Som del... Manacor

Per desgràcia, aquest és el tercer i darrer 'Som de...' dedicat als equips balears degut a la retirada de l'Sporting Mahonés (tampoc és descartable fer-li un homenatge als de Bintaufa, veurem). Aquesta setmana torna la producció aliena de la mà del periodista d'IB3 Ràdio, Matias Ximelis, habitual locutor dels partits del CE Manacor a la ràdio autonòmica balear tant a Na Capellera com en alguns desplaçaments. De pas, cal aprofitar l'avinentesa per aplaudir i reconèixer l'enorme tasca que des de fa uns quants anys IB3 està realitzant pel futbol modest, tot i tenir el RCD Mallorca i Rafel Nadal com a estandarts mediàtics. Tot i les retallades, la influència i presència de la Segona B a la programació de tele i ràdio segueix essent més que digna comparat amb d'altres televisions que opten pel monotema com a eix de la seva programació. Sigui com sigui, gaudiu d'un molt bon article, ple d'anècdotes i que ens destripa d'allò més bé aquest Club Esportiu Manacor. Un cop més, gràcies pel cop de mà.

SOM DEL... MANACOR
La veritat és que avui en dia és complicat poder parlar amb tanta proximitat d'un club de futbol professional com del Club Esportiu Manacor. Un equip que fa unes temporades es va veure molt aprop de la seva extinció, ja que l´antic president, Vicenç Acuñas, només va deixar teranyines a la caixa del conjunt manacorí. A partir d´aquell dia, va començar la reinvenció del Manacor...es va decidir baixar a preferent, fer un equip al qual militassin només jugadors manacorins, i començar de cero. Pareix que parlam de fa molts d´anys... idò no: d'això només fa tres anys, dues temporades a les quals l'equip es va passejar a Regional Preferent i va pujar a Tercera i l'any passat, contra tot pronòstic, va dominar també aquesta categoria i va tornar a la divisió de bronze del futbol espanyol 18 temporades després de baixar per darrera vegada.

I és que Manacor no és un poble qualsevol... és el poble del món amb més títols i campions per metre quadrat. És evident que tothom coneix hores d'ara al gran campió que és Rafel Nadal, però és que a la seva família ja havia destacat Miquel Àngel Nadal; Elena Gómez s'havia convertit en campiona del món de gimnàstica artística... tot eren títols i campions, però faltava un equip a Segona Divisió B i l'any passat es va complir el somni. Els artífexs dels dos ascensos consecutius els coneixeu tots els que seguiu la Segona B, perquè els jugadors que estan ara mateix a l'equip són els mateixos que fa dos anys eren a Preferent. L'essència de l´equip es manté, amb tota la plantilla formada a Manacor, amb Jaume Mut a la banqueta, acompanyat enguany per Xavi Ferriol, i amb un pressupost sense moltes alegries per no tornar a repetir errades del passat.

Pel que fa a l'equip tot comença amb Gaspar Veny a la porteria. Personalment, als meus temps de porter (fa molt), vaig poder compartir selecció balear amb Gaspar. Ell va continuar als camps mentre que jo vaig passar a contar tot el que hi passava. Es tracta d'un jugador fonamental, ja que sense ell el Manacor no puntua. En defensa, la parella de centrals formada per Julio Huertas i Abel és clau. Són com Zipi i Zape, la salsa de tots els viatges del Manacor i objecte o font de totes les bromes. Al camp són contundents, sense molta sortida de la pilota, però dues peces importants als partits als quals ha aconseguit puntuar l'equip. Com a curiositat, hem de destacar que Julio Huertas fa uns anys va ser ni més ni menys que Míster Balears!!! Així és, el central combina el futbol amb el món de la moda i va guanyar aquell certamen.

