on també aspirava a la primera plaça) després de vèncer l'Olímpic per 0-1. Als playoff, els riberencs van eliminar de forma agònica el Cádiz a la primera eliminatòria, van superar la Hoya Lorca pel valor doble dels gols en camp contrari i es van quedar a tocar de l'ascens contra el Leganés, després de perdre per 1-0 a Butarque i no passar de l'empat (1-1) en el partit de tornada, disputat en un Estadi de Futbol de l'Hospitalet ple com mai.

I com és habitual a l'Hospi, després d'un gran any tothom es fixa en un bon grapat de jugadors revaloritzats després d'una gran temporada. A més, amb el hàndicap de la marxa de Cárcel al Girona, Ramírez i Hammouch van haver de dissenyar una plantilla de pressupost baix, a corre-cuita, que després d'un temps d'adaptació més que necessari va començar a rutllar, tot i els dubtes que generava l'equip en alguns partits i als nervis d'alguns que es pensaven que aquest Hospi havia de ser, sí o sí, equip de playoff. De fet, el tècnic tarragoní va rebre un ultimàtum abans del partit al camp del Mallorca B, on curiosament cap representant de l'entitat va ser al costat de l'equip (serà que alguns desitjaven veure perdre l'equip i començar a fer de les seves?). Per desgràcia seva, l'Hospi va vèncer a Palma i va donar volada a una ratxa de nou partits sense perdre (cap equip l'ha millorada enguany a #2bg3) que va conduir l'Hospi a ocupar la quarta plaça durant unes hores després de vèncer agònicament a Vila-real amb un gol de Joel Méndez (1-2). I tot això, amb l'afegit de competir a la Copa del Rei i aconseguir un més que meritori empat al Calderón (2-2).

Tot coincidint amb aquell moment, va aparèixer a la premsa la notícia de l'entrada de l'entitat en un preconcurs de creditors. Casualitat o no, els resultats de l'Hospi van ser força irregulars a partir d'aleshores, sense que "des de dalt" miressin de posar-hi remei. De fet, els dubtes van començar a rodejar l'equip sense que molts, ni tan sols, haguessin vist jugar l'Hospi a domicili, on aquesta temporada ha competit força millor que a l'Estadi. Tot i això, l'equip va reaccionar amb dues victòries seguides contra Olot i Reus Deportiu que el van situar a tan sols tres punts de la quarta posició. La derrota a Cornellà, però, va mutilar les esperances de playoff d'un Hospi que, recordem, tampoc no estava obligat a ser en zona noble (sí, com sempre, a intentar ser-hi). Tot i la bona temporada, la Junta Directiva de l'Hospi no va creure convenient començar a planificar la propera temporada aprofitant que, precisament enguany, l'Hospi comptava amb temps per negociar amb la plantilla actual i avançar fitxatges. Aquesta incertesa, unida al fet que la Junta Directiva té pensat reduir el pressupost del Primer Equip de cara a la propera temporada (i a més, de forma important) poden haver 'convidat' Kiko Ramírez a decidir no continuar a l'Hospitalet, una decisió que ja va comunicar al president i al gerent la setmana passada (per bé que aquesta setmana tots dos hagin fet veure que no en algunes entrevistes aparegudes en algun mitjà)..

Kiko Ramírez posarà punt i final a la seva fructífera etapa com a entrenador del Centre d'Esports l'Hospitalet al camp de l'Olímpic de Xàtiva (diumenge vinent, amb permís de la vaga), però demà tindrà l'oportunitat d'acomiadar-se de l'afició en el partit que l'equip jugarà contra Huracán a partir de les 12. Ramírez dirà adéu havent dirigit 78 partits oficials (entre Lliga, playoff d'ascens i Copa del Rei), com a vuitè entrenador amb més partits en la història del club (empatat amb el també exNàstic Josep Maria Nogués) i, sobretot, amb la sensació d'haver sabut treure més que el màxim rendiment d'unes plantilles que ni de bon tros estaven dissenyades per assolir els objectius assolits amb tanta solvència. La llàstima, d'una banda, ha estat que al futbol hi hagi ben poca memòria per valorar les persones; de l'altra, que bona part de les valoracions es facin des del desconeixement del dia a dia d'un club i del funcionament d'un vestidor. Sigui com sigui, des del Blog de l'Hospi volem agrair de tot cor a Kiko Ramírez totes les facilitats que ens ha donat per treballar des que va arribar el passat 16 d'octubre de 2013 a l'Hospitalet. Facilitats a nivell professional i, també, personal. Un luxe que alguns no han sabut valorar com mereixeria ser valorat. Moltíssima sort, Kiko!