Quart partit de pretemporada i l'Hospitalet d'Ángel Pedraza segueix millorant dia a dia. Aquesta tarda a Riudarenes, els riberencs han donat tota una exhibició de futbol davant d'un rival de superior categoria com és el Girona (Lliga Adelante), que ha perdut per 2-4 en un resultat que, pels mèrits dels uns i dels altres, ha acabat resultant curt. I és que l'Hospi ha desaprofitat, de nou, un bon grapat d'ocasions de gol d'allò més clares, però o bé el desencert dels atacants visitants o les encertades intervencions de Roberto Santamaría, que tot just avui debutava sota els pals de la porteria gironina, han evitat un triomf que hauria pogut ser d'escàndol, i que més enllà dels dubtes -evidents i lògics- que pugui provocar aquest resultat a l'equip de Raül Agné, ha deixat paleses de nou les bones sensacions que transmet aquest Hospi en aquesta pretemporada. I ho seguirem dient, el resultat té una importància molt relativa a aquestes alçades de l'any, però l'equip transmet unes vibracions i uns detalls suficientment bons com per començar la nova temporada amb tota la il·lusió del món.
Ha estat un partit un xic peculiar, començant pel fet que en cap moment s'ha notat la diferència de categoria entre un Girona de plata i un Hospi de bronze. És més, en moltes fases del partit l'Hospitalet s'ha mostrat infinitament superior a un Girona que ha corregut escapçat veient com els rivals movien la pilota sense poder fer-hi res, especialment a la segona meitat. Ha estat peculiar, també, perquè tot i l'espectacularitat del marcador i la bona feina pel que fa a la faceta d'atac, el treball defensiu de l'equip ha estat gairebé impecable, si deixem de banda alguna jugada aïllada i el gol matiner de Kiko Ratón que suposava l'empat a un momentani. Amb aquest panorama, no ha resultat estrany que els riberencs saltessin al Municipal de Riudarenes sense cap tipus de complexe, fins al punt d'obrir al marcador quan alguns encara buscaven algun lloc per veure el partit. Corria el minut 3, Cirio arrencava per velocitat en banda dreta, arribava a la línia de fons i cedia la pilota a Jordi Martínez, que veia com Santamaría desviava el seu xut a boca de canó, la pilota queia als peus de Cristian Gómez que, a porta buida, anotava el primer gol del partit. L'avantatge, però, no li ha durat massa a l'Hospi: només dos minuts més tard, Despotovic i Kiko Ratón marxaven per velocitat de la defensa riberenca, el serbi assistia al tinerfeny que, també amb tota la porteria per ell sol batia Craviotto. Minut 5, 1-1. La tarda pintava bé, entretinguda i interessant. Aquest gol ha resultat un miratge per un Girona que a partir d'aquest moment ha estat a mercès de l'Hospitalet.
Els de Pedraza han completat una gran primera mitja hora de partit a nivell ofensiu, sobretot pel que fa a la creació. Tot i algunes pèrdues de pilota, Rubén García sembla cada cop més adaptat a l'equip i avui ha seguit creixent com a peça fonamental que s'espera que sigui. Juntament amb l'aragonès, Gómez ha portat de corcoll la rereguarda gironina, ja que s'ha marcat un partit esplèndid. Lobato i Cirio han estat menys actius a les bandes, en part degut al bon treball ofensiu d'Iván Hammouch i de Barón, que han pujat amb força assiduïtat a la zona d'atac. En punta, Jordi Martínez ha completat un partit sensacional, amb brega, lluita i força; igual que Eloi Fontanella, que tot i errar algunes ocasions de gol clares, ha acabat trobant el camí d'un gol més que merescut. Així les coses, les ocasions s'han anat succeïnt a la porteria del Girona des del minut 17, dos després que Ángel posés a prova Craviotto rematant de cap un córner botat per Moha. A partir d'aleshores, monòleg riberenc: minut 17, mitja volta de Jordi Martínez dins l'àrea gran i xut sec que Roberto Santamaría envia a córner; minut 18, rematada d'Óscar Álvarez per sobre del travesser a la sortida d'un córner; minut 20, nova jugada individual del '10' de l'Hospi que xuta creuat a la dreta del porter del Girona; minut 26, assistència de Lobato cap a Eloi que envia l'esfèric als núvols amb tota la porteria per ell sol i minut 29, assistència d'Eloi Fontanella cap a Jordi Martínez que remata de cap a fora per ben poc. És a dir, cinc ocasions clares de gol en dotze minuts de joc: tota una declaració d'intencions. D'aquí al final del primer temps, l'Hospi va seguir sovintejant l'àrea de Santamaría però sense tenir arribada, mentre que el Girona intentava espolsegar-se el domini riberenc a base d'un joc directe i de les incursions de Moha per banda esquerra, que sovint s'han trobat amb un Iván Hammouch incommensurable. Arribàvem al descans amb un 1-1 injust si valorem les ocasions d'un i altre equip.