En el centre del camp, sempre s'ha de parlar del capità, de Xisco Barbón. Encara record un partit d´aquesta temporada al qual hi havia una falta a la frontal de l'àrea. Davant de la pilota estava Barbón i vaig avisar als meus companys que allò seria gol... i la pilota va acabar al fons de la xarxa. Com Jaume Mut el va definir aquell dia, Barbón "és un portento que el Bon Jesús ens ha enviat". Als darrers partits el capità no està entrant a l'onze perquè el físic comença a passar factura, però la seva màgia ha il·luminat el Manacor en moments importants de la temporada i, sobretot, cal recordar que va ser el vertader heroi de l'ascens. Amb els problemes físics de Barbón, Mut i Ferriol han reinventat Artabe com a pivot. L'ex de l'Oviedo és un dels jugadors amb més qualitat de l'equip, i aquesta temporada s'ha destapat com un vertader perill des de fora de l'àrea. Hi ha hagut partits que, amb un o dos jugadors menys, Artabe es posava l'equip a l'esquena i pràcticament tot sol mantenia el Manacor viu.

L'equip manacorí guanya moltíssim quan l'acompanyant d'Artabe és Barbón... o bé Arnau Caldentey. Un futbolista que ha passat pel Barça B, pel futbol britànic... però que no ha tengut sort amb les lesions. Quan el físic acompanya, Arnau pot ser un jugador letal al centre del camp, perquè té una visió de joc privilegiada que el va dur en el seu dia a Ca'n Barça. I davant és a on més ha canviat l´equip respecte temporades anteriors. S'ha canviat la lluita de Jaume Mut (fill) per l'efectivitat de Nico, setè màxim golejador de la categoria i que a les darreres setmanes ha vist com arribava un company de davantera de luxe pel Manacor: l'ex internacional a categories inferiors, Sergi Garcia Mut.

A la banqueta, Jaume Mut (pare) s'encarrega partit a partit de transmetre una intensitat descomunal als seus jugadors. Fins i tot a Segona B aquesta intensitat ha passat males jugades en forma d´expulsions. Però aquest equip només sap sortir als partits a pressionar a mort els 90 minuts i a deixar-se la pell. Mut no té el títol per entrenar a la divisió de bronze, però l'equip ho va tenir clar quan se va aconseguir l´ascens: o ell hi era a la banqueta o no jugaven. És difícil pensar en un equip tan compromès amb el seu tècnic a qualsevol categoria avui en dia. Per posar no només el carnet d´entrenador sinó moltes més coses va arribar Xavi Ferriol, un jove tècnic que havia aconseguit fer Lliga d'ascens a Segona B amb el Ferrioler, i que aporta a l'equip una ampliació de la visió tàctica. Mut és la intensitat, mentr que Xavi intenta complementar amb un toc de qualitat.

El 2012, de moment, no és l'any del Manacor ja que encara no coneix la victòria i veu com poc a poc la permanència s´allunya. Però ja va avisar Jaume Mut l'altre dia: si aconsegueixen arribar a la plaça de promoció de descens cal recordar que el conjunt manacorí fa moltíssim temps que no perd una eliminatòria. De fet la darrera que va perdre va ser precisament contra l'Hospitalet en Copa del Rei, però aquell dia el tècnic del Manacor va donar l'oportunitat als jugadors menys habituals i en un equip amb un pressupost molt limitat, la veritat és que hi ha molta diferència entre els jugadors titulars i els que no solen gaudir de minuts. I és que a principi de temporada, el club va rebre l'oferiment per part d´alguns clubs, com el Mallorca B, per a tenir jugadors cedits, però ells volien seguir amb la seva particular fórmula de l´èxit: només futbolistes manacorins, passàs el que passàs. La família havia de continuar unida.

La filosofia de l'equip, que també resumeix perfectament el seu entrenador: "podem guanyar o podem perdre, però el que hem de fer sempre és poder sortir del camp amb el cap ben alt i orgullosos del nostre equip". Que no ho dubtin, aquí a les Balears, tant si el Manacor aconsegueix mantenir la categoria com si baixa de nou a Tercera ja té un bon club de fans format per totes i cada una de les persones a les quals els hi agrada aquest esport. Esper i desig que l'any que ve poguem veure el Club Esportiu Manacor a Segona Divisió B, perquè com dic sempre que tenc l´oportunitat de narrar un partit seu: "Una terra de campions es mereixia un equip de segona B".