La de diumenge no serà, òbviament, la primera vegada que el Centre d'Esports l'Hospitalet arriba a la darrera jornada jugant-se alguna cosa (vaja, només cal recordar com estàvem fa gairebé tres anys al Pepico Amat d'Elda). Tampoc serà la primera vegada que l'Hospi arribi a l'últim partit del campionat de lliga regular amb opcions de ser primer i endur-se el campionat. Fem memòria:
Temporada 2003/2004 És l'últim precedent i, segurament, el de gust més amarg. L'equip que aleshores dirigia Joan Francesc Ferrer "Rubi" arribava a l'últim partit depenent de sí mateix per guanyar la lliga i assegurar-se un grup teòricament més assequible de cara a la fase d'ascens. A un partit pel final, la classificació l'encapçalava el Badalona de Ramon Maria Calderé, amb 70 punts; un més que l'Hospi, segon amb 69, i dos més que el Reus, tercer amb 68. El Granollers, amb 67 punts, ja no tenia opcions de ser campió, però si podia incidir en la resolució de triples empats. El destí semblava afavorir els de Rubi en un principi, ja que l'Hospi rebia el Badalona a l'Estadi i una victòria donava el títol als riberencs. Però res més lluny de la realitat, el quadre de Calderé va mostrar-se força superior a l'Hospi i primer Joel (39') i després Càmara (de penal al 83'), van posar el 0-2 definitiu que, a banda de privar l'Hospi de la primera posició, i combinat amb el triomf del Reus a Manresa (0-3), deixava els de Rubi en tercera posició.
Temporada 1981/1982
Més de vint temporades abans, tot i que la situació era diferent i la resolució, per sort de l'Hospi, també va ser-ho, riberencs i badalonins també van arribar a la darrera jornada amb el campionat en joc. Arribaven els del Barcelonès Nord amb avantatge, ja que tot i trobar-se empatats a 53 punts amb l'Hospitalet, s'havien imposat tant en el partit jugat a l'Hospitalet com en el de la primera volta a Badalona. Però la tarda va ser d'allò més rocambolesca, perquè tant Badalona com Hospi van patir molt més del que creien en les seves sortides a Mataró i Lloret, respectivament. Especialment 'dur' va ser el pal pels badalonins, que van arribar al Carles Padrós creient-se campions i al minut 22 ja perdien per 3-0, un marcador que combinat amb l'empat a zero de l'Hospi a Lloret donava el títol als riberencs. Només una actuació arbitral que les cròniques definien com "anticasolana" van permetre els mariners tornar a entrar en el partit, gràcies als gols de Silva i Rebollo, de penal. Va ser un miratge, però, ja que el Mataró (que no s'hi jugava res) va marcar el 4-2 al minut 84... Just quan a Lloret el senyor Pérez Sánchez assenyalava la fi del partit amb l'empat a zero inicial i els jugadors de l'Hospi estaven pendents del que succeïa a Mataró. I clar, per acabar-ho d'adobar, nou favor del col·legiat Piñerúa als visitants: tres minuts més del compte i nou penal a favor dels badalonins que tornava a transformar Rebollo. Però no hi va haver temps per més, i després de 10 minuts d'espera, el Centre d'Esports l'Hospitalet celebrava el seu segon campionat de lliga de Tercera Divisió.
Temporada 1959/1960
Aquell 10 d'abril de 1960 es va convertir, amb el pas dels anys, en una de les jornades més emocionants que es recorden a la Tercera Divisió. I és que fins a cinc equips van arribar a la darrera jornada amb opcions de ser campions. La 30a jornada d'aquella lliga va començar amb el Mataró, l'Hospi i l'Amposta al capdavant de la classificació amb 36 punts, un més que el Manresa i el Sants (35). El Mataró viatjava al camp d'un Nàstic que ja estava salvat, el Manresa rebia un Badalona situat a mitja taula, el Sants tenia derbi al camp de l'Ibèria i, en el partit de la jornada, l'Hospi rebia l'Amposta. En resum, l'Hospi havia de derrotar els blanc-i-negres i esperar una ensopegada del Mataró a Tarragona. Dit i fet, a l'Hospitalet, Jufré, Escarrà i Balasch feient inútil el gol de penal de l'ampostí Forner (3-1); a Tarragona, el Nàstic repassava el Mataró i el golejava per 3-0, donant als riberencs el primer títol de lliga de la seva història.
Però a les darreres temporades, l'Hospi gairebé sempre ha tingut algun objectiu pel qual lluitar en el darrer partit de lliga:
Temporada 2008/09: l'equip de Julià Garcia viatja a Balaguer amb aspiracions de prendre la segona plaça al Reus. Els gols de Coro (34') i Ollés (60') donen la victòria als riberencs però el Reus, que havia de perdre a casa davant la Pobla de Mafumet, remunta el gol inicial dels grana i també suma els tres punts (2-1).
Temporada 2007/08: l'Hospi de José Luís García viatja a Dénia sent equip de Tercera Divisió. L'ara míster del Mollet aprofita per donar l'alternativa a juvenils com ara Lobato, Gómez, Moha, Peralta o Víctor Rodríguez. L'equip empata (1-1) gràcies a un gol de Lobato a les acaballes del partit.
Temporada 2006/07: mítica última jornada. El conjunt de Juan Carlos Oliva juga a Elda depenent del seu propi marcador per jugar el play-off d'ascens a Segona A.; els alacantins necessiten vèncer per mantenir opcions de salvació. El gol no arriba i, per la seva banda, el Badalona fa els deures i goleja l'Espanyol B per 0-3. Quan tot semblava perdut, ja sabeu la història... gol de David Giménez al 92' i èxtasi al Pepico Amat...
Temporada 2005/06: amb l'equip salvat a dues jornades del final, l'equip de Ramon Moya va deixar sense Copa del Rei a la UE Sant Andreu, que va avançar-se al marcador amb el gol d'un tal Jordi Martínez i va veure com Sergio Morán aturava un penal, però que al final, gràcies als gols de Pradas i d'Àxel, ja al temps de descompte, va acabar perdent per 2-1.
Temporada 2004/05: l'equip de Ramon Moya s'adjudicava el títol de lliga davant el Granollers (4-1) i es desplaçava al camp del cuer, Tarrega, sense res en joc. Tot i això, en un partit còmode, l'Hospi s'imposava als balugrana.
Temporada 1981/1982
Més de vint temporades abans, tot i que la situació era diferent i la resolució, per sort de l'Hospi, també va ser-ho, riberencs i badalonins també van arribar a la darrera jornada amb el campionat en joc. Arribaven els del Barcelonès Nord amb avantatge, ja que tot i trobar-se empatats a 53 punts amb l'Hospitalet, s'havien imposat tant en el partit jugat a l'Hospitalet com en el de la primera volta a Badalona. Però la tarda va ser d'allò més rocambolesca, perquè tant Badalona com Hospi van patir molt més del que creien en les seves sortides a Mataró i Lloret, respectivament. Especialment 'dur' va ser el pal pels badalonins, que van arribar al Carles Padrós creient-se campions i al minut 22 ja perdien per 3-0, un marcador que combinat amb l'empat a zero de l'Hospi a Lloret donava el títol als riberencs. Només una actuació arbitral que les cròniques definien com "anticasolana" van permetre els mariners tornar a entrar en el partit, gràcies als gols de Silva i Rebollo, de penal. Va ser un miratge, però, ja que el Mataró (que no s'hi jugava res) va marcar el 4-2 al minut 84... Just quan a Lloret el senyor Pérez Sánchez assenyalava la fi del partit amb l'empat a zero inicial i els jugadors de l'Hospi estaven pendents del que succeïa a Mataró. I clar, per acabar-ho d'adobar, nou favor del col·legiat Piñerúa als visitants: tres minuts més del compte i nou penal a favor dels badalonins que tornava a transformar Rebollo. Però no hi va haver temps per més, i després de 10 minuts d'espera, el Centre d'Esports l'Hospitalet celebrava el seu segon campionat de lliga de Tercera Divisió.
Temporada 1959/1960
Aquell 10 d'abril de 1960 es va convertir, amb el pas dels anys, en una de les jornades més emocionants que es recorden a la Tercera Divisió. I és que fins a cinc equips van arribar a la darrera jornada amb opcions de ser campions. La 30a jornada d'aquella lliga va començar amb el Mataró, l'Hospi i l'Amposta al capdavant de la classificació amb 36 punts, un més que el Manresa i el Sants (35). El Mataró viatjava al camp d'un Nàstic que ja estava salvat, el Manresa rebia un Badalona situat a mitja taula, el Sants tenia derbi al camp de l'Ibèria i, en el partit de la jornada, l'Hospi rebia l'Amposta. En resum, l'Hospi havia de derrotar els blanc-i-negres i esperar una ensopegada del Mataró a Tarragona. Dit i fet, a l'Hospitalet, Jufré, Escarrà i Balasch feient inútil el gol de penal de l'ampostí Forner (3-1); a Tarragona, el Nàstic repassava el Mataró i el golejava per 3-0, donant als riberencs el primer títol de lliga de la seva història.
Però a les darreres temporades, l'Hospi gairebé sempre ha tingut algun objectiu pel qual lluitar en el darrer partit de lliga:
Temporada 2008/09: l'equip de Julià Garcia viatja a Balaguer amb aspiracions de prendre la segona plaça al Reus. Els gols de Coro (34') i Ollés (60') donen la victòria als riberencs però el Reus, que havia de perdre a casa davant la Pobla de Mafumet, remunta el gol inicial dels grana i també suma els tres punts (2-1).
Temporada 2007/08: l'Hospi de José Luís García viatja a Dénia sent equip de Tercera Divisió. L'ara míster del Mollet aprofita per donar l'alternativa a juvenils com ara Lobato, Gómez, Moha, Peralta o Víctor Rodríguez. L'equip empata (1-1) gràcies a un gol de Lobato a les acaballes del partit.
Temporada 2006/07: mítica última jornada. El conjunt de Juan Carlos Oliva juga a Elda depenent del seu propi marcador per jugar el play-off d'ascens a Segona A.; els alacantins necessiten vèncer per mantenir opcions de salvació. El gol no arriba i, per la seva banda, el Badalona fa els deures i goleja l'Espanyol B per 0-3. Quan tot semblava perdut, ja sabeu la història... gol de David Giménez al 92' i èxtasi al Pepico Amat...
Temporada 2005/06: amb l'equip salvat a dues jornades del final, l'equip de Ramon Moya va deixar sense Copa del Rei a la UE Sant Andreu, que va avançar-se al marcador amb el gol d'un tal Jordi Martínez i va veure com Sergio Morán aturava un penal, però que al final, gràcies als gols de Pradas i d'Àxel, ja al temps de descompte, va acabar perdent per 2-1.
Temporada 2004/05: l'equip de Ramon Moya s'adjudicava el títol de lliga davant el Granollers (4-1) i es desplaçava al camp del cuer, Tarrega, sense res en joc. Tot i això, en un partit còmode, l'Hospi s'imposava als balugrana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada