No news... is good news?

Certificar l'origen exacte d'una dita o frase cèlebre és força complicat. Les llengües (bones o dolentes, tant fa), diuen que corria l'any 1616 quan Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia va escriure una d'aquelles sentències que farien fortuna amb el pas de les dècades: 'No newis is bettir than evill newis'. És a dir, que l'absència de notícies és millor que una notícia de dolenta. Aquesta frase va evolucionar cap al "no news, good news" que actualment es fa servir per aportar una visió pessimista de la vida, tot valorant l'absència de notícies com un fet positiu. Més enllà de les lectures i matisos que accepti la frase, ens serveix per il·lustrar en part la situació actual que atravessa el nostre club, especialment a nivell social i preguntar-nos si, en el cas de l'Hospi, la manca de notícies és, efectivament, una bona notícia.

Ens ho plantegem en un moment clau de la temporada, en què tot és possible i en què qualsevol esforç i idea pot contribuir a que el que ara només és una possibilitat es converteixi en realitat. Amb l'equip de retorn a Segona Divisió B dues temporades després, l'Hospi com a entitat i l'Hospitalet com a ciutat tenen al seu davant una oportunitat immillorable per enfortir les arrels del club a la ciutat, per apropar-se als ciutadans i ciutadanes de l'Hospitalet, per cridar l'atenció, per establir-se com un dels estandarts d'una ciutat que mira cap al futur. La marca L'H s'ha convertit en una marca reconeguda arreu de Catalunya, per tota Espanya i, a menor escala, més enllà de les nostres fronteres. Ha calgut treball de camp, imaginació i paciència, entre moltes altres coses per reforçar un sentiment de pertanyença a la ciutat, una mena de fer diferencial que ens dóna ser de l'Hospitalet.

Aquesta fita dista molt, no ens enganyem, del que ha aconseguit el Centre d'Esports l'Hospitalet com a entitat en els darrers anys, sobretot en la seva relació amb les ciutats i amb la resta d'entitats. Des de dintre, com a socis o com a abonats, som els primers en defensar els colors i a valorar positivament les accions que es fan des del club quan són les correctes o quan, tot i no ser-ho, es fan amb la millor de les intencions, amb la voluntat de sumar, d'avançar, de millorar i de, com dèiem, fer ciutat, fer pinya. Però també des de dintre, i pels anys que portem visquent i respirant l'Hospi setmana rere setmana, dia a dia, sabem quin pa s'hi dóna o, més ben dit, quin pa no s'hi dóna. I com a mostra un botó: som a 3 d'agost, a 22 dies que el primer equip jugui el primer partit oficial de la temporada, a la Copa del Rei i contra el Dénia. A hores d'ara, ningú no sap -i parlem per la massa social de l'Hospi- què passarà amb els carnets de soci i d'abonat aquesta temporada -quant costaran, quan estaran disponibles, quines modalitats hi haurà, ... -. Des de la Junta Directiva tot sovint s'han cantat les excel·lències de la "escassa però brillant" afició de l'Hospitalet, valorant la seva implicació i el seu sentiment envers l'equip i s'ha criticat el pobre estat físic de "l'altra cama" de l'entitat, i de la poca implicació de la ciutat amb l'entitat.

Però clar, no hauríem de pensar i valorar què (no) es fa des del club per aconseguir que aquesta "altra cama" desperti i es posi a caminar amb la que tira del carro? És més, no hauríem de pensar i valorar què (no) es fa des del club per cuidar la ja de per sí escassa afició de l'Hospi? Tot tenint en compte que ens trobem a l'any 2010, quines mesures s'han endegat per aconseguir apropar l'Hospi a la ciutat? No es tracta de demanar impossibles, però sí una sèrie de mínims que una entitat tan representativa com el CE L'Hospitalet està moralment obligat a complir. No parlem de res més que fer una campanya de captació de socis amb cara i ulls, amb una certa dosi d'originalitat, basada en la inventiva. No es pot fiar tot a la sort i als mitjans de comunicació de sempre. Perquè a dia d'avui, el club no compta ni amb una pàgina web a la qual el soci o simpatitzant de l'Hospi s'hi pugui adreçar per fer qualsevol tipus de consulta. Simplement demanem quelcom que la meitat de clubs de Tercera Territorial poden oferir i ofereixen: un canal de comunicació oficial, a l'alçada del club que s'està representant i en el qual l'aficionat hi trobi les respostes que necessita conèixer. Algú del club sap què s'ha de fer per comprar una samarreta de l'Hospi? És normal que a les 17:20 hores d'avui, dimarts 3 d'agost no se sàpiga contra qui jugarem el proper cap de setmana? És conseqüent, si tenim en compte aquesta manca d'informació, que des del club es critiqui que des de la FCF no s'informi en absolut sobre la celebració de la final de la Copa Catalunya 2009-10; és a dir, no predicar amb l'exemple?

Tractant d'establir un paral·lelisme, l'Hospi és aquell noi o noia, de gran potencial i vida interior, que per la seva timidesa o falta de decisió decideix quedar-se en un racó fosc i solitari de la discoteca, lamentant-se sobre la seva desgràcia i admirant la bellesa de la gent que podria conèixer i no coneix. I que lluny de fer autocrítica, culpa els demés per no fixar-se en ell/a. En qüestió, acaba la nit, acaba el cap de setmana, i el nostre personatge es troba amb la mateixa vida de sempre, feliç per tenir els seus amics de sempre, la seva família, però contrariat per no poder ser encara més feliç i fer que nova gent entri a la seva vida.

Així veiem alguns l'Hospi, com una entitat amb un potencial enorme, enclavat en una ciutat amb un potencial igualment gran, a nivell social, econòmic i sentimental. Es tracta de saber explotar aquests tres factors fonamentals amb originalitat, amb ganes i amb visió de futur. Tot això, és clar, si la voluntat real és la de créixer dia rere dia i capgirar la dinàmica de pèrdua de massa social en què l'Hospi s'ha instal·lat des de fa força temporades i que suposa, de llarg, un dels punts febles de la presidència de Miguel García que, lluny de solucionar-se, segueix empitjorant amb el pas dels mesos sense que s'albiri lluny al final d'aquesta situació. Hem viscut dies inolvidables amb l'Estadi més o menys ple (Sangonera, Eibar, Rayo Vallecano B o Almería B) oportunitats increïblement desaprofitades per captar l'atenció de la ciutat. Per error o omissió? No som nosaltres qui ha de respondre a aquesta pregunta.

La qüestió és que, com dèiem, tot i trobar-nos en un moment crucial de la temporada, especialment pel que respecta a l'aspecte social, encara estem a temps (de fet, hi està la Junta Directiva) per reaccionar i per treballar, per moure's i per apropar-se a la ciutat. En definitiva, està a temps de demostrar que es pot fer tot el possible i més per tal d'engrandir aquest club a nivell social. I a més, fer-ho de debò. I no, ni parlem d'autocars gratuïts, ni parlem de diners. Parlem, simplement, de compromís, de ganes, d'esforç i de treball. I de, com a mínim, que els que estimem l'Hospi acabem contents i orgullosos de comptar amb uns directiva que haurà fet, de debò, tot el que està al seu abast (i més), per aconseguir-ho.