Els segons quaranta-cinc minuts, curiosament, han deixat un menor nombre d'ocasions pel que fa al bàndol hospitalenc però una sensació total de control del partit i una superioritat gairebé insultant davant d'un rival de superior categoria que gairebé ni les ha vistes passar. Cal destacar, a més, el gran nivell físic de l'equip i és que fins al minut 70, Pedraza no ha introduït cap canvi en un equip que s'ha mostrat sòlid i ben agressiu en totes les línies. Particularment excel·lent ha estat la segona part de Lucas Viale i d'Andrés Barón, que no han deixat passar cap pilota deixant que Craviotto gaudís d'una tarda força plàcida. Si al primer temps l'Hospi s'ha avançat al tercer minut de joc, a la represa no han fet falta més de 60 segons perquè Eloi Fontanella fes pujar l'1-2 al marcador després de rebre una passada al forat de Cristian Lobato i de batre Santamaría en l'u contra u, davant la desesperació de Toni Jiménez, preparador de porters del Girona que es lamentava de les facilitats que estava donant el seu equip. Al minut 50, Iván Hammouch ha estat a punt d'apuntar-se a la festa, però el seu mà a mà amb Santamaría se l'ha emportat el porter local, que evitava un tercer gol que arribaria minuts més tard.
Corria el 62', en ple desgavell de la defensa del Girona, quan Cristian Gómez controlava la pilota (cosa estranya!), realitzava una passada a l'espai per Jordi Martínez que amb tota la tranquil·litat del món tornava a batre Santamaría. Veure per creure: 1-3 davant un 'Segona A'; inevitable il·lusionar-se amb aquest equip tot i trobar-nos en plena pretemporada. A partit d'aquí, l'Hospi ha deixat de tenir ocasions però ha augmentat la possessió de la pilota fins a fer-ne un ús gairebé abusiu mentre el Girona les veia quadrades: durant molts minuts, els 10 jugadors de camp de l'Hospi han estat partícips d'un gran rondo que els homes d'Agné es miraven amb impotència. D'aquesta foscor només se'n salven Peragón i Víctor Curto, que juntament amb Luso han estat protagonistes del tram final del partit. Primer, l'ex jugador de l'Alcoià ha enviat una canonada al pal dret de Craviotto al minut 85, en una acció que hagués pogut suposar el 2-3, un segon gol que sí ha arribat dos minuts després, quan Peragón transformava magistralment un penal comès instants abans sobre Luso.
Amb tres minuts per davant i el descompte, els d'Agné s'han llançat a buscar un tercer gol que maquillés en forma de resultat el fluix partit realitzat, en gran part gràcies a l'enorme treball fet per un Hospi que, a aquestes alçades del partit ja havia realitzat fins a sis substitucions. Tot i això, els riberencs han mantingut la intensitat i el mateix concepte futbolístic fins al punt de seguir creant perill sobre la porteria gironina. De fet, una bona acció individual de Peque al minut 90 la tornaria a salvar amb una gran aturada Santamaría, una jugada que ha estat el preludi del 2-4 definitiu, un quart gol que ha arribat, també, des del punt de penal. Ha estat en una caiguda de Toni Velamazán dins l'àrea que el col·legiat no ha dubtat a assenyalar i que Sergio Cirio, Ciriogol, s'ha encarregat de transformar instants abans que l'àrbitre xiulés la fi del partit i el camí als vestidors del Municipal de Riudarenes.
Ha estat un partit un xic peculiar, començant pel fet que en cap moment s'ha notat la diferència de categoria entre un Girona de plata i un Hospi de bronze. És més, en moltes fases del partit l'Hospitalet s'ha mostrat infinitament superior a un Girona que ha corregut escapçat veient com els rivals movien la pilota sense poder fer-hi res, especialment a la segona meitat. Ha estat peculiar, també, perquè tot i l'espectacularitat del marcador i la bona feina pel que fa a la faceta d'atac, el treball defensiu de l'equip ha estat gairebé impecable, si deixem de banda alguna jugada aïllada i el gol matiner de Kiko Ratón que suposava l'empat a un momentani. Amb aquest panorama, no ha resultat estrany que els riberencs saltessin al Municipal de Riudarenes sense cap tipus de complexe, fins al punt d'obrir al marcador quan alguns encara buscaven algun lloc per veure el partit. Corria el minut 3, Cirio arrencava per velocitat en banda dreta, arribava a la línia de fons i cedia la pilota a Jordi Martínez, que veia com Santamaría desviava el seu xut a boca de canó, la pilota queia als peus de Cristian Gómez que, a porta buida, anotava el primer gol del partit. L'avantatge, però, no li ha durat massa a l'Hospi: només dos minuts més tard, Despotovic i Kiko Ratón marxaven per velocitat de la defensa riberenca, el serbi assistia al tinerfeny que, també amb tota la porteria per ell sol batia Craviotto. Minut 5, 1-1. La tarda pintava bé, entretinguda i interessant. Aquest gol ha resultat un miratge per un Girona que a partir d'aquest moment ha estat a mercès de l'Hospitalet.
Els de Pedraza han completat una gran primera mitja hora de partit a nivell ofensiu, sobretot pel que fa a la creació. Tot i algunes pèrdues de pilota, Rubén García sembla cada cop més adaptat a l'equip i avui ha seguit creixent com a peça fonamental que s'espera que sigui. Juntament amb l'aragonès, Gómez ha portat de corcoll la rereguarda gironina, ja que s'ha marcat un partit esplèndid. Lobato i Cirio han estat menys actius a les bandes, en part degut al bon treball ofensiu d'Iván Hammouch i de Barón, que han pujat amb força assiduïtat a la zona d'atac. En punta, Jordi Martínez ha completat un partit sensacional, amb brega, lluita i força; igual que Eloi Fontanella, que tot i errar algunes ocasions de gol clares, ha acabat trobant el camí d'un gol més que merescut. Així les coses, les ocasions s'han anat succeïnt a la porteria del Girona des del minut 17, dos després que Ángel posés a prova Craviotto rematant de cap un córner botat per Moha. A partir d'aleshores, monòleg riberenc: minut 17, mitja volta de Jordi Martínez dins l'àrea gran i xut sec que Roberto Santamaría envia a córner; minut 18, rematada d'Óscar Álvarez per sobre del travesser a la sortida d'un córner; minut 20, nova jugada individual del '10' de l'Hospi que xuta creuat a la dreta del porter del Girona; minut 26, assistència de Lobato cap a Eloi que envia l'esfèric als núvols amb tota la porteria per ell sol i minut 29, assistència d'Eloi Fontanella cap a Jordi Martínez que remata de cap a fora per ben poc. És a dir, cinc ocasions clares de gol en dotze minuts de joc: tota una declaració d'intencions. D'aquí al final del primer temps, l'Hospi va seguir sovintejant l'àrea de Santamaría però sense tenir arribada, mentre que el Girona intentava espolsegar-se el domini riberenc a base d'un joc directe i de les incursions de Moha per banda esquerra, que sovint s'han trobat amb un Iván Hammouch incommensurable. Arribàvem al descans amb un 1-1 injust si valorem les ocasions d'un i altre equip.
Els segons quaranta-cinc minuts, curiosament, han deixat un menor nombre d'ocasions pel que fa al bàndol hospitalenc però una sensació total de control del partit i una superioritat gairebé insultant davant d'un rival de superior categoria que gairebé ni les ha vistes passar. Cal destacar, a més, el gran nivell físic de l'equip i és que fins al minut 70, Pedraza no ha introduït cap canvi en un equip que s'ha mostrat sòlid i ben agressiu en totes les línies. Particularment excel·lent ha estat la segona part de Lucas Viale i d'Andrés Barón, que no han deixat passar cap pilota deixant que Craviotto gaudís d'una tarda força plàcida. Si al primer temps l'Hospi s'ha avançat al tercer minut de joc, a la represa no han fet falta més de 60 segons perquè Eloi Fontanella fes pujar l'1-2 al marcador després de rebre una passada al forat de Cristian Lobato i de batre Santamaría en l'u contra u, davant la desesperació de Toni Jiménez, preparador de porters del Girona que es lamentava de les facilitats que estava donant el seu equip. Al minut 50, Iván Hammouch ha estat a punt d'apuntar-se a la festa, però el seu mà a mà amb Santamaría se l'ha emportat el porter local, que evitava un tercer gol que arribaria minuts més tard.
Corria el 62', en ple desgavell de la defensa del Girona, quan Cristian Gómez controlava la pilota (cosa estranya!), realitzava una passada a l'espai per Jordi Martínez que amb tota la tranquil·litat del món tornava a batre Santamaría. Veure per creure: 1-3 davant un 'Segona A'; inevitable il·lusionar-se amb aquest equip tot i trobar-nos en plena pretemporada. A partit d'aquí, l'Hospi ha deixat de tenir ocasions però ha augmentat la possessió de la pilota fins a fer-ne un ús gairebé abusiu mentre el Girona les veia quadrades: durant molts minuts, els 10 jugadors de camp de l'Hospi han estat partícips d'un gran rondo que els homes d'Agné es miraven amb impotència. D'aquesta foscor només se'n salven Peragón i Víctor Curto, que juntament amb Luso han estat protagonistes del tram final del partit. Primer, l'ex jugador de l'Alcoià ha enviat una canonada al pal dret de Craviotto al minut 85, en una acció que hagués pogut suposar el 2-3, un segon gol que sí ha arribat dos minuts després, quan Peragón transformava magistralment un penal comès instants abans sobre Luso.
Amb tres minuts per davant i el descompte, els d'Agné s'han llançat a buscar un tercer gol que maquillés en forma de resultat el fluix partit realitzat, en gran part gràcies a l'enorme treball fet per un Hospi que, a aquestes alçades del partit ja havia realitzat fins a sis substitucions. Tot i això, els riberencs han mantingut la intensitat i el mateix concepte futbolístic fins al punt de seguir creant perill sobre la porteria gironina. De fet, una bona acció individual de Peque al minut 90 la tornaria a salvar amb una gran aturada Santamaría, una jugada que ha estat el preludi del 2-4 definitiu, un quart gol que ha arribat, també, des del punt de penal. Ha estat en una caiguda de Toni Velamazán dins l'àrea que el col·legiat no ha dubtat a assenyalar i que Sergio Cirio, Ciriogol, s'ha encarregat de transformar instants abans que l'àrbitre xiulés la fi del partit i el camí als vestidors del Municipal de Riudarenes.
Gol de penal de Sergio Cirio (2-4).
Sens dubte, una gran manera d'acabar una nova setmana de preparació i que ens deixa un equip en una molt bona línia, amb motius per l'esperança i que el proper divendres a l'Estadi, en un horari encara per confirmar, rebrà el Vilanova en el darrer test d'aquesta pretemporada, en l'últim assaig abans de la primera representació de la temporada, el proper 24 d'agost, també a casa, davant el Dénia. Arriba la Copa, arriba la competició oficial. Fins aleshores, seguirem quedant-nos amb els bones sensacions.
FITXA TÈCNICA
GIRONA FC: Roberto Santamaría, Jose, Luso, Migue, Tébar (Gerard, 58'), Ángel, Dorca, Moha (Chechu, 46'), Borja (Junca, 58'), Despotovic (Peragón, 46') i Kiko Ratón (Víctor Curto, 78').
CE L'HOSPITALET: Craviotto, Iván Hammouch, Barón (Moussa, 89'), Óscar Álvarez (Manu Viale, 70'), Lucas Viale, Rubén García (Toni Velamazán, 70'), Sergio Cirio, Cristian Gómez (Peque, 80'), Eloi (Ceballos, 78'), Jordi Martínez i Lobato (Pitu, 70').
Gols: 0-1 Cristian Gómez (3'); 1-1 Kiko Ratón (5'); 1-2 Eloi Fontanella (46'); 1-3 Jordi Martínez (62'); 2-3 Peragón (87', penal); 2-4 Sergio Cirio (92', penal).
Àrbitre: Hidalgo Moreno (gironí). Ha mostrat tres targetes grogues: al local Peragón (57') i als visitants Eloi (44') i Óscar Álvarez (64').
Incidències: tarda molt agradable pel que fa al temps i a la temperatura al Municipal de Riudarenes (Selva), camp de gespa natural al voltant del qual s'han donat cita uns aproximadament 150 espectadors. Preu de l'entrada: 6 euros. Dani Planchería, Cristian Alfonso, Corominas i Manel Gómez. Presència d'alguns directius de l'Hospi al camp selvatà.
GIRONA FC: Roberto Santamaría, Jose, Luso, Migue, Tébar (Gerard, 58'), Ángel, Dorca, Moha (Chechu, 46'), Borja (Junca, 58'), Despotovic (Peragón, 46') i Kiko Ratón (Víctor Curto, 78').
CE L'HOSPITALET: Craviotto, Iván Hammouch, Barón (Moussa, 89'), Óscar Álvarez (Manu Viale, 70'), Lucas Viale, Rubén García (Toni Velamazán, 70'), Sergio Cirio, Cristian Gómez (Peque, 80'), Eloi (Ceballos, 78'), Jordi Martínez i Lobato (Pitu, 70').
Gols: 0-1 Cristian Gómez (3'); 1-1 Kiko Ratón (5'); 1-2 Eloi Fontanella (46'); 1-3 Jordi Martínez (62'); 2-3 Peragón (87', penal); 2-4 Sergio Cirio (92', penal).
Àrbitre: Hidalgo Moreno (gironí). Ha mostrat tres targetes grogues: al local Peragón (57') i als visitants Eloi (44') i Óscar Álvarez (64').
Incidències: tarda molt agradable pel que fa al temps i a la temperatura al Municipal de Riudarenes (Selva), camp de gespa natural al voltant del qual s'han donat cita uns aproximadament 150 espectadors. Preu de l'entrada: 6 euros. Dani Planchería, Cristian Alfonso, Corominas i Manel Gómez. Presència d'alguns directius de l'Hospi al camp selvatà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada