23/5/10

Desgràcia i vergonya | CE L'Hospitalet 1-1 Rayo Vallecano B

Un cop més, la desgràcia s'ha creuat en el camí del Centre d'Esports l'Hospitalet. Després dels recents capítols del Llevant B o el Santanyí, el destí ha tornat a ser d'allò més cruel amb els riberencs, que han vist com un gol de Borja García al minut 96, quan ja s'havien consumit els quatre minuts d'afegit, ha donat l'ascens al Rayo Vallecano B davant la incredulitat dels 6.000 espectadors que s'han donat cita aquest vespre a l'Estadi. Al final, Rodado Rodríguez ha decidit xiular el final del partit veient el xou que s'havia muntat sobre la gespa artificial de l'Estadi, amb picabaralles entre els jugadors de l'Hospi i el Rayo, amb la invasió de camp dels jugadors suplents i no convocats del Rayo Vallecano B, amb la total manca de respecte del tècnic rayista José Ramón Sandoval celebrant el gol del seu equip davant de la banqueta de l'Hospi i, sobretot, amb la lamentable i execrable batussa del final del partit, amb una cinquantena "d'aficionats" locals que han saltat al terreny de joc per agredir els jugadors del Rayo, deixant una estampa penosa sobre el terreny de joc.

Perquè independentment de tot el que ha passat fins a aquest moment, mai, mai a la vida és de bon grat veure un grapat de jugadors de futbol (els del Rayo B) patejant un dels personatges que havia saltat a la gespa ni veure aquesta colla d'impresentable colpejant els jugadors del Rayo amb el banderí de córner o, simplement, amb cops de puny i patades. El pitjor de tot, sens dubte, és que a banda que l'equip ascendit hagi estat el Rayo B (com ho hagués pogut ser l'Hospitalet), la notícia destacada tingui poc a veure amb el futbol. Simplement penós.

En l'aspecte esportiu, el partit ha arrencat 'condicionat' per l'excel·lent entrada que presentava l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet, amb uns 6.000 espectadors que gairebé omplien el feu riberenc en la que, probablement, hagi estat la millor entrada de la història d'aquest camp. 6.000 espectadors que han vist una primera meitat en la qual el Rayo B gairebé no ha inquietat la porterial local. De fet, els primers 45 minuts han mantingut certs paral·lelismes amb els que van disputar-se fa vuit dies al Teresa Rivero. I és que de nou l'equip local ha tingut les primeres ocasions del matx: ja al minut 4, una centrada d'Iván Hammouch es passejava per l'àrea petita de l'Hospi sense que Eloi Fontanella ni Lucas Viale encertessin a empènyer la pilota al fons de la xarxa de Juan Carlos. Set minuts més tard, de nou Lucas Viale tornava a provar sort amb un cop de cap a la sortida d'un córner que atrapava el porter visitant sense més complicacions. L'Hospi deixava clares les cartes i el Rayo tampoc no semblava massa preocupat per creuar el mig del camp.

Així les coses, David Corominas ha tingut la millor ocasió de la primera part al minut 23, després de rematar fora una centrada de Cristian Gómez, que havia tornat a demostrar la seva qualitat amb una jugada marca de la casa. No ha estat fins el moment en què s'acomplia la mitja hora de partit que el conjunt de Sandoval ha xutat a porta: el xut ras i llunyà de Borja García l'aturava Carlos Craviotto sense més problemes. De fet, ha estat un miratge ja que l'Hospi ha seguit fent el seu treball de picar pedra, resultant especialment incisiu a la banda dreta gràcies al gran treball conjunt d'Iván Hammouch i David Corominas. Tot i això, només Manel ha tornat a il·lusionar l'afició local aprofitant un mal rebuig de Juan Carlos, però el seu xut ha marxat alt, per sobre del travesser de la porteria visitant. En total, 4 ocasions per l'Hospi i mitja per un Rayo que tampoc donava la sensació de ser un filial "a l'ús".

I seguint amb els paral·lelismes, la segona meitat ha estat pràcticament un calc del segon temps a Vallecas. La por, les pors, s'han apoderat dels 22 jugadors i amb prou feines s'han vist ocasions. Canvis en ambdós equips, moviments de peces, mola tàctica, excessiva tensió i el partit que s'ha anat enfosquint mica en mica, curiosament a mesura que el col·legiat ha anat agafant protagonisme. Amb tot, ens plantem al minut 73, moment en què el segon entrenador, Ismael Martínez, ha estat expulsat. A partir d'aquí, el partit ha embogit totalment. Primer, Carlos Craviotto ha fet una intervenció estel·lar com a resposta a un magnífic xut de Provencio des de la frontal de l'àrea (74'). I un minut més tard, ha arribat el deliri a l'Estadi amb una jugada col·lectiva de l'Hospi que ha acabat amb una passada de Manel Gómez cap a Lobato, que s'acomoda la pilota i amb el peu dret la creua, tot sortejant la sortida de Juan Carlos. Era el gol esperat, el gol que podia valer un ascens. I l'havia aconseguir Lobato, exponent de la pedrera de l'Hospi. Magnífic.

Quedaven 15 minuts més l'afegit. I entre els quinze minuts i l'afegit, el destí ha vist en aquest vespre de diumenge una oportunitat de deixar-se caure per l'Hospitalet. Era clar que el Rayo havia d'arriscar perquè només li valia marcar: un gol, un ascens. Ho intentava Borja, al minut 78, però el seu xut marxava desviat a l'esquerra de Craviotto. Va haver-hi temps per tal que, un minut després, Rodado Rodríguez tornés a treure la targeta vermella de passeig expulsant el fisio de l'Hospi. El partit seguia embrutint-se a marxes forçades i els jugadors del Rayo B reclamaven un penal dins l'àrea riberenca per una caiguda de Chilo (87'). Solució? Groga pel jugador del Rayo.

La bogeria augmentava per moments, el Rayo es bolcava a l'àrea de l'Hospi i Marcos Guill i Dani Morales substituïen Lobato i Cristian Gómez. Blas Hernández mostrava el cartell amb els quatre minuts d'afegit i quan se'n portaven dos, va arribar la jugada que va desencadenar aquest desgraciat i patètic final, i és que l'àrbitre balear es feia l'orni en una cessió clamorosa d'un defensa del Rayo al seu porter: ni el senyor Rodado ni el seu assistent ho van (voler) veure, davant les enèrgiques protestes de la banqueta d'un Hospi que va veure com tan Lluís Payán com algun altre dels seus components també eren expulsats. Amb tot això, el cronòmetre corria i l'epicitat del partit seguia augmentant. Per acabar-ho d'adobar, dues decisions (més) equivocades de l'àrbitre van acabar d'empènyer el Rayo B.

Dos serveis de cantonades si més no discutibles (per no dir que no ho eren), van concedir dues ocasions de perill al Rayo Vallecano B. En el segon, embolic dins l'àrea (96'), Borja García empeny la pilota al fons de la xarxa i la desil·lusió torna a apoderar-se de l'Estadi. Com deia Vinyals a la roda de premsa posterior "gol de Tercera Divisió, però dels equips dolents, d'aquells de fa anys". Mal dia perquè el fantasma de la pilota parada s'aparegués. 1-1 i lògica alegria dels joves jugadors del Rayo, molts dels quals van treure's la samarreta i van entrar dins del camp davant la impassibilitat de l'àrbitre. Sandoval va celebrar el gol 'à la Mandiola', davant la banqueta de l'Hospi, els jugadors del Rayo i de l'Hospi se les van començar a tenir i Rodado Rodríguez va decidir culminar la seva 'faena' xiulant el final del partit, passant de tot, sortint escortat pels Mossos d'Esquadra i perdent-se el deplorable espectacle que hem resumit a la introducció. Minuts després, segons es despren de l'acta del partit, el col·legiat balear parla de "corredisses entre els jugadors de l'Hospi i del Rayo B per intentar esbatussar-se", sense que Rodado fos capaç d'identificar-los, de la mateixa manera que fa referència a la invasió de camp dels personatges que abans comentàvem amb l'ànim d'agredir els jugadors del Rayo B.

Tot plegat, ha resultat en una nit d'allò més trista que es presumia molt il·lusionant. El pitjor, potser, el regust amarg, injust i demencial d'aquest espectacle final. Per molts motius, segurament. Un d'ells, per tota la gent que segueix l'Hospi diumenge rere diumenge, i que han assistit amb incredulitat al doble i trist final (esportiu i no esportiu) amb llàgrimes als ulls; l'altre, per veure i saber que els cafres que l'han armada a l'Estadi ni representen, ni estimen aquest club, aquest colors.

Una de les frases més cèlebres del President Companys deia que tornaríem "a sofrir", tornaríem "a lluitar" i tornaríem "a véncer". Hi ha una altra tòpic que diu que cal aixecar-se de la derrota quan abans millor i, fins i tot, n'hi ha d'altres que la derrota només existeix quan un assumeix la impossibilitat d'acomplir els seus objectius. I seguim vius, molt vius. Més que no pas els 27 equips que han quedat eliminats aquest cap de setmana. Demà coneixerem el nostre rival a la segona eliminatòria d'aquest play-off d'ascens, en un sorteig que tindrà lloc a Madrid a partir de dos quarts de sis de la tarda. Els possibles rivals són 12: Almería B, Ávila, Coruxo i Llanes (quarts) i Amorebieta, Ayamonte, Azuqueca, Constància, Extremadura UD, Getafe B, Haro i Playas de Jandía (tercers). L'anada, aquest proper cap de setmana a domicili. La tornada, dintre de dues setmanes a l'Estadi.

FITXA TÈCNICA

CE L'HOSPITALET: Craviotto, Iván Hammouch, Barón, Manu Viale, Lucas Viale, Toni Velamazán, Corominas, Manel, Eloi Fontanella (Jordi Martínez, 51'), Cristian Gómez (Dani Morales, 88') i Lobato (Marcos Guill, 84').

RAYO VALLECANO B: Juan Carlos, David Martín, Jorge Casado, Alcañiz, Arribas, Diego, Loren (Gazapo, 56'), Provencio, Lucas (Chilo, 71'), Migue i Borja (Jano, 82').

Gols: 1-0 Lobato (75'); 1-1 Borja García (96').

Àrbitre: Ángel Rodado Rodríguez. Dos descensos de categoria en dos anys són prou motiu per no sorprendre's del que ha succeït avui. Molt malament. Ha ensenyat targeta groga a Barón (47'), Cristian Gómez (66'), Iván Hammouch (77'), Toni Velamazán (92'), Lucas Viale (94') i Marcos Guill (94'), per part de l'Hospi i als visitants Migue (42'), Provencio (64'), Alcañiz (85'), Chilo (87') i Diego (93'). Ha expulsat el segon entrenador del Rayo, Ismael Martínez (73'), el preparador físic de l'Hospi (79'), el metge Lluís Payán i Manuel Ruano, segon entrenador de l'Hospi (92').

Incidències: Millor entrada de la història a l'Estadi de Futbol de l'Hospitalet, amb uns 6.000 espectadors que gairebé omplien les grades del feu hospitalenc. Gran animació dels S'Hospitxosos i els Franjas Korps que no han deixat d'animar en tot el partit. Quique Cárcel i Dani Planchería han completat la convocatòria de l'Hospi, de la que n'han quedat fora Víctor, Héctor Miguel i David Ceballos per decisió tècnica.

4 comentaris:

  1. Vergonyos l'arbitre, vergonyos el comportament dels jugadors i tecnics del Rayo B, vergonyosa l'actuació dels impresentables seguidors que saltant al camp i agredint con uns energumens als jugadors de l'equip rival poden comprometre la celebracio del proper partit a l'estadi. Robatori clamoros, pero hi ha que aixecar-se, mirar endavant i veure a l'horitzo aquesta segona oportunitat. Força Hospì!

    ResponElimina
  2. Ma negra, clarament. No sé qui te a veure aquí, però el que es va veure ahir no tè nom. Un penal a Corominas, una cessió, la falta que va tornar a treure el porter del Rayo des del mig del camp com 5 metres avançada. I el corner del gol que es veu clarament com tres jugadors del Rayo salten més i són ells qui envien la pilota fora. I el seu gol segurament tambè fent falta a Craviotto.
    La invasió del camp, sense comentaris. I la setmana vinent a guanyar.
    Per cert, jo si que recordo un altre cop l'estadi ple, va ser quan el van inaugurar. Partit que correspondia em sembla que a la temporada 98-99 un Hospi-Gavà de 2ªB on l'Hospi li va costar molt guanyar per 1 a 0 i aquell dia tambè va ser entrada gratuita.
    FORÇA HOSPI!!

    Raül

    ResponElimina
  3. NO entiendo como un árbitro profesional no puede pitar la cesión tan clara del Rayo. Cuesta pensar que los árbitros lo hagan a propósito, pero es que lo de ayer no tiene otra explicación.
    A Coro le tocan en el posible penalty, no sé si lo suficiente, pero yo estaba justo delante y el defensa le pega claramente, a parte de la mano anterior que no quiso pitar.
    La verdad que después de toda una temporada trabajando fuerte para subir y que te puedas quedar fuera por culpa de un individuo así, jode bastante.

    ResponElimina
  4. no es por justifikar la violencia, pero la reacción de los jugadores del rayo tras el gol del empate fue muy provocadora, no habia necesidad d meterse con la gente, insultos y cortes de manga de casi todos los jugadores del rayo hacia la afición del hospi ke durante el partido se habia comportado de manera ejemplar.

    ResponElimina