Apoteòsic | CE l'Hospitalet 3-1 CD Azuqueca

Elda, Eibar, Irun, Santanyí, Copa Catalunya, Castelldefels, Rayo Vallecano B... era, fins avui, la llista de moments marcats en vermell a les pàgines del llibre històric del Centre d'Esports l'Hospitalet; per bé o per malament. Des d'avui, un altre nom forma part d'aquest llibre virtual: Azuqueca. El que s'ha viscut aquesta nit a l'Estadi no té preu. No en té per cap ciutadà de l'Hospitalet i, especialment, per tots aquells fidels aficionats de l'Hospi que avui no han tingut cap més remei que deixar vessar llàgrimes d'alegria per l'epicitat que ha tenyit aquest partit entre l'Hospi i l'Azuqueca. Perquè és clar, si algú pensava que seria un partit tranquil, normal i amb l'Hospi pel mig, anava ben equivocat. Vaja, si algú pensava que remuntar un 1-0 era factible, l'Hospi, l'Azuqueca i Pancorbo s'han encarregat d'apujar el pendent a escalar, anotant el 0-1 just al segon minut de descompte del primer temps. Al final, 3-1. Com s'hi ha arribat? Per Tarrés? Lobato? Gómez? Corominas? Eloi? Jordi Martínez? Per tots els que donen un sentit a això de ser de l'Hospi. Veiem-ho.

L'Hospi, en el còmput general, ha fet un gran partit de futbol. Hi ha contribuït, d'una banda, la decisió i les ganes dels jugadors riberencs, coneixedors del que hi havia en joc i que només hi havia un camí per tornar a jugar la setmana vinent. En l'altre extrem, les facilitats defensives que ha permès el quadre de Guadalajara i, en general, l'estil de joc de l'equip de Quique López, que ha estat poc menys que un regal caigut del cel per a l'Hospi. Tot i això, els homes de Jordi Vinyals han tornat a estar negats de cara a porteria, i és que el porter de l'Azuqueca, Chus, ha fet oposicions aquesta nit per convertir-se en el quart porter en discòrdia de la selecció espanyola. Per dalt, per baix, de cap, de falta, amb el peu o amb l'ànima. I fins i tot amb l'ajut dels pals l'Azuqueca ha anat sortint indemne de les incursions ofensives d'un Hospi sense punch. Ha estat la dinàmica al llarg dels primers 30 minuts de partit, tot i que l'inici no hi apuntava: primer minut, errada defensiva de l'Hospi, pilota que recull Christian Seubert i xut que evita Manel Gómez sota pals. La cosa prometia... Hi havia ganes i intenció per part de l'Hospi, però l'Azuqueca era conscient del ritme alt que l'Hospi voldria imprimir al partit des de l'inici i va seguir provant d'evitar-ho. Se'n va sortir fins al minut 8, moment en què Kike Vázquez va intentar-ho des de fora de l'àrea, veient com el seu xut marxava per sobre de la meta de Craviotto.

Des d'aquell moment, Craviotto va poder respirar amb més tranquil·litat i presenciar des de la seva posició el reguitzell d'ocasions de què va disposar l'Hospi per marcar més d'un gol. Cristian Gómez va encetar el festival al minut 9 amb un xut ras i llunyà, tímid, que no va sorprendre un Chus ben col·locat. Dos minuts després arribaria l'ocasió més clara de la primera part, en una errada clamorosa de Pancorbo dins l'àrea petita de la qual se n'aprofitava Eloi Fontanella; el xut del bredenc, però, s'estavellava a la base del pal esquerre de la porteria roig-i-negra abans que la defensa visitant aconseguís desfer el perill (11'). La sensació d'un partit llarg i estressant per l'Azuqueca sobrevolava l'Estadi, que no aconseguia espolsar-se el domini de l'Hospi. Al minut 18, Jordi Martínez tornava a fer treballar Chus, que enviava a córner un potent xut del '10' riberenc. D'aquest servei de cantonada en sortia una altra ocasió que veuria Chus lluir-se un altre cop després d'un xut a boca de canó d'Eloi Fontanella. Minuts més tard, al 29', Lucas Viale enviava fregant el pal dret de la porteria de l'Azuqueca un xut de falta molt ben picat, en part ajudat pel vent.

A partir d'aquest moment, l'Hospi va abaixar el pistó i l'Azuqueca va poder agafar una mica d'aire, envalentonat per haver sortit d'indemne d'aquesta arrancada potent del seu rival. Enmig de targetes grogues i constants interrupcions per les pèrdues de temps dels jugadors visitants, vam haver d'esperar al minut 43 per veure i viure l'última opció dels locals al primer temps, però el xut de Coro des de fora de l'àrea marxava per sobre del travesser. Segons més tard, Blas Hernández mostrava el cartell dels dos minuts d'afegit que havia decretat Marín Pérez. I quan érem a punt de sobrepassar el temps d'afegit, va arribar un cop dur, molt dur: Kike Vázquez picava un servei de cantonada i Pancorbo, el més alt de la classe, batia Carlos Craviotto amb un cop de cap (47'). Servei de córner, temps de descompte i gol. Una altra història repetida. I instants després, camí dels vestidors. Total: 1-0 en contra de l'anada, 0-1 al descans i l'Hospi necessitava marcar tres gols -i no encaixar-ne cap més- per capgirar l'eliminatòria.

Ni Jordi Vinyals ni Quique López van creure convenient introduir cap canvi de jugadors a l'inici de la segona part, un segon temps que va començar elèctric, amb l'Hospi arriscant al màxim amb el que tenia sobre el terreny de joc i amb un Azuqueca que tenia en els seus contraatacs una arma gairebé mortífera per matar l'Hospi, el partit i l'eliminatòria. En aquest cas, l'Hospi va començar endollat des del primer moment de partit: al 46', Jordi Martínez feia mistos en una jugada embolicada dins l'àrea visitant, Lobato recollia el rebuig i l'enviava al lateral dret de la xarxa d Chus. Era intensificar la dinàmica que el partit havia viscut al llarg de la seva primera meitat, agreujada per la necessitat de l'Hospi de buscar el primer gol per, més tard, seguir somiant amb una remuntada de cada cop era més èpica. Al 50', de nou Lobato xutava fora per ben poc després d'una preciosa combinació en forma de paret amb Jordi Martínez. Va ser, però, l'inici d'un període en què l'Azuqueca va tornar a tallar l'embranzida de l'Hospi a base de pèrdues de temps i problemes físics 'sospitosos' que provocaven precisament que els homes de Jordi Vinyals no arribessin amb cara i ulls a la porteria rival fins que, al minut 65, David Corominas tornés a demostrat que està barallat amb el gol en una bona jugada individual que culminava amb xut que Chus enviava a córner amb una nova intervenció.

Era clar que calia aportar alguna cosa més per tenir a tocar el gol de l'empat. La solució de Vinyals va ser Jordi Tarrés, que contra tot pronòstic va entrar dins la convocatòria i, vistes les circumstàncies, va sortir per dotar l'atac hospitalenc de més presència, en substituciço del 'gladiador' Manel Gómez (66'). I com en els vells temps, l'entrada de l'ex de l'Espanyol B va revolucionar el partit, l'afició de l'Hospi, l'eliminatòria i va convertir la nit hospitalenca en una nit màgica i inolvidable. Qüestió d'atzar o no, va donar pas a un dels set minuts més intensos de la història de l'Hospi, uns minuts que van convertir la tristesa en alegria, la incredulitat en llàgrimes d'emoció i els laments en crits d'ànim. Un 'projecte de cementiri' en un autèntic infern pels jugadors de l'Azuqueca, que van acabar veient-les quadrades. La primera, al minut 69, jugada de nou embolicada dins l'àrea que remata David Corominas que torna a trobar-se amb Chus, rematada de Jordi Tarrés que la defensa azudense treu sota pals i rebuig que lluita Eloi Fontanella per rematar de cap al fons de la xarxa visitant, establir l'empat a l'electrònic i apropar el miracle a la realitat.

Un miracle que va convertir-se en tangible cinc minuts després. Corria el minut 75 i l'Azuqueca s'estava veient desbordat per l'excel·lent joc que estava realitzant l'Hospi, amb uns sensacionals Cristian Gómez i Cristian Lobato. La banda esquerra de l'Hospi va viure la gènesi del 2-1, on Lobato va recepcionar el canvi de joc d'un company, va encara la defensa de l'Azuqueca, els va trencar la cintura, va fer una centrada mil·limètrica al punt de penal on tot just es trobava Jordi Tarrés, amb la cama armada per empalmar una fantàstica volea i enviar la pilota al fons de les malles de l'Azuqueca. 2-1, amb quinze minuts més el descompte per seguir somiant. Per seguir creient en un miracle que cada cop era menys miracle i més realitat. Imatge: El 9.

I la proesa es va consumar només un minut després (76'), en ple frenesí creatiu, atacant i d'ambició de l'Hospi i enmig del desconcert en quès trobava l'Azuqueca, que seguia totalment KO davant el brutal ritme de joc imposat per l'Hospi. Ara el perill arribava per banda dreta, Corominas buscava i trobava un lloc per centrar, de nou al punt de penal, on tornava a trobar-se sol un Jordi Tarrés que, amb tota la tranquil·litat del món, s'acomodava la pilota amb el pit, la baixava, i rematava al fons de la xarxa. Set minuts, tres gols. Set minuts, del no res al tot. Set minuts, futbol.

Amb els aficionats encara fent-se creus del que havia acabat de passar, li tocava a l'Azuqueca moure peça i tornar a sovintejar l'àrea de l'Hospi. Quedava un món per davant, prou minuts com perquè tots els fantasmes de la història de l'Hospi es donessin cita a l'Estadi per posar l'ai al cor a més d'un membre de la parròquia riberenca. Però el cert és que l'Azuqueca no va donar mai la sensació de jugar per aconseguir el 3-2 llevat de les jugades a pilota parada de què va disposar i de les pilotes penjades a l'àrea amb el central Pancorbo fent de davanter centre. És més, l'Hospi va saber jugar les seves cartes en aquest final ajustat (a diferència de fa dues setmanes) i va disposar d'ocasions per matar el partit i l'eliminatòria. Però ni Corominas (80'), ni el mateix davanter maresmenc ni Lobato en una doble ocasió després d'una jugada impressionant de l'11 de l'Hospi (84') van ser capaços de perforar per quarta vegada la porteria de Chus. Per tant, tocava patir. Un cop més.

I, és clar, tocava patir i ho vam fer. Primer en una jugada polèmica dins l'àrea de l'Hospi, en què un jugador de l'Azuqueca queia 'desplomat' tot queixant-se d'un cop de colze de Lucas Viale que l'àrbitre no va considerar punible (85'). Tres minuts més tard, l'Estadi es glaçava per uns instants en veure que un cop de cap de Javi Robledo s'allotjava al fons de la xarxa de l'Hospi. L'assistent, però, havia aixecat prèviament el seu banderi, ja que el davanter visitant es trobava en posició antireglamentària (88'). Des d'aleshores, l'Hospi va saber fer seu el partit, amb pèrdues de temps, tocant i amagant la pilota als jugadors de l'Azuqueca i provocant faltes ben lluny de l'àrea pròpia per fer que els sis minuts d'afegit acabessin al més aviat possible. I així va ser: enfilàvem el 97' quan Marín Pérez va decretar la fi d'un dramàtic partit i va desfermar l'alegria al bàndol local i la tristesa als jugadors de l'Azuqueca, que havien deixat escapar una classificació que havien tingut a les mans durant gran part del partit.

Patint, molt, massa. Havent de fer molt de futbol, massa. Però disfrutant, molt. Així s'ha classificat l'Hospi per la tercera i última eliminatòria d'aquesta fase d'ascens, que viurà el seu sorteig el proper dilluns a dos quarts d'una del migdia. Tornar a començar que diria aquell; 180 minuts (o 210) per tornar a Segona B. Esperem que, ara sí, els Déus del futbol siguin al cantó riberenc. Perquè som l'hòstia. Perquè som l'Hospi.

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Iván Hammouch, Barón, Manu Viale (Dani Morales, 82'), Lucas Viale, Manel (Jordi Tarrés, 66'), Corominas (Marcos Guill, 93'), Cristian Gómez, Eloi Fontanella, Jordi Martínez i Lobato.

CD AZUQUECA: Chus, Raúl Alcocer, Diego, Pancorbo, Carlos Sierra, Kike Vázquez, Álvaro Mata, Alberto Ongil (Tito, 80'), Javi Hernández (Trigueros, 84'), Christian Seubert (Carlos González, 60') i Javi Robledo.

Gols: 0-1 Pancorbo (45' +2'); 1-1 Eloi Fontanella (69'); 2-1 Jordi Tarrés (75'); 3-1 Jordi Tarrés (76').

Àrbitre: Juan Manuel Marín Pérez (Las Palmas). Regular. Ha perdonat alguna targeta groga a jugadors tant de l'Hospi com de l'Azuqueca que, per exemple, haurien suposat l'expulsió del visitant Pancorbo abans del 0-1. Anul·la un gol a l'Azuqueca a instàncies del seu assistent que a falta de comprovar-ho per la tele, anul·la correctament. Ha mostrat targeta groga als locals Barón (45'), Jordi Martínez (45'), Lucas Viale (51'), Cristian Gómez (85'), Eloi Fontanella (89') i Iván Hammouch (96') i als visitants Raúl Alcocer (14'), Pancorbo (29') i Kike Vázquez (32'). Va expulsar el porter suplent de l'Azuqueca, Riki, amb vermella directa (85').

Incidències: Partit disputat a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet davant d'uns 1.300 espectadors. Presència d'un centenar d'aficionats de l'Azuqueca que han viatjat en autobús i cotxes particulars fins a l'Hospitalet. Llotja presidida per l'alcaldessa de l'Hospitalet -que ha marxat al descans- i pels presidents de l'Hospitalet i de l'Azuqueca. Dani Planchería i Quique Cárcel han completat la convocatòria de l'Hospi, de la qual n'han quedat fora Toni Velamazán i Cristian Alfonso, lesionats i Héctor Miguel, David Ceballos i Víctor Rodríguez per decisió tècnica